JUNTS, MÉS LLUNY: SOLVÈNCIA I EXPERIÈNCIA CONTRASTADA

Les dues persones que us presento avui  han demostrat la seva solvència al capdavant de responsabilitats públiques. En el lloc 10è hi ha l'Ester Hernández i en l'11è el LLuís Esteban.

L'Ester, casada amb el Tino i mare de la Noèlia, és una dona emprenedora. S'ha arriscat sempre. No li ha fet cap por obrir una botiga o engegar un negoci. Ara fa uns anys que treballa com a comercial d'assegurances, un món que coneix al detall.

Viu a Bonaterra I, des de fa setze anys.  A prop de casa seva hi viuen  els seus pares, una parella encantadora. Ester ha format part de la Comissió de Festes i ha estat al peu del canó durant molts anys preparant i gaudint de la Festa Major del seu sector.  Comparteix amb el seu marit la passió pels ocells.

Regidora durant més de sis anys, ha aportat moltes idees a les àrees que ha gestionat, bé sigui al consell escolar de l'Escola Joan Perucho o impulsant iniciatives per millorar Bonaterra I. Recordo la visita que vam fer plegat a veure al conseller Recorder per demanar amb urgència l'arranjament de l'entrada a Bonaterra o la seva tossuderia en poder tenir una xarxa d'aigua en condicions. Personalment, valoro amb nota molt alta el seu pas per l'Ajuntament i estic convençut que, potser, el futur ens permetrà recuper per al municipi un molt bon actiu.

Amb un somriure sempre a punt, solidària i dinàmica, l'Ester és una persona fiable.

En el lloc 11è hi ha el Lluís Esteban. Casat i pare de la Mar i el Jordi. Nascut a a Colònia Güell fa 51 anys.

El conec de fa més de deu anys. Treballador incansable, es dedica al sector d'assegurances i financer. el Lluís és persona que toca de peus a terra.

Aprofita les estones lliures per  practicar esports. L' apassiona el fitness, el running, trekking, squash o anar en bicicleta. 

Actual regidor d'Esports i de Medi Ambient. En aquests darrers quatre anys, s'ha activat un grup local de l'ADF  Clot de Bou (Agrupació de Defensa Forestal)  formada amb els municipis veïns de Masllorenç i la Bisbal del Penedès , s'ha incorporat el municipi en el calendari de cros escolar a nivell de comarca o, s'ha mantingut la cursa tradicional de la festa major albinyanenca per posar només uns exemples de la seva fecunda i bona  feina. 

Coincideixo en què el millor que es pot deixar a un fill és una bona educació. Té les idees clares i conviccions profundes. 

FEINA FETA:

MEMÒRIA DE CIUTADANIA

Aquesta primavera s'ha editat un  llibre de fotografies amb el títol "Albinyana i Les Peces, Memòria de Ciutadania",  que recull l'evolució dels dos pobles al llarg de les darreres dècades. A part d'espais concrets com carrers i places, el llibre recull gràcies a l'aportació voluntària dels veïns,  aspectes tan diversos com festes, tradicions, fesomies i vida rural que el pas del temps ha convertit en un record.

JUNTS, MÉS LLUNY: PRIMER, LA FAMÍLIA

En els llocs 13è i 12è de la llista també hi ha dues incorporacions molt destacades: la Mari Armengol i el Josep Anton Carreras.

Ambdós tenen la mateixa edat: quaranta anys. La Mari viu a la Papiola des de fa set anys i el Josep Anton nascut al carrer Quintanes d'Albinyana ara viu just davant de l'Agrupació Recreativa, a Les Peces.

La Mari està casada amb el Jose i tenen dues filles: l'Ester i la Raquel. Viu al costat dels seus pares.  Quan li vaig demanar unes ratlles amb quatre dades del seu currículum em va posar que la seva família era l'afició prioritària. Tota una declaració de principis.

Dona sensible i molt educada en el tracte personal. És molt fàcil trobar-la col·laborant en diferents iniciatives, tant és que sigui al voltant de les activitats de l'Associació de Veïns de la Papiola o fent decorats per una obra de teatre de l'escola Joan Perucho.

Va decidir en poc més de deu minuts incorporar-se a la candidatura. Va ser un dissabte a la tarda. La seva amistat amb la Montse Gutiérrez,  la número quatre de la llista, estic convençut que  hi va influir. I des d'aleshores no para de fer aportacions i treballar per arribar junts, més lluny.

El Josep Anton és un valor segur. Persona de pedra picada pel que fa a la defensa del país. Estima el municipi, el patrimoni i la  cultura,. Casat amb la Pilar gaudeixen del  seu fill, el Pau,   que és la joia més preuada per a ells i pels avis, sobretot pels albinyanencs: el Josep i la Maria Teresa.

Segueix molt d'aprop l'actualitat local i és un home que fa poble. És lluitador pel que creu i defensa. De sentiments nobles,  ha estat un excel·lent germà  del sempre recordat Jaume, que fa unes setmanes ens va deixar per acompanyar-nos des del cel.

El Pep Anton té estudis d'Economia i treballa a l'administració pública.

Ha estat president de la Societat Recreativa d'Albinyana i membre fundador de la bèstia de foc "Nyctalus". I estic convençut, que en un futur no gaire llunyà. el veurem al capdavant d'entitats i capitanejant projectes sòlids a casa nostre.

FEINA FETA:

Neteja de Rieres

La neteja a fons de les lleres de la Riera al seu per la Papiola, Bonaterra I i Bonaterra II i de la franja de protecció que separa l'autopista de les cases del Molí del Blanquillo han estat realitzades en aquest tram final del mandat.

La neteja ha de garantir un correcte pas de l'aigua en cas de rierades fortes, S'ha fet desbrossada general i retirada de vegetació, trastos vells i gran quantiat d'andròmines i electrodomèstics abocats en aquests espais

JUNTS, MÉS LLUNY: DUES INCORPORACIONS DE GRAN VÀLUA

La presentació d'avui  correspon a les dues dones que ocupen les posicions 15ena i 14ena de la candidatura: són la  Neus Isidro i la Mercè Puertas. Per a totes dues, aquesta és la  primera participació com a candidates en unes eleccions municipals.

La Neus Isidro és una jove inquieta, decidida i carregada de sentit comú. Ella ha viscut de manera propera les eleccions albinyanenques, ja que és filla de l'Eduard i la Charo. L'Eduard, que ens va deixar de manera prematura fa poc més d'un any i mig, va ser un extraordinari regidor d'Hisenda i un millor amic, dels que guardo records inoblidables. He vist créixer la Neus entre reunió i reunió i en trobades disteses a casa seva on sempre hi he trobat el consell precís i una visió encertada davant de qualsevol situació relacionada amb el municipi.

Ella, actualment, està estudiant el grau de Química a la Universitat Rovira i Virgili. Li agrada llegir, anar el cinema, patinar, i fer puzzels, com al seu estimat pare. 

A la llista aporta la frescor de la joventut, idees noves i una visió cosmopolita. Viu al carrer Monte Perdido de  Bonaterra des de fa 21 anys, o sigui que hi va arribar amb només un any de vida.

I just al davant d'ella, en el 14è lloc, hi ha també una dona ben eixerida. Viu a les Peces des de fa onze anys. Al poble, cap al final del carrer de la Plaça. És la Mercè Puertas Cañete. Vídua, té un fill de més de trenta anys  i viu amb el Xavi des de fa vint anys. Integrada en la vida local, ara és membre de la junta de l'Agrupació Recreativa on es desviu per preparar activitats. 

Es lleva ben aviat per arribar  a Barcelona on treballa  com administrativa-comptable en un centre mèdic que es dedica a la valoració del dany corporal en els accidents de trànsit i laborals.  

Defensora del dret a decidir, el Barça li té el cor robat. Es distreu fent patchwork, aprenent a ballar country i escoltant música. Pencaire de mena. S'agafa la participació a la llista com una experiència enriquidora. Amb ella, les reunions tenen garantides una  corrua de somriures i una estona divertida gràcies al seu caràcter extravertit.

FEINA FETA:

Implantació del nou "Servei Bon Dia"

 Aquest és un servei d'acompanyament telefònic per a les persones grans que viuen en parella o soles al municipi d'Albinyana. El servei és gratuït per als usuaris i es presta entre dilluns a divendres. El servei consisteix a fectuar trucades diàries o bé un o dos cops per setmana a cada persona que ho demana. Es dóna seguretat i suport a la gent gran, es comprova que es trobin bé de salut, i s'ofereixen r respostes a les demandes que vulguin plantejar

JUNTS MÉS LLUNY: JOVENTUT i COMPROMÍS

Avui us presento dos membres més de la candidatura. Són el candidat més jove i un home polifacètic.

En el lloc 17è de la llista hi va el Francesc Penas Hidalgo, per a tots el Fran. Té només 18 anys. Sempre ha viscut a Les Peces, És el candidat més jove. Està estudiant el Grau de Química a la Universitat Rovira i Virgili. El Francesc va fer tot l'ensenyament primari a Albinyana, La seva classe de 6è va ser el grup que va estrenar l'actual escola Joan Perucho. No hi va anar ni un curs sencer, ja que fins passat el primer trimestre no va entrar en funcionament. Aquest record d'estrenar les aules d'una escola fantàstica, com és la que tenim avui al municipi, el recordarà sempre. Perquè venien d'una escola petita, on com diu "s'estava molt apretat". Ara,  aquells joves nens i nenes, com el Fran, ja són majors d'edat i ja trepitgen les aules universitàries.

El Francesc s'ha guanyat l'estima de tots els de la llista. Per la seva bonhomia, i pel seu caràcter. Li agrada contemplar l'univers, la biologia i la boxa. Encara recordo una "velada" que es va fer al gimnàs de l'Escola Joan Perucho organitzada pel Club de Boxa Local, on ell va participar en un combat.  Fa anys que és soci del Club Poliesportiu les Peces. 

Just per davant del Fran hi ha en el lloc 16è una persona per la qual sento un especial afecte. El conec des de fa prop de vint anys, quan vivia a la Papiola i organitzava la Festa Major d'aquell nucli amb la col·laboració del senyor Manolo. És  el Juan Mellado Requena, que actualment viu al Molí del Blanquillo. 

Casat amb l'Antònia des de fa 33 anys té un fill, el Juan Antonio i una filla, la Miriam. 

Tota la seva vida laboral l'ha fet a la SEAT passant per les àrees de manteniment, xapisteria, anàlisi de processos, estampació de xapa (premses). Actualment és cap de 1a i coordinador de torns al Departament de Logística (Gestió de Materials).

És monitor de Chikung, mestre de Reiki, soci de la penya ciclista "Baix Penedès", i té uns mans màgiques per a fer massatges. Ha fet cursos de reflexologia podal,  drenatge limfàtic, massatge estètic, i ha estat els dos anys estudiant per ampliar coneixements en anatomia i fisiologia humana. 

Li agrada llegir, escoltar música i la jardineria. M'agrada la seva disposició. Ha preparat durant molts anys la cursa popular de la Festa Major albinyanenca i sempre el trobes a punt per col·laborar en qualsevol iniciativa.

FEINA FETA:

En els darrers anys la preocupació municipal pel medi natural s'ha demostrat amb diverses accions. Destaca, per exemple,l'impuls de la secció local de l'ADF Clot de Bou o la millora de camins rurals 

Al llarg del mandat també s'ha fet una neteja regular de la franja de protecció forestal que hi ha al costat de les cases del carrers Esparreguera i Garrofers a la Papiola.

JUNTS, MÉS LLUNY: DUES DONES VALENTES

Dues dones ocupen els llocs 18è i 19è de la candidatura que presentem sota el lema "Junts més lluny": Roser Hernández i Mireia Santacreu.


Dues dones lluitadores, valentes, compromeses i enamorades dels seus fills

La Roser ocupa el lloc 18è a la llista. Ës una dona inquieta i familiar: els  fills, Raül  i Andreu, i el marit, l'Andreu Lara passa per davant de tot. A la Roser li agrada l'ordre, la cultura i està enamorada del país i de les Peces.  Ara, la Roser després d'haver treballat  molts anys en el món de la indústria  és empresària autònoma. És també molt sensible i compromesa en defensar en allò que creu.

La Mireia és infermera i està especialitzada en psiquiatria. Té un fill de 10 anys, el Jordi, que tots carinyosament li diem "el secretari" perquè ens ajuda en tot moment. Vaig conèixer a la Mireia gràcies al seu pare, l'Àngel -un home inquiet, culte, crític i sensat- que és membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. La Mireia és competent en la seva feina. Ara treballa en un sociosanitari a Salou. Bona part de les propostes que presentem dirigides a una millora de la sanitat al municipi i a la gent gran són aportacions seves.

FEINA FETA

Un objectiu era augmentar el reciclatge dels residus. Per això a partir del 2013 es va implantar un sistema de recollida amb nous contenidors agrupats en illes. Així és fàcil poder dipositar cada fracció de residu en el seu lloc; paper o cartó, vidre, envasos, orgànica i rebuig.

Una millora important ha estat la col·locació de contenidors per a recollida de poda, que només l'any passat van servir per recollir més de 15.000 quilos.

JUNTS, MÉS LLUNY

Avui, a punt d'acabar el primer dia de la campanya de les eleccions municipals del proper 24 de maig, començo aquest diari de campanya on us explicaré qui forma part de l'equip que m'acompanya en la candidatura que tinc l'honor d'encapçalar. També faré un repàs de les accions, actes i curiositats que s'aniran desenvolupant en els propers dies.

Amb la petita presentació dels candidats hi acompanyaré una imatge d'una realització que hem fet en el darrer mandat. 

En els dos darrers llocs de la candidatura, Josep Palau i Ferran González. 

El Josep Palau, el cuiner, viu a la Canal amb l'Esther. És feliç entre fogons, fent de pagès i jugant amb els seus néts i neta i ja es deleix per conèixer els que vénen de camí. Tanca la candidatura en el lloc 21è. Algú podria pensar que aquest lloc és simbòlic. No és  el cas del Josep. En aquesta tercera vegada que tanca la llista, el Josep penca com el primer. Tant és repartir propaganda, enganxar cartells, preparar materials. Sempre disposat. Generós en el tracte. 

En el 20è lloc de la llista hi ha el Ferran González, que viu a les Peces des de fa més de deu anys. Un apassionat de l'esport en general, però sobretot de l'hoquei patins. El seu fill Ferran té a la part de darrera del seu habitatge un petit espai amb porteria per entrenar. És vicepresident del Club Poliesportiu Les Peces i és fàcil veure'l suar jugant a frontó amb amics del mateix Club. De  tracte afable, és un xicot que no té mai un no per resposta quan se'l demana en qualsevol activitat.

FEINA FETA: 

En els darrers quatre anys, hem ampliat els espais funeraris tant d'Albinyana com a Les Peces. Una de les millores més visibles ha estat, a part de l'ampliació de nínxols, l'adequació de dos espais d'aparcament al costat dels cementiris municipals tant a les Peces com a Albinyana 

ANUARI 2014: LES COSES QUE ENS HAN PASSAT

Aquest 2014 que hem deixat enrere ha tingut, com tots els anteriors i els que vindran, moments de tota mena. Instants dolços, tristos, intensos, esperançadors, nostàlgics, decebedors, lluminosos i foscos.

A escala local, la discreta però efectiva feina de Càritas, el Banc d’Aliments o Creu Roja - amb el suport de diferents tipus d’ ajuts socials- ha estat de nou protagonista de la realitat que és viu al nostre entorn. La crisi, encara, ha colpejat de manera contundent a moltes famílies del nostre municipi i aquest coixí de solidaritat ha ajudat a fer menys dramàtica aquesta crua situació. S’ha demostrat diverses vegades que la solidaritat està arrelada a casa nostra. Ho hem pogut comprovar en les campanyes de recollida d’aliments, de joguines, de taps de plàstic, o en els actes a favor de la Marató de TV3.

En quan a millores del nostre entorn és pot destacar que a principis d’any es va inaugurar les obres de la C-51 al seu pas pel nostre municipi, amb les noves entrades a Les Peces i a Bonaterra que han permès augmentar la seguretat en aquests indrets. Han començat les obres del nou consultori mèdic a Albinyana i també s’han reprès les de l’edifici polivalent de centre de dia i consultori a la Rambla de Les Peces. S’ha fet aquest darrer mes de desembre una intensa neteja del Torrent del Nicolau al seu pas entre la Papiola i Bonaterra. I des de primers d’any tenim illes de contenidors per fer recollida selectiva dels residus arreu dels diferents nuclis de població i un pont nou per arribar a les Masies del Torrent sense passar pel llit de la riera. Hem vist també millorat una part del camí de la Canal i la restauració de la font pública del carrer Nou d’Albinyana.

I en l'àmbit local s’ha consolidat l'equip humà que vetlla per la conservació del nostre patrimoni forestal mitjançant el grup local de l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Clot de Bou.

Enguany ha estat l'any del Tricentenari i de la consulta del 9-N. Al mes de novembre, el municipi va bategar al mateix ritme que el país, i l’exercici democràtic del dret a decidir es va fer realitat a l’Escola Joan Perucho. Prèviament el ple municipal va donar suport a la consulta i durant el mes de març un saquet de terra del terreny annex a l’ermita de Sant Antoni va ser l’aportació simbòlica des d'Albinyana per plantar el Roure del Tricentenari a la muntanya de Montserrat amb la terra de tots els racons de Catalunya com a símbol d’unitat i fermesa. 

No puc obviar fer un repàs cultural i festiu del darrer any. Durant el darrer trimestre hem vist néixer una nova entitat social que dinamitza culturalment la població, bàsicament la més menuda: ARA, l’Agrupació Recreativa d’Albinyana, que en poques setmanes ha demostrat saber fer bona feina. Enguany hem vist la consolidació de l’Associació de veïns de la Papiola que ha organitzat magníficament diferents activitats al llarg dels mesos destacant la Festa Major de la Papiola, que va ser una de les més concorregudes dels últims anys.

En el calendari de festes majors del mes d’agost hem gaudit del grup de Grallers “la Cresta de la Canya”, els Nans de la Societat d’Albinyana o la bèstia de foc “Nyctalus Albinyanensis” I hem xalat en el sopar del “cochinillo” de Bonaterra II o la caldereta de corder a la Papiola.

Abans de Setmana Santa vam viure les representacions de la Passió. Enguany amb la vint-i-cinquena edició d'ençà que es van representar per primera vegada, l’any 1990 dins la campanya per posar un nou àngel al campanar. I el primer de maig es va fer la desena caminada popular per conèixer el nostre municipi, per Sant Jordi la quinzena edició del concurs literari “Joan Perucho” i un nou  “concurs de Roses” gràcies a l'impuls de la Societat d'Avis de Les Peces.

Destacada activitat també la que ha fet la Societat Recreativa d’Albinyana, que organitza la Fira d’Artesania o la trobada de Plaques i l’Agrupació Recreativa de les Peces, que té activitats consolidades com el concert de la Verema, els campionats de futbolí a escala catalana i estatal o el Haloween. 

També l’Associació dels Tres Tombs va tornar el passat febrer a fer-nos viure una diada extraordinària dedicada al món del cavall i el Club Poliesportiu les Peces que ha fet, com sempre, una sòlida feina social al llarg de l’any.

 I entre les entitats locals cal valorar la tasca de les dues associacions de gent gran, autentiques eines de convivència i germanor entre la gent que gaudeix d’una merescuda jubilació. Un any més, la Cooperativa ha transformat els fruits de la terra en bons vins i olis que vam provar en una nova edició de la Rostada Popular.

No vull deixar passar l’oportunitat per valorar la intensa activitat docent que es realitza a l’Escola Joan Perucho amb un equip de direcció implicat en la millora continua i amb la destacada feina que porten a terme totes les professionals que treballen a llar d’infants local. 

Hi ha persones del nostre entorn que sempre hi són. Que fan la seva feina, sense fer soroll. Que coneixen i respecten a tothom, sigui quina sigui la seva edat, pensament o actitud. 

Són persones en les quals hi pots confiar. Són aquesta mena d'homes i dones, que generen afecte i que amb el pas del temps hi pots mantenir una sincera amistat. Tenen defectes i virtuts, com tots tenim. Persones reservades i, a la vegada, sociables. Gent com la Roser, l’Enriqueta, el Fernando, el Felipe, l’Anna Maria, el Josep, el Celestí, la Pili, la Conxi, la Núria, la Toñi, la Carmen, el Pepe,la Maria, ..

I en aquest repàs anual vull destacar tres noms propis de casa:

a) Teo Otero, el nostre vigilant municipal. Va rebre un reconeixement per part del cos dels Mossos d’Esquadra per la col·laboració constant de suport a les tasques encarregades a la policia del país.

b) David Machuca, gimnasta que viu a la Papiola. Enguany va participar en la modalitat de trampolí individual al campionat del món a la localitat de Dayotona Beach als Estats Units

c) Sergi Gatell, jove cuiner de les Peces que va guanyar el concurs “De la Mar als fogons” que s’organitza a Cambrils per a cuiners novells.

I en un petit balanç de l’any no podem obviar que a Albinyana, a les Peces i a la resta de nuclis de població hem perdut el somriure i la companyia de veïns i veïnes que han emprés el camí cap a l’eternitat. Un emocionat record per a tots ells.

Acabo aquest petit resum amb un desig: espero sincerament que el 2015 sigui bo, millor que el 2014. Que ens ajudi personalment i col·lectivament a trobar els camins que permetin la recuperació econòmica a cada llar. Abandonem prejudicis i angoixes. Que no s’abarateixi cap somni. I que tu, que ara llegeixes aquestes ratlles siguis intensament feliç.