Aquests darrers dies he pogut assistir en directe a dos actes molt emotius. Vaig ser present, una estona, a la festa de fi de curs de la Escola Joan Perucho. Sempre és emocionant veure l'actuació de la pinya d'amistad que formen els alumnes de 6è. Són els seus últims minuts al centre. I es normal veure escapar-se alguna llàgrima en pensar que es diu adéu a l'espai on han conviscut experiènces que els marcaran tota la vida.
A tots i a totes els desitjo que la nova vida a l'Institut els hi sigui profitosa.
Un altre acte al que assisteixo de manera repetida cada any a finals de juny és l'aniversari de la Societat d'Avis Les Peces-Albinyana. Enguany vam celebrar el 22è any de vida de l'entitat. Recordo els inicis de l'entitat, els presidents que ja no resten entre nosaltres: el LLuís Lloret, el Josep Ribas (Pepu) o el Tomàs Lahoz.
En cada ocasió, la junta prepara un record a un soci veterà de l'entitat tant de les Peces com d'Albinyana. Enguany el reconeixement va ser per la Dolors Nin d'Albinyana i la Maria Güixens de les Peces.
En les quatre paraules que els hi vaig adreçar em va sembla adient destacar, que en un temps on sembla que les referències siguin els jugadors de futbol, les estrelles del cinema o de la televisió, el fet de tenir al costat uns autèntics herois anònims. La gent gran ha construït els fonaments de la nostra societat gràcies al treball de sol a sol i a pic i pala. I per aixó els hi agraeixo, cada any, la generositat cap als seus fills i néts.
