14 DE NOVEMBRE: DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS

Aquest dissabte al vespre la façana de l'ajuntament d'Albinyana s'iluminarà de color blau per participar en el projecte d'edificis singulars en color blau per donar suport al Dia Mundial de la Diabetis. Aquesta serà la primera vegada que es farà al municipi aquesta acció.

La data del 14 de novembre va ser elegida el 1991 per la Federació Internacional
de la Diabetis (IDF) i es correspon amb la data de naixement del científic Frederick
Banting, el qual, juntament amb Charles Best, van descobrir l’any 1921 la insulina,
una hormona humana sense la qual el metabolisme de la glucosa, principal font
d’energia del cos humà, es fa inviable.

El Dia Mundial de la Diabetis compta amb el suport de l’Organització Mundial de la
Salut (l’OMS) i des del 2007 ha esdevingut un dels Dies Oficials de Nacions Unides
(resolució 61/255).

La campanya d’abast mundial vol sensibilitzar la societat sobre la importància de
la diabetis, la necessitat de la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament.
El cercle blau (el color de la bandera de l’ONU) simbolitza la unitat de la comunitat
mundial front la pandèmia de la diabetis.

A ALBINYANA NO S'APUJARAN ELS IMPOSTOS

L’equip de govern de l’ajuntament d'Albinyana ha decidit, davant la situació econòmica actual la congelació de tots els impostos i taxes per l’ any 2010.

Aquesta situació comportarà que en l’elaboració del pressupost del proper exercici hi hagi un control rigorós de la despesa i la supressió d’algunes de les que realitzen actualment a fi de poder

mantenir el nivell actual de serveis que s’ofereixen.

Tinc clar que l’augment de dos punts de l’Iva del 16 al 18% previst per a la segona meitat de l’any ens obligar a reduir despeses, a fi de no incrementar dèficit, ja que aquest augment que fa el govern central arriba a totes les capes de la societat, i per tant els ajuntaments no en quedarem al marge.

La racionalitació de la gestió ja fa mesos que es va portant a terme a l’ajuntament albinyanenc. Ara Disposem d’un pla econòmic-financer que ens permet anar trampejant la situació que es d’un molt baix dinamisme en el sector de la construcció i que també arrossega a altres sectors econòmics.

La congelació dels impostos i taxes no portarà aparellada la supressió de mesures de caràcter social, com són la subvenció a les famílies del 50% del cost en l’adquisició dels llibres, el manteniment del conveni amb Càritas per aliments i per atenció a persones amb dificultats i la gratuïtat del servei de transport pels jubilats amb rendes mensuals inferiors als 600 euros.el preu social de 40 cèntims en els usuaris jubilats del transport municipal,

UN TOTS SANTS BEN COMPLERT

Avui dia de Tots Sants farem la tradicional visita als cementiris.

Al d' Albinyana hi tinc el pare i la mare, els avis, i altres familiars. També passarem per la Bisbal i Santa Oliva, com fem sempre, per no oblidar a persones estimades.

Ahir dissabte, ja vam tenir una diada funerària. Al matí a la Catedral de Tarragona vaig assistir a la missa funeral pel bisbe Joan Martí i Alanis, i a la tarda al poble acomiadavem al Josep Nin, més conegut pel "Pulido".

En arribar al cementiri local vaig poder comprovar la millora important que ha suposat el mur de contenció que separa els dos cementirs i que permet ampliar l'espai exterior. Ahir mateix amb el meu tinent d'alcalde, Paco Cohard i el cap de Brigada, el Manel Gutiérrez, vam comentar la compra que farà l'ajuntament dins de poques setmanes de l'espai adjunt que permetrà disposar d'un ampli espai d'aparcament i també per a fer-hi futures ampliacions de nínxols.

També ahir es van fer les tradicionals castanyades i festes de halloween. Al nostre poble, les llars d'avis de les Peces i Bonaterra van escalivar castanyes regades amb moscatell, van menjar panallets i van ballar una bona estona. A les Peces també l'Agrupació Recreativa va fer un sopar--ball.
Però la gran novetat d'aquest any, ha estat la presentació de la nova entitat juvenil, El Refugi. I ho van fer amb l'organització d'una festa de Halloween. Van ser molts els nens i nenes que van participar a la tarda a la gimcana i xocolatada posterior i al vespre vam fer un recorregut del terror molt ben ambientat.

Em va agradar molt la participació dels veïns, la cara de satisfacció i d'haver-ho passat molt bé de tots i totes les que hi van pendre part. I els espectadors que van veure la festa sortien engrescats esperant la propera edició.

Felicito, ben sincerament, a aquests joves que demostren que quan es vol és pot. Que quan hi ha ganes tot es possible. Que val la pena apostar per qui té idees. Que fer festa només depén de la voluntat de passar-ho bé.

quim

ADÉU A FRANCISCO CAMACHO: UN HOME DE PARAULA

Diumenge cap a les onze del matí rebo tres sms i un parell de trucades. En aquell just moment just participava a la missa funeral pel bisbe Joan a les Peces.

A la sortida escolto els missatges que m'anuncien la mort de Francisco Camacho.

El senyor Camacho ens deixava amb només 71 anys d'edat, després d'una malaltia que l'ha guanyat.

Era un home bo. De paraula. Amic de la família. Molt treballador. Fa molts anys va impulsar les associacions a Bonaterra. Ell va ser l'ànima de l'equip de futbol de la urbanització. I amb altres companys de la mateixa generació va fundar i va ser el president de l'Associacio de Gent Gran. Des d'aquesta responsabilitat va fer molt bona feina. Aplegant a tothom al voltant de l'entitat i creant seccions dins el marc de la mateixa que era avui perduren.

He recordat el prestigi que es va guanyar en el Consell Consultiu de la Gent Gran i de la manera en que va anar teixint complicitats amb d'altres presidents i juntes de la comarca.

La meva relació personal amb ell va passar de la coneixença a la confiança. I és per aquest motiu que, ahir, en el moment del darrer àdeu, no vaig poder deixar de lamentar que he perdut una altra persona de les que m'omplien els meus particulars paisatges de l'ànima.

quim

LA PROFUNDA PETJADA DEL BISBE JOAN

Als voltants de la una del migdia, una trucada al mòbil em trasbalsa el matí de segon diumenge d’octubre. És mossèn Ignasi Cabre que m’anuncia la mort fa molt poca estona del nostre estimat bisbe Joan.

Fa sis anys, l’arquebisbe i bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis una vegada acabada la seva estada de 32 anys al bisbat pirinenc, va decidir venir a viure al municipi d’Albinyana. Ho va fer a la rectoria de les Peces. Hi va ajudar molt el fet de ser padrí de mossèn Jordi Figueres, aleshores rector del nostre municipi, avui al capdavant de la parròquia de Sant Joan a Tarragona.

En molt poc temps es va guanyar l’apreci i l’estima de tota la gent que hi tractava. Com havia estat una constant al llarg de la seva vida. La seva senzillesa amagava una saviesa excepcional. Els seus comentaris ponderats i les seves reflexions precises sobre els temps actuals van ser, en tot moment, un reforç per encarar els viaranys de la realitat present.

Gràcies a la seva decisió de ser un veí més, -es va empadronat a Albinyana al poc temps d’arribar – vam tenir la inmensa sort de compartir amb el bisbe Joan Martí molts moments que formen part de unes vivencies inesborrables. Com exemples tenim el viatge a Paris fet amb una colla d’amics per acompanyar-lo el dia que el president de la República li lliuravá la Legió d’Honor Francesa, els sopars a la fresca a l’hort de la rectoria de les Peces, els pregons a la Festa Major a Albinyana o el de Vila-seca de l’any 2004 o la benedicció cada any a la tradicional festa dels Tres Tombs que el portava a recordar els seus origens rurals al Milà, el seu poble nadiu.

Però d’entre tots els moments compartits no puc deixar de pensar en les converses franques i profundes. Algunes sobre Catalunya, la nostra llengua i la necessitat de conservar-la o sobre el paper dels mitjans de comunicació.

Avui plorem la seva pèrdua. Però el seu mestratge, consells i orientacions romandran per sempre entre nosaltres.

Quim Nin

L'EDUCACIÓ SEMPRE PRIORITÀRIA

Fa uns dies que el curs escolar 2009-2010 ja ha engegat.

És un bon moment per valorar com ha anat l'arrancada. D'entrada s'han augmentat les plaçes de la llar d'infants, en un 25% i que han permés donar cabuda a més peticions.
I al CEIP, amb nova direcció que ha començat amb moltes ganes i il·lusió, les coses rutllen molt bé.

La nova escola ha permés que la qualitat de l'equipament junt amb el bon equip humà del professorat del nostre centre sigui el millor còctel per tal que els prop de 200 nens i nenes que passen per les aules tinguin les millors condicions pel seu aprenentatge.

La biblioteca de l'escola torna a funcionar i cada dia són més els usuaris que hi passen bé per accedir als punt d'Internet o per fer deures o utilitzar el servei de prèstec de llibres.

A nivell municipal hem tornat a fer possible l'ajut del 50% per a l'adquisició de llibres escolars. Es un ajut universal per a tots els empadronats.

Aquesta és la manera d'entendre l'aposta per la política social. I aixó són fets, realitats palpables que no es queden només amb desitjos.

quim

LA DIADA DEL COMPROMÍS AMB LA TERRA QUE ESTIMEM

Fragments dels discurs fet davant la fossa comuna al cementiri vell d'Albinyana en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

Ho he repetit molts anys perque ho sento així. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Tots són víctimes. I es aquest el sentit cada Onze de Setembre donem tots els que venim aquí, a honorar la memòria dels que van deixar la seva vida defensant uns ideals.

Ahir al vespre, l’actual president de la Generalitat en el seu discurs deia “Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima”. Amics, i amigues, nosaltres aquí hi tenim els nostres líders morals, i amb aquest exposem als ulls de tothom la immesitat de l’ ànima de la bona gent que viu a Albinyana, les Peces, Bonaterra, Molí del Blanquillo o la Papiola.

Avui, Onze de Setembre, tenim molta feia a fer nacionalment parlant. Hem de saber combinar el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb la defensa del dret a decidir. Reivindiquem el compliment total i íntegre de l’Estatut. I no podem acceptem un finançament dolent per la Generalitat i els ajuntaments que no resolt el nostre dèficit fiscal.

Perquè tenim tot el dret a disposar de les eines i els recursos necessaris per deixar de ser la part d’Europa amb l’atur més elevat i amb uns índex de pobresa cada vegada més alts.

Tenim un cor que batega per la plenitut nacional del país. Ens emocionem estimant la pols dels camins. Saben que hem de continuar portant una feixuga motxilla per fer el llarg camí fins arribar a ser una nació normal al món No ens aplanarem davant un advocat de l’Estat que s’afanya a impugnar un referèndum o d’una vicepresidenta que ensenya la Constitució com si fos una destral.

Som aquí perque som radicals en un compromís. Un compromís d’estimar aquesta terra, aquest poble. Un compromís no és un contracte. Un contracte és: Tu em donés jo et dono. Un compromís es un acte gratuït, que només es compensa per la joia dels servei que fas.

Albinyana i Catalunya necessita gent capaç de picar el ferro fred. Que la tingui per prioritat, que se l’estimi. Que hi que cregui, que tingui confiança, que no dubti, que no s’arronsi, que tingui fe.

quim nin