dissabte, 28 de novembre de 2009

30 ANYS DE FEINA BEN FETA A L'AJUNTAMENT


DISCURS QUE VAIG FER EN L'ACTE DELS 30 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
que vam fer a Albinyana el 27 de novembre 2009 amb la presència del Hble. Conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs.


Aquest any 2009 celebrem els 30 anys d’ajuntaments democràtics. Després de quaranta anys de dictadura els ciutadans i ciutadanes del nostre país van poder elegir els seus representants locals. En aquell llunyà i a la vegada proper, 1979, tothom tenia moltes ganes, molta il·lusió, molta esperança i també un gran sentit de la responsabilitat per anar construint les nostres comunitats locals.

Il·lusió, esperança i sentit de la responsabilitat que avui encara bategen en els cors dels servidors públics de casa nostra.

Tots vosaltres els 43 homes i dones que heu format part dels diferents ajuntaments, amb independència de quina sigui la vostra afiliació política, heu treballat, i torno a dir-ho tots i totes heu treballat molt i bé per fer d’Albinyana, les Peces, Bonaterra I i II, la Papiola, El Molí del Blanquillo i les Masies del Torrent un autèntics espais de convivència. I al capdavant guiant la nau el millor que hem sapigut els nostres i vostres alcaldes, el Jaume Arans, l’Antoni Mellado i qui us parla. Els hi agraeixo la seva assistència com també la de la resta de regidors i regidores.

Deixeu-me que en aquest moment tingui un record molt especial per el Joan Casellas, el Tomàs Lahoz i el Anton Juncosa, tots tres regidors dels darrers 30 anys, que ja no són entre nosaltres, i que avui estan representats en aquest acte pels seus familiars. Per als que avui no ens poden acompanyar, el nostre homenatge i record emocionat.

Deia que Tots i totes heu ajudat a millorar el nostres nuclis de població. I ho heu fet amb un esperit de sacrifici mai prou reconegut. La responsabilitat ha estat constant: 24 hores i els 365 dies de l’any. I al vostre costat, sempre hi ha una família que pateix en silenci les hores carregades de dificultat. O que també, disfrutat amb els moments de joia per aquella cosa, promesa o il·Lusió feta realitat. Ser alcalde o regidor es posar-se al davant per la crítica.

Cap allà a la dècada dels 80 els que vau engegar havíeu de començar la casa pràcticament de zero. Ho ha explicat el primer alcalde democràtic. Els ajuntaments eren propers però sense recursos i els serveis més bàsics es trovaben en una situació de precarietat. Va caldre posar fil a l’agulla i pencar molt per anar cobrint les mancances. Des de buscar aigua, fins a fer carrers. I clavegueram, i després va venir l’epoca dels equipaments, dels camins, de recepcionar urbanitzacions, de rotondes, de ,,,, tantes i tantes coses que avui, que les tenim ni tant sols valorem. L’important era, com avui, que l’aigua surti per l’aixeta, que les escombraries es recullin correctament i que els fanals cremin cada vespre.

La gent no ho recorda, però fins l’any 1979 a la casa de la vila s’hi veia una minsa activitat administrativa. Va ser amb l’entrada de la democracia, que els pobles, també el nostre es van anar desvetllant. I van començar un camí de millora que avui encara continúa. Portem més d’onze mil dies de vida municipal democràtica.

El canvi ha estat espectacular. Una dada: L’any 1975, quan va morir el General Franco, la població del nostre poble era de 598 persones. Avui, som 2338 empadronats. Mai en els 1000 anys d’història del nostre municipi havíem arribat a aquesta xifra. Per tant, som més que mai. I els problemes també són més diferents que mai. I lligat al número també hi ha una pluralitat creixent. Hem passat de ser només catalans i castellans, amb algun anglès, francés o alemany a conviure entre nosaltres gent d’una trentena de nacionalitats d’arreu del món.

L’acte d’avui vol recordar, encara que sigui telegràficament, l’actitud positiva de tots els que hem passat per l’ajuntament responent a la confiança que han dipositat en nosaltres els nostres veïns i veïnes.

I a part de la feina que ha fet cada govern, hi ha una part de la vida municipal que funciona gràcies a la activitat dels treballadors públics. El secretari, el nostre amb una llarga vida local a les seves espatlles, el tècnic urbanístic, la coordinadora econòmica, els administratius, el vigilant, els membres de la brigada, les senyores de la neteja, les professores de la llar d’infants, són gent que construeix poble i comunitat cada dia. A ells, també un agraïment sincer en aquest reconeixement.

Tots nosaltres posseïm la llibertat -que és el poder d’escollir, de preferir una cosa a l’altre- quan som immunes a tot tipus de lligams. Recordem que un lligam és qualsevol necessitat que tregui de la persona la possibilitat de determinar-se segons la seva elecció. I aquesta és la base de la democracia.

No faria bé la feina d’electe local, sí en nom propi i de tota la gent que avui treballa en el consistori albinyanenc no demanes a l’Honorable Conseller la reivindicació història i continuada d’un millor finançament pels ajuntaments.

Sabeu, benvolgut conseller que aquesta demanda l’ha sentiu sovint, L’heu patida en la vostra estada al capdavant de l’alcaldia de la Seu d’Urgell, i sé que heu fet molts esforços des del vostre lloc de responsabilitat en el govern del país per millorar les transferències cap al mòn local. Però, portem 30 anys de tracte injust, de suportar noves competències sense els recursos econòmics i hem de reparar aquest nyap. No necessitem declaracions de comprensió i estima, sinó
els recursos necessaris per tal de no minvar els serveis que requereixen els nostres ciutadans.
La crisi no hauria de ser l’excusa per no donar als ajuntaments allò que ens mereixem. No tenim vocació ni ganes de ser el parent pobre.

Vaig acabant. I ho vull fer dient que, malgrat el que necessitem, la història d’aquests 30 anys ha estat al municipi d’Albinyana una història d’èxit. No tot han estat flors i violes, cert, però es cert que si mirem pel retrovisor que ha passat en els nostres carrers, places, o nuclis de població veurem que l’esforç fet ha valgut la pena.

dijous, 26 de novembre de 2009

LA DIGNITAT NO POT SER RETALLADA


L’editorial conjunta dels diaris catalans, on també hi és la del Diari de Tarragona, en defensa de Catalunya ha estat la glopada necessària per fer-nos créixer l’autoestima com a país. Ens ha mostrat allò que sovint els polítics oblidem: en la reivindicació de la dignitat, com a nació, no hi caben les arestes.


Difícilment podríem haver trobat tots plegats una manera més contundent d’explicar interna i externament quin estat d’opinió vivim avui a Catalunya davant un fet que és inèdit en l’actual democràcia: que el Tribunal Constitucional jutgi -pel que sembla amb ganes d’emasculació- allò que els ciutadans ja han avalat a les urnes, després de passar pel Parlament de Catalunya, el Congrés i el Senat.


Més enllà d’afirmar l’adhesió total al contingut expressat a l’editorial i destacar que el dilema real que tenim al davant és avanç o retrocés, no podem més que felicitar als impulsors de la iniciativa.Que els dotze diaris catalans que podem trobar al quiosc expliquin de la mateixa manera quina és la visió que té la societat catalana -on s’inclou el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre- és més enllà d’aclaridora una recepta infal·lible per conjurar els perills presents. El gest que ens diuen els mitjans traspua unitat. I unitat és la sortida necessària per plantar cara i donar la resposta adequada si les tisores dels magistrats volen convertir les passades de ribot i les grapejades que ha tingut l’Estatut aprovat pel nostre Parlament el 30 de setembre del 2005 en un text sense substància ni virtut.


Ens estimem aquest país. Per això defensem la llengua pròpia, la història viscuda i la pluralitat de la nostra societat. No volem ni podem renunciar a ser com som. Senzillament, reclamem dignitat. La mereixem i ningú ens la pot retallar

dimarts, 24 de novembre de 2009

LA LLUITA NECESSÀRIA PER EVITAR LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES


Avui és un dia per recordar les víctimes d'una xacra que pateix també la nostra societat.

Es tracta de la violència de genere que pateixen moltes dones. Per aquest motiu, no podem deixar passar per alt el record i la demanda de que no hem de baixar la guardia per tal d'erradicar aquestes actituds.

Aquest és el manifest institucional que tots els ajuntaments, diputacions i Generalitat han consensuat.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2009


Avui, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, les
institucions públiques de Catalunya, el Govern de la Generalitat, les diputacions
i els ajuntaments, volem expressar el nostre condol per la mort de:
Maria del Mar, Meryem, Weiyu, Natasa, Maria Teresa, Nadia, Maria Robiria,
Hilda, Josefa i Reyes,

víctimes de la violència masclista a Catalunya aquest any 2009, femicidis que,
any rere any, ens mostren la terrible dimensió d’aquest problema. Segons
declaracions de les Nacions Unides, actualment podem afirmar que la violència
contra les dones i llurs fills i filles s’ha convertit en una de les més clares
manifestacions de vulneració dels drets humans referents a la integritat física i
moral, la dignitat, la salut i la seguretat de les dones. Destrossa vides, fractura
famílies i comunitats i és un impediment per al ple desenvolupament econòmic,
polític, social i cultural dels pobles i ciutats del món.


A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que
constitueix un gran pas en l’abordatge d’aquesta problemàtica, va ser aprovada
per unanimitat pel Parlament ara fa més d’un any. En aquests moments, el
Govern de la Generalitat, amb la col·laboració dels ens locals i
supramunicipals, està realitzant el desplegament reglamentari que ha de
permetre la seva total implantació a tots els territoris del nostre país.
Aquest marc legal aposta per posar les dones en el centre de les polítiques
públiques, per tal que aquestes siguin subjectes de drets i no només objectes
de protecció. Alhora, reconeix el caràcter estructural de la violència masclista,
és a dir, parteix de la premissa que es tracta d’ una problemàtica arrelada a les
nostres societats i lligada amb les formes de ser, de sentir-se i de relacionar-se
de dones i homes. Aquest reconeixement comporta, entre altres coses, actuar
més enllà de la violència que té lloc en la parella i la família. Així, la violència en
l’àmbit laboral i en l’àmbit sociocomunitari, com són les agressions sexuals, les
mutilacions genitals femenines, els matrimonis forçosos, o el tràfic i explotació
sexual de dones i nenes, entre d’altres, són també objecte d’atenció per part de
les institucions catalanes, les quals estem esmerçant tots els esforços i
recursos al nostre abast per tal de fer-hi front.

Però, l’èxit de totes les mesures que s’estan tirant endavant també exigeix el
compromís i la implicació de la societat civil, per tal d’avançar conjuntament i
amb contundència en l’eradicació de la violència masclista. Aquesta voluntat ha
d’impregnar tota la ciutadania i arrelar en la seva memòria col·lectiva, tot
arraconant els nínxols culturals que impedeixen que les relacions entre els
sexes estiguin basades en l’autonomia, el respecte i en la llibertat. I, en aquest
sentit, les tasques de sensibilització per al canvi d’imaginaris culturals basats
encara en estereotips sexistes, constitueix un camí imprescindible.
Les institucions públiques catalanes ens comprometem, en el marc simbòlic
d’aquesta diada, a seguir treballant per un país on l’eradicació de la violència
masclista sigui, algun dia, una fita acomplida.
(la foto és d'un acte fet a Tarragona sobre la llei de violéncia masclista i la seva aplicació on hi vaig participar dilluns conjuntament amb la diputada al Parlament, Pilar Pifarré, la presidenta de la Fundació AGI per a dones maltractades, Rosa Garriga, i Sònia Ruiz presidenta de la sectorial d'Igualtat i Drets Civils de CDC)

dissabte, 21 de novembre de 2009

HOMENATGE ALS REGIDORS DELS DARRERS 30 ANYS



A Albinyana celebrarem el proper divendres dia 27 de novembre l’acte institucional de reconeixement a les regidores i regidors electes del municipi en el període 1979-2009, en commemoració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics.

L’acte el presidirà el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ausàs. El lloc on es farà la celebració serà la sala d’actes de la Cooperativa Agrària, situada a l’entrada del poble. Es un acte obert a tothom.

A part dels diferents parlaments i del lliurament d’un record personal a cada regidor i regidora, hi haurà una petita actuació musical a càrrec de la soprano local, Anna Roca acompanyada al piano per Joan Toldrà.

Al llarg d’aquests trenta anys, han estat 43 els homes i dones que han exercit de regidora o regidor al municipi, tres dels quals han estat alcaldes: Jaume Arans, Antoni Mellado i l’actual, Quim Nin.

diumenge, 15 de novembre de 2009

XÈNIA CANTONI: La primera jugadora vinculada al municipi que defensa Catalunya.


Aquest diumenge al migdia he anat a Coma-ruga a veure i animar a la selecció de Catalunya de Futvòlei que ha quedat en quarta posició en les modalitats masculina i femenina en el I Open Internacional de Futvòlei 2009 celebrat aquest cap de setmana


La selecció nacional catalana femenina, formada per Sussana Baeza i Xènia Cantoni, ha disputat el tercer i quart lloc contra Brasil, on ha resultat derrotada per dos sets a zero.
Posteriorment, la selecció masculina, conduïda per Manel Muñoz i Francesc Riba, ha estat derrotada per França (0-2) també a l'encontre per al tercer i quart lloc. Tant en masculí com en femení, Brasil s'ha endut la primera edició del torneig.

Aquest torneig ha viscut la polèmica per la no presentació de la selecció espanyola en l'encontre que havia de disputar dissabte contra Catalunya, tant en la modalitat masculina com femenina. El Consejo Superior de Deportes (CSD) va evitar la presència espanyola.


Quina relació té la notícia amb el nostre municipi us preguntareu. Doncs la resposta la tenim en que la Xènia Cantoni és la filla del veí de les Peces, LLuís Cantoni. Aquesta jove jugadora de la selecció catalana ha defensat brillantment els colors de la nostra selecció. Ella fa molts anys que té les Peces com a lloc d'estiueig i des d'aquí ha passat a jugar a futvolei amb la vendrellenca Sussana Baeza.


He tingut oportunitat de felicitar-les per aquesta digna representació.


quim

dimarts, 10 de novembre de 2009

14 DE NOVEMBRE: DIA MUNDIAL DE LA DIABETIS


Aquest dissabte al vespre la façana de l'ajuntament d'Albinyana s'iluminarà de color blau per participar en el projecte d'edificis singulars en color blau per donar suport al Dia Mundial de la Diabetis. Aquesta serà la primera vegada que es farà al municipi aquesta acció.



La data del 14 de novembre va ser elegida el 1991 per la Federació Internacional
de la Diabetis (IDF) i es correspon amb la data de naixement del científic Frederick
Banting, el qual, juntament amb Charles Best, van descobrir l’any 1921 la insulina,
una hormona humana sense la qual el metabolisme de la glucosa, principal font
d’energia del cos humà, es fa inviable.

El Dia Mundial de la Diabetis compta amb el suport de l’Organització Mundial de la
Salut (l’OMS) i des del 2007 ha esdevingut un dels Dies Oficials de Nacions Unides
(resolució 61/255).

La campanya d’abast mundial vol sensibilitzar la societat sobre la importància de
la diabetis, la necessitat de la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament.
El cercle blau (el color de la bandera de l’ONU) simbolitza la unitat de la comunitat
mundial front la pandèmia de la diabetis.


dijous, 5 de novembre de 2009

A ALBINYANA NO S'APUJARAN ELS IMPOSTOS



L’equip de govern de l’ajuntament d'Albinyana ha decidit, davant la situació econòmica actual la congelació de tots els impostos i taxes per l’ any 2010.

Aquesta situació comportarà que en l’elaboració del pressupost del proper exercici hi hagi un control rigorós de la despesa i la supressió d’algunes de les que realitzen actualment a fi de poder

mantenir el nivell actual de serveis que s’ofereixen.

Tinc clar que l’augment de dos punts de l’Iva del 16 al 18% previst per a la segona meitat de l’any ens obligar a reduir despeses, a fi de no incrementar dèficit, ja que aquest augment que fa el govern central arriba a totes les capes de la societat, i per tant els ajuntaments no en quedarem al marge.

La racionalitació de la gestió ja fa mesos que es va portant a terme a l’ajuntament albinyanenc. Ara Disposem d’un pla econòmic-financer que ens permet anar trampejant la situació que es d’un molt baix dinamisme en el sector de la construcció i que també arrossega a altres sectors econòmics.

La congelació dels impostos i taxes no portarà aparellada la supressió de mesures de caràcter social, com són la subvenció a les famílies del 50% del cost en l’adquisició dels llibres, el manteniment del conveni amb Càritas per aliments i per atenció a persones amb dificultats i la gratuïtat del servei de transport pels jubilats amb rendes mensuals inferiors als 600 euros.el preu social de 40 cèntims en els usuaris jubilats del transport municipal,

diumenge, 1 de novembre de 2009

UN TOTS SANTS BEN COMPLERT


Avui dia de Tots Sants farem la tradicional visita als cementiris.

Al d' Albinyana hi tinc el pare i la mare, els avis, i altres familiars. També passarem per la Bisbal i Santa Oliva, com fem sempre, per no oblidar a persones estimades.

Ahir dissabte, ja vam tenir una diada funerària. Al matí a la Catedral de Tarragona vaig assistir a la missa funeral pel bisbe Joan Martí i Alanis, i a la tarda al poble acomiadavem al Josep Nin, més conegut pel "Pulido".

En arribar al cementiri local vaig poder comprovar la millora important que ha suposat el mur de contenció que separa els dos cementirs i que permet ampliar l'espai exterior. Ahir mateix amb el meu tinent d'alcalde, Paco Cohard i el cap de Brigada, el Manel Gutiérrez, vam comentar la compra que farà l'ajuntament dins de poques setmanes de l'espai adjunt que permetrà disposar d'un ampli espai d'aparcament i també per a fer-hi futures ampliacions de nínxols.

També ahir es van fer les tradicionals castanyades i festes de halloween. Al nostre poble, les llars d'avis de les Peces i Bonaterra van escalivar castanyes regades amb moscatell, van menjar panallets i van ballar una bona estona. A les Peces també l'Agrupació Recreativa va fer un sopar--ball.
Però la gran novetat d'aquest any, ha estat la presentació de la nova entitat juvenil, El Refugi. I ho van fer amb l'organització d'una festa de Halloween. Van ser molts els nens i nenes que van participar a la tarda a la gimcana i xocolatada posterior i al vespre vam fer un recorregut del terror molt ben ambientat.

Em va agradar molt la participació dels veïns, la cara de satisfacció i d'haver-ho passat molt bé de tots i totes les que hi van pendre part. I els espectadors que van veure la festa sortien engrescats esperant la propera edició.

Felicito, ben sincerament, a aquests joves que demostren que quan es vol és pot. Que quan hi ha ganes tot es possible. Que val la pena apostar per qui té idees. Que fer festa només depén de la voluntat de passar-ho bé.

quim