GENT DE FIAR: MARISA FIGUEROA GARCÍA

Torn per la Marisa Figueroa García. Viu a Bonaterra II des de fa 16 amys. Té 29 anys. La conec des de fa molt de temps.

Amb la seva mare, la Maria, i el seu pare, el Manolo, he anat fet amistat al llarg dels anys. Els vaig conèixer quan la Maria era presidenta de l'Associació de Veïns de Bonaterra. Una dona lluitadora sense a favor dels més febles. I sempre disposada a treballar per millorar Bonaterra.

La Marisa té moltes qualitats dels seus pares. Ara viu a Bonaterra amb el Pakito. Un enamorat del Real Betis. Ah, i m'han dit que aviat la parella vindrà a viure a les Peces.

La Marisa és una jove inquieta i desperta. Sempre disposada a apendre. Ara mateix estudia a les tardes-nits i treballa de dia fent tasques de suport administratiu en un cos de policia. Ella ha vist en directe l'evolució del municipi que hem protagonitzat plegats els darrers anys. I vol ajudar amb tota la seva força a que segueixi aquest camí de progrés.

GENT DE FIAR: ESTHER HIDALGO CALVET

Avui us presento a Esther Hidalgo Calvet. Fa més de 30 anys que viu a les Peces, al carrer Joan Maragall. Recordo la seva activitat durant molts anys en el supermercat de la planta baixa on té avui la residència habitual on hi va pencar moltes i moltes hores.

L'Esther viu amb la seva mare, la Roser, i amb la seva parella, el Pere, i amb dos fills: el Francesc i la Maria. El Francesc és col·lega del meu fill Aleix des de fa molts anys.

Ara l'Esther esta a l'atur. Durant molts anys va treballar al Polígon del costat d'Idiada en una empresa de logística. Ella té esperit crític. Es inconformista i no li fa por arremangar-se i posar-se a treballar. A l'empresa va ser delegada sindical.
Avui també té responsabilitats de gestió com a membre de l’AMPA de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès. Com que disposa de temps ho aprofita per estudiar cursos per atendre persones grans discapacitades i dependents. "Aquest és un món que el trobo adaptable a les meves capacitats. M'agradaria que en els propers temps pugui entrar a treballar amb aquestes persones".

Té capacitat de decisió. I li agrada ballar. Si hi ha música ella arrenca els moviments. Per cert, la seva filla Maria ha sortit igual d'activa.
Amb l'Esther hem compartit dues vegades llista electoral. I sempre m'ha agradat la seva manera d'explicar a la gent la nostra proposta: directa i sense embuts.

GENT DE FIAR: FERRAN GONZÁLEZ MORGADES

El Ferran viu a les Peces. Des de fa sis anys, amb la seva muller, la Montse, i el seu fill. Viu prop dels seus sogres, que el consideren com un fill. Una tarda-vespre del desembre passat vaig tenir ocasió d'anar a casa del Josep Solé, pare de la seva esposa. Feia poc que havia estat ingressat a l'hospital. De la conversa que vam tenir comentant la seva evolució hem va quedar gravat el comentari fet en relació al Ferran. "Me l'estimo com si fos fill meu" Ho va dir amb tanta i tanta passió que vaig notar que tot era sinceritat.

I és que el Ferran té el cor a la mà. Es tècnic de serralleria en una fusteria a Valls. El primer contacte amb ell el vaig tenir quan era vicepresident de l'AMPA de l'Escola Joan Perucho. A les reunions de la candidatura han estat importants les seves aportacions per buscar un millor futur pels nostres infants i joves.
Té moltes ganes de treballar per la cultura i per l'esport. On per cert, ara és secretari del Club Poliesportiu Les Peces.

Quan vam tenir una conversa franca i distesa sobre la seva presència a la llista va fer una petició clara: fer passos elevats per reduir la circulació a la zona on viu. Ell ja sap que en el projecte de la segona fase dper col·locar nous passos hi seràn aquests que, carregat de raó, reivindica.

El Ferran sempre està a punt. Per col·laborar, per implicar-se.

GENT DE FIAR: ÀNGELS CAÑELLAS VIDAL

L’Àngels viu a les Masies del Torrent. Amb el Jaume Palau, amb qui he compartir històries de tota mena.
Gràcies a ella, la candidatura d’enguany de CiU compleix una premisa que mai en la vida democràtica local s’havia donat: una llista on hi ha ha representació de tots els nuclis i urbanitzacions.

A l’Àngels la vaig conèixer al Vendrell fa molts anys. Ella ja va venir a una desfilada de modes a principis del noranta a Albinyana a fer la feina de maquilladora.

Sempre disposad a col·laborar en tot el que se li proposa. Ho saben els grups de teatre del Centre i la Cumprativa de Llorenç. Li agrada la fotografia i ha guanyat alguns premis.

Fa un parell de dies, en una reunió de campanya, vaig descobrir que escriu poesia i narrativa. Alguna de les seves creacions es poden llegir, amb pseudònim, a la següent adreça; www.relatsencatala. Té altres passions: llegir (diu que és el seu vici), li agrada la psicologia i tot allò que faci referència al creixement personal, la vida rural, mirar el mar i, sobretot, els animals. Ella m'explica que “els animals son grans mestres ja que et transmeten la senzillesa, que la vida és equilibrada i tranquil-la i que val la pena contemplar-la des d’aquest punt de vista”

GENT DE FIAR: MIREIA SANTACREU PASTOR

A la Papiola hi ha molt bona gent. Alguns hi viuen des de fa molts i molts anys, d'altres fa poc temps que hi resideixen. Una dona jove, la Mireia Santacreu, mare d'un fill entra a formar part de la candidatura per primera vegada. La Mireia es Infermera especialista en Infermeria de Salut Mental. Treballa com a DUI al Sociosanitari de Salou. També ha treballat a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital del Vendrell.Ha fet docència durant 4 anys i ha participat en congressos de Salut Mental arreu de l’estat espanyol.

Abans de conèixer la Mireia vaig conèixer el seu pare. L`Àngel Santacreu, una de les persones més cultes que tenim al municipi. D'ell vaig apendre que volia dir ser "etalonador". Segons vaig entendré de les seves explicacions, un etalonador seria un tècnic de laboratori que domina el color, el contrast i la brillantor en temes de cinema. Vaja, que fa de nit una seqüència gravada de dia.

La Mireia va demanar més implicació amb el municipi. Té moltes ganes de treballar a favor de la gent que hi vivim. I la seva presència en el nostre equip constata aquesta voluntat de servei.

GENT DE FIAR: PEP PLANAS ROBLES

El Pep és un jove exemplar. El gendre que tota mare voldria per la seva filla. Tot ell és compromís i rigor. Fa molts anys que el cónec. De quan era petit i jugava de porter o organitzava festes de barri. Amb La Maria, la seva mare, vaig compartir aqui a Albinyana equip de govern fa uns anys i vaig aprofundir molt el meu coneixement sobre la diabetes que el Pep té.

El Pep viu amb la Sandra. I plegats tenen avui un gran motiu de felicitat. Es diu Gerard i ja està en camí.

Ara treballa al Consell Esportiu del Baix Penedès com a coordinador d’activitats. Es tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives. Entrenador de futbol. Organitzador d’activitats a la festa major de la Papiola. També es membre dels Castellers Nens del Vendrell.

Fa uns anys va anar a les llistes de CiU en unes eleccions al Parlament de Catalunya representant als joves de la comarca. Recordo el sopar on el vam presentar. Era al mes d'agost al Poliesportiu de les Peces. Va fer un petit discurs que demostrava la seva estima per aquesta terra.
El Pep és un jove de fiar

GENT DE FIAR: JOSEP PALAU VILA

A partir d'avui i fins el dia final de campanya de les municipals us aniré explicant qui m'acompanya en aquest projecte. Els homes i les dones que formem la candidatura de Convergència i Unió al municipi d'Albinyana que tinc l'honor d'encapçalar. Us els presentarè per ordre invers a la llista.

Avui li toca al torn al Josep Palau, el cuiner. Viu amb l'Esther a la Canal la part més alta del nucli d'Albinyana. Es pare de tres filles i avi de dos néts i una neta Es cuiner de professió. Ha treballat a diferents establiments de prestigi en el món de la restauració. Al poble sabem que un bon àpat de porc senglar o el dinar de Carnaval porten el seu segell.
El Josep és de tracte afable. També fa de pagès. I és un bon esporgador d'oliveres.
Molta gent desconeix d'ell que li agrada la pesca esportiva.

Ell tanca la llista. Com ja va fer fa quatre anys. I ho fa amb la mateixa il·lusió que anés al capdavant. El Josep és de fiar.