JUNTS, MÉS LLUNY: DUES DONES VALENTES

Dues dones ocupen els llocs 18è i 19è de la candidatura que presentem sota el lema "Junts més lluny": Roser Hernández i Mireia Santacreu.


Dues dones lluitadores, valentes, compromeses i enamorades dels seus fills

La Roser ocupa el lloc 18è a la llista. Ës una dona inquieta i familiar: els  fills, Raül  i Andreu, i el marit, l'Andreu Lara passa per davant de tot. A la Roser li agrada l'ordre, la cultura i està enamorada del país i de les Peces.  Ara, la Roser després d'haver treballat  molts anys en el món de la indústria  és empresària autònoma. És també molt sensible i compromesa en defensar en allò que creu.

La Mireia és infermera i està especialitzada en psiquiatria. Té un fill de 10 anys, el Jordi, que tots carinyosament li diem "el secretari" perquè ens ajuda en tot moment. Vaig conèixer a la Mireia gràcies al seu pare, l'Àngel -un home inquiet, culte, crític i sensat- que és membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català. La Mireia és competent en la seva feina. Ara treballa en un sociosanitari a Salou. Bona part de les propostes que presentem dirigides a una millora de la sanitat al municipi i a la gent gran són aportacions seves.

FEINA FETA

Un objectiu era augmentar el reciclatge dels residus. Per això a partir del 2013 es va implantar un sistema de recollida amb nous contenidors agrupats en illes. Així és fàcil poder dipositar cada fracció de residu en el seu lloc; paper o cartó, vidre, envasos, orgànica i rebuig.

Una millora important ha estat la col·locació de contenidors per a recollida de poda, que només l'any passat van servir per recollir més de 15.000 quilos.

JUNTS, MÉS LLUNY

Avui, a punt d'acabar el primer dia de la campanya de les eleccions municipals del proper 24 de maig, començo aquest diari de campanya on us explicaré qui forma part de l'equip que m'acompanya en la candidatura que tinc l'honor d'encapçalar. També faré un repàs de les accions, actes i curiositats que s'aniran desenvolupant en els propers dies.

Amb la petita presentació dels candidats hi acompanyaré una imatge d'una realització que hem fet en el darrer mandat. 

En els dos darrers llocs de la candidatura, Josep Palau i Ferran González. 

El Josep Palau, el cuiner, viu a la Canal amb l'Esther. És feliç entre fogons, fent de pagès i jugant amb els seus néts i neta i ja es deleix per conèixer els que vénen de camí. Tanca la candidatura en el lloc 21è. Algú podria pensar que aquest lloc és simbòlic. No és  el cas del Josep. En aquesta tercera vegada que tanca la llista, el Josep penca com el primer. Tant és repartir propaganda, enganxar cartells, preparar materials. Sempre disposat. Generós en el tracte. 

En el 20è lloc de la llista hi ha el Ferran González, que viu a les Peces des de fa més de deu anys. Un apassionat de l'esport en general, però sobretot de l'hoquei patins. El seu fill Ferran té a la part de darrera del seu habitatge un petit espai amb porteria per entrenar. És vicepresident del Club Poliesportiu Les Peces i és fàcil veure'l suar jugant a frontó amb amics del mateix Club. De  tracte afable, és un xicot que no té mai un no per resposta quan se'l demana en qualsevol activitat.

FEINA FETA: 

En els darrers quatre anys, hem ampliat els espais funeraris tant d'Albinyana com a Les Peces. Una de les millores més visibles ha estat, a part de l'ampliació de nínxols, l'adequació de dos espais d'aparcament al costat dels cementiris municipals tant a les Peces com a Albinyana 

ANUARI 2014: LES COSES QUE ENS HAN PASSAT

Aquest 2014 que hem deixat enrere ha tingut, com tots els anteriors i els que vindran, moments de tota mena. Instants dolços, tristos, intensos, esperançadors, nostàlgics, decebedors, lluminosos i foscos.

A escala local, la discreta però efectiva feina de Càritas, el Banc d’Aliments o Creu Roja - amb el suport de diferents tipus d’ ajuts socials- ha estat de nou protagonista de la realitat que és viu al nostre entorn. La crisi, encara, ha colpejat de manera contundent a moltes famílies del nostre municipi i aquest coixí de solidaritat ha ajudat a fer menys dramàtica aquesta crua situació. S’ha demostrat diverses vegades que la solidaritat està arrelada a casa nostra. Ho hem pogut comprovar en les campanyes de recollida d’aliments, de joguines, de taps de plàstic, o en els actes a favor de la Marató de TV3.

En quan a millores del nostre entorn és pot destacar que a principis d’any es va inaugurar les obres de la C-51 al seu pas pel nostre municipi, amb les noves entrades a Les Peces i a Bonaterra que han permès augmentar la seguretat en aquests indrets. Han començat les obres del nou consultori mèdic a Albinyana i també s’han reprès les de l’edifici polivalent de centre de dia i consultori a la Rambla de Les Peces. S’ha fet aquest darrer mes de desembre una intensa neteja del Torrent del Nicolau al seu pas entre la Papiola i Bonaterra. I des de primers d’any tenim illes de contenidors per fer recollida selectiva dels residus arreu dels diferents nuclis de població i un pont nou per arribar a les Masies del Torrent sense passar pel llit de la riera. Hem vist també millorat una part del camí de la Canal i la restauració de la font pública del carrer Nou d’Albinyana.

I en l'àmbit local s’ha consolidat l'equip humà que vetlla per la conservació del nostre patrimoni forestal mitjançant el grup local de l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) Clot de Bou.

Enguany ha estat l'any del Tricentenari i de la consulta del 9-N. Al mes de novembre, el municipi va bategar al mateix ritme que el país, i l’exercici democràtic del dret a decidir es va fer realitat a l’Escola Joan Perucho. Prèviament el ple municipal va donar suport a la consulta i durant el mes de març un saquet de terra del terreny annex a l’ermita de Sant Antoni va ser l’aportació simbòlica des d'Albinyana per plantar el Roure del Tricentenari a la muntanya de Montserrat amb la terra de tots els racons de Catalunya com a símbol d’unitat i fermesa. 

No puc obviar fer un repàs cultural i festiu del darrer any. Durant el darrer trimestre hem vist néixer una nova entitat social que dinamitza culturalment la població, bàsicament la més menuda: ARA, l’Agrupació Recreativa d’Albinyana, que en poques setmanes ha demostrat saber fer bona feina. Enguany hem vist la consolidació de l’Associació de veïns de la Papiola que ha organitzat magníficament diferents activitats al llarg dels mesos destacant la Festa Major de la Papiola, que va ser una de les més concorregudes dels últims anys.

En el calendari de festes majors del mes d’agost hem gaudit del grup de Grallers “la Cresta de la Canya”, els Nans de la Societat d’Albinyana o la bèstia de foc “Nyctalus Albinyanensis” I hem xalat en el sopar del “cochinillo” de Bonaterra II o la caldereta de corder a la Papiola.

Abans de Setmana Santa vam viure les representacions de la Passió. Enguany amb la vint-i-cinquena edició d'ençà que es van representar per primera vegada, l’any 1990 dins la campanya per posar un nou àngel al campanar. I el primer de maig es va fer la desena caminada popular per conèixer el nostre municipi, per Sant Jordi la quinzena edició del concurs literari “Joan Perucho” i un nou  “concurs de Roses” gràcies a l'impuls de la Societat d'Avis de Les Peces.

Destacada activitat també la que ha fet la Societat Recreativa d’Albinyana, que organitza la Fira d’Artesania o la trobada de Plaques i l’Agrupació Recreativa de les Peces, que té activitats consolidades com el concert de la Verema, els campionats de futbolí a escala catalana i estatal o el Haloween. 

També l’Associació dels Tres Tombs va tornar el passat febrer a fer-nos viure una diada extraordinària dedicada al món del cavall i el Club Poliesportiu les Peces que ha fet, com sempre, una sòlida feina social al llarg de l’any.

 I entre les entitats locals cal valorar la tasca de les dues associacions de gent gran, autentiques eines de convivència i germanor entre la gent que gaudeix d’una merescuda jubilació. Un any més, la Cooperativa ha transformat els fruits de la terra en bons vins i olis que vam provar en una nova edició de la Rostada Popular.

No vull deixar passar l’oportunitat per valorar la intensa activitat docent que es realitza a l’Escola Joan Perucho amb un equip de direcció implicat en la millora continua i amb la destacada feina que porten a terme totes les professionals que treballen a llar d’infants local. 

Hi ha persones del nostre entorn que sempre hi són. Que fan la seva feina, sense fer soroll. Que coneixen i respecten a tothom, sigui quina sigui la seva edat, pensament o actitud. 

Són persones en les quals hi pots confiar. Són aquesta mena d'homes i dones, que generen afecte i que amb el pas del temps hi pots mantenir una sincera amistat. Tenen defectes i virtuts, com tots tenim. Persones reservades i, a la vegada, sociables. Gent com la Roser, l’Enriqueta, el Fernando, el Felipe, l’Anna Maria, el Josep, el Celestí, la Pili, la Conxi, la Núria, la Toñi, la Carmen, el Pepe,la Maria, ..

I en aquest repàs anual vull destacar tres noms propis de casa:

a) Teo Otero, el nostre vigilant municipal. Va rebre un reconeixement per part del cos dels Mossos d’Esquadra per la col·laboració constant de suport a les tasques encarregades a la policia del país.

b) David Machuca, gimnasta que viu a la Papiola. Enguany va participar en la modalitat de trampolí individual al campionat del món a la localitat de Dayotona Beach als Estats Units

c) Sergi Gatell, jove cuiner de les Peces que va guanyar el concurs “De la Mar als fogons” que s’organitza a Cambrils per a cuiners novells.

I en un petit balanç de l’any no podem obviar que a Albinyana, a les Peces i a la resta de nuclis de població hem perdut el somriure i la companyia de veïns i veïnes que han emprés el camí cap a l’eternitat. Un emocionat record per a tots ells.

Acabo aquest petit resum amb un desig: espero sincerament que el 2015 sigui bo, millor que el 2014. Que ens ajudi personalment i col·lectivament a trobar els camins que permetin la recuperació econòmica a cada llar. Abandonem prejudicis i angoixes. Que no s’abarateixi cap somni. I que tu, que ara llegeixes aquestes ratlles siguis intensament feliç.

ASPIREM, COM TOTHOM, A UN FUTUR MILLOR

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA   

ONZE DE SETEMBRE DE 2014 

Acte al cementiri velll d'Albinyana, davant la Fosa Comuna de les víctimes de la guerra

Benvolgut President del Consell Comarcal, coordinador territorial de Joventut, autoritats, regidors d’Albinyana i d’altres municipis, representants d’entitats i associacions, benvolgudes amigues i benvolguts amics.

Permeteu-me que engegui aquestes paraules amb l’agraïment sincer per la vostra presència en aquest magnífic indret : el cementiri vell d’Albinyana. És un acte senzill, emotiu però carregat de sentiment. Aquí, cada matí de l’Onze de Setembre honorem les víctimes de la guerra. La gent que va deixar la vida en la defensa dels ideals. Són els nostres líders anònims.

Celebrem enguany una Diada Nacional de Catalunya especial i diferent.

Avui fa 300 anys que va caure Barcelona davant les tropes borbòniques, després d’un cruel setge que va venir seguit d’una dura repressió. Però, qui va resistir fa tres segles a la capital del país? Doncs, les classes populars que van forçar als dirigents a organitzar la resistència.

I que passa al cap de 3 segles? Doncs, el mateix. Avui l’impuls del sobiranisme, que beu del mateix fil de la història –la voluntat de ser- sorgeix de la base. O no és base Òmnium o l’ANC? Som la gent normal, que vol viure en un país normal, i que tenim clar que hem de poder decidir que volem ser, on volem anar i com ho hem de fer.

Aquest Onze de Setembre de 2014 admet poques divisions, almenys entre els que compartim l’objectiu del dret a decidir. Hi ha poca distància –per no dir cap- entre la unitat i nosaltres mateixos. Aquest Onze de Setembre pot ser el primer d’una nova etapa, una etapa plena d’incògnites i de reptes i, per tant, d’esperances i oportunitats. I a la vegada, pot ser el darrer Onze de Setembre que tanca una etapa de llums i ombres, amb encerts i errades, però que ja és una etapa superada.

Avui i els mesos que vénen, la Història ens convoca amb la solemnitat d’aquell 1714. I la resposta de cadascun de nosaltres determinarà profundament el futur dels que vindran. També des del municipi d’Albinyana ens comprometem a respondre dempeus, amb l’ànim serè i l’esperit fort.

Sempre hem encarat l’Onze de Setembre, no com un plany pel passat perdut, sinó com un esperó per al futur, per guanyar aquest futur. No com una evocació del que érem, sinó com una constatació que, malgrat  Decrets de Nova Planta,  persecucions per terra, mar i aire, o atacs diversos en forma de Lleis, prohibicions o censures hi som i amb la ferma voluntat de continuar sent-hi.

Hi som com a col·lectivitat que es reconeix a si mateixa, amb una continuïtat de llengua i de cultura vinculada a un espai concret del món, i a la vegada amb la plena disposició d’anar enriquint aquesta comunitat amb aportacions d’arreu del món, com s’ha fet sempre, abans i després del 1714.

Hi som, tal com deia Jaume Vicenç Vives, en la Notícia de Catalunya “ Catalunya viu perquè ha de fer quelcom a la història. Això és llei divina i natural, que no admet monstruositats biològiques. O surem o ens enfonsem.... La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada: és el sí, no el si. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable”

Hi som, encara que algú que, per cinisme, menyspreu o per ignorància es vol riure pel fet de celebrar cada Onze de Setembre una derrota. Ingenus. Fa 300 anys, és ben cert que Catalunya va perdre, Però no va ser derrotada.

Algú pot pensar que Catalunya està derrotada  si avui jo, amb normalitat, puc parlar amb aquesta llengua davant vostre, si tenim avui milers d’ estelades i  senyeres als balcons, si disposem de mitjans de comunicació en català, si la immersió funciona a les escoles,  o el català no fos la 9a llengua més parlada a Europa, ensenyada a més de 160 universitats arreu del món, o la 8a en penetració a Internet. O que no hi hagués funcionant les nostres institucions d’autogovern, com la Generalitat, els Consells Comarcals o els ajuntaments, o que el sentiment nacional s’hagués esllanguit tant que no es pogués reconèixer.

Hi som i existim. I ens reafirmem en la direcció correcta. Com deia ahir el President Artur Mas en el seu discurs institucional “No ens mou l’afany de ser millors que els altres sinó de ser millors nosaltres mateixos. Aspirem, com tothom, a un futur millor.”

Es temps de ser autènticament demòcrates, que vol dir acceptar la pluralitat en les opinions i en els pronunciaments. És temps de no acceptar segons quines menes de seduccions o pastanagues. De no doblegar l’esquena,

És temps de no rendir-se, de tenir esperança, De no resignar-nos. I a la vegada per seguint treballant per construir també des de casa, des d’Albinyana, les Peces, Bonaterra, la Papiola o el Molí del Blanquillo, un sol poble, amb cohesió, sense enfrontaments. Hem de ser radicals en el compromís d’estimar aquesta terra.

Avui molta gent sortirà al carrer pacíficament. Amb el mateix propòsit –ser responsables del futur- Gent de tota mena, de tota edat, de tota condició, de orígens diferents i de llengües diverses. Gent normal, com la que aquest matí ens hem aplegat en aquest indret.

“Catalunya no és la dèria d’uns pocs sinó la voluntat de molts” Avui el país té l’ànim encès. No hi ha ganes de plegar veles ni cuitar a fondejar en algun recer tranquil. Al contrari, és moment de fer la travessia i arribar a l’Ítaca que tantes generacions hi han somiat. Sense deixar ningú al marge. Sense renuncies al que cadascú pensa. Amb cohesió social i respecte a tot tipus d’opinió.

No volem viurem de genolls ni demanar permís per ser el som. Demanem respecte, demanem poder decidir. Aquesta és la nostra fortalesa; proclamar la fermesa de les nostres conviccions, del nostre compromís i de la nostra estima pel nostre país, per Catalunya.

Visca Albinyana, i Visca Catalunya!!!

Onze de Setembre de 2014 

Som Europa

Diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. He tingut el plaer d'acompanyar a l'amic Jordi Agràs i a la jove Estefania Serrano al llarg de la campanya. Ells són  els candidats de la demarcació de Tarragona a aquestes eleccions. 

Acompanyen aRamon Tremosa, el cap de llista de CiU  un diputat que al llarg  5 anys ha treballat de valent al Parlament, fins el punt que ha presentat ell sol més iniciatives que tots els diputats del PP junts o que tots els del PSOE.
El meu vot es fàcil d'endevinar cap on anirà. Aquí hi ha unes quantes raons del perquè. 

10 RAONS A FAVOR DE GUANYAR-NOS EUROPA

1)   LA CONSTRUCCIÓ DEL CORREDOR MEDITERRANI.  L’execució del Corredor del Mediterrani que ha de fer del Port de Tarragona una porta d’entrada de mercaderies d’ Àsia i d’Orient que ha de fer viable la consolidació de la ZAL (zona d’activitat logística) ubicada al terme municipal de Vila-seca.

2)   UN PREU DE L’ENERGIA COMPETITIU. Un model energètic fonamentat en l’estalvi i  l’eficiència, amb menys emissions de CO2 i impuls a les energies renovables. I amb un preu competitiu per a l’activitat productiva i per als consumidors.

3)   UNA GESTIÓ TERRITORIAL  DE L’AEROPORT. Canviarem l’actual model de gestió d’ AENA de gestió centralitzada dels aeroports per avançar cap a un model on la gestió tingui un fort component local.

4)   VALIDAR  EL SISTEMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. Impulsarem el reconeixement del català com a llengua oficial a la UE i el seu ús normal al Parlament Europeu, així com la validesa del model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.

5)   CONSOLIDAR EL MODEL TURÍSTIC. Potenciarem el nostre model turístic amb millors nivells d’infraestructures, serveis i seguretat que constituiran per a la Costa Daurada un avantatge competitiu diferencial amb la instal·lació de noves activitats turístiques.

6)   ORDENAR L’ACTIVITAT PESQUERA. Les institucions europees han donat molta importància a la pesca atlàntica en detriment de la que es fa al Mediterrani. Promourem la modificació d’aquesta orientació.

7)   UNA GESTIÓ CATALANA DELS AJUTS EUROPEUS. Per poder lluitar eficientment contra l’atur, especialment el juvenil, la pobresa i l’exclusió, treballarem per tal que la Generalitat sigui reconeguda com a única autoritat de gestió de tots els fons europeus que es destinin a Catalunya.

8)   UN MODEL CATALÀ DE  RECERCA. Cercarem el suport econòmic al model català de recerca basat en el talent, els centres d'excel·lència i les universitats de qualitat com la URV.

9)   EL FOMENT DE LA CULTURA CATALANA. Amb la implantació d’un IVA superreduït per a tots els productes culturals.

10) FEM VIABLE EL DRET A DECIDIR.  Defensarem una Europa dels ciutadans, fidel i compromesa amb les seves arrels democràtiques i que escoltarà el clam cívic i legítim dels qui volem votar com fa Escòcia.

25 anys apassionants

En els inicis d’un llunyà 1990, ja feia alguns mesos que en el marc de la Comissió per renovar l’Àngel que corona el campanar de l’església d’Albinyana barrinàvem quines opcions tenien per recaptar diner per poder pagar la bastida, la restauració del campanar i el nou àngel que el corona.. Era una comissió formada per una barreja de joventut i experiència, que vam acollir amb ganes la proposta del llavors mossèn del poble, Jordi Figueras i Jové, avui vicari episcopal de Tarragona i màxim responsable de la parròquia de Sant Joan tarragonina, per fer una representació d’una Passió.



Una Passió? I aquí, a Albinyana? Doncs, sí. El mateix mossèn es va posar mans a la feina i en pocs dies, ja tenia el text preparat. Molts ens vam engrescar ràpidament. Calia fer una recerca dels actors i narradors, la formació d’un cor –que encara avui persisteix-, buscar un director i fer el vestuari. I vet aquí que el bonastrenc Josep Sanromà va esdevenir el primer director, la sempre recordada Lola Amigó es va encarregar dels vestits i el Josep Maria Guitart va dirigir, com ha fet fins avui, el cor mixt que acompanya les representacions.



I tot va acabar -gràcies a la capacitat de convicció de mossèn Jordi- en un petit miracle. I el muntatge va esdevenir un èxit. Avui, “Pàgines de Passió” compta amb recursos visuals i sonors col•locats en moments simbòlics de la representació gràcies en bona part al treball de la directora escènica dels darrers anys, la tarragonina Mercè Sardà. I l’obra, de la mateixa manera que es va fer ja en la primera representació, té un narrador que fa avançar la Passió amb l’ajut de comentadors immersos entre el públic que adopten papers positius i negatius sobre el que passa a l’escena. Aquesta connexió entre públic i representació converteixen les ”Pàgines de Passió” d’Albinyana en una dimensió diferent a les passions convencionals



Aquest cap de setmana tornarem a escenificar aquesta original proposta basada en textos evangèlics sobre la Passió de Crist. En el meu cas em tornaré a rentar les mans, interpretant el paper del governador de Judea, Ponç Pilats, com ho he anat fent des de la primera representació. I d’això fa vint-i-cinc anys.



Rentar-se les mans podria significar manca de compromís. En el cas de les Pàgines de Passió, això no ha passat mai. Hi ha el compromís personal i intransferible de fer poble. De perpetuar una tradició. De sentir-se comunitat. Algú pot pensar que cada any és el mateix. S'equivoca. Cada any, és diferent. I el missatge i els valors que traspua el text són tan actuals que no envelleixen. I, el que és més destacable, no deixen indiferent ni als qui ho contemplen ni als que hi participem.

MÉS I MILLOR CONNECTATS

Aquest dimecres s'ha obert al trànsit l’últim tram del condicionament de la C-51, la carretera que enllaça Albinyana i Valls i que suposa una millora en les comunicacions entre les comarques del Baix Penedès i l’Alt Camp. En concret, el tram que ha entrat en servei és el comprès entre la Bisbal i Rodonyà, de 7 quilòmetres de longitud. Els poc més de 2 quilòmetres que connecten la Bisbal i  la rotonda de l'accés a Albinyana, i que per tant complementen aquest tram final de l’obra, ja van entrar en funcionament el passat mes de desembre.

Una carretera pensada en època de bonança econòmica,  adjudicada l'any 2008, i que ha entrat en funcionament al cap de sis anys. Les obres, que van començar el 2010, s’han allargat quatre anys per la delicada situació financera de la Generalitat. La tardor del 2011 va entrar en funcionament el 50% de l’actuació, els 10 quilòmetres entre Valls i Rodonyà. Un tram que va incloure les variants de Rodonyà i d’Alió per evitar el trànsit de pas per l’interior d’aquestes poblacions.
Un cop finalitzat aquesta primera fase, la Generalitat va decidir aturar els treballs al·legant que es volia ajustar el ritme de construcció amb el finançament, una paralització que ha endarrerit la finalització de l’obra, la qual ha comptat amb un pressupost global de 54 milions d’euros.

Aquesta via de comunicació apropa dues comarques i les seves capitals, El Vendrell i Valls. En el cas del nostre terme municipal, l'actuació a la C-51 ha anat acompanyada de millores com la resolució de  la sortida i entrada per Bonaterra I, el condicionament de l'accés a les Masies del Torent, un millorat accés amb bones condicions al cementiri de Les Peces.

És una carretera que ens ofereix  una voluntat d'obertura. Que des del respecte a cada poble ens obre les portes a què es generi moviment econòmic i que s'aprofitin les sinergies que es generaran amb aquesta millora de la mobilitat.

La carretera,  he explicat en les quatre paraules que he dit en la posada en funcionament, que ha estat presidida pel conseller de Territori, Santi Vila, és un exemple d'equilibri territorial. "Ara toca llegir bé la realitat i fer d'aquesta via, no un lloc de pas sinó d'oportunitats."

Espero que en el temps més breu possible, es pagui fins al darrer cèntim d'euro als pagesos que han perdut les terres per l'expropiació dels terrenys que han fet possible la millora. I que no es trigui gaire a resoldre el tram de Vilardida que encara resta pendent d'actuació.

Ho necessitem. Per estar més i millor connectats.