LA FESTA EMOCIONA

Escric aquestes ratlles una cop ja hem deixat enrrera les festes majors de les dues Bonaterres i la Papiola Queden pel proper cap de setmana els actes d'Albinyana i just en acabar arribaran els de les Peces per posar la cloenda a les festes d'enguany.

Cada festa té els seus trets característics. Us explico algunes espurnes que m'han fet emocionar aquests darrers dies. Primer La bona predisposició de molta gent; la gent que porta les barres, els cuiners del "cochinillo" a Bonaterra II, els que organtizen i patrocinen els campionats bé sigui de dòmino o petanca, o els que no paren d'organitzar actes a Bonaterra I. També hi ha accions puntuals que emocionen com el lliurament de la medalla anual que es dona al Sr. Felipe a la Papiola, les matinades epectaculars a Bonaterra I, els somriures dels més petits als inflables, escoltar la música sota la llum de la lluna, la taula compartida, el silenci quan es canten els números del bingo, la xerinola de la festa de l'escuma...

Així es com visc l'estiu. Camuflat entre els veïns. Disfrutant de les festes. I la veritat és que només, amb això, ja sóc molt feliç.

LA FESTA MAJOR: UN MOTIU PER L'AUTOESTIMA

Albinyana és més que una referència en un atles o un punt en un mapa. El nostre municipi no és una cosa immaterial o abstracta.

Tots formem part de la mateixa identitat. Som una ànima compartida pel conjunt d'homes i dones que vivim en cada carrer, plaça o masia. Un poble és complicitat entre les persones, des de la diversitat, la pluralitat i el respecte a tots i totes.
I un motiu per la trobada, per fer comunitat, cada any és la Festa Major. Ella ens porta, un motiu per l'autoestima, un orgull legítim de ser veïns i Veïnes d'un territori concret.

La festa d'anguany no s'escapa d'un escenari econòmic de dificultats. Cal transmetre un missatge de confiança. En nosaltres mateixos i en tot allò que podem ser capaços de fer.

Hem de tenir ambició contra la resignació o conformitat.

Darrera el programa de festes d'Albinyana, on també hi ha cullerades d'austeritat, hi ha moltes hores de feina anònima, moltes mans treballant.

Toca aparcar les tribulacions i els mals de cap, i gaudir de la festa. Aquest primer cap de setmana d'agost a Bonaterra II, el proper a La Papiola i Bonaterra I, a partir del 19 d'agost festa grossa a Albinyana i el darrer cap de setmana rematada final a les Peces, on cada any hi ha més i més gent que hi participa.

FESTIU ESTIU

Ahir al vespre vaig estar a la festa del Sagrat Cor a les Peces. Es una festa que marca l'inici del calendari festiu local. Ara ja tenim a la vista, el Pa Beneït d'Albinyana d'aquí dues setmanes, per la Mare de Déu del Carme, i després els sopars de la parròquia, i cap a l'agost on, cada cap de setmana, hi haurà activitat festiva a alguns dels nuclis de població del municipi.

Fa uns dies vam comentar la necessitat de mantenir les festes majors de cada indret o bé buscar una única festa, aglutinadora de tots. Raons per mantenir o concentrar n'hi ha a dojo. Al final va prevaldre la de deixar a cada racó que faci, d'acord amb els criteris d'austeritat que toca, la seva festa.

Així tindrem a Bonaterra II, el primer cap de setmana d'agost, amb l'organització a càrrec d'una comissió de festes que any darrera any s'esforça per fer unes activitats ben lluïdes, i després arribaran les de Bonaterra I i la Papiola. Al voltant del 20 d'agost la d'Albinyana que tornarà a incoporar el Ball de Sant Bartomeu el mateix dia del patró -24 d'agost- i s'acabarà amb la de les Peces, que els últims anys ha estat la més concorreguda.

Hi haurà novetats en la programació festiva. Més actes participatius i menys despeses. La festa és retrobament i sortir als carrers i a les places. I de debó que ho necessitem.

CARTIPÀS MUNICIPAL

Aquest proper dijous a les nou del vespre hi ha convocat el ple d'organització municipal per aquest nou mandat. En aquesta sessió es crearà la junta de govern local, que ara farà les reunions ordinàries quinzenalment, i també es donarà compte de quines àrees gestionarà cada membre de l'equip de goven.

La proposta de distribució prevista és la següent:

El Paco Cohard Ordoñez, que serà primer tinent d'alcalde, membre de la Junta de Govern i tresorer, gestionarà els assumptes relacionats amb les següents matèries: Obres Públiques, Serveis Municipals, Via Pública i Hisenda.

La Marifé Merchán Bordallo, segona tinent d'alcalde i membre de la Junta de Govern tíndrà atribucions per la gestió de Governació, Formació Ocupacional, Serveis Socials, Gent Gran i Salut

L'Ester Hernández Tomás, que també serà tinent d'alcalde i membre de la Junta de Govern esdevindrà la regidora responsable d' Ensenyament, Joventut i Noves Tecnologies

El Lluís Esteban Castanera portarà les àrees de Recursos Humans, Empresa, Medi Ambient i Esports.

La Rosa Ribas Riambau serà l'encarregada de portar l'àmbit de Cultura, Igualtat i Agricultura.

I finalment, el Pedro Melero Esteve tindrà una delegació genèrica per la gestió dels assumptes relacionats amb la Sostenibilitat, la Mobilitat, el Turisme i la Promoció Municipal.

I les regidores Marifé Merchán, Ester Hernández i la Rosa Ribas s'encarregaran conjuntament de la Participació Ciutadana, de la Relació amb les Entitats i de les Festes, mentre que Urbanisme quedarà, com en els darrers anys, sota la tutela del propi alcalde.

ASSIGNACIONS ECONÒMIQUES

El ple també aprovarà les assignacions econòmiques per assistències a ple i junta de govern que quedaran igual que en la passada legislatura. La indemnització per assistència al ple es manté en els 96 euros i en 192 euros per assistència a la Junta de Govern que en aquest mandat, es proposa, tingui una peridocitat quinzenal.

Els tres regidors que no formen part de la Junta de Goven tindran una dedicació parcial d'un terç de jornada amb una retribució proporcional a la que rep un administratiu, això equival a un import que no arriba als cinc cents euros bruts al mes.
S'abaixen, d'altra banda, en més d'un 17% les assistències a la comissió de comptes, de 60 euros a 50, i també es redueix en un 25% l'import per a grups municipals.

Aquestes xifres, segurament, seran, com ha estat en els darrers dotze anys, de les més baixes entre els ajuntaments de tipologia similar al d'Albinyana.

DISCURS D'INVESTIDURA COM ALCALDE D'ALBINYANA 11 DE JUNY 2011

DISCURS D’INVESTIDURA 11 DE JUNY DE 2011



Benvolgudes regidores i benvolguts regidors, senyor secretari de la corporació, representants d’entitats, benvolguts veïns i veïnes, senyores i senyors,
Us agraeixo la vostra presencia en aquest ple solemne, important, de constitució del nou ajuntament democràtic d’Albinyana.

Les meves primeres paraules com a alcalde són similars a les que vaig pronunciar el 1999, el 2003 o el 2007 en un acte similar al que avui fem: Moltes gràcies.

a) als que veu anar a votar el passat 22 de maig. Amb independència de que votessiu en blanc o agafessiu la papereta dels que es presentaven com a centrats en tu, sempre hi som, Il·lusió i treball o la de que demanava confiança. La ciutadania d’Albinyana va tornar a demostrar que es pren molt seriosament les eleccions municipals i va tornar a esdevenir un dels llocs de més participació de Catalunya. L’alta participació, la més alta del Baix Penedès amb el 80%, representa també una voluntat dels homes i dones que viuen al municipi.


b) Agraïment més especial encara per les 839 persones, homes i dones, que van escollir la papereta de CiU. La candidatura guanyadora d’aquestes eleccions que aplega sensibilitats territorials, socials i d’arrelament. En la meva opinió, una excel·lent llista de persones que tinc l’honor d’encapçalar i que ha rebut la confiança majoritària arreu. A totes les taules electorals de Bonaterra, les Peces o Albinyana, el conjunt de veïns i veïnes de tots els nuclis de població van avalar amb el seu vot les nostres propostes i una determinada manera d’entendre i de fer política. Aquesta xifra de 839 es la máxima confiança mai atorgada a una candidatura en qualsevol elecció feta mai en els mil anys d’història del municipi.


c) Moltes gràcies també a les nostres famílies. Per la seva paciència infinita, comprensió, i per aguantar les restriccions que genera l’acció pública. Ells no fan directament política però la pateixen en primera persona. Es moment doncs d’agrair el seu suport, estima i esperit de sacrifici. Ser alcalde o ser regidor o regidora té un cost. En hores d’absència dels que tens a prop. La nostra dedicació es 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any


d) I en un àmbit més concret vull adonar les gràcies també als regidors que m’heu fet confiança ara fa uns minuts i que m’heu escollit com alcalde. A vosaltres, Paco, Marifé, Ester, Lluís, Rosa, Pedro sincerament moltes gràcies. Hem fet amb alguns de vosaltres un llarg camí, amb d’altres ara comencem a donar els primers pasos. Se de la vostra capacitat de treball, del vostre compromís sincer, de la capacitat de fer bona feina. Sou un equip fantàstic que teniu una actitut positiva davant la vida. Se de la vostra humilitat, no sou salvadors de res, sou servidors del poble on viviu, i que gràcies al pòsit de confiança que hem rebut farem front als reptes de gran calat que haurem de superar entre tots. Fareu bona feina com van fer en els equips de govern que he encapçalat l’Eduard Isidro, l’Adela Navarro, la Maria Robles o, fins ahir mateix, la Silvia Maldonado


Hem fet un llarg camí. Visible als ulls de tothom. Amb molts encerts i també, ho reconec, amb més d’una errada. Però això és humà. No s’equivoca mai qui no fa mai res.
Algú podria pensar que després dels anys que porto al capdavant del municipi ja n’estic cansat. Res més lluny de la realitat. A cada nou compromís, repte o necessitat creix la meva il·lusió per fer-la viable. En el meu cas, avui segueixo enamorat d’Albinyana i de la seva gent. Aquest és el poble on hi trobo totes les gràcies del món, El sento al cervell, als nervis, a les genives i a la sang, hi veig la seva subtil aureòla i els seus perfums, colors i paisatges em continuen agradant.

Ara tots vosaltres, nova corporació, ja sou regidors. S’acabat el pim-pam-pum de les campanyes electorals. Ara toca imteressar-se de debó pels problemes dels nostres veïns i veïnes. No hem de cercar la picabaralla estèril, que el ciutadà no premia, sino que cal un exercici constant de diàleg, de recerca de consensos i d’acord. Entre nosaltres mateixos en aquest ple, però també amb el conjunt d’entitats culturals, educatives, de joves, agràries, de gent gran. Hem de fer possible la suma que multiplica. Heu de ser sempre observants del nostre entorn. Sempre somiadors en els projectes. Sempre ambiciosos pels nostres veins. Sempre obssessionats per tothom


Demano avui, com sempre he fet, actituds positives. Des de la posició ideologica de cadascú. Gràcies a Deu d’actituts positives n’hi ha moltes a casa nostra. Exemples personals i col·lectius. En l’organització d’un acte, en la dedicació als més necessitats, en l’atenció als nostres infants, joves, o gent gran, en el treball quotidià.


Des de la política local no podem, ni devem, ocultar, maquillar o desfigurar la realitat en benefici dels missatges. Avui la gent valora més els testimonis que els mestres i quan valora aquests últims, és perquè son testimonis. Nosaltres volem ser gent de paraula i de fets. Un Govern que s’explica, que pren decisions, i que compleix. Sense divorci entre l’explicació, els fets i el compliment dels compromisos. I adoptant les decisions que convingui en cada moment, encara que siguin impopulars i que no produeixin satisfacció intima, però que cal adoptar pensant en el bé comú.

Un ajuntament no és un ens abstracte, sense cor ni ànima. Vull que el nostre sigui un consistori que es dediqui a augmentar els serveis a les persones, que vetlli per la bona qualitat de vida, pel respecte a les tradicions, el territori i el medi ambient. Que ho faci des de la responsabilitat, des de la coherència i el compromís. Amb mà estensa i voluntat d’acord. Sense crispació ni menyspreus. Tal com ho fa el personal administratiu, la nostra brigada o el polícia local.

Aquest nous temps requereixen visió més enllà de legislatura de llarg termini. De generació. Hem fet en el passat equipaments de llarg abast com, per exemple, la nova escola, o, en el present, el nou centre de dia. Aquest dos exemples diuen molt de la nostra filosofia d’atenció a les persones. Primer la formació. Amb més cultura més llibertat. I al mateix nivell l’atenció a la gent gran, un exemple de sacrifici i generositat a les persones que ens ha permès, amb el seu treball, ser avui el que som.

Hem de creure en nosaltres mateixos. Per sobre i per sota del temes materials hi ha una idea poderosa, atractiva i compartida que ens salva de les derrotes i ens projecta cap el futur: el creure en el poble, en les nostres forces, creure en un sentiment d’estima al país i en el compromís de servei a la gent que hi viu.


Vaig acabant. Al despatx de l’actual president de la Generalitat hi ha un timó que li van regalar un modelista naval de Premià de Mar on hi ha l’inscripció:
cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra!
Així es com hem de governar els propers temps a casa nostra. Amb el cap fred per prendre decisions, el cor calent carregat de sentiments, amb el puny ferm sense tremolors de cames i amb els peus a terra, que vol dir ser conscients d’on som i del que podem fer. Hem de fer possible la fabrica dels sommins que tots volem pel lloc on vivim, be sigui el Molí del Blanquillo, Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, Les Peces o Albinyana. Un lloc ideal per les nostres entitats, associacions, famílies i pel conjunt d’homes i dones que han decidit viure en aquest racó de mòn que, segons Joan Perucho, es “un brillant en la diadema de la creació”.

Vaig acabant, amb una posia que em sembla ideal per un camí a seguir, per uns valors, per una determinada manera d’entendre el món

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.


Rudyard Kipling

Aquí jo crec, amics i amigues, que tots els homes i dones, la nostra gent gran, els infants i els joves hi tenim un molt bon futur, Només en cal confiança. La paraula que englou un sentiment: Confiança en un futur immens.


Moltes gràcies

Quim Nin

CONFIANÇA

Confiança. Amb aquesta proposta la candidatura de CiU a Albinyana ens vam presentar a les passades eleccions municipals. Ara fa quinze dies a aquestes hores ja teniem els resultats. A Albinyana, vam guanyar a totes les taules de manera indiscutible. A la d'Albinyana, a la de les Peces on els vots a la nostra candidatura vam permetre fer el resultat més gran de la història de la democràcia en aquest nucli històric, i victòria també molt clara a les dues taules de Bonaterra. Els resultats van ser de 839 vots per CiU, 436 pel PSC, 86 per ERCi 30 pel PP.

La campanya ha estat una colecció de vivències, algunes que no oblidarem. Hem fet pinya, bem disfrutat, hem fet xarxa, hem trobat complicitats, hem pencat molt i no ens hem deixat abatre per comentaris negatius. Nosaltres, com sempre, hem apostat per fer les coses en positiu.

Han passat uns dies i hem tingut temps d'analitzar el resultat. Mai en la història d'Albinya hi ha hagut quatre majories absolutes consecutives. Amb el pas dels anys, constatem que en cada elecció hi ha més persones que ens atorguen el seu suport. Així quan vam fer la primera majoria absoluta, l'any 1999 ens vam votar 562 persones, quatre anys més tard el 2003 ja van ser 713. L'any 2007 ens van votar 788 persones i ara han estat 839 els homes i dones que han escollit la nostra papereta, amb prop del 60% dels vots.

Aquest capital de confiança ens obliga a un esforç superior. Des de la humilitat, des de la honestetat, des de la bona feina, des de la fe en les nostres possibilitats, des del compromís amb el nostre municipi.

Aquest proper dissabte hi haurà la constitució del nou consistori. I al vespre, com es tradicional, farem un sopar de celebració. En aquesta ocasió al restaurant Xaloquell de Sant Salvador. Allà farem una trobada des de l'amistat, la complicitat i la satisfacció d'haver fet una bona feina. Si voleu acompanyar-vos podeu trucar a la Marifé Merchán o a la Rosa Ribas, o a qualsevol dels regidors per apuntar-vos. El preu del sopar i ball és de 22 euros.

Mes enllà de la festa, dels resultats, de les bones estones viscudes, a nivell personal només tinc dues paraules dirigides a totes les persones que he sentit tan a prop en aquests anys: Moltes gràcies per les vostres amables felicitacions, mostres d'afecte i proximitat.

SÓC EL QUIM

Avui sóc candidat a alcalde d’Albinyana.

Però, ser alcalde ha esta, és i espero serà només una etapa de la meva vida. El que he estat, sóc i sempres serè és el Quim

I qui sóc i com sóc?

Doncs sóc d’Albinyana. Tota la vida l’he passada entre Cal Guixó i Cal Martí. Els meus pares, al cel siguin, el Josep i l’Assumpció hem van ensenyar els valors que m’han acompanyat en tot moment: l’esforç, la constancia, el treball, la paciència.

Vaig néixer al mig de l’agost de 1964. 14 mesos més tard que el Joan, el meu germà.

De petit vaig anar a l’escola pública del poble. Amb els anys, el meu fill, l’Aleix, ha estat educat en les mateixes aules del centre escolar.

Desprès de la primària o de l’ EGB que era com llavors s’anomenava, vaig anar a estudiar formació profesional al Vendrell. A la branca d’administratiu. Desprès de cinc anys i amb el títol a la butxaca vaig tenir l’oportunitat de tenir el meu primer contracte laboral. Va ser a la fàbrica de flors seques i artificals “Spanish Decorative Flowers” a les Peces. Allà hi vaig treballar fins que hem va tocar anar a la mili. Sí, sóc dels que encara va “jurar bandera”. Em vaig passar divuit messos a Araca, Vitoria.

En tornar vaig començar les meves aventures períodistiques.D’aquella època conservo el record de ser durant vuit anys cap d’informatius a Ràdio EL Vendrell, membre del consell de redacció de “La Fura”, corresponsal de Ràdio Nacional, el Periódico, el Diari de Tarragona i també membre del primer consell editorial del Punt a les comarques de Tarragona.

El 1992, any olímpic, mossèn Jordi Figueras ens va casar a la Cristina i a mi. I al cap de quatre anys, va nèixer l’Aleix. També a principis del noranta vaig entrar a treballar a la Generalitat com a responsable de l’oficina de Serveis a la Joventut. D’allí vaig passar a treballar com a tècnic de consum i d’ensenyament al Consell Comarcal del Baix Penedès. Vaig aprofitar per tornar a estudiar. I va ser una etapa profitosa: Del pas per la URV tinc la Diplomatura en Relacions Laborals, a l’Universitat Politècnica el títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos i a ESADE i a la Pompeu Fabra un Diploma en Política i Govern.

Els darrers anys els dedico plenament a la vida pública. Primer a la Diputació de Tarragona on he estat diputat de cultura, responsable del Servei d’Assistència Municipal i vicepresident, i des del passat gener, per la confiança rebuda del President de la Generalitat, hem podeu trobar a la Delegació del Govern de la Generalitat. També sóc el president de Convergència al Camp de Tarragona.

Tinc confiança en els homes i les dones del meu municipi. L'he tinguda sempre, perquè sempre els he sentit molt a prop.