Ahir al vespre es va fer el sorteig de la primera promoció d'habitatges de promoció pública del nostre poble. Va ser un sorteig especial. Les cares d'expectació abans de saber si es tindria sort o no. La il·lusió dels joves per saber sí la seva bola seria la que sortiria en els primers llocs. Els pares i mares que acompanyaven els fills o filles. Les parelles respectives.
I és que, ahir, quan vam acabar el sorteig, desprès de les llàgrimes d'emoció, les abraçades i els petons dels que van obtenir habitatge i la lògica decepció dels que es van quedar a les portes, vam reunir-nos amb els regidors que m'acompanyen al govern.
Els hi vaig intentar transmetre la sensació que tenia en aquell moment. I vaig recordar el difícil que ha estat tot el camí recorregut fins ahir. El planejament, la construcció de la urbanització, el nou CEIP, el concurs per cedir el terreny,... tantes i tantes hores i moments de feina que veus, que finalment, valen tant i tant la pena. I que millor recompensa que veure que les coses avançen i es fan bé. Només un exemple, la filla del meu bon amic Eduard, que ha estat vuit anys regidor al meu costat, va quedar de la meitat cap avall de la llista de reserva. Aquest detall demostra que les coses es fan ben fetes. On tothom té les mateixes oportunitats. On no hi ha favoritisme.
Aquest vespre del divendres 16 de gener del 2009, el guardaré en el record com un dels dies més entranyables dels darrers anys.
Moltes felicitats als escollits. El Toni, La Paula, el Jordi i el Pepe en els menors de 35 anys. 2 de la Papiola i 2 de Bonaterra. i a la Maria Angels, la Puri i el Roger, tots tres majors de 35 anys i del mateix poble d'Albinyana.
quim
1 comentari:
Ara falta que el banc els doni el crèdit. Ara cada dia costa més. Molta sort
Publica un comentari a l'entrada