Ahir vam acomiadar a la persona més gran del nostre municipi, la senyora Manuela Díaz, camí dels 102 anys d'edat. Els dos darrers anys, en motiu de cumplir i superar la cènturia, l'anavem a veure el dia de la Dona Treballadora. Era el millor homenatge que li podiem fer.
En conèixer el seu traspàs em va saber greu. Cada vegada que un persona gran ens deixa, amb ella s'en van les vivències d'una determinada visió i manera d'entendre el món. Manuela va ser una dona lluitadora. M'ho han explicat els seus familiars, que l'han cuidada fins el darrer suspir, amb una estima admirable.
Una dona que va haver de viure la misèria després del dur període de la guerra. Va haver de treballar de sol a sol, a Andalucia i a Catalunya per portar el plat a taula pels seus.
La Manuela era una àvia venerable. Reposi en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
al cel sia
Publica un comentari a l'entrada