ASPIREM, COM TOTHOM, A UN FUTUR MILLOR

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA   

ONZE DE SETEMBRE DE 2014 

Acte al cementiri velll d'Albinyana, davant la Fosa Comuna de les víctimes de la guerra

Benvolgut President del Consell Comarcal, coordinador territorial de Joventut, autoritats, regidors d’Albinyana i d’altres municipis, representants d’entitats i associacions, benvolgudes amigues i benvolguts amics.

Permeteu-me que engegui aquestes paraules amb l’agraïment sincer per la vostra presència en aquest magnífic indret : el cementiri vell d’Albinyana. És un acte senzill, emotiu però carregat de sentiment. Aquí, cada matí de l’Onze de Setembre honorem les víctimes de la guerra. La gent que va deixar la vida en la defensa dels ideals. Són els nostres líders anònims.

Celebrem enguany una Diada Nacional de Catalunya especial i diferent.

Avui fa 300 anys que va caure Barcelona davant les tropes borbòniques, després d’un cruel setge que va venir seguit d’una dura repressió. Però, qui va resistir fa tres segles a la capital del país? Doncs, les classes populars que van forçar als dirigents a organitzar la resistència.

I que passa al cap de 3 segles? Doncs, el mateix. Avui l’impuls del sobiranisme, que beu del mateix fil de la història –la voluntat de ser- sorgeix de la base. O no és base Òmnium o l’ANC? Som la gent normal, que vol viure en un país normal, i que tenim clar que hem de poder decidir que volem ser, on volem anar i com ho hem de fer.

Aquest Onze de Setembre de 2014 admet poques divisions, almenys entre els que compartim l’objectiu del dret a decidir. Hi ha poca distància –per no dir cap- entre la unitat i nosaltres mateixos. Aquest Onze de Setembre pot ser el primer d’una nova etapa, una etapa plena d’incògnites i de reptes i, per tant, d’esperances i oportunitats. I a la vegada, pot ser el darrer Onze de Setembre que tanca una etapa de llums i ombres, amb encerts i errades, però que ja és una etapa superada.

Avui i els mesos que vénen, la Història ens convoca amb la solemnitat d’aquell 1714. I la resposta de cadascun de nosaltres determinarà profundament el futur dels que vindran. També des del municipi d’Albinyana ens comprometem a respondre dempeus, amb l’ànim serè i l’esperit fort.

Sempre hem encarat l’Onze de Setembre, no com un plany pel passat perdut, sinó com un esperó per al futur, per guanyar aquest futur. No com una evocació del que érem, sinó com una constatació que, malgrat  Decrets de Nova Planta,  persecucions per terra, mar i aire, o atacs diversos en forma de Lleis, prohibicions o censures hi som i amb la ferma voluntat de continuar sent-hi.

Hi som com a col·lectivitat que es reconeix a si mateixa, amb una continuïtat de llengua i de cultura vinculada a un espai concret del món, i a la vegada amb la plena disposició d’anar enriquint aquesta comunitat amb aportacions d’arreu del món, com s’ha fet sempre, abans i després del 1714.

Hi som, tal com deia Jaume Vicenç Vives, en la Notícia de Catalunya “ Catalunya viu perquè ha de fer quelcom a la història. Això és llei divina i natural, que no admet monstruositats biològiques. O surem o ens enfonsem.... La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada: és el sí, no el si. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable”

Hi som, encara que algú que, per cinisme, menyspreu o per ignorància es vol riure pel fet de celebrar cada Onze de Setembre una derrota. Ingenus. Fa 300 anys, és ben cert que Catalunya va perdre, Però no va ser derrotada.

Algú pot pensar que Catalunya està derrotada  si avui jo, amb normalitat, puc parlar amb aquesta llengua davant vostre, si tenim avui milers d’ estelades i  senyeres als balcons, si disposem de mitjans de comunicació en català, si la immersió funciona a les escoles,  o el català no fos la 9a llengua més parlada a Europa, ensenyada a més de 160 universitats arreu del món, o la 8a en penetració a Internet. O que no hi hagués funcionant les nostres institucions d’autogovern, com la Generalitat, els Consells Comarcals o els ajuntaments, o que el sentiment nacional s’hagués esllanguit tant que no es pogués reconèixer.

Hi som i existim. I ens reafirmem en la direcció correcta. Com deia ahir el President Artur Mas en el seu discurs institucional “No ens mou l’afany de ser millors que els altres sinó de ser millors nosaltres mateixos. Aspirem, com tothom, a un futur millor.”

Es temps de ser autènticament demòcrates, que vol dir acceptar la pluralitat en les opinions i en els pronunciaments. És temps de no acceptar segons quines menes de seduccions o pastanagues. De no doblegar l’esquena,

És temps de no rendir-se, de tenir esperança, De no resignar-nos. I a la vegada per seguint treballant per construir també des de casa, des d’Albinyana, les Peces, Bonaterra, la Papiola o el Molí del Blanquillo, un sol poble, amb cohesió, sense enfrontaments. Hem de ser radicals en el compromís d’estimar aquesta terra.

Avui molta gent sortirà al carrer pacíficament. Amb el mateix propòsit –ser responsables del futur- Gent de tota mena, de tota edat, de tota condició, de orígens diferents i de llengües diverses. Gent normal, com la que aquest matí ens hem aplegat en aquest indret.

“Catalunya no és la dèria d’uns pocs sinó la voluntat de molts” Avui el país té l’ànim encès. No hi ha ganes de plegar veles ni cuitar a fondejar en algun recer tranquil. Al contrari, és moment de fer la travessia i arribar a l’Ítaca que tantes generacions hi han somiat. Sense deixar ningú al marge. Sense renuncies al que cadascú pensa. Amb cohesió social i respecte a tot tipus d’opinió.

No volem viurem de genolls ni demanar permís per ser el som. Demanem respecte, demanem poder decidir. Aquesta és la nostra fortalesa; proclamar la fermesa de les nostres conviccions, del nostre compromís i de la nostra estima pel nostre país, per Catalunya.

Visca Albinyana, i Visca Catalunya!!!

Onze de Setembre de 2014 

Som Europa

Diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. He tingut el plaer d'acompanyar a l'amic Jordi Agràs i a la jove Estefania Serrano al llarg de la campanya. Ells són  els candidats de la demarcació de Tarragona a aquestes eleccions. 

Acompanyen aRamon Tremosa, el cap de llista de CiU  un diputat que al llarg  5 anys ha treballat de valent al Parlament, fins el punt que ha presentat ell sol més iniciatives que tots els diputats del PP junts o que tots els del PSOE.
El meu vot es fàcil d'endevinar cap on anirà. Aquí hi ha unes quantes raons del perquè. 

10 RAONS A FAVOR DE GUANYAR-NOS EUROPA

1)   LA CONSTRUCCIÓ DEL CORREDOR MEDITERRANI.  L’execució del Corredor del Mediterrani que ha de fer del Port de Tarragona una porta d’entrada de mercaderies d’ Àsia i d’Orient que ha de fer viable la consolidació de la ZAL (zona d’activitat logística) ubicada al terme municipal de Vila-seca.

2)   UN PREU DE L’ENERGIA COMPETITIU. Un model energètic fonamentat en l’estalvi i  l’eficiència, amb menys emissions de CO2 i impuls a les energies renovables. I amb un preu competitiu per a l’activitat productiva i per als consumidors.

3)   UNA GESTIÓ TERRITORIAL  DE L’AEROPORT. Canviarem l’actual model de gestió d’ AENA de gestió centralitzada dels aeroports per avançar cap a un model on la gestió tingui un fort component local.

4)   VALIDAR  EL SISTEMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. Impulsarem el reconeixement del català com a llengua oficial a la UE i el seu ús normal al Parlament Europeu, així com la validesa del model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.

5)   CONSOLIDAR EL MODEL TURÍSTIC. Potenciarem el nostre model turístic amb millors nivells d’infraestructures, serveis i seguretat que constituiran per a la Costa Daurada un avantatge competitiu diferencial amb la instal·lació de noves activitats turístiques.

6)   ORDENAR L’ACTIVITAT PESQUERA. Les institucions europees han donat molta importància a la pesca atlàntica en detriment de la que es fa al Mediterrani. Promourem la modificació d’aquesta orientació.

7)   UNA GESTIÓ CATALANA DELS AJUTS EUROPEUS. Per poder lluitar eficientment contra l’atur, especialment el juvenil, la pobresa i l’exclusió, treballarem per tal que la Generalitat sigui reconeguda com a única autoritat de gestió de tots els fons europeus que es destinin a Catalunya.

8)   UN MODEL CATALÀ DE  RECERCA. Cercarem el suport econòmic al model català de recerca basat en el talent, els centres d'excel·lència i les universitats de qualitat com la URV.

9)   EL FOMENT DE LA CULTURA CATALANA. Amb la implantació d’un IVA superreduït per a tots els productes culturals.

10) FEM VIABLE EL DRET A DECIDIR.  Defensarem una Europa dels ciutadans, fidel i compromesa amb les seves arrels democràtiques i que escoltarà el clam cívic i legítim dels qui volem votar com fa Escòcia.

25 anys apassionants

En els inicis d’un llunyà 1990, ja feia alguns mesos que en el marc de la Comissió per renovar l’Àngel que corona el campanar de l’església d’Albinyana barrinàvem quines opcions tenien per recaptar diner per poder pagar la bastida, la restauració del campanar i el nou àngel que el corona.. Era una comissió formada per una barreja de joventut i experiència, que vam acollir amb ganes la proposta del llavors mossèn del poble, Jordi Figueras i Jové, avui vicari episcopal de Tarragona i màxim responsable de la parròquia de Sant Joan tarragonina, per fer una representació d’una Passió.



Una Passió? I aquí, a Albinyana? Doncs, sí. El mateix mossèn es va posar mans a la feina i en pocs dies, ja tenia el text preparat. Molts ens vam engrescar ràpidament. Calia fer una recerca dels actors i narradors, la formació d’un cor –que encara avui persisteix-, buscar un director i fer el vestuari. I vet aquí que el bonastrenc Josep Sanromà va esdevenir el primer director, la sempre recordada Lola Amigó es va encarregar dels vestits i el Josep Maria Guitart va dirigir, com ha fet fins avui, el cor mixt que acompanya les representacions.



I tot va acabar -gràcies a la capacitat de convicció de mossèn Jordi- en un petit miracle. I el muntatge va esdevenir un èxit. Avui, “Pàgines de Passió” compta amb recursos visuals i sonors col•locats en moments simbòlics de la representació gràcies en bona part al treball de la directora escènica dels darrers anys, la tarragonina Mercè Sardà. I l’obra, de la mateixa manera que es va fer ja en la primera representació, té un narrador que fa avançar la Passió amb l’ajut de comentadors immersos entre el públic que adopten papers positius i negatius sobre el que passa a l’escena. Aquesta connexió entre públic i representació converteixen les ”Pàgines de Passió” d’Albinyana en una dimensió diferent a les passions convencionals



Aquest cap de setmana tornarem a escenificar aquesta original proposta basada en textos evangèlics sobre la Passió de Crist. En el meu cas em tornaré a rentar les mans, interpretant el paper del governador de Judea, Ponç Pilats, com ho he anat fent des de la primera representació. I d’això fa vint-i-cinc anys.



Rentar-se les mans podria significar manca de compromís. En el cas de les Pàgines de Passió, això no ha passat mai. Hi ha el compromís personal i intransferible de fer poble. De perpetuar una tradició. De sentir-se comunitat. Algú pot pensar que cada any és el mateix. S'equivoca. Cada any, és diferent. I el missatge i els valors que traspua el text són tan actuals que no envelleixen. I, el que és més destacable, no deixen indiferent ni als qui ho contemplen ni als que hi participem.

MÉS I MILLOR CONNECTATS

Aquest dimecres s'ha obert al trànsit l’últim tram del condicionament de la C-51, la carretera que enllaça Albinyana i Valls i que suposa una millora en les comunicacions entre les comarques del Baix Penedès i l’Alt Camp. En concret, el tram que ha entrat en servei és el comprès entre la Bisbal i Rodonyà, de 7 quilòmetres de longitud. Els poc més de 2 quilòmetres que connecten la Bisbal i  la rotonda de l'accés a Albinyana, i que per tant complementen aquest tram final de l’obra, ja van entrar en funcionament el passat mes de desembre.

Una carretera pensada en època de bonança econòmica,  adjudicada l'any 2008, i que ha entrat en funcionament al cap de sis anys. Les obres, que van començar el 2010, s’han allargat quatre anys per la delicada situació financera de la Generalitat. La tardor del 2011 va entrar en funcionament el 50% de l’actuació, els 10 quilòmetres entre Valls i Rodonyà. Un tram que va incloure les variants de Rodonyà i d’Alió per evitar el trànsit de pas per l’interior d’aquestes poblacions.
Un cop finalitzat aquesta primera fase, la Generalitat va decidir aturar els treballs al·legant que es volia ajustar el ritme de construcció amb el finançament, una paralització que ha endarrerit la finalització de l’obra, la qual ha comptat amb un pressupost global de 54 milions d’euros.

Aquesta via de comunicació apropa dues comarques i les seves capitals, El Vendrell i Valls. En el cas del nostre terme municipal, l'actuació a la C-51 ha anat acompanyada de millores com la resolució de  la sortida i entrada per Bonaterra I, el condicionament de l'accés a les Masies del Torent, un millorat accés amb bones condicions al cementiri de Les Peces.

És una carretera que ens ofereix  una voluntat d'obertura. Que des del respecte a cada poble ens obre les portes a què es generi moviment econòmic i que s'aprofitin les sinergies que es generaran amb aquesta millora de la mobilitat.

La carretera,  he explicat en les quatre paraules que he dit en la posada en funcionament, que ha estat presidida pel conseller de Territori, Santi Vila, és un exemple d'equilibri territorial. "Ara toca llegir bé la realitat i fer d'aquesta via, no un lloc de pas sinó d'oportunitats."

Espero que en el temps més breu possible, es pagui fins al darrer cèntim d'euro als pagesos que han perdut les terres per l'expropiació dels terrenys que han fet possible la millora. I que no es trigui gaire a resoldre el tram de Vilardida que encara resta pendent d'actuació.

Ho necessitem. Per estar més i millor connectats.

Benvingut 14. Adéu 13

Falta poca estona perquè el full del calendari ens porti a un nou any. El 2014, carregat de simbolisme i d'anhels de llibertat, ja truca a la porta. Del 13 només resta fer-ne balanç. És temps de records i de mirada cap endavant.

Al municipi, el 13 ha estat un any amb regust agredolç. La crisi no ha afluixat i només la solidaritat expressada en diverses ocasions i de maneres ben diverses ha fet que moltes famílies els hi hagi estat més suportable encarar aquesta dura situació. Gràcies a Cáritas, Creu Roja i Banc d'Aliments per la seva noble tasca en aquests moments.

El patiment no ha desaparegut. Encara continua a moltes llars, i caldrà seguir treballant per no defallir a trobar millors perspectives en aquest nou any.

 En el balanç d'aquest 2013, pel que fa a obres i infraestructures hem vist canviar la fesomia de la C-51 al pas pel municipi, amb una nova concepció de connexió a les Peces i amb una millora en l'entrada a Bonaterra. Ha començat també la renovació de la xarxa d'aigua a Bonaterra II, s'han habilitat aparcaments als dos cementiris i s'han ampliat amb nous nínxols els dos espais funeraris. A la Papiola s'ha fet una actuació important a la franja forestal que limita amb la zona urbana, s'ha habilitat un parc infantil al costat de la llar d'infants a les Peces, s'han instal·lat nous contenidors per augmentar la recollida selectiva dels residus urbans i s'ha activat de nou l'ADF a nivell local.

En l'àmbit social, ha estat un any d'estrena dels Capgrossos de la Societat d'Albinyana, de consolidació de la Fira d'Artesania, de celebració dels 25 anys de la Societat d'Avis les Peces-Albinyana i de la Tómbola de la Festa Major albinyanenca, de canvi d'equip directiu a l'escola Joan Perucho, de la continuada activitat de les nostres entitats i associacions destacant l'excel·lent feina de l'Associació de Veïns de la Papiola, que ha dinamitzat el veïnat d'aquest nucli, de l'associació de Gent Gran de Bonaterra o de l'Agrupació Recreativa les Peces, entitats claus en la vida cultural local i eines de convivència del tot necessàries en els temps presents.

També hem vist néixer el col·lectiu local de l'ANC, que tindrà feina garantida el pròxim any, inversions a Aqualeón i un relleu a l'ajuntament amb l'entrada del Ramon Capdevila per l'Ester Hernández i la primera edició de la Nyctaliana.

En acabar l'any es moment també del record pels que ens han deixat. Alguns de manera massa prematura, víctimes d'accidents o de malalties avui encara incurables. Aquí no em puc oblidar de l'Eduard Isidro, de l'Anton Canals, o del Raimon Arnal, pèrdues que m'han colpit de manera especial I també tinc un emocionat record per tants veïns i veïnes que hem acomiadat com la meva estimada veïna Mercé, o la insustituible Lola Amigó, o la Carme de Cal Casals, o la Palmira de les Peces, o la Ürsula o el Lucio de Bonaterra o el Manolo Balmon de la Papiola, o .... Tanta bona gent que ens ha deixat... I és que la vida és això: una constant d'alegries i plors, una amanida de somriures i llàgrimes. Ho hem trobat així, i així ho deixarem.

 Espero sincerament que el 2014 sigui suportable. Que ens ajudi personalment i col·lectivament a trobar els camins que permetin la recuperació d'horitzons plens de llum, que siguem lliures de prejudicis i angoixes. Que tinguem sort en el viatge cap Itaca. I que tú, que ara llegeixes aquest blog siguis molt feliç.

Bon viatge, amic

Avui el municipi d’Albinyana esta de dol. Dos fets encadenats en poca estona. D’una banda un tràgic accident de moto a la C-51 a l’alçada de les Peces on perdia la vida un motorista. I a mitja tarda sabíem del fatal desenllaç de la malaltia de l’Eduard Isidro, l’Edu pels amics.

L’Eduard ha estat una persona seria, amb molta credibilitat. Amb 59 anys, aquest home casat amb la Charo i pare de dues filles - la Montse i la Neus- que ha viscut a Bonaterra II des de fa més de 20 anys, no ha pogut guanyar -malgrat la seva lluita- un maleit càncer.

L'aparença d'un home distant era falsa. Ha estat un feliç pare de família, de tracte afable i amb un bon sentit de l'humor amb els seus amics

Amb ell vaig compartir dues legislatures municipals. Era l'encarregat dels números. Va posar en pràctica la seva experiència de més de 28 anys de treball en una empresa del sector financer

.

L'Eduard sempre ha estat disposat a col·laborar. Un bon exemple de compromís. Persona que oferia el consell precís i la visió encertada per a cada situació. I més enllà de l’etapa al consistori amb ell vaig viure moments que guardaré en el calaix dels bons records

.

Gran afeccionat als trens, avui ha agafat un bitllet que el portarà més enllà. Bon viatge, amic!!!

Som el que som i no hauríem de demanar permís ni perdó per ser-ho.

GLOSA INSTITUCIONAL ONZE DE SETEMBRE 2O13

Cementiri Vell d’Albinyana

Autoritats, representants d’entitats i associacions, amics i amigues,

Permeteu-me d’entrada que us agraeixi la vostra presència en aquest magnific indret, el cementiri vell d’Albinyana en aquest acte senzill però carregat de sensibilitat i emotivitat. Aquí, cada matí del !! de Setembre honorem les víctimes de la guerra. Els nostres líders anónims que van deixar la seva vida en defensa dels seus respectius ideals.

Som aquí també en compliment de la primera llei 1/1980 de 12 de juny que va aprovar per unanimitat el reconstituït Parlament de Catalunya  que va declarar institucionalment la Diada de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya,  Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposa també l’esperança d’un total recobrament nacional

També,  per l’article 8 de l’Estatut del 2006 que explicita que a festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.

Avui, 299 anys més tard d’aquells fets del 1714, origen de la commemoració de la Diada,  constatem que l’epopeia de tots aquells que van lluitar per les llibertats no s’ha evaporat, que el país  manté el somni. Que després de la llarga nit borbònica que va representar la victòria del Felip Vè, avui el país viu nous reptes i esperances.

Catalunya no ha esdevingut una societat feble, postrada i disposada a assistir  impassible el deteriorament de la seva dignitat. Ben al contrari, des de les arrels profundes que tenim com  a comunitat, es poden aguantar millor les situacions complicades, que no hem de negar també hi són dins la nostra societat.

Les canyes del deserts o les plantes que creixen vora els rius aguanten les ventades o les crescudes d’aigua, es vinclen, s’arranen quasi fins a terra. No són rígides perquè es trencarien. La capacitat d’adaptació i la seva flexibilitat fa que, quan hagi passat la tempesta o les rierades, es tornin a redreçar i tinguin més força que abans.

Aquesta metàfora de les plantes vora els rius, son l’exemple de com som. Tenim dificultats, d’ordre econòmic, de valors, d’autoestima. De migradesa de recursos públics en la majoria d’administracions. Tenim problemes reals con la pobresa, l’atur o la marginació en una part de la nostra societat

Ens en sortirem, ens podríem preguntar? I la resposta és inequivoca. Si.  Amb eines noves,  amb adaptació a la nova situació,  plantant cara des de l’assumpció de la realitat, i no posant cap límit a la legítima ambició.

Necessitem la força de creure en nosaltres mateixos. Aquella força, basada en uns valors propis, que ha fet que al llarg de la història Catalunya es mantingués dempeus, sense doblegar l’esquena ni abaixar el cap . No hauríem de viure de genolls, en un estat de dret. Som el que som i no hauríem de demanar permís ni perdó per ser-ho.

Estem vivint un profund canvi de mentalitat col·lectiu que passa per voler decidir, des de la més absoluta radicalitat democràtica com a de ser el nostre destí col·lectiu. En bona part de la nostra societat es constata una explícita voluntat de ser. Voluntat que tal com va dir ahir el President de la Generalitat, Artur Mas, ha “ajudat a construir aquest país generació rera generació amb persones de tot origen i condició”

La maduresa d’un procés democràtic es basa en el respecte a les posicions personals de cada individu, sense fer escarafalls als que pensa cadascú. Cal treballar doncs intensament amb els  reticents, els porucs, els desanimats, els escèptics o  els pessimistes per guanyar adeptes a la voluntat democràtica..

Necessitem gent capaç de picar el ferro fred. Que tingui Catalunya per prioritat, que se l’estimi. Que hi cregui, que hi tingui confiança, que no dubti, que no s’arronsi. Que prioritzi la cultura, l’ educació, la innovació, la nostra llengua, la recerca i desenvolupament tecnològic, que doni  suport a l’emprenedoria a  la igualtat d’oportunitats. Que vulgui un país millor pels seus fills i néts. Que imagini  un país creïble i atractiu, Quin repte tan apassionat tenim al davant! Fer entre tots  un país millor, de nou, que asseguri el seu benestar actual i futur, capaç de crear riquesa, de ser culte, de mirar al món

L’estimat  bisbe Joan Martí Alanis, fill del Milà, va dir  que “L'esperança esdevé quasi una necessitat vital, com l'aire que respirem. Vivifica, suscita energies, construeix el futur, alimenta la història”

Es temps de no rendir-se, de tenir esperança, De fer via, molta Via. De donar-nos les mans i continuar treballant per  construir, en positiu, també des de Albinyana, Les Peces, Bonaterra, La Papiola o el Molí del Blanquillo, o des de qualsevol indret del país  un sol poble del qual ens sentim tots i totes orgullosos.

Visca  Albinyana i Visca Catalunya

11 de setembre de 2013

Quim Nin

Alcalde d’Albinyana.