HOLA 2016, ADÉU 2015

El darrer full del calendari ens indica que el 2015 ja és història. Temps del balanç, del record i de l'inventari.

Vivim accelerats. Consumim els dies sense temps per a la reflexió. Som, potser, massa esclaus de l'agenda, d'anar amunt i avall, de no gaudir de les petites coses bones que ens ofereix la vida. Per això els anys s'escapen fugaços.

A nivell municipal, el 2015 ha estat un any carregat de feina i activitats.

La crisi no ha marxat encara. Tot i la reducció de persones a les llistes de l'atur, - en relació al darrer any- encara existeix el patiment a moltes llars. I es bo recordar que gràcies a la tasca silenciosa i constant de Càritas a nivell local, del Banc d'Aliments i de Creu Roja s'intenta fer arribar la solidaritat a molts veïns que necessiten cobrir les seves necessitats bàsiques. Caldrà que els esforços per capgirar aquest panorama no s'esgotin i trobem plegats millors perspectives cara al nou any.

S'han encadenat tres eleccions: les municipals del mes de maig, les catalanes del setembre i les espanyoles el passat 20 de desembre. Aprofito per agrair, una vegada més, la confiança rebuda per centenars de veïns i veïnes a l'equip que tinc l'honor d'encapçalar. Vam revalidar per cinquena vegada la majoria absoluta per governar Albinyana els propers quatre anys. I el municipi ha bategat al ritme del país.Com a Catalunya, el 27S va guanyar clarament Junts pel Sí,i aquest desembre, la majoria de vots van ser per En Comú Podem.

L'any ens ha deixat infraestructures que demostren que el poble avança. Per exemple, el nou consultori mèdic a Albinyana, que va entrar en funcionament el passat mes d'octubre, el nou consultori a les Peces que ho farà a primers del nou any o les millores de regulació de velocitat al pas de la C-51 per la Papiola. Ha seguit la renovació de la xarxa d'aigua a Bonaterra, s'ha fet el condicionament al parc infantil de la Papiola. O l'edició a  la primavera d' un llibre que repassa com era Albinyana i les Peces abans i ara.

Les entitats han estat, durant tot l'any, molt actives. I han fet evident la seva bona feina amb accions destacades, on, per posar uns exemples. hi trobem el Club Poliesportiu Les Peces que a l'estiu estrenava la primera pista de pàdel al municipi, la Societat d'Albinyana que fidel al compromís de cada cinc anys tornava a portar a la plaça major el dia del patró, el “Ball de Sant Bartomeu”, organitzava una Fira d'artesania o una “nit blanca” o la consolidació de l' associació cultural ARA que ha dinamitzat Bonaterra amb cursos i accions diverses com el Halloween o el Holly festival, o l'entitat que aplega els veïns de la Papiola que no para de generar amistat i bon rotllo.

I un any més, ha seguit fent bona feina l'Associació Recreativa Les Peces que no para de fer actes, l'AMPA de l'Escola Joan Perucho que ha pintat els patis de l'escola de colors, o el Club de Boxa i les dues entitats de Gent Gran, que ajuden a tenir la gent gran del municipi amb iniciativa i dinamisme o l'Associació dels Tres Tombs que cada any prepara una reeixida jornada amb regust d'ahir i d'avui.

ç

Compromís a favor de la natura ha demostrat la recuperada secció local de l'Agrupació de Defensa Forestal, que junt amb els voluntaris de Protecció Civil, han ajudat en l'organització de diferents festes.

També hem viscut dies de tristesa. La pèrdua per malaltia, de moltes persones conegudes i estimades han fet que les campanes dels nostres pobles anunciessin el dol. Per a tots ells, un emocionat record. Quan en comunitats petites com les del nostre municipi hem d'acomiadar a algun veí o veïna, sembla com si perdéssim una part de nosaltres mateixos. I en arribar la fi de l'any, es normal un exercici de nostàlgia i record per a persones que han compartit els nostres paisatges, carrers i trobades.

Moments dolents també per causa dels robatoris, una xacra que hem patit sobretot a principis d'any de forma més intensa, o pel vandalisme dels incívics que destrossa parcs infantils, zones de lleure o mobiliari urbà. I tristesa també per la pèrdua definitiva dels animals a Aqualeón. Sempre ens quedarà a la memòria els brams dels lleons...

Sentiments contradictoris com la vida mateixa. Això és un balanç ràpid, esquifit, no exhaustiu, del batec del lloc on visc. Segur que hi manquen moltes coses, detalls i fets rellevants.

Espero sincerament que el 2016 ens resulti suportable. Que personalment i col·lectivament trobem els camins que permetin la recuperació d'horitzons plens de llum, que siguem lliures de prejudicis i angoixes, que conservem la salut i no ens manqui la feina. Que fem servir eines que ens ajudin a ser una mica més persones de bé. I que tú, que ara llegeixes aquest blog siguis molt i molt feliç.