Avui diumenge, dins els actes del dia de la Dona, amb companys del govern municipal, he visitat a la persona de més edat del municipi: la Manuela Díaz Valle. La Sra. Manuela viu a les Peces. I ja té complerts els 101 anys. Li hem portat un ram de flors i hem compartit uns minuts amb ella i els seus familiars.
Ha estat una petita estona carregada d'emoció. He pensat amb la quantitat d'experiència que hi ha en els solcs de la fina pell de la Manuela. De les tribulacions, contratemps, esforços i lluites que ha viscut. Del patiment i, també de la il·lusió per tirar endavant. Sempre endavant. De la seva etapa a la llunyana Andalusia fins l'arribada a Catalunya on hi ha arrelat.
La seva filla m'ha explicat que no pot veure telenoveles a la tele. I l'he entesa perfectament... Moltes vegades la ficció no pot superar la realitat. I és que el recorregut vital de la persona de més edat del municipi d'Albinyana donaria per fer la millor pel·lícula d'una generació que ho va tenir tot en contra.
Va superar les dificultats en silenci, plantant cara a les adversitats només amb l'objectiu de poder tirar endavant una família. Una família, que avui he pogut tornar a comprovar, des de la filla i el fill fins al besnét més petit, li retornen tot el que va fer amb una estimació i respecte indescriptible
En marxar, li he comentat a la senyora Manuela que tornarem l'any vinent. I és que, enmig del neguit de l'activitat quotidiana, poder tenir ben a prop una dona de veritat, de les que no sortiran mai als llibres d'història però que són la veritable història d'aquest país, és un autèntic regal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada