diumenge, 17 de febrer del 2013

UNA LLUïDA FESTA DELS TRES TOMBS A LES PECES

Les Peces ha tornat a viure avui un fantàstic diumenge de Tres Tombs. Era la dotzena edició d’aquesta festa, que va començar gràcies al bon fer del Manolo Cordero. Prop d’una cinquantena de carros de pagès i carruatges de passeig i al voltant de seixanta cavalls de sella han passejat pels carrers de les Peces. Anaven encapçalats per la xaranga la Gresca el carro amb la imatge de Sant Antoni i el carro amb els típics tortells de la festa, que s’han esgotat al poc temps de posar-se a la venda. El recorregut pel cas antic del nucli ha arribat fins a l’església del Sagrat Cor on, aquest any per primera vegada, el mossèn Josep Maria Serra , ha fet la benedicció dels animals. Els participants a la festa han estat de de diferents poblacions veïnes com la Bisbal, Roda de Barà, Torredembarra, Banyeres, Santa Oliva, El Vendrell o Calafell. A part d’altres localitats més llunyanes com Sant Llorenç d’Hortons, Vilanova, Valls o Tarragona. La festa l’organitza l’Associació dels Tres Tombs local i té el suport de l’ajuntament d’Albinyana i la Diputació de Tarragona. La feina del Joan, el Magí, els Jaumes, i les seves respectives parelles fan que la festa de les Peces sigui de les millors que es poden veure a la demarcació. Enguany també han col·laborat en l’organització els voluntaris de Protecció Civil del municipi. Particularment m’agrada el regust d’autenticitat que destil·la la festa. Veure gaudir a la gent que hi participa o la que només ho fa com espectadors veient el bon fer dels genets i dels que porten els carros. En acabar la festa, després de lliurar els records, molts dels que hi han pres part s’acomiadaven amb un “fins l’any vinent.” El senyal evident que a les Peces s’ho han passat de conya.

dissabte, 2 de febrer del 2013

ADÉU A LA BONA GENT

En 48 hores donarem el comiat a dues dones albinyanenques, la Carme i la Lola, que defineixen molt bé una generació que es va apagant. Que va viure la posguerra i va tirar endavant una vida gens fàcil, amb molt de patiment, treballant sense descans, mirant sempre endavant. Amb la Carme, dona amb molt de caràcter i personalitat, vaig compartir junt amb els meus pares i la resta dels de casa moltes jornades de verema. De quan encara hi havia portadores... El pas del temps va fer que les seves forces anessin minvant fins dijous passat. De la Lola jo, com una gran majoria d'albinyanencs recordarem sempre la seva predisposició a ser útil per qualsevol demanda que se li feia. Positiva, afable i carregada de generositat. De les seves mans sortien els vestits per l'elenc de teatre de la Societat, per a les cavalcades de Reis, o per les representacions de la Passió, per posar només uns exemples. La Lola ha estat una d'aquelles dones que ha tramés veritable lliçó de vida en tot el que ha fet. Diem adéu a persones que han estat senzillament, bona gent,molt bona gent. Persones de pedra picada. De fiar. Que s'han fet estimar. Reposin en pau.