EL SANT JORDI D'ENGUANY HA TORNAT A RECORDAR JOAN PERUCHO

Ahir a la tarda vaig participar en el lliurament de premis del concurs literari Joan Perucho. Era la 10a edició, que va guanyar en la categoria d'adults, la veïna del municipi, Núria Miró. Era la cloenda als actes de Sant Jordi d'enguany que han tingut un protagonisme especial en el record a Joan Perucho.

D'entrada, la mateixa vigilia de Sant Jordi vam presentar un llibre que recull l'amistad entre Perucho i Apel·les Fenosa. Escrit pel professor universitari Jordi Cerdà el treball repassa les sortides, les opinions i la relació entre els dos matrimonis: el de l'escriptor i el de l'escultor, el del Vendrell i Albinyana, el de la Nicole i la Maria Lluïsa amb els seus marits artistes.

A part del llibre hi ha oberta al públic una exposició d'obres de Fenosa amb llibres i escrits de Perucho a la rectoria albinyanenca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Fundació Fenosa i ja es va poder veure el passat mes de novembre al Vendrell. Ara estarà a Albinyana fins el proper cap de setmana.

Ahir, doncs, el lliurament de premis del concurs literari - on hi van ser presents la vidua de Perucho i la seva filla Sofia- és va fer en el mateix indret de l'exposició. Un privilegi poder veure la sensibilitat de Fenosa amb els excel·lents textos de Perucho barrejats amb la il·lusió dels novells escriptors locals. La resta de guanyadors van ser Joan Guzman en categoria juvenil, Deborah Gil i Laia Casellas en categoria infantil i Ian Ternero i Maria Lorenzo en categoria aleví.

Una sincera felicitació a tots ells i un desig: que no perdin mai les ganes d'escriure.

quim

30 anys d'arribada de la democracia a l'Ajuntament

Ara fa 30 anys, el dia 3 d'abril de l'any 1979, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques per escollir qui havia de dirigir els ajuntaments.

A Albinyana a aquelles primeres eleccions hi va haver una sola llista independent. La va encapçalar Jaume Arans, que va ser escollit alcalde. A partir de la segona legislatura ja es van presentar els partits polítics i el PSC va guanyar les eleccions. Més endavant, el 1987 Antoni Mellado amb CiU i IMA (Independents pel Municipi d'Albinyana) va estar al capdavant de l'Ajuntament. i CiU des de 1999 fins ara ha anat dirigint els destins del municipi.

Avui vull retre un petit homenatge des d'aquest blog a tots els homes i dones (en especial a l'Adela Navarro que va ser la primera dona de la història local en esdevenir regidora) que han dedicat part del seu temps a l'Ajuntament, bé sigui al govern o a l'oposició. Ho ha fent sempre amb dignitat i cercant, cadascú, des del seu punt de vista el millor pel municipi.

I en aquest record no em puc oblidar dels que ja no ens acompanyen: el Joan Casellas i el Tomàs Lahoz.

I també vull deixar constància d'un agraïment, més personal, a tots i totes les que m'han acompanyat en aquests anys a la vida local. Al Tomàs (+), a l'Adela, al Salvador Vidal , al Jordi Beti , a la Marifé, al Paco, al Pedro, al Eduard, a l'Esther, a la Silvia, a la Maria Robles, i als que han format part de totes les candidatures.

Gràcies per tot el camí fet i pel que estic segur farem.

Per demostrar l'evolució només ens hem de fixar en una dada que marca com ha canviat el municipi.

La població de l'any 1979 era de 579 habitants. Avui superem les 2.300 persones empadronades.

Més d'un 295% d'augment en aquest temps.

quim

EL "NOSTRE" ADEU A LA SETMANA SANTA

Avui dilluns hem tancat els actes de la Setmana Santa. Ho hem fet amb el tradicional aplec a l'ermita de Sant Antoni d'Albinyana.

Una jornada que té un sentit de comunitat. A l'ermita hi puja molta gent del poble i de les Peces. I també molts vendrellencs i d'altres pobles de la comarca. Ho fan seguint una tradició, que passa de pares a fills, de devoció a un santuari que està arrelat al fons del cor dels albinyanencs.

La missa, amb el cant dels Goigs, la rifa de la mona, la ballada de la sardana i, sobretot, les converses entre veïns, amics i familiars omplen el matí de cada dilluns de Pasqua en aquest embemàtic indret.

Cada any sembla igual, i cada any es diferent. Per les absències de les persones estimades que no hi son, perquè veus que els petits es fan grans, perquè hi trobes sempre aquella persona que només la veus en aquest indret d'any a any, o per... cadascú hi té els seus instants màgics.

Aquest aplec és un aplec més. Es cert. Però per a nosaltres, és "el nostre". M'enteneu oi?

quim

PASSIÓ,SALPÀS I APLEC DE PASQUA

Ja hem deixat enrera el dimenge de Rams. I amb ell el vintè aniversari de les representacions de "Pàgines de Passió, que per cert van tenir molt de públic en les dues sessions. Com sabeu faig el paper de Pilats des de la primera representació de l'any 1990. Es un orgull forma part de la família de la Passió.

La setmana Santa albinyanenca té altres elements molt peculirs. Per exemple, el salpàs, o la benedicció de les cases. Avui m'he trobat els dos brins de palma, senyal que mossèn Ignasi i els escolans han passat pels carrers del poble per beneir les cases. Es l'únic municipi de la comarca que manté aquesta ancestral tradició.

I encara resta com a actes religiosos centrals, la processó del Divendres Sant al vespre, la vetlla Pasqual dissabte que enguany toca al nostre poble i l'aplec de dilluns a l'ermita de Sant Antoni, on si el temps acompanya farem la missa, la menjada típica de la mona i ballarem sardanes.

A FAVOR DEL CONSUM MODERAT DE VI.

Fa una setmana vaig assistir a la signatura del manifest en favor del vi. Ho vam fer a Sant Cugat Sesgarrigues. Hi eren convidats representants de tots els ajuntaments de la DO Penedès que hem donat suport a la "Declaració: Vi i Salut"que impulsa FIVIN i l'INCAVI. De la nostra comarca hi vam anar representans de Bellveí, Bonastre, Sant Jaume dels Domenys i Albinyana.

La Declaració estableix que el vi és un aliment que forma part de la cultura tradicional dels països mediterranis; que la vinya configura un paisatge característic i perfectament integrat en el medi natural i té una importància capital en el manteniment del medi ambient, especialment en la protecció del sòl enfront dels processos erosius; que el seu conreu i l’elaboració del vi han generat a cada territori una arquitectura que ha configurat un paisatge, tan rural com urbà, singular i que nombrosos estudis científics mostren que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos en la salut, fins i tot, recomanable en adults sans.

Ja ho sabeu, doncs, a gaudir del bon vi. Entre els quals hi trobareu els que fem a la Cooperativa local.

quim

EL NYCTALUS JA DORM A ALBINYANA

Aquesta setmana ha arribat a Albinyana, el Nyctalus, La primera bestia de foc del poble que han impulsat un bon grapat de joves del poble.
Ahir dissabte vaig tenir ocasió de poder veure'l en directe. I la veritat em va sorpendre de manera molt positiva. La bèstia està molt ben feta. Es nota en molts detalls el bon fer de l'escultora Dolors Sans.
Però més enllà del Nyctalus un fet que ahir vaig tornar a constatar es la satisfacció dels impulsors. L'orgull per tocar-la, per tenir-la davant dels ulls, els nervis perquè venia la televisió a filmar-la.. tants detalls que et fan pensar que la feina col·lectiva sempre és millor que la solitària. En companyia sempre s'arriva més lluny que sol.
Felicito ben sincerament als que van tenir la idea i a tots i a totes els que l'han feta possible.

Aviat es passejarà pels carres d'Albinyana i, espero, que de molts municipis.
Serà una nova manera de fer cultura popular. I de fer poble, allò que val tant la pena.

quim

"ALBIÑANA"

Ahir i avui han repartir per les cases un panflet polític. Es tracta de unes fulles on el grup de l'oposició critica l'acció de govern municipal.

No entraré a debatre res del que hi posen. Crec que no cal. El contingut és tant pobre que no li cal cap mena de replica.

Però el que sí que no vull deixar passar per alt és que el panflet encara anomeni al nostre municipi com ALBIÑANA, amb Ñ.

Ho trobo senzillament una falta de consideració. Que no sapiguen que fa anys el nom del municipi ja es va catalanitzar amb totes les de la Llei, i Albinyana és ALBINYANA, com LLeida ja no es Lerida i Girona no es Gerona, ja demostra el nivell dels que han redactat el panflet.

quim