Benvingut 14. Adéu 13

Falta poca estona perquè el full del calendari ens porti a un nou any. El 2014, carregat de simbolisme i d'anhels de llibertat, ja truca a la porta. Del 13 només resta fer-ne balanç. És temps de records i de mirada cap endavant.

Al municipi, el 13 ha estat un any amb regust agredolç. La crisi no ha afluixat i només la solidaritat expressada en diverses ocasions i de maneres ben diverses ha fet que moltes famílies els hi hagi estat més suportable encarar aquesta dura situació. Gràcies a Cáritas, Creu Roja i Banc d'Aliments per la seva noble tasca en aquests moments.

El patiment no ha desaparegut. Encara continua a moltes llars, i caldrà seguir treballant per no defallir a trobar millors perspectives en aquest nou any.

 En el balanç d'aquest 2013, pel que fa a obres i infraestructures hem vist canviar la fesomia de la C-51 al pas pel municipi, amb una nova concepció de connexió a les Peces i amb una millora en l'entrada a Bonaterra. Ha començat també la renovació de la xarxa d'aigua a Bonaterra II, s'han habilitat aparcaments als dos cementiris i s'han ampliat amb nous nínxols els dos espais funeraris. A la Papiola s'ha fet una actuació important a la franja forestal que limita amb la zona urbana, s'ha habilitat un parc infantil al costat de la llar d'infants a les Peces, s'han instal·lat nous contenidors per augmentar la recollida selectiva dels residus urbans i s'ha activat de nou l'ADF a nivell local.

En l'àmbit social, ha estat un any d'estrena dels Capgrossos de la Societat d'Albinyana, de consolidació de la Fira d'Artesania, de celebració dels 25 anys de la Societat d'Avis les Peces-Albinyana i de la Tómbola de la Festa Major albinyanenca, de canvi d'equip directiu a l'escola Joan Perucho, de la continuada activitat de les nostres entitats i associacions destacant l'excel·lent feina de l'Associació de Veïns de la Papiola, que ha dinamitzat el veïnat d'aquest nucli, de l'associació de Gent Gran de Bonaterra o de l'Agrupació Recreativa les Peces, entitats claus en la vida cultural local i eines de convivència del tot necessàries en els temps presents.

També hem vist néixer el col·lectiu local de l'ANC, que tindrà feina garantida el pròxim any, inversions a Aqualeón i un relleu a l'ajuntament amb l'entrada del Ramon Capdevila per l'Ester Hernández i la primera edició de la Nyctaliana.

En acabar l'any es moment també del record pels que ens han deixat. Alguns de manera massa prematura, víctimes d'accidents o de malalties avui encara incurables. Aquí no em puc oblidar de l'Eduard Isidro, de l'Anton Canals, o del Raimon Arnal, pèrdues que m'han colpit de manera especial I també tinc un emocionat record per tants veïns i veïnes que hem acomiadat com la meva estimada veïna Mercé, o la insustituible Lola Amigó, o la Carme de Cal Casals, o la Palmira de les Peces, o la Ürsula o el Lucio de Bonaterra o el Manolo Balmon de la Papiola, o .... Tanta bona gent que ens ha deixat... I és que la vida és això: una constant d'alegries i plors, una amanida de somriures i llàgrimes. Ho hem trobat així, i així ho deixarem.

 Espero sincerament que el 2014 sigui suportable. Que ens ajudi personalment i col·lectivament a trobar els camins que permetin la recuperació d'horitzons plens de llum, que siguem lliures de prejudicis i angoixes. Que tinguem sort en el viatge cap Itaca. I que tú, que ara llegeixes aquest blog siguis molt feliç.

Bon viatge, amic

Avui el municipi d’Albinyana esta de dol. Dos fets encadenats en poca estona. D’una banda un tràgic accident de moto a la C-51 a l’alçada de les Peces on perdia la vida un motorista. I a mitja tarda sabíem del fatal desenllaç de la malaltia de l’Eduard Isidro, l’Edu pels amics.

L’Eduard ha estat una persona seria, amb molta credibilitat. Amb 59 anys, aquest home casat amb la Charo i pare de dues filles - la Montse i la Neus- que ha viscut a Bonaterra II des de fa més de 20 anys, no ha pogut guanyar -malgrat la seva lluita- un maleit càncer.

L'aparença d'un home distant era falsa. Ha estat un feliç pare de família, de tracte afable i amb un bon sentit de l'humor amb els seus amics

Amb ell vaig compartir dues legislatures municipals. Era l'encarregat dels números. Va posar en pràctica la seva experiència de més de 28 anys de treball en una empresa del sector financer

.

L'Eduard sempre ha estat disposat a col·laborar. Un bon exemple de compromís. Persona que oferia el consell precís i la visió encertada per a cada situació. I més enllà de l’etapa al consistori amb ell vaig viure moments que guardaré en el calaix dels bons records

.

Gran afeccionat als trens, avui ha agafat un bitllet que el portarà més enllà. Bon viatge, amic!!!

Som el que som i no hauríem de demanar permís ni perdó per ser-ho.

GLOSA INSTITUCIONAL ONZE DE SETEMBRE 2O13

Cementiri Vell d’Albinyana

Autoritats, representants d’entitats i associacions, amics i amigues,

Permeteu-me d’entrada que us agraeixi la vostra presència en aquest magnific indret, el cementiri vell d’Albinyana en aquest acte senzill però carregat de sensibilitat i emotivitat. Aquí, cada matí del !! de Setembre honorem les víctimes de la guerra. Els nostres líders anónims que van deixar la seva vida en defensa dels seus respectius ideals.

Som aquí també en compliment de la primera llei 1/1980 de 12 de juny que va aprovar per unanimitat el reconstituït Parlament de Catalunya  que va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya,  Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional

També,  per l’article 8 de l’Estatut del 2006 que explicita que a festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.

Avui, 299 anys més tard d’aquells fets del 1714, origen de la commemoració de la Diada,  constatem que l’epopeia de tots aquells que van lluitar per les llibertats no s’ha evaporat, que el país  manté el somni. Que després de la llarga nit borbònica que va representar la victòria del Felip Vè, avui el país viu nous reptes i esperances.

Catalunya no ha esdevingut una societat feble, postrada i disposada a assistir  impassible el deteriorament de la seva dignitat. Ben al contrari, des de les arrels profundes que tenim com  a comunitat, es poden aguantar millor les situacions complicades, que no hem de negar també hi són dins la nostra societat.

Les canyes del deserts o les plantes que creixen vora els rius aguanten les ventades o les crescudes d’aigua, es vinclen, s’arranen quasi fins a terra. No són rígides perquè es trencarien. La capacitat d’adaptació i la seva flexibilitat fa que, quan hagi passat la tempesta o les rierades, es tornin a redreçar i tinguin més força que abans.

Aquesta metàfora de les plantes vora els rius, son l’exemple de com som. Tenim dificultats, d’ordre econòmic, de valors, d’autoestima. De migradesa de recursos públics en la majoria d’administracions. Tenim problemes reals con la pobresa, l’atur o la marginació en una part de la nostra societat

Ens en sortirem, ens podríem preguntar? I la resposta és inequivoca. Si.  Amb eines noves,  amb adaptació a la nova situació,  plantant cara des de l’assumpció de la realitat, i no posant cap límit a la legítima ambició.

Necessitem la força de creure en nosaltres mateixos. Aquella força, basada en uns valors propis, que ha fet que al llarg de la història Catalunya es mantingués dempeus, sense doblegar l’esquena ni abaixar el cap . No hauríem de viure de genolls, en un estat de dret. Som el que som i no hauríem de demanar permís ni perdó per ser-ho.

Estem vivint un profund canvi de mentalitat col·lectiu que passa per voler decidir, des de la més absoluta radicalitat democràtica com a de ser el nostre destí col·lectiu. En bona part de la nostra societat es constata una explícita voluntat de ser. Voluntat que tal com va dir ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, ha “ajudat a construir aquest país generació rera generació amb persones de tot origen i condició”

La maduresa d’un procés democràtic es basa en el respecte a les posicions personals de cada individu, sense fer escarafalls als que pensa cadascú. Cal treballar doncs intensament amb els  reticents, els porucs, els desanimats, els escèptics o  els pessimistes per guanyar adeptes a la voluntat democràtica..

Necessitem gent capaç de picar el ferro fred. Que tingui Catalunya per prioritat, que se l’estimi. Que hi cregui, que hi tingui confiança, que no dubti, que no s’arronsi. Que prioritzi la cultura, l’ educació, la innovació, la nostra llengua, la recerca i desenvolupament tecnològic, que doni  suport a l’emprenedoria a  la igualtat d’oportunitats. Que vulgui un país millor pels seus fills i néts. Que imagini  un país creïble i atractiu, Quin repte tan apassionat tenim al davant! Fer entre tots  un país millor, de nou, que asseguri el seu benestar actual i futur, capaç de crear riquesa, de ser culte, de mirar al món

L’estimat  bisbe Joan Martí Alanis, fill del Milà, va dir  que “L'esperança esdevé quasi una necessitat vital, com l'aire que respirem. Vivifica, suscita energies, construeix el futur, alimenta la història”

Es temps de no rendir-se, de tenir esperança, De fer via, molta Via. De donar-nos les mans i continuar treballant per  construir, en positiu, també des de Albinyana, Les Peces, Bonaterra, La Papiola o el Molí del Blanquillo, o des de qualsevol indret del país  un sol poble del qual ens sentim tots i totes orgullosos.

Visca  Albinyana i Visca Catalunya

11 de setembre de 2013

Quim Nin

Alcalde d’Albinyana.

GERMANOR A LES FESTES MAJORS

A les dues d'aquest migdia de vigília de Sant Bartomeu, el nostre patró, les campanes ens han anunciat l'arribada de la Festa Major d'Albinyana.

Tres dies d'actes diversos, molts ja ben tradicionals com el pregó, els castells, la cercavila de foc o les havaneres. I com no també hi ha ball, cursa popular, sardanes, matinades, concurs de pintura, espectacle infantil, inflables.... i per segona vegada la cercavila amb els capgrossos locals, que tornaran a donar color i animació pels carrers del poble.

La setmana vinent tancarem l'agost festiu amb tres dies de festa a les Peces.

Però abans de les festes dels nuclis antics, han passat les de la Papiola i Bonaterra.

GERMANOR A LA PAPIOLA

La d'enguany a la Papiola ha estat una de les millors festes majors dels darrers anys en aquest barri. L'Associació de Veïns de la Papiola ha treballat de valent per oferir un bon programa d'actes, que va tenir l'acceptació massiva del veïnat . Entre els aspectes a destacar trobo com a principal la cohesió dels organitzadors, les ganes i voluntat de fer una bona festa i la germanor. I un detall que ho demostra és el  primer sopar popular de la "Caldereta de Xai". 

Ben preparat per un bon cuiner, el Pepe i els seus ajudants, en aquell sopar vaig tenir l'ocasió de saludar a un veterà cantant, Emilio José, que fa quaranta anys va guanyar el festival de Benidorm amb la cançó "Soledad http://www.youtube.com/watch?v=W_bYpZr6YCM 
Resulta que a la Papiola hi viu el seu germà i va venir a passar les festes i, com no podia ser d'altra manera, va participar activament.

I el passat cap de setmana van ser les festes de Bonaterra I,

FESTA FAMILIAR A BONATERRA I

Una festa molt familiar, però que té cada any molta gent que participa de les activitats. Currada i molt currada per una comissió formada per l'Ester i el TIno. l'Anna i el Xavi i el Loren i l'Anabel, enguany han incorporat  novetats com van ser una "festa blanca" on tothom vestia aquest color,  el concurs "Tu si que vals"  o el taller on cadascú es pintava la seva samarreta. 

EL SOPAR DEL "COCHINILLO"

Acabem de deixar enrere la Festa  Major de Bonaterra 2. La que enceta l’agost festiu al municipi albinyanenc.

Com cada any, la voluntat d’una comissió organitzadora ha permès  poder viure uns bons dies de diversió.  I és que una festa  carregada de propostes pròpies, que la gent del lloc s’ha fet seves.. Des d’actuacions de djs de la pròpia urbanització, o dels bons músics l’Agustín i el Santi, que formen  Evolution, , fins als tradicionals campionats de dòmino patrocinat pel Bar Córdoba o el torneig de a petanca dirigida pel Sebastian, o les tardes dedicades als més petits, amb inflables, pallassos o escuma per refrescar...

De tot els actes, n’hi ha un que ha arrelat de manera singular. “el sopar del cochinillo”, que centenars de persones cada diumenge de festa major mengen sota les estrelles acompanyat per la tradicional sangria que preparen la bona gent de la barra, amb el Felipe al capdavant.  Un sopar que va començar quan un veí va proposar, dins els actes de la festa,  una rifa de “dos Jamones i dos paletillas”.  El afortunat guanyador, el Sepúlveda- que amb els anys ha passat a ser un dels cuiners principal del plat junt amb el Pepe Navarrro, va tenir la sorpresa que els dos pernils i les dues espatlles formaven part d’un  porc petitet que era exactament el premi.

L’endemà del sorteig,  va ser cuinat i menjat pels veïns del guanyador. I va ser tant l’impacte de la simpàtica trobada, que ha esdevingut un dels actes centrals de la festa.

Ara ens esperen les festes de la Papiola, Bonaterra I durant la segona quinzena  de mes la festa grossa dels dos nuclis antics, Albinyana i les Peces.

ESTRENEM CAPGROSSOS

Avui comença la Festa Major Petita d’Albinyana. Repic de campanes i teatre al vespre omplen el programa del primer dia. Per demà dissabte, comencem amb les matinades amb els grallers locals “La cresta de la Canya•, i al migdia el Pa Beneït, amb l’acompanyament pels carrers del poble de la cobla Sitgetana. A partir de les sis de la tarda, una novetat esperada: la presentació i bateig dels Capgrossos de la Societat. Celebro aquesta nova incorporació a la cultura popular del país. Uns capgrossos únics en el disseny, fets per les mans dels animats membres del “Forani Teatre” - el grup de teatre que té la seu al nostre poble-. Els padrins seran els gegantons i capgrossos de la Societat de la Bisbal i els nans i capgrossos dels Vendrell, amb els seus respectius grallers. Bateig a la Plaça Major i cercavila fins a l’entitat mare. El ball de nit amb el grup “Slogan” posarà punt i final a la jornada festiva.

Per diumenge, a les sis de la tarda, hi ha prevista l’exhibició de l’escola de ball “Ba-llem” del Vendrell i dels grups de la Societat albinyanenca de “Country Line Dance” i “Dansa del ventre”, i per dimarts, festivitat de la Mare de Déu del Carme, al vespre sopar i a continuació teatre amb la comèdia de Francisc Veber “El sopar dels Idiotes” amb el grup de teatre tarragoní, Vis de Vanadi per tancar la festa

LES SOCIETATS DE LES GRANS PERSONES

La gent gran del nostre municipi disposa de dues entitats que són dues grans famílies. En poc més d'un  mes totes dues han  fet les seves festes d'aniversari.

La més antiga, la Societat d'Avis les Peces-Albinyana, fundada per mitja dotzena de persones sota la iniciativa de Lluís LLoret ja fa vint-i-cinc anys  va fer ahir dissabte la seva trobada anual.  En aquesta simpàtica trobada sempre s'aprofita per retre homenatge als socis de més edat que com podeu veure a la fotografia, enguany van ser el Josep Garcia i la Conxita Ferré.  Enguany la Junta que dirigeix els destíns de la Societat, encapçalada per Josep Monfort, van incloure un pastís per celebrar les noces de plata. 

L'altra entitat d'avis, ubicada a Bonaterra, l'Associació de Jubilats i Pensionistes, que presideix Felipe López, és avui, probablement  l'entitat amb més socis de les que funcionen al municipi. Fa pocs dies va fer també la celebració del seu setzè aniversari.

Són enitats dinàmiques, ben vives. Que aglutien i que ajuden a apartar la soletat de les vides de molts associats. Tenen ànima solidària. No són associacions de gent gran, més aviat són associacions de grans persones. Són molt necessaries ja que aporten una experiència que no podem ni hem de voler prescindir.