En aquest mes de gener que acabem he viscut diverses situacions que no vull deixar passar per alt. Són espurnes de la meva vida diària.
Canvi de cafeter.
Després de divuit anys, el Joan ha deixat de portar el cafè de la Societat. La festa sorpresa d'homenatge va ser molt divertida. Amb el Joan s'acaba una determinada manera d'entendre el fet de ser cafeter. Ell era la continuïtat del Josep de Cal Rosendo, del Josep de Ca l'Ermità, del Curro, o del Carlos de la Plaça que va engengar amb ell aquesta etapa.
Els temps canvien. Es cert. I les visions també. Però en la retina conservem sempre alló que ens ha marcat. Fa uns anys, el paisatge de la gent que anava a la sala o al cafè era d'una determinada manera. Ara serà d'un altre.
Em va semblar molt encertat, quan la Maria -l'actual presidenta- em va trucar per explicar-me aquest senzill homenatge que es va fer el diumenge 17. Se'l mereixia per moltes coses: per la dedicació i per l'estima a l'entitat. I per les hores i hores, que en silenci, ell i la seva muller i, en ocasions importants també els fills, han fet que tot estigués en ordre.
Ara ha arribar l'hora de girar pàgina. Es el moment de mirar endavant. I desitjar sort al seu relleu.
25 anys de mossèn
Dissabte al migdia vam acompanyar a mossèn Jordi Figueras i Jové en la seva festa particular de celebració dels primers 25 anys que va ser ordenat mossèn. El Jordi, com l'hem conegut tots, ha passat d'aquest tres quartes parts d'aquest quart de segle a Albinyana i a les Peces. Ens ha deixat una emprenta profunda. La Passió que fem cada any el diumenge de Rams és part de la seva herència.
No cal dir que la festa va ser rodona. Com tot el que prepara on fins el detall més petit està estudiat. I és que el Jordi, com va dir algú en l'homenatge, és valent, consequent i un exemple de compromís.
