24 ANYS FENT POBLE AMB PASSIÓ

Acabo d'arribar del tradicional ressopó de cloenda de les representacions de Pàgines de Passió. Amb aquest diumenge de Ramos portem 24 anys ininterromputs -des-de 1990- escenificant amb sobrietat aquestes escenes de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús. Un dels llegats que ens va deixar mossèn Jordi Figueras va ser el text d'aquestes Pàgines. Després de més de vint anys semblen escrites avui mateix, ja que l'actualitat, la reflexió que comporten i el missatge que transmeten no passem de moda. Cada any he viscut les Pàgines des de dins. He anat observant com s'anaven fent grans a molts dels actuals apòstols, alguns fills dels primers actors que la van representar. I aquest és crec que el gran èxit. La continuïtat. Des del primer dia he pensat que fer la Passió, més enllà del sentit personal que cadascú li pugi donar amb més o menys càrrega de religiositat, és una manera clara i diàfana de fer poble. De fer comunitat. De sumar. De compartir. Albinyana té en les Pàgines de Passió una senyal d'identitat. Ens l'estimem, agraïm els que venen a veure-la, tots els aplaudiments sincers, les crítiques raonades, l'esforç de les persones que el dissabte al vespre abans del Diumenge de Rams o els que mateix dia de Rams puntualment a les vuit de la tarda fan cap a l'església del poble per veure i viure una manera particular i apassionant les nostres "Pàgines de Passíó".

UNA LLUïDA FESTA DELS TRES TOMBS A LES PECES

Les Peces ha tornat a viure avui un fantàstic diumenge de Tres Tombs. Era la dotzena edició d’aquesta festa, que va començar gràcies al bon fer del Manolo Cordero. Prop d’una cinquantena de carros de pagès i carruatges de passeig i al voltant de seixanta cavalls de sella han passejat pels carrers de les Peces. Anaven encapçalats per la xaranga la Gresca el carro amb la imatge de Sant Antoni i el carro amb els típics tortells de la festa, que s’han esgotat al poc temps de posar-se a la venda. El recorregut pel cas antic del nucli ha arribat fins a l’església del Sagrat Cor on, aquest any per primera vegada, el mossèn Josep Maria Serra , ha fet la benedicció dels animals. Els participants a la festa han estat de de diferents poblacions veïnes com la Bisbal, Roda de Barà, Torredembarra, Banyeres, Santa Oliva, El Vendrell o Calafell. A part d’altres localitats més llunyanes com Sant Llorenç d’Hortons, Vilanova, Valls o Tarragona. La festa l’organitza l’Associació dels Tres Tombs local i té el suport de l’ajuntament d’Albinyana i la Diputació de Tarragona. La feina del Joan, el Magí, els Jaumes, i les seves respectives parelles fan que la festa de les Peces sigui de les millors que es poden veure a la demarcació. Enguany també han col·laborat en l’organització els voluntaris de Protecció Civil del municipi. Particularment m’agrada el regust d’autenticitat que destil·la la festa. Veure gaudir a la gent que hi participa o la que només ho fa com espectadors veient el bon fer dels genets i dels que porten els carros. En acabar la festa, després de lliurar els records, molts dels que hi han pres part s’acomiadaven amb un “fins l’any vinent.” El senyal evident que a les Peces s’ho han passat de conya.

ADÉU A LA BONA GENT

En 48 hores donarem el comiat a dues dones albinyanenques, la Carme i la Lola, que defineixen molt bé una generació que es va apagant. Que va viure la posguerra i va tirar endavant una vida gens fàcil, amb molt de patiment, treballant sense descans, mirant sempre endavant. Amb la Carme, dona amb molt de caràcter i personalitat, vaig compartir junt amb els meus pares i la resta dels de casa moltes jornades de verema. De quan encara hi havia portadores... El pas del temps va fer que les seves forces anessin minvant fins dijous passat. De la Lola jo, com una gran majoria d'albinyanencs recordarem sempre la seva predisposició a ser útil per qualsevol demanda que se li feia. Positiva, afable i carregada de generositat. De les seves mans sortien els vestits per l'elenc de teatre de la Societat, per a les cavalcades de Reis, o per les representacions de la Passió, per posar només uns exemples. La Lola ha estat una d'aquelles dones que ha tramés veritable lliçó de vida en tot el que ha fet. Diem adéu a persones que han estat senzillament, bona gent,molt bona gent. Persones de pedra picada. De fiar. Que s'han fet estimar. Reposin en pau.

EL 20 DE GENER, DIA PER NO OBLIDAR A ALBINYANA

La roda del temps no s'atura. El primer mes de l'any va passant. Avui ja és 20 de gener. Durant aquest espai de temps hem deixat enrere les festes de cap d'any i Reis,on per cert a Albinyana van arribar amb carrosses noves i ja s'acosta el temps de Carnaval i de la festa dels Tres Tombs el proper 17 de febrer a les Peces.

Durant aquests darrers dies hem acompanyat en seu darrer viatge a uns quants veïns entre ells al encara jove, Raimon Arnal. Fa anys, tal dia com avui, al poble hi havia festa. Es feia ball. Era la festa de Sant Sebastià, el 20 de gener. Era la festa major d'Hivern. Ara ja no. El 20 de gener va deixar empremta al nostre poble.

El parte de guerra del bàndol nacional del 20 de gener del 1939 deia: ((Ha continuado en Cataluña el victorioso avance de nuestras tropas, que en el día de hoy y hasta media tarde habían ocupado . . .Bisbal del Panadés y Creixell y las importantes posiciones de . . . Ermita de San Antón . . . ) Pels carrers del poble van passar soldats de les tropes republicanes, que van patir moltes baixes, i després les del cantó franquista. D'aquell fet tenim un testimoni que ens ho recorda permanentment: La fossa comuna del cementiri vell. En aquell indret hi ha els soldats que van perdre la vida al poble barrejats amb veïns del poble i que homenatgem cada any, al matí de l'Onze de Setembre. El 20 de gener no pot caure en l'oblid. Al contrari. L'hem de tenir present. Perquè la història local mereix no ser silenciada ni amagada.

EL 13 OBRE LA PORTA, EL 12 MARXA

Avui és el dia de l'home dels nassos. El darrer dia del 12. Dia de bons desitjos, de sopars i de disbauxa (més aviat poca). Dia de resums, de mirades cap enrere i cap endavant. A nivell local, avui es tanca un any que ha tingut moments de tot tipus, Alguns molt intensos, d'alegria, d'altres rotundament cruels, de llàgrimes i dolor. La crisi continua profundament arrelada al nostre voltant. El 12 ha estat especialment dur per a molta gent, coneguda. He vist patiment i, el que es més greu, poques esperances en sortir d'aquesta situació. Convindrà no abaixar els braços, i seguir intentant donar la volta. Es el nostre deure. A Albinyana hem viscut també un any de dificultats. També hem vist coses positives; Algun exemples, són que Aqualeón ha fet noves inversions, la Cooperativa ha continuat un any més oferint bons productes de la nostra terra, s'han obert cases de turisme rural, els bons vins del Celler Santó s'han anat fent un forat en el mercat, hem representat per 23è any la Passió, s'ha consolidat la Fira d'Artesania i la festa dels Tres Tombs ... A nivell polític, CiU ha tornar a guanyar les eleccions, en aquest cas les del Parlament de Catalunya del passar novembre, i ha calgut tornar a defensar l'escola en català, com fa trenta anys. Es un noment per recordar que no celebraran el cap d'any amics dels de veritat, que el destí se'ns ha emportat de manera prematura, com el sempre recordat Pere Melero, el simpàtic Manolo Maya que va perdre la vida damunt de la seva bicicleta, la seva passió, o mossèn Pasqual O tants veïns i veïnes que per malaltia o l'edat hem acomiadat en els darrers dotze mesos. La vida és això. Una constant de bons moments i ensurts. De dies tranquils i jornades de trasbals. Espero sincerament que el 2013 no sigui un any massa dur. Que sigui suportable. Que ens ajudi personalment i coL·lectivament a trobar els camins que permetin la recuperació d'horitzons millors per a tots

HA MORT Mn. MANUEL PASCUAL

El futur Mn. Manuel Pascual Saperas va néixer a la vila lleidatana d´Almenar el 31 de desembre de 1938 i ha passat a la Casa del Pare a la població penedesenca de Les Peces el 27 de novembre de 2012, és a dir, estava proper a cumplir els 74 anys d´edat. Una mort sobtada, doncs diumenge mateix va celebrar les misses habituals i al migdia va aprofitar per anar a votar al col·legi electoral de les Peces. De ben jove va manifestar la seva vocació presbiteral, per la qual cosa va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona, on va cursar els estudis eclesiàstics. Va ser ordenat prevere el 28 d´octubre de 1962 a l´església del Monestir de les Carmelites Descalces de Tarragona pel cardenal-arquebisbe Dr. Benjamín de Arriba y Castro. Cal dir que enguany havia celebrat les noces d´or sacerdotals. Va exercir el seu primer ministeri pastoral com a vicari de la parròquia de Sant Jaume de Riudoms, càrrec que va ostentar després a la de Sant Francesc de Reus. Va ser rector de la parròquia de Sant Roc de l´Argilaga i de la de Sant Salvador dels Pallaresos i també va ser prior de l´església de Vistavella i rector de la parròquia de l´Assumpció de la Secuita, per a passar posteriorment a la de la mateixa advocació de les Borges del Camp i, més tard, a la de Crist Rei de Reus. Actualment exercia la seva missió pastoral a l´arxiprestat del Baix Penedès com a prevere adscrit a la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, encarregat de la tinença del Sagrat Cor de Les Peces, i rector de les parròquies de Sant Bartomeu d´Albinyana i de Santa Maria Magdalena de Bonastre. A més de la seva formació presbiteral també era diplomat en Ciències de la Informació, per la qual cosa li va ser confiada la gerència de Ràdio Popular de Reus, des de l´any 1973 fins al 1984. Per altra banda, va ser delegat diocesà del Departament de Mitjans de Comunicació Social de l´Arquebisbat de Tarragona entre els anys 1971 i 1983. Havia exercit la docència, com a professor de religió, a l´Institut Gaudí de Reus. També havia estat membre del Consell Presbiteral de l´Arxidiòcesi. Les seves exequies tindràn lloc avui, dimecres, 28 de novembre, a 2/4 de 12 del migdia, a l´església del Sagrat Cor de la tinença de Parròquia de Les Peces, i seràn presidides pel Sr. Arquebisbe.

La foto es de la festa sorpresa que se li va fer en motiu de les noces d'or sacerdotals amb assistència de feligresos d'Albinyana, Les Peces i Bonastre.

RECORD NECESSARI

Avui és Tots Sants. Dia de visita als cementiris. De recordar als difunts. De portar flors. De trobada i recolliment. Vaig llegir que "la mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record". I crec que es així. Hi ha persones que no hi son físicament però que romanen en el pensament d'una manera perenne per llarg que sigui el temps que hagi passat des de la seva pèrdua. Hem fet, tots els de casa, la tradicional visita als cementiris on hi reposen persones estimades. A la tarda també he aprofitat per visitar la fossa comuna del cementiri vell d'Albinyana on hi ha les víctimes de la guerra civil que van morir al nostre municipi. Ho faig perquè el seu exemple de defensa d'uns ideals mereix ser recordat