dilluns, 10 d’agost del 2009

ADÉU AL SR. MANEL. L'HOME QUE ESTIMAVA ALBINYANA


La vida de qualsevol persona és tota una aventura. És tan original que es singular i intransferible. La vida d’un poble i de qualsevol comunitat es compon de moltes d’aquestes aventures particulars.

Aquesta setmana hem dit adéu a Manuel Bofarull. Darrera d’ell se’n va una d’aquestes trajectòries vitals que ha deixat una profunda petjada al Penedès i, sobretot, al municipi d’ Albinyana.

Molts han conegut d’ell la seva vessant de novel·lista i historiador. De furgador de papers grocs als baguls i a les calaixeres, de rastrejador d’arxius, de consultor de documents municipals, parroquials i consuetes polsoses. En definitiva de l’home erudit i culte.

Però, pels qui el vam tractar de tú a tú, sabem que el Sr. Manel tenia altres habilitats: escoltar i conversar.

Fer petar la xerrada amb ell era oblidar-se del rellotge. Era gaudir del verb precís i de la paraula amable enmig de sorolloses riallades. L’optimisme personificat. Sempre amb un somriure a punt. I atèn sobretot als relats que les persones de més edat li anaven explicant. Dipositari de la memòria col·lectiva ha estat fecunda la seva tasca de transmissió dels seus coneixements cap a les futures generacions per tal que no s’oblidi la nostra història local.

Gràcies a això, ara tenim com a penyora tots els seus llibres i escrits que ens ajuden a estimar una mica més aquesta terra. Fa quatre anys l’Ajuntament, per unanimitat, li va atorgar el Diploma de Serveis Distingits en reconeixement de la seva tasca i per a la contribució a mantenir viva la nostra memòria col·lectiva. I es van organitzar diversos actes d’homenatge.

Mentre escrit aquestes ratlles, penso que ens haurem d’acostumar a no veure’l a la tertúlia de la sortida de missa dominical, ni llegir els seus escrits al Diari del Baix Penedès, ni fent de jurat en el concurs literari “Joan Perucho”, ni al cementiri vell cada Onze de Setembre en l’homenatge a les víctimes de la guerra.

I l’any vinent quan arribi el mil·lenari del municipi, la seva ombra passejarà pels actes que s’organitzin. Per dir-nos a cau d’orella, aquella típica frase que encapçalava les seves dissertacions “gentils dames i esvelts cavallers”...

Reposi en pau.

1 comentari:

Què t'anava a dir ha dit...

Si, tot un senyor enamorat d'Albinyana i comarca.