A ALBINYANA SABEM FER XATÓ

Aquest diumenge passat al matí es va celebrar a l'esplanada de la Cooperativa Agrària la tercera edició de la xatonada popular. Organtizada pel GAG, grup albinyanenc gastronòmic, i amb el suport de l'Ajuntament.

Una xatonada "rural", que enguany va veure com la majoria de premis del concurs de mestres xatonaires i del d'iniciació es quedaven al municipi.

En el concurs de mestres hi van pendre part vuit participants i en el d'iniciació setze. El jurat va tenir molta feina per deliberar quins plats eren els guanyadors, ja que tant el gust com la presentació eren més que acceptables.

Al final dels quatre premiats, tres es van quedar al municipi. Al d'iniciació va guanyar, Paqui Mesa, veïna de les Peces, i segona va quedar l'Anna Maria Nin. I en el de mestres el guanyador va ser Manel Mellado i en segon lloc la vendrellenca Eva Rebollo.

Un mati distés on el temps va acompanyar. I, en l'edició d'enguany s'hi van incorporar tres parades de productes gastronòmics que van acabar d'arrodonir la festa.

UN PAS MÉS CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA DE VERITAT

Fa unes setmanes en aquest blog hi vaig penjar un post sobre el cas d'una alumna amb necessitats especials en relació a l'assistència al menjador escolar de l'Escola Joan Perucho.

Ahir dilluns, després de que totes les parts arribessin a un acord, l'alumna ja va fer ús del menjador escolar.
Es reparteix el cost del menjar i el monitoratge a parts iguals entre la família, l'empresa que gestiona el menjador i l'ajuntament.

El Departament d'Educació, tot i reconèixer que és un tema que a nivell departamental no tenen ben resolt, no hi aportarà, en aquest curs i per aquest concepte ni un euro.

Des de l'Ajuntament d'Albinyana s'ha sol·licitat al Síndic de Greuges que intervingui per resoldre aquesta mena de problemàtiques, que no poden quedar subjectes a la bona voluntat de les parts. Convé un protocol d'actuació que permeti saber que fer en qualsevol centre escolar català on hi hagi un cas similar i una necessària implicació de totes les parts.

De moment, l'objectiu primer, que era que l'alumna anés al menjador escolar ja s'ha acomplert. Però la lluita per demanar que el govern del país entengui- no només de paraula, sinó amb fets i recursos- que una escola inclusiva ha d'abarcar tot el temps comprès des de l'entrada al matí fins a la sortida a la tarda, no ha acabat.

quim

TRES TOMBS ESPECTACULARS EL 2010.

Avui diumenge els carrers de les Peces han viscut per novena vegada una lluïda festa dels Tres Tombs.
Sota l'organització de l'associació dels Tres Tombs, amb el Manolo Cordero, el Joan Casellas, el Magí Mateu i el Pep Figueras com a principals protagonistes amb el suport de l'ajuntament, cada any durant un matí del mes de febrer els cavalls envaeixen les Peces davant la satisfacció d'un nombrós públic que segueix la festa des del primer dia.
Enguany prop d'una seixantena de carruatges, carros de passeig i de pagès i una cinquantena de cavalls han fet que la festa fos espectacular.

Mossèn Ignasi ha beneït a tota la comitiva davant mateix de l'esglèsia del Sagrat Cor. Personalment hi he trobat a faltar al bisbe Joan Martí, que cada any feia aquestes tasques recordant els seus origens a pagès al seu poble nadiu, El Milà.

La gent que prepara els Tres Tombs fa festa, i a la vegada, fa municipi. Tots i totes mereixen el reconeixement per aquesta actitud.
I també ahir es van acabar les activitats del Carnaval. Amb darrers actes a les Peces i a Bonaterra II. Totes les entitats ajuden a que siguiem un municipi amb vitalitat, amb empenta. Convé no defallir, i anar programant més actes per fer que els veïns i veïnes tinguin un ventall de possibilitats per poder participar i disfrutar.

EL THRILLER CARNAVALESC ANIMA LA FESTA AL MUNICIPI

Aquest any, gràcies a la bona feina de l'Associació Juvenil "El Refugi", hem pogut veure desfilar pels carrers del nostre municipi una carrossa de Carnaval amb una comparsa que l'acompanyava amb una bona coreogràfia per ballar la coneguda cançó "Thriller" del desaparagut Michael Jackson.

Amb un fred espectacular, han passat pels carrers d'Albinyana, Bonaterra II i Les Peces, des de divendres fins avui diumenge. Ells han estat la novetat. I un bon reclam per tal que en properes edicions aquesta festa esdevingui de les millors i més participatives que es fan al nostre municipi.

El Carnaval a més ha tingut la rua de l'Ampa de l'Escola, la del propi centre, un concurs de disfresses infantils a Bonaterra i encara queden el sopar de dones demà dilluns i el tradicional d'homes dimarts, l'enterrament de la sardina dimecres a càrrec de l'associació de gent gran de Bonaterra. La darrera glopada la tindrem dissabte vinent amb el carnaval de la gent gran de Bonaterra i el seu popular sopar i ball.

L'any vinent crec que hem de fer possible, des de l'Ajuntament, una coordinació de tots els actes previstos per facilitar la participació de tothom en totes les programacions. Val la pena fer l'intent d'ajuntar per fer una festa encara més lluïda. De moment, enguany cal felicitar a tothom, sobretot a la comparsa i al director de coreografia i als joves impulsors de la carrossa de Les Peces.

CANVI DE CAFETER I 25 ANYS DE MOSSEN,

En aquest mes de gener que acabem he viscut diverses situacions que no vull deixar passar per alt. Són espurnes de la meva vida diària.

Canvi de cafeter.

Després de divuit anys, el Joan ha deixat de portar el cafè de la Societat. La festa sorpresa d'homenatge va ser molt divertida. Amb el Joan s'acaba una determinada manera d'entendre el fet de ser cafeter. Ell era la continuïtat del Josep de Cal Rosendo, del Josep de Ca l'Ermità, del Curro, o del Carlos de la Plaça que va engengar amb ell aquesta etapa.
Els temps canvien. Es cert. I les visions també. Però en la retina conservem sempre alló que ens ha marcat. Fa uns anys, el paisatge de la gent que anava a la sala o al cafè era d'una determinada manera. Ara serà d'un altre.

Em va semblar molt encertat, quan la Maria -l'actual presidenta- em va trucar per explicar-me aquest senzill homenatge que es va fer el diumenge 17. Se'l mereixia per moltes coses: per la dedicació i per l'estima a l'entitat. I per les hores i hores, que en silenci, ell i la seva muller i, en ocasions importants també els fills, han fet que tot estigués en ordre.

Ara ha arribar l'hora de girar pàgina. Es el moment de mirar endavant. I desitjar sort al seu relleu.

25 anys de mossèn

Dissabte al migdia vam acompanyar a mossèn Jordi Figueras i Jové en la seva festa particular de celebració dels primers 25 anys que va ser ordenat mossèn. El Jordi, com l'hem conegut tots, ha passat d'aquest tres quartes parts d'aquest quart de segle a Albinyana i a les Peces. Ens ha deixat una emprenta profunda. La Passió que fem cada any el diumenge de Rams és part de la seva herència.
No cal dir que la festa va ser rodona. Com tot el que prepara on fins el detall més petit està estudiat. I és que el Jordi, com va dir algú en l'homenatge, és valent, consequent i un exemple de compromís.

DISCRIMINACIÓ O GANES DE LIAR-LA?

Avui en algun mitjà de comunicació es comenta una suposada discriminació per part de l'ajuntament d'Albinyana a una alumna amb necessitats especials per assistir al menjador escolar del CEIP Joan Perucho.

Òbviament conec el cas. I entenc que, amb voluntat d'entesa, té una ràpida solució. Només cal més diàleg, tornar a compartir el problema i trobar la resposta adient. Res més.

Ara bé, coneguem els antecedents d'aquesta situació:

a) La Generalitat, per afavorir una escola inclusiva, es fa càrrec d'una vetlladora durant l'horari lectiu, que atén a aquesta alumna. No ho fa en l'horari de menjador, diuen per no ser obligatori.

b) En el darrer curs, quan el nombre d'usuaris al menjador escolar era més elevat, l'empresa assumia conjuntament amb el consistori el cost de la persona encarregada de la vigilància.

c)En l'inici d'aquest curs, atenent a la baixada dels assistents al menjador l'empresa planteja el pagament d'aquesta vetlladora, que es xifra en un import mensual de 285 euros.

d) Per tal d'implicar al Departament d'Educació es signa el 18 de setembre una carta per part de la Regidora d'Ensenyament, la directora del centre i la mare de l'alumna on es demana al govern català que assumeixi aquesta situació.

e) No es rep resposta satisfactòria. Davant d'aixó, es proposa:
a) gratuïtat del cost del menjar (a càrrec de l'empresa)
b) copagament de la vetlladora entre pares i ajuntament, via ajuts de menjador.

Crec que es pot trobar, si hi ha ganes, el camí per acabar amb aquest problema puntual. I no convertir aixó en un casus belli. Només cal voluntat.

(Afegeixo aquesta part final del post, avui dissabte. I puc dir que després de la tempesta sempre surt el sol. Després d'aclarir els malentesos hem de trobar la resposta positiva que requereix el cas. El diàleg ha arribat. Benvingut. I, les coses s'encarrilen, em sembla, bé)

EL NOU CENTRE DE DIA, ESTRELLA DEL PRESSUPOST 2010

Ja tenim pressupost aprovat a l'Ajuntament per aquest any 2010. Com sempre, amb el suport de l'equip de govern i el vot contrari de l'oposició.

Un pressupost que preveu una inversió de un milió i mig d'euros, on destaca la construccció a les Peces d'un centre de dia i un nou consultori mèdic. També hi ha la renovacíó de bona part de la xarxa d'aigua del nucli d'Albinyana, la construcció de parcs de salut, millores en enllumenat, xarxa de camins rurals, i

Enguany es continua apostant per les mesures de caire social com ho són els ajuts a tots els alumnes del CEIP Joan Perucho per a l'adquisició de llibres escolars, les bonificacions del transport, el conveni amb Càritas pel banc d'aliments, la rebaixa del 95% de l'import de la plusvàlua en la transmissió entre pares i fills -sempre que estiguin empadronats al municipi- o el servei de podologia.

En la previsió d'ingressos esperem comptar enguany amb aportacions per les expropiacions de la C-51, pels permisos d'obres de l'IDIADA, per la recaptació del 100% de l'IBI de l'autopista al seu pas pel municipi, com a mesures per poder complementar l'augment de les despeses que comportarà a partir del mes de juliol l'increment de dos punts en l'IVA.

El debat al ple va ser similar als dels darrers anys. Uns amb una visió totalment desanfocada, pessimista, sense futur i d'altres tocant de peus a terra, sent conscients de que no es fàcil el moment actual però que amb reducció de despeses, control i rigorositat es pot mirar l'esdevenidor amb dosis d'optimisme.

La poca argumentació dels que s'oposen arriben fins a l'extrem de confondre qui té la responsabilitat de l'atur que hi ha al municipi. I és que reconèixer que formes part del partit que des del govern d'Espanya té el trist rècord d'atur a Europa deu ser dur.

En fi, l'important és el treball diari, sense estridències, poc a poc i bona lletra. I anar fent realitats les millores, al ritme que es pot. De moment, tenim les intencions definides i aprovades. Ara toca fer molta feina per fer-les realitat.