ARRIBEN LES FESTES MAJORS DEL MIL·LENARI

Divendres a Bonaterra II donarem inici a la programació de festes majors que al llarg del proper mes ens mantindrà distrets.

Enguany és una festa amb àccent del mil·lenari del primer document escrit on hi apareix Albinyana.

Per cert, i gràcies al conveni subscrit amb el Ministerio de Cultura del govern d'Espanya, al programa hi ha una còpia del document. Ara a cada casa podran tenir un record del testament que fa 1000 anys ens demostra l'existència escrita d'Albinyana.

Al llarg dels propers dies i a cada nucli hi haurà molts actes vinculats amb aquesta cel·lebració. Us en recomano un: la representació del Ball Parlat de Sant Bartomeu, que es recupera després de molts anys sense veure's pels carrers del nostre poble. Ha estat una iniciativa de la Societat local que podrem veure el mateix 24 d'agost a la Plaça Major d'Albinyana i dos dies més tard, el dijous dia 26, a les Peces.

Espero que el temps ens acompanyi i ens permeti gaudir de dia i de nit de la feina feta per molta gent que a cada nucli treballa a fi d'oferir uns dies de convivència i diversió per a tothom.

Quer tinguem tots plegats una Bona Festa Major!!!

CONCORREGUDA FESTA MAJOR PETITA ALBINYANECA

Ja han acabat els actes de la festa major petita d'Albinyana, en honor de la patrona, la mare de Déu del Carme. El balanç que faig és molt positiu. Ha tingut molta participació i força moments molt emotius. Felicito a la Societat pel la programació que ha previst en la present edició.

Al concert de divendres al vespre, amb el bisbalenc cor Antistiana Màskili, es va viure amb emoció l'estrena d'una sardana cantada en homenatge al mil·lenari d'Albinyana. Va agradar tant que la van haver de repetir.

Ahir dissabte vam tenir la música dels grallers locals, el tradicional Pa Beneït on cada any hi ha més participació, sardanes, els tallers de xapes, estampació i empremtes sobre el mil·lenari i una concorreguda presentació de la reedició del llibre "Noms de lloc del terme d'Albinyana" que va repassar, abans de la seva mort, l'enyorat historiador local, Manuel Bofarull. A la presentació hi van ser el president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, Ramón Arnabat, i el responsable de la secció de Toponímia, Vicenç Carbonell.

Al vespre, vam suar la cansalada amb un animat ball, on va destacar -com cada any- el ball del fanalet.

Avui s'ha enllestit el programa amb una exhibició de ball i un espectacle infantil amb xocolata i coca per a tothom. Ha estat una bona entrada al calendari festiu que ens mantindrà distrets fins a la propera Diada Nacional de Catalunya.

DRET A DECIDIR

Dissabte passat vaig anar a Barcelona. Hi vaig anar acompanyat de la gent de casa. De bona gent del municipi. Vaig ser un ciutadà més d'aquest país que vol, lliurament, no perdre ni una engruna del dret a decidir. Espero que no s'acabi tot en una manifestació de dissabte a la tarda. I que els horitzons de futur, com un poble lliure, estiguin garantits.

XARXA D'AIGUA: RENOVACIÓ NECESSÀRIA

Aquest any 2010 es recordarà per molts esdeveniments. A nivell local, serà l'any on haurem canviat bona part de la xarxa d'aigua potable al nucli d'Albinyana. Actuament s'està acabant el tram que va des de el dipòsit regulador fins al final del carrer Bonastre.

La setmana passada van començar les obres a la Plaça Major i després continuaran a la Plaça Vella, Plaça Sant Antoni i carrer Major fins a la nova farmàcia al costat del carrer Torreta.

L'obra és del tot necessària. Només cal veure en quin estat es troben les canonades actuals, que ocasionen problemes de pressió i de subministre en èpoques d'estiu.

Espero que després d'aquestes actuacions s'hagin acabat els problemes. I la nova xarxa garanteixi per molts anys un subministre del tot correcte.

ADÉU MANUELA!!!

Ahir vam acomiadar a la persona més gran del nostre municipi, la senyora Manuela Díaz, camí dels 102 anys d'edat. Els dos darrers anys, en motiu de cumplir i superar la cènturia, l'anavem a veure el dia de la Dona Treballadora. Era el millor homenatge que li podiem fer.

En conèixer el seu traspàs em va saber greu. Cada vegada que un persona gran ens deixa, amb ella s'en van les vivències d'una determinada visió i manera d'entendre el món. Manuela va ser una dona lluitadora. M'ho han explicat els seus familiars, que l'han cuidada fins el darrer suspir, amb una estima admirable.

Una dona que va haver de viure la misèria després del dur període de la guerra. Va haver de treballar de sol a sol, a Andalucia i a Catalunya per portar el plat a taula pels seus.

La Manuela era una àvia venerable. Reposi en pau.