DISCURS D’INVESTIDURA 13 DE JUNY DE 2015
Benvolgudes regidores i
benvolguts regidors, senyor secretari de la corporació, representants
d’entitats, benvolguts veïns i veïnes, senyores i senyors,
Us agraeixo la vostra presencia en aquest ple solemne, important, de
constitució del nou Ajuntament democràtic d’Albinyana pel mandat 2015-2019.
Les meves primeres paraules com a alcalde són idèntiques a les que vaig
pronunciar en els plens d’investidura dels anys 1999, 2003,
2007 i 2011 en un acte similar al que avui fem: Moltes
gràcies.
Moltes gràcies a les 1383 persones
que van anar a votar el passat 24 de maig. Amb independència de que votessin en
blanc o optessin per la papereta del PP, d’ERC, del PSC o de CiU. Més d’un 75%
del cens va acostar-se als diferents col·legis electorals. Una vegada més la
ciutadania d’Albinyana demostra que es pren molt seriosament qui ha de
gestionar el municipi on viu. Albinyana va tornar a esdevenir un dels llocs amb
més participació de Catalunya i aquest és un motiu de satisfacció.
Moltes gràcies, a les dones i homes, que van escollir la
papereta de CiU, que ens presentàvem amb un objectiu clar: Anar Junts, més lluny. Hem estat la
candidatura guanyadora d’aquestes eleccions. Apleguem sensibilitats
territorials, socials i d’arrelament diferents. Som una llista que recull la pluralitat que hi ha al municipi. A nivell personal, ha estat un gran honor
poder encapçalar un equip de persones honestes, treballadores i compromeses.
Hem revalidat la confiança majoritària per una manera de ser i de fer. Per una
manera d’entendre la política, basada en la proximitat, en escoltar i en
aplicar solucions imaginatives, valentes i raonades.
Moltes gràcies també a les nostres
famílies. Moltes gràcies per la
seva paciència infinita, comprensió i
per aguantar les limitacions i restriccions que genera dedicar-se a l’acció pública. Ells i elles no fan
política però la pateixen en la pròpia pell. Sé molt bé, per experiència, del que parlo.
Moltes gràcies als regidors i regidores que han estat en
aquesta sala de plens els darrers quatre anys. Tant els qui ho han fet des del
govern, com l’Ester Hernández, l’enyorat Pedro Melero, el Lluís Esteban o la
Pili Antón, o des de les tasques de control del govern des de l’oposició, la
Mireia Batalla i l’Enrique Muñoz.
Moltes gràcies als regidors que fa uns minuts m´heu
escollit novament com a alcalde. A vosaltres, Paco, Marifé, Montse, Rosa i
Ramon sincerament moltes gràcies. Encara que sigui un acte que es repeteixi
cada quatre anys, és emocionant personalment viure aquesta experiència . Per
alguns de vosaltres és la primera vegada que esteu en un ple d’investidura,
mentre que per altres fa anys que em feu costat, confiança i pedalem junts. El
vostre vot d’avui representa el de
cadascuna de les 624 persones que ens han permès que avui estiguem aquí. Es bo
recordar-los que en democràcia qui treu i posa governs, són els homes i les
dones amb el seu vot, no els arguments de que fa massa anys que hi és. Es
demostra que democràticament, he estat i sóc l’alcalde no per una voluntat
particular, o per un caprici, sinó per
la confiança reiterada de la majoria de veïns i veïnes.
Conec
de tots vosaltres la vostra capacitat, els vostre compromís sincer, la voluntat
de tirar projectes endavant i m’agrada
la vostra actitud positiva davant la vida. Em quedo amb la vostra humanitat,
humilitat i esperit de servei. Confio en que fareu molt bona feina en l’etapa
que ara comença. Etapa que és de continuïtat d’un llarg camí. El vaig començar
amb el Tomás Lahoz, el Jordi Beti, el Salvador Vidal, l’Adela Navarro, els
sempre recordats Pedro Melero o Eduard Isidro i la Marifé- Camí que és visible
en molts aspectes. Amb encerts i errades, perquè només qui no fa res no
s’equivoca mai. Sigueu sempre observadors del nostre entorn. Poseu tota la
passió en allò que feu.
Amb
aquest ple, i després de les promeses o juraments a l’ordenament vigent amb o
sense imperatiu legal, arriba el moment d’abandonar el pim-pam-pum d’abans de les eleccions. Els
resultats són inamovibles. És hora d’afrontar amb rigor i seriositat els reptes
que tenim per davant i de fer possible el programa amb el que ens hem
presentat. I fer-ho, si és possible,
Junts, amb tots vosaltres.
Sóc
conscient que caldrà diàleg, -més que mai- entre nosaltres com a electes i
també amb les entitats, clubs, associacions i veïns. La gent no vol picabaralles
estèrils que no porten a res bo. És temps d’humilitat, entesa com diu el
filòsof francès André Compte-Sponville en el seu “Petit tractat de les grans virtuts” que “la Humilitat és aquell
ESFORÇ, a través del qual el JO intenta d’alliberar-se de les il·lusions que es
fa sobre un mateix –perquè aquestes il·lusions formen part d’ell- i se sent
sense traves, més lliure”
Permeteu
que la primera cosa que us demani avui, a tots com he fet en altres ocasions,
sigui que tinguem tots plegats actituds positives. Des de la posició ideològica
de cadascú. Amb respecte a la manera de pensar però buscant més la suma que multiplica que la divisió que resta. Junts,
anirem més lluny si així ho practiquem.
Per sort, d’actituds positives en tenim moltes al municipi. Tots coneixem
exemples personals i col·lectius. En l’organització d’un acte, en la dedicació
als més necessitats, en l’atenció als nostres infants, joves ,o gent gran, en
el treball diari. Actitud positiva com
la que tenen els treballadors municipals en la seva relació quotidiana amb el
veïnat. Des del secretari que ens orienta i assessora, fins el nostre vigilant, o el personal de la
brigada. Des de les mestres de la llar d’infants, fins el personal
administratiu, la coordinadora econòmica, o el personal tècnic o de neteja.
Permeteu-me
que valori la figura dels regidors i regidores que som aquí. Serem sempre
sotmesos a la crítica. Constantment. I és normal perquè formem part de
l’administració més propera. La que s’ocupa de les coses més bàsiques. Els que estem aquí, viurem una etapa de la
nostra vida que no serà gens fàcil. Els temps són encara molt complicats per a
moltes famílies i la cruesa de la crisi encara colpeja. I en aquesta feina d’acompanyament
i suport hem de ser excel·lents.
Repeteixo
el que vaig dir fa quatre anys en el ple d’investidura: Des de la política local no podem, ni devem, ocultar, maquillar o
desfigurar la realitat en benefici dels missatges. Un Govern que s’explica, que
pren decisions, i que compleix. Sense divorci entre l’explicació, els fets i el
compliment dels compromisos. I adoptant les decisions que convingui en cada
moment, encara que siguin impopulars i que no produeixin satisfacció intima,
però que cal adoptar pensant en el bé comú.
Un Ajuntament no és un
ens abstracte, sense cor ni ànima. Vull que el nostre sigui un consistori que
es dediqui a augmentar els serveis a les persones, que vetlli per la bona
qualitat de vida, pel respecte a les tradicions, el territori i el medi ambient.
Que ho faci des de la responsabilitat, des de la coherència i el compromís. d’estima al país i en el compromís de
servei a la gent que hi viu.”
Vaig acabant, amb unes paraules que em semblen magnifiques i ideals per un camí
a seguir, per uns valors, per una determinada manera d’entendre la vida.
Són de
Jorge Mario Bergoglio, el Papa Francesc, un home que revoluciona el món amb
paraules entenedores: Diu. “No ploris pel que has perdut, lluita
pel que et queda. No ploris pel que ha mort, lluita pel que ha nascut en tu. No
ploris pel qui ha marxat, lluita pel que encara està amb tu. No ploris per aquell que t’odia, lluita
per qui t’estima. No ploris pel teu passat, lluita pel teu present. No ploris
per la por al sofriment, lluita per la teva felicitat. Amb les coses que ens
van succeint anem aprenent que res és impossible de solucionar, només cal
seguir endavant”
Avui a Albinyana, a les Peces, a Bonaterra I i II, a la Papiola, al
Molí del Blanquillo i a les Masies, seguim tenint un molt bon futur. Hem de
seguir confiant en nosaltres mateixos, en les nostres possibilitats, en la
nostra força col·lectiva, perquè, tal com deia Salvador Espriu, no podem deixar
d’estimar profundament aquesta encara avui trista i dissortada pàtria,
convençuts que canviarà perquè la gent cada
cop vol ser més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.
Acabo amb un apunt personal que vaig fer servir en una
altra ocasió on també arribava a responsabilitats de Govern. Vaig explicar
que sóc fill de pagesos. Un fet que no
he amagat mai
De petit, quan el pare – al cel sigui- llaurava amb la
mula, em deixava posar les mans a l’arada. Em deia que per seguir recte havia
de mirar endavant i que, per fer bona feina, havia d’empènyer l’arada cap avall
per tal que es clavés a la terra. Amb aquest gest senzill i amb aquestes poques
paraules em va donar tota una lliçó de vida. Les mans a l’arada significaven la
responsabilitat. La mirada endavant, la il·lusió per la feina ben feta. I
l’arada clavada a la terra, el compromís amb el país i amb la seva gent.
Estic compromès amb el meu país, i d’una manera preferent
amb el municipi d’Albinyana. M’agraden els seus colors, els seus perfums i els seus paisatges, les pols dels
camins i les postes de sol, les seves festes, el moviment associatiu que es latent
en la diversitat d’ entitats,
associacions i clubs. I per damunt de tot, el compromís és amb tots els homes i les dones, siguin grans, adults, joves o infants que hi viuen.
Volem un millor futur. I crec que el podrem aconseguir si
anem treballant en equip.
Com
va dir l’actual President de la Generalitat,
“Als
mariners no els fa por el mar; els fa respecte. No tinc por, però la situació
del país em fa respecte. Sé que hem de salpar, sé que trobarem moltes
inclemències en la travessia, i sé que el vaixell no està en les millors
condicions. També sé, però, que hi haurà una molt bona tripulació. De gent que
no fallarà. De persones que hi seran sempre, a les verdes i a les madures. I sé
que tindrem un passatge que majoritàriament és conscient de les dificultats de
la travessia, però que està compromès i il·lusionat per arribar a un millor
port.”
Sóc conscient que el municipi d’Albinyana no fallarà. Que
arribarem a un millor port:. Junts, més
lluny.
Moltes
gràcies.
Albinyana,
13 de juny de 2015
