divendres, 14 d’abril de 2017

L'ÀNGEL I LA PASSIÓ. IDENTITAT ALBINYANENCA



Aquest mes d'abril esdevé un mes curull d'activitats a Albinyana. Hi trobem des de  la tradicional pujada el Dilluns de Pasqua a l'ermita de Sant Antoni, la processó del Silenci del Divendres Sant, la celebració de Sant Jordi per part de les entitats i l'escola, el concurs literari dedicat a Joan Perucho que cada any aplega més quantitat de participants, la benedicció de palmes i Rams i  la representació de "Pàgines de Passió".
Assaig general del passat dia 7 d'abril

En la present edició de "Pàgines de Passió" he tingut l'honor d'escriure la presentació que es lliura als assistents, en la meva condició d'actor que represento el paper de Pilats des de 1990. Aquí teniu una part del text :

"Encara que sigui un fet reiterat, una mena de ritu, la representació de "Pàgines de Passió" mai és igual. El conegut misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús és vist, de manera particular, per cada espectador que amb els seus ulls i sentiments intransferibles fan que la  mirada sobre l'obra sigui diferent cada vegada.

El missatge i valors que traspuen les "Pàgines" són ben actuals. No envelleixen. Ens ensenya a no ser porucs, a saber mirar sempre el demà amb esperança, malgrat que un determinat present -que, com a present, sempre és fugisser- ens pugui entristir".


Fa vint-i-vuit anys que fem  les representacions. Qui ho hauria dit l'any 1990, que aquell recull de textos -ben lligats- escrits per mossèn Jordi Figueras, prenent de base les mateixes fonts de l'evangeli per viure escenes i cants propis de la litúrgia encara seria avui una viva realitat.
Enguany, estrena de nou vestuari en els papers de Jesús i Pilats. (ideats i fets per Esther Riambau)

Les "Pàgines" van ser pensades com una iniciativa puntual  per recollir diners a fi de renovar l'àngel que coronava el campanar. La baixada del vell àngel fou el 19 d'abril de 1990 i el nou es va col·locar al cim del campanar el 16 d'abril de 1992. Just ara fa vint-i-cinc anys.

Per això enguany, la mateixa Comissió que en aquell temps va preparar la baixada del vell àngel i va tenir cura de les activitats necessàries per fer possible tenir-ne un de nou, s'ha tornat a trobar i ha preparat els actes de celebració del quart de segle d'aquell fet.

A la festa de commemoració del pròxim dia 30, darrer diumenge d'abril, hi haurà una exposició de tot el que es va viure durant la Campanya "Per un Àngel Nou", es projectarà un vídeo de la baixada del vell i la col.locació del nou, es farà un dinar de celebració  i una eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons, Jaume Pujol.

El campanar  té un Àngel que el corona des de 1866, quan era rector de la parròquia, Mn. Marià Planells i Cot. En aquella època,  es van acabar les obres d'engrandiment i transformació del temple parroquial, s'acabà el campanar amb el cupulí i es corona amb un àngel.

Des de llavors, fa 131 anys, aquesta imatge exerceix la seva protecció vers el poble i  ha esdevingut icona, fesomia i signe d'identitat per a tots nosaltres. Com ens diu de manera encertada l'actual rector, Josep Maria Serra: "Que aquest àngel que des de fa tant de temps assenyala la direcció dels vents del nostre poble, continuï protegint-nos i marqui els camins de la nostra fe. Que continuï sent, de veritat, el nostre àngel de la guarda!"

diumenge, 8 de gener de 2017

EL NADAL VISCUT A ALBINYANA


Avui diumenge podem dir que hem deixat enrere les festes del període nadalenc.
Enguany, a casa  hem viscut uns dies diferents, amb experiències mai viscudes. Passar en un centre sociosanitari tots els festius no és el que es preveu. Però,  la vida et porta situacions que cal enfrontar de cara. I així ho hem fet.

No obstant aquesta circumstància tant en la preparació del Nadal, com dins els dies festius, he pogut participar de trobades de companys de feina, d'actes carregats de tradició, àpats familiars farcits de calories, llargues sobretaules...

Recollida de cartes pels Patges Reials
I, també he viscut estones de dol, com el comiat al senyor Juan Luque, uns dels cinc fundadors de l'Associació de Gent Gran d'Albinyana a Bonaterra o de la veïna de la Papiola, la senyora Isabel Sánchez. 
El Sr. Juan Luque (DEP)

Al municipi albinyanenc, els més petits han gaudit d'un  concorregut  Casal de  Nadal. També s'ha fet una nova edició del concurs i mostra infantil de pessebres, la recollida d'encàrrecs reials que enguany s'ha fet al gimnàs de l'escola Joan Perucho i la lluïda cavalcada de la nit del 5 de gener. 
Els Reis d'Orient a la Societat d'Albinyana
Adoració dels Reis a l'església de les Peces

Teresa Parellada i Paco Bahima guanyadors del concurs de pessebres amb el jurat del concurs
Repartiment de regals a Bonaterra

dilluns, 2 de gener de 2017

EL 2016 JA REPOSA, BENVINGUT 2017

Hem acabat el 2016. Un any més d'experiència. De moments viscuts que ens ajuden a caminar per la vida.  Al municipi d'Albinyana, aquest 2016 ha tingut també els seus moments singulars, únics e irrepetibles. Amb les ratlles que segueixen faig  un particular resum de fets, situacions i anècdotes que han passat aquests darrers 365 dies. No hi són tots perquè es fa difícil condensar-ho en un petit inventari.

INCENDI PER ENGEGAR L'ANY

El mateix dia de Reis del 2016, just després del repartiment de regals, vam viure  el primer incendi important de l'any a Catalunya.  Un cable elèctric va caure i va cremar una vintena d'hectàrees al Coll del Benet, al límit del terme de Bonastre.
  La bona feina dels bombers i també de les Agrupacions de Defensa Forestal, entre les quals la local, van controlar-lo abans d'entrar la nit.


NOU CONSULTORI A LES PECES

Pel que fa a infraestructures, destaco  l'entrada en servei del nou consultori mèdic a les Peces i del centre per a la gent gran annex. 
També s'ha fet el trasllat de seu de  la llar d'infants per integrar-se dins la mateixa escola Joan Perucho, la continuació de la renovació de la xarxa d'aigua a Bonaterra II,  la implantació del servei “ebando” que consisteix a fer arribar al mòbol, sense cost,   els pregons municipal, la instal·lació d'un parc per als més menuts a la Plaça Sant Antoni d'Albinyana, més fanals d'enllumenat públic a les Masies del Torrent, manteniment de la franja forestal a la Papiola i ampliació dels contenidors per a la poda a tots els nuclis.


















FRANCO SENSE TÍTOL

Durant l'any també s'ha retirat el títol – concedit l'any 1964-  d'alcalde honorari i perpetu al dictador Francisco Franco. Han visitat el municipi la consellera de Governació del govern català, Meritxell Borràs  l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol el dia 18 de juny per impartir la confirmació o el televisiu Peyu per fer el pregó de la festa Major.


  En el darrer trimestre es va ingressar a l'arxiu del Baix Penedès el fons  documental de Manuel Bofarull i Terrades i al juny Albinyana va disposar d'un estand promocional a la fira Turismar de Coma-ruga.
 I no puc deixar de valorar l’excel·lent feina que es fa a l’escola Joan Perucho per part de tota la comunitat educativa ben dirigida per la Marta Grifols i  la disposició permanent de l’AMPA a ser-hi per millorar tot el que convingui.




INTENSA ACTIVITAT CULTURAL I ASSOCIATIVA

En l'àmbit associatiu, el 2016 ha estat un any farcit d'activitat i també d'un fet no volgut: el tancament del local de l'Agrupació Recreativa Les Peces, afectat per problemes estructurals que feien inviable mantenir-hi les activitats. Avui, l'entitat segueix fent camí en unes dependències municipals, a l'espera que, com estic segur passarà,  aquest 2017 pugui concretar-se la primera fase del que ha de ser la nova seu social.


Al llarg dels mesos s'han succeït activitats de tota mena:  els Tres Tombs, el Carnaval, actes per commemorar el Dia Internacional de la Dona,  una “feria” d'abril, un concurs de roses, la caminada popular del 1r de maig, una nova edició de “Pàgines de Passió”,  el 17è concurs literari Joan Perucho, l'homenatge a les víctimes de la guerra civil l' Onze de Setembre, la 10a edició de la Fira d'Artesania o tot un mes d'agost dedicat a les Festes Majors han estat possible gràcies a les entitats locals: la Societat d'Albinyana – que va celebrar el 90è aniversari el passat novembre- l'Agrupació Recreativa les Peces, l'Associació de Veïns de la Papiola, l'ARA, Associació Recreativa d'Albinyana, la bèstia de foc “ Nyctalus” i els grup de Grallers “la Cresta de la Canya”



També han seguit fent bona feina les dues entitats de Gent Gran del municipi la Societat d'Avis d'Albinyana-Les Peces i l'Associació de Gent Gran d'Albinyana a Bonaterra.



El cros escolar, un campionat mundial de futbolí, diferents curses ciclistes, les activitats del Club Poliesportiu les Peces, la feina que fa el Club de Boxa o la Societat de Caçadors, el campionat de petanca en memòria de Pedro Melero,   la creació de la nova Associació Esportiva d’Albinyana  són alguns dels fets relacionats amb el món de l’esport que han passat en els darrers dotze mesos
.







SOLIDARITAT QUE NO S'APAGA
L'atur ha disminuït al llarg de l'any, encara que la crisi afecta encara a moltes famílies del nostre entorn, El Banc d'Aliments local, Creu Roja i Càritas ajuden a fer més fàcil la vida a moltes persones. .En termes de solidaritat, el voluntariat que hi ha al municipi ha seguit fent una feina insubstituïble. Com a exemple tenim la participació en  el Gran Recapte d'Aliments, la trobada comarcal de la Lliga contra el Càncer que es va fer el passat 22 d'octubre, els actes a favor de la Marató de TV3, el sopar de la fam a benefici de Mans Unides, o el Mulla't per l'esclerosi que es va fer a les piscines locals.






















INCIVISME ARRELAT

Malauradament encara tenim massa accions incíviques al municipi. El poc respecte pels elements del mobiliari urbà o per la convivència en l’espai públic,  la poca sensibilitat mediambiental, la manca de col·laboració en temes com la recollida d'escombraries són exemples de comportaments que necessiten millorar.

 Ara mateix hi ha al municipi, un  programa del Servei d'Ocupació de Catalunya on dos agents cívics mediambientals treballen per poder corregir alguna d’aquestes actituds.

També al llarg de l'any hem tingut  episodis de robatoris que han afectat al municipi en diferents ocasions, i un fet insòlit, com va ser que un policia local va rebre un tret durant un assalt al seu domicili.




ENS HAN DEIXAT

Com cada any, les malalties o l'edat avançada ha fet que ens hagin deixat  persones estimades de tots els nuclis. També hem sentit la pèrdua d'amics d'Albinyana com el pintor Agustí Español Viñas o  la de l’empresari  que va perdre la vida en un accident  el 27 de setembre a la C-51 -just davant de la seva antiga empresa de flors seques-  en una topada de la seva moto amb un camió. En memòria de totes aquestes persones, un especial record a les seves famílies en aquest balanç.


VISIÓ PERSONAL

Un any difícil d’oblidar personalment. El gener del 2016 vaig canviar de feina i de responsabilitats  Anava  de la Delegació del Govern a Tarragona al mateix Palau de la Generalitat a  Barcelona en ser nomenat Secretari General del Departament de la Presidència. Un honor poder  treballar al costat del President Puigdemont, de la consellera de Presidència, Neus Munté, i del conjunt del Govern  en aquests moments aportant el meu gra de sorra en un moment transcendental  pel futur col·lectiu de Catalunya


En l'àmbit  familiar, l'any passat ens deixa marca.  Sobretot per la situació que hem afrontat a partir de meitats de juliol, d'acompanyament del meu germà Joan, a partir de les conseqüències derivades de la seva hemorràgia cerebral. Hem conjugat paciència i esperança. I en això estem davant el nou any que acaba d'arribar.


Espero que  serà un bon any per a ell i per a tots vosaltres, estimats lectors. Desitjo que el  2017 ens sigui planer, lluminós i mengívol. I que el puguem transitar junts, amb respecte, convivència i farcit de bons moments. 

diumenge, 27 de novembre de 2016

90 ANYS DE LA SOCIETAT D'ALBINYANA

PER MOLTS ANYS, SOCIETAT D'ALBINYANA


Aquest darrer cap de setmana de novembre hem viscut els actes del 90è aniversari de la fundació de la Societat d'Albinyana. Avui, l'entitat segueix  sent una  eina d'integració i de construcció d'identitat. Un  escenari de cultura, de sentit de pertinença i d'orgull de poble.

La Junta actual, que presideix la Montserrat Ribas, ha encertat -en la meva opinió- en el programa d'actes: una representació teatral  solidària a càrrec de grup de l'entitat "La Soci Mola" que lliurarà  la recaptació a la Marató de TV3, un dinar d'aniversari i un concert.  En totes les activitats els socis no hi han faltat. I el bon ambient ha presidit aquesta commemoració.




Hem fet festa per celebrar  els 90 anys de la fundació de l'entitat, que va tenir el seu primer espai a la Plaça Major del poble. Els fundadors ja van proposar  en el mateix any 1926  fer un edifici nou. I dit i fet. Al cap de quatre anys, es va inaugurar l'actual local. Va ser el dia 8 de desembre de 1930.

Fa pocs dies, en l'acte de signatura a l'arxiu comarcal  del Baix Penedès del dipòsit de la documentació de l'estimat Manuel Bofarull per part dels seus fills vam poder recuperar un programa de mà d'aquell dia, gràcies al bon fer de la directora de l'arxiu, Nati Castejón.


La Societat, com popularment l'hem coneguda,  ha estat i és un espai de convivència. "La Sala i el Cafè" ha vist passar la vida de generacions d'albinyanecs i albinyanenques. D'aquí es pot entendre les cares de felicitat de les persones més grans en el dinar d'aniversari que han trobat  en la Societat com una segona casa.



 El pastís d'aniversari ha estat una manera dolça de reviure tots aquells bons moments que cadascun dels socis té en la seva memòria.


El pastís ha tingut un regust de Festa Major,  de Fira d'Artesania, de teatre, d'estones al cine, - amb dues pel·lícules i el NO-DO- de partides de cartes, campionats de futbolí o dòmino, capgrossos, desfilada de modes, presentacions de llibres, representacions nadalenques, rebudes dels Reis d'Orient, els concerts amb el vals-jota de comiat,  els balls amb els mítics "Fatxendes", "Bandors", "la Melodia" o  "els "Ridels", el fanalet,  la preparació del recuperat "Ball parlat de Sant Bartomeu", sardanes, country o dansa del ventre o senzillament de fer petar la xerrada, de fer tertúlia, de  fer el vermut amb olives, patates i "berberetxos" o veure els partits del Barça... Tot això i molt més és la nostra Societat. La que estimem. La que volem que segueixi bategant. La que ara ja s'enfila cap al centenari.

Per molts anys, Societat!!!


diumenge, 11 de setembre de 2016

AL CEMENTIRI VELL D'ALBINYANA, RENOVEM EL COMPROMÍS AMB LA LLIBERTAT

DIADA DE CATALUNYA – ALBINYANA
ONZE DE SETEMBRE DE 2016
Autoritats, representants d’entitats i associacions, amics i amigues,
Us agraeixo, un any més, la vostra presència en aquest acte senzill en el cementiri vell d’Albinyana. Un acte que es repeteix cada Diada Nacional carregat de sensibilitat i emotivitat. Aquí, cada 11 de Setembre, a la mateixa hora, honorem les víctimes de la guerra: Els nostres líders anònims que van deixar la seva vida en defensa dels seus respectius ideals.

Agraïment al Josep Maria Guitart per ser-hi sempre en l'acompanyament musical, a la Montserrat Güell per la lectura del manifest,  a la presidenta del Consell Comarcal, Eva Serramià  i a totes les entitats, clubs, associacions, partits polítics que heu participat en la tradicional ofrena.

Avui fa tres dies es va lliurar al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat la medalla d’or de la Generalitat, a títol pòstum a la Muriel Casal. Ella -que ens va deixar massa jove-, deia que per ser feliç “cal fer petits actes de generositat”. Aquesta presència vostre avui, ara i aquí, és un acte altruista i generós que, ben segur; ens omple,  íntimament, de felicitat.
Avui és Onze de Setembre. Pot semblar un dia més en una etapa plena d’incògnites i de reptes i, per tant, plena d’esperances i d’oportunitats. Però no és una Diada qualsevol. És un dia on es tornarà a demostrar de fortalesa dels milers i milers de persones que demanen major sobirania, més llibertat i un nou Estat per Catalunya.
Com a país, rebem massa menyspreus i constatem incerteses preocupants. A un ofec econòmic premeditat que provoca dolors i tensions a moltes famílies s’hi afegeix la manca d’inversions en infraestructures, retards ferroviaris constants que no ens mereixem, l’absurda situació de cases sense persones i persones sense casa, la persecució per voler viure plenament en català a l’escola. i, al damunt, hem d’escoltar tota mena de calúmnies i tripijocs. Davant d’aquesta actitud descarada, molts cops dissenyada des d’un govern d’Espanya insensible a la realitat que vivim a Catalunya, la Diada Nacional ens ha de permetre aixecar la veu per reclamar Dignitat.
Dignitat que es demana via concentracions i manifestacions pels carrers del país, que tenen totes elles un caràcter profundament cívic i pacífic. En els darrers anys, a cadascuna de les manifestacions celebrades, la lliçó donada és una crida a la democràcia, a defensar les idees, sense recórrer a la violència ni a l’exclusió, a construir el futur a partir del que vulgui la majoria del poble.
Recordo a Barack Obama, just ara que està al final del seu mandat quan va arribar a la presidència del Estats Units, fa vuit anys i deia:
Res no pot frenar el poder de milions de veus que demanen el canvi. Un cor de cínics ens han dit que no podem fer-ho, però es farà més sorollós en les setmanes i mesos per venir. Ens han demanat que ens aturem a veure la realitat, ens han advertit que estem oferint falses esperances al poble d’aquesta nació. Però alguna cosa està succeint i és que no hi ha falsedat en l’esperança”.
M’aturo aquí per demanar no abaixar la guàrdia davant els que volen fer creure que aquí hi ha imposició del català. Res més allunyat de la realitat. L’ADN de la nostra cultura és aquesta llengua que us parlo, que s’ha mantingut vigorosa i que avui és un idioma complet i modern. No volem importunar ni imposar, molestar o ferir a ningú. Només volem respecte. I davant els atacs, ha de quedar clar que defensarem la llengua a tot arreu i amb tots els mitjans. Sabem que cada llengua atresora la seva manera única de concebre la realitat. Si no dobleguem l’esquena, no ens podran pujar al damunt.
Es temps de seguir la lluita. “No son temps per a covards, temerosos o fluixos de cames” va dir el President Carles Puigdemont en el seu discurs d'investidura. Estem a Punt. No ens trobem resignats, ans al contrari, estem plens d’esperances. Sabem que es temps de treballar per  construir, en positiu, també des d’Albinyana, Les Peces, Bonaterra, La Papiola o el Molí del Blanquillo, o des de qualsevol indret del país  un sol poble, amb cohesió, sense enfrontaments, orgullosos de com som, sense preguntar d’on vens, en quina llengua parles on en que creus. Cada dia
es demostra la riquesa de la pluralitat del nostre país només parant l’orella en alguns dels nostres nuclis de població.

Avui diumenge la carta dominical del bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo diu:
Una reflexió serena és imprescindible en moments de tanta complexitat com els que vivim. Complexitat provocada per la crisi econòmica, que amenaça el futur de molts, i a la qual s’afegeixen la tensió que genera el desig i el dret d’una bona part dels ciutadans de ser consultats, els compromisos d’haver acceptat una constitució i de formar part de l’Estat espanyol; el llistat de reivindicacions pel bé del poble que no han obtingut les respostes esperades, les diverses propostes polítiques que s’ofereixen i les dificultats que comporta un camí d’aquesta mena. Independència o no? Estat propi o no? Però en quin tipus d’Estat es pensa? Quina configuració i quins valors tindria aquest estat? Quina relació amb l’actual estat, i en quin marc de drets i deures? Proposta d’un estat federat? Continuar formant un sol estat amb els canvis imprescindibles i necessaris per enfortir la identitat d’una manera real i efectiva? Viabilitat de les propostes en el context actual d’Europa i de les nacions? Per això, entre altres, ens poden ajudar reflexions del Papa Francesc a Evangeli Gaudium: «El conflicte no pot ser ignorat o dissimulat. Ha de ser assumit. Però si hi quedem atrapats, perdem perspectives, els horitzons es limiten i la realitat mateixa queda fragmentada. Quan ens aturem en la conjuntura conflictiva, perdem el sentit de la unitat profunda de la realitat. Davant del conflicte, alguns simplement el miren i continuen endavant com si res no passés, i se’n renten les mans per poder continuar amb la seva vida. D’altres entren de tal manera en el conflicte que queden presoners, perden horitzons, projecten en les institucions les pròpies confusions i insatisfaccions i així la unitat es torna impossible. Però hi ha una tercera manera, la més adequada, de situar-se davant del conflicte. És acceptar patir el conflicte, resoldre’l i transformar-lo en l’anella d’un nou procés”.
I en això estem.
Els catalans som gent acostumada a picar el ferro fred. Que posem la nació com a prioritat, que  l’estimem. Com ens estimem el nostre poble. Perquè hi creiem, hi tenim confiança, no en dubtem i no ens arronsem davant aquells que els agradaria veure'ns arranats.
I l’Onze de Setembre és la data ideal per -des de pobles petits fins a grans ciutats, des de la Diagonal de Barcelona fins aquest humil indret del cementiri vell d’Albinyana- renovar el compromís que ens fa ser fidels servidors d’una causa invencible: la llibertat de Catalunya, que com va dir el President Companys, “Catalunya i la llibertat són una mateixa cosa”


Visca la Diada, visca Albinyana i Visca Catalunya
(Discurs de la Diada Nacional de Catalunya al cementiri vell d'Albinyana)

dimecres, 31 d’agost de 2016

LA FESTA que hem passat: la FESTA que he viscut!!!



En el darrer dia del mes d’agost és moment per fer balanç de com ha anat  les Festes Majors al nostre municipi. A nivell personal, he viscut un mes d’agost diferent del d’altres anys, Cadascú porta, cada any la seva motxilla particular carregada d’una determinada manera i el que sembla que cada any és igual esdevé ben diferent. I aquest agost del 2016 serà un mes que difícilment oblidaré.

En 16 dels 31 dies que té el mes, hi han hagut activitats festives repartides per alguns dels diferents nuclis de població en motiu de les festes majors. La festa ha estat viscuda gràcies a la participació de les entitats locals que han ocupat carrers, places i escenaris.  I totes les activitats -hagin estat noves o tradicionals, adreçades a petits o a joves o a persones adultes-  han tingut molt bona acollida.



Ha estat un agost de canvis i de novetats. Canvis en llocs de celebració de les festes, sobretot a les Peces, on s’ha repartit amb encert la programació en diferents indrets; ,o novetats com un tobogan gegant d’aigua que va causar sensació a la Papiola,  activitats d’inflables portats a les piscines municipals i a les del Club Poliesportiu les Peces o una disco mòbil infantil.


Els  sopars de germanor, concursos de pintura ràpida, fotografia o de truites, espurnes de foc, so de xaranga, de gralles o de tenora (per cert, es va tornar a escoltar i ballar la sardana “Albinyana Mil·lenària” de Josep Maria Guitart el dissabte de  la festa major d’Albinyana), festes joves, (on destaca un Correcals organitzat pel col·lectiu juvenil de l’Agrupació Recreativa de les Peces), olor de rom a les mitges parts de les cantades d’havaneres, escuma refrescant, la “caldereta” papiolera, el sortejos, la festa blanca, la Tómbola de la Parròquia d’Albinyana, la  processó de Sant Bartomeu i sermons de festa a càrrec del sempre estimat mossèn Jordi Figueras, els castells, les sardanes, les cercaviles o els actes esportius ( campionats de petanca, de pàdel,  de natació, un concurs de bitlles o una cursa popular) han format part del menú festiu que hem viscut.





Una de les constants és la bona valoració que fan els artistes que passen pels nostres indrets que feliciten el públic pel seu respecte, atenció i participació.
Han estat dies d’emocions i somriures. Han passat pel nostre municipi l’humorista Peyu, l’animador Pep Callau, el gran músic i cantant, Joan Reig, l’encantadora veu de Neus Mar o grups que han fet molta festa i ens han fet ballar com la Banda del Coche Rojo, l’orquestra Girasol, els ballarins del Remember Disco Show, l’espectacle únic de Rufino i el seu Laser Disco Show, o el conjunts Slogan o Quartz.  

I sobretot, la participació de la gent de casa, de les entitats (La Societat d’Albinyana i l’Agrupació de les Peces) els clubs  (Poliesportiu de les Peces i l’Associació Esportiva d’Albinyana) i les diferents associacions locals ( ARA i l’Associació de Veïns de la Papiola) i els grallers “la Cresta de la Canya”, la bèstia de foc “Nyctalus Albinyanensis”, els Capgrossos d’Albinyana, el grups de sevillanes que dirigeix Jessi Corchero, les exhibicions de zumba que porta la Gema Garcia o la de Gimnàstica Esportiva  que va preparar  l’Eli Serrano o  les matinades sorolloses dels Desmanegats a les Peces.


I en aquest resum personal no em puc deixar d’agrair a  aquella gent que treballa sense fer gaire soroll però que fa tot rutlli: els regidors i regidores que no paren en tot el mes, els membres de la brigada municipal que es fan un fart de traginar cadires i muntar i desmuntar escenaris, els treballadors municipals, la gent de l’ADF i de Protecció Civil que en tot moment està disponible per ajudar en les cercaviles de foc, i un bon grapat de voluntaris que a cada indret ajuda per tal que la festa vagi bé.
A tots i totes, les meves més sinceres gràcies.


I ara, a esperar que el temps passi i que la calor retorni amb força per fer entre tots un nou i millor mes d’agost festiu. Visca la Festa Major!!!