dimarts, 30 de març del 2010

TASTS DE SETMANA SANTA


Aquest matí he vist mossèn Ignasi i els/les escolans/anes fent una de les tradicions més antigues que es fan al municipi: el salpàs. Aquesta és una costum cristiana on es beneixen les cases durant el temps pascual.

A Albinyana encara és conserva. És un senzill símbol d'identitat del nostre poble.

Un altre dels símbols ben consolidat és la tradicional representació de Pàgines de Passió. Aquest darrer dissabte i diumenge ja les hem fet. Son la vint-i-unena temporada. I com sempre, en acabar, t'adones que val molt la pena l'esforç de tot un poble per un projecte compartit. Tothom que l'ha vista ha valorat, en acabar, la solidesa de l'espectacle. I és que mossèn Jordi ens va deixar una joia de text per representar.... I un cor que es fantàstic, un gran Jesús i uns actors i actrius formidables, i un tècnics de primera, i uns narradors i rapsoda incomensurables i ... tanta i tanta gent que hi posa el seu granet per tal que tot surti rodat. I el Josep Maria Guitart i la Mercé Sardà dirigint-nos sense acabar la paciència. Moltes gràcies als que us vau acostar a veure les representacions. Als comentaris sincers. I els que us ho vau perdre, no patiu. L'any vinent, la vigília i el mateix Diumenge de Rams, hi tornarem.

dijous, 18 de març del 2010

LES COSES CLARES?

Sota la porta he trobat un informatiu del grup de l'oposició de l'Ajuntament d'Albinyana.
No entro mai a valorar opinions.
El que no puc tolerar són els enganys. Les mentides. I com que el títol diu les coses clares, doncs he pensat que millor aclarir-ne alguna.

CEMENTIRI:
El paper escampatdiu textualment: "Quasi no queden nínxols per compar, i trigarem bastant més per a què se'n construeixin de nous, ja que encara no s'ha realitzat la compra de terrenys per ampliar-lo"
La realitat és:
El dia 17 de desembre de 2009, la Junta de Govern de l'Ajuntament d'Albinyana va aprovar la certificació de la compra d'una finca d 2.108,38 m2 de superfície, situada al costat de l'actual cementiri municipal del nucli d'Albinyana destinada a ampliació de l'esmentat cementiri.
El preu que es va abonar per la compra va ser de 25.825 euros
.

El més greu és que el grup que escampa mentides tenia l'acta d'aquest acord. Per què no diuen la veritat? Potser no saben que s'agafa més aviat a un mentider que a un coix.

FOMENT DE L'OCUPACIÓ

Diu el paper: L'equip de govern (CiU) no ha dut a terme cap acció per fomentar l'ocupació al municipi.

La realitat: D'on són les empreses que han realitzat les millores al parc de la Plaça Sant Antoni, les escales del Parc de Bonaterra, el mur de contenció a la Canal, la millora del camí del Camp d'Aviació, l'enderroc del dìpòsit de Bonaterra I, o com és que l'Ajuntament obliga a les empreses que fan obra pública al municipi que contractin a treballadors en atur, com passa en la renovació de la xarxa d'aigua al nucli d'Albinyana o en la futura construcció del centre de dia a les Peces, obres totes elles que no són del Pla Zapatero?

Tant costa reconèixer la realitat?

Que els socialistes vulguin carregar el problema de l'atur a l'actuació de l'Ajuntament és surrealista. Quan ha estat la incompetència d'un govern socialista a Espanya i a Catalunya el que ha aconseguit tenir el rècord d'aturats de tota la història de la democràcia espanyola.

Les coses clares. Sí, sempre. Però sense enganyar.

dilluns, 15 de març del 2010

21 ANYS DE PÀGINES DE PASSIÓ



El proper dissabte 27 a les deu del vespre i l'endemà, diumenge de Rams, a les vuit de la tarda es tornarà a representar a l'església d'Albinyana, Pàgines de Passió.

Aquesta representació teatral de fragments dels evangelis, que va escriure mossèn Jordi Figueres l'any 1990, dins els actes per recollir diners per posar un nou àngel al campanar de l'església, ha esdevingut una tradició.

Ara ja podem trobar actors i cantaires del cor que no havíen nascut quan es va fer la primera representació. Aquest fet demostra l'arrelament d'aquesta iniciativa que aplega bona part de la gent del nucli albinyanenc.

Per què fem la Passió? Pel sentiment religiòs? Per què fa poble? Per participar en un projecte col·lectiu? Cada any em faig les mateixes preguntes. I sempre obtinc la mateixa resposta: Fem Pàgines de Passió per un còctel de motius, però sobretot per un compromís amb el poble.

Un compromís personal per fer viable una representació que no deixa indiferent. On tothom hi té una part fonamental. On tots i totes -en un símil casteller- som pinya. No hi ha enxanetes.

Cada director o directora ens ha ensenyat alguna cosa. Tots hi han fet aportacions. Algú pot pensar que cada any és el mateix. S'equivoca. Cada any, és diferent. I el missatge que traspua el text és tant actual que no envelleix...

Veniu i quedereu encantants!!!

CALÇOTADA: UNA EINA DE SOCIALITZACIÓ


Fa uns quants anys que les calçotades han esdevingut una eina de socialització. Tot un fenòmen al voltant d'un producte ben nostre, el calçot, que ha comportat que no hi hagi cap de setmana on, si t'hi fixes bé, vegis a molts indrets colles de gent reunides al voltant d'aquesta festa gastronòmica.

Totes tenen una litùrgia especial. La cerimònia de coure, el pitet, la salsa, les carxofes, la carn a la brasa, les mongetes, el bon vi, les postres...

I la sobretaula. On surten temes banals o d'actualitat. On es repassa el més proper i el més llunyà. On es concentra el veritable sentit de l'amistat al voltant d'una taula.

diumenge, 7 de març del 2010

MANUELA DÍAZ: UN EXEMPLE DE LLUITA


Avui diumenge, dins els actes del dia de la Dona, amb companys del govern municipal, he visitat a la persona de més edat del municipi: la Manuela Díaz Valle. La Sra. Manuela viu a les Peces. I ja té complerts els 101 anys. Li hem portat un ram de flors i hem compartit uns minuts amb ella i els seus familiars.

Ha estat una petita estona carregada d'emoció. He pensat amb la quantitat d'experiència que hi ha en els solcs de la fina pell de la Manuela. De les tribulacions, contratemps, esforços i lluites que ha viscut. Del patiment i, també de la il·lusió per tirar endavant. Sempre endavant. De la seva etapa a la llunyana Andalusia fins l'arribada a Catalunya on hi ha arrelat.

La seva filla m'ha explicat que no pot veure telenoveles a la tele. I l'he entesa perfectament... Moltes vegades la ficció no pot superar la realitat. I és que el recorregut vital de la persona de més edat del municipi d'Albinyana donaria per fer la millor pel·lícula d'una generació que ho va tenir tot en contra.

Va superar les dificultats en silenci, plantant cara a les adversitats només amb l'objectiu de poder tirar endavant una família. Una família, que avui he pogut tornar a comprovar, des de la filla i el fill fins al besnét més petit, li retornen tot el que va fer amb una estimació i respecte indescriptible

En marxar, li he comentat a la senyora Manuela que tornarem l'any vinent. I és que, enmig del neguit de l'activitat quotidiana, poder tenir ben a prop una dona de veritat, de les que no sortiran mai als llibres d'història però que són la veritable història d'aquest país, és un autèntic regal.

dimarts, 2 de març del 2010

A ALBINYANA SABEM FER XATÓ



Aquest diumenge passat al matí es va celebrar a l'esplanada de la Cooperativa Agrària la tercera edició de la xatonada popular. Organtizada pel GAG, grup albinyanenc gastronòmic, i amb el suport de l'Ajuntament.

Una xatonada "rural", que enguany va veure com la majoria de premis del concurs de mestres xatonaires i del d'iniciació es quedaven al municipi.

En el concurs de mestres hi van pendre part vuit participants i en el d'iniciació setze. El jurat va tenir molta feina per deliberar quins plats eren els guanyadors, ja que tant el gust com la presentació eren més que acceptables.

Al final dels quatre premiats, tres es van quedar al municipi. Al d'iniciació va guanyar, Paqui Mesa, veïna de les Peces, i segona va quedar l'Anna Maria Nin. I en el de mestres el guanyador va ser Manel Mellado i en segon lloc la vendrellenca Eva Rebollo.

Un mati distés on el temps va acompanyar. I, en l'edició d'enguany s'hi van incorporar tres parades de productes gastronòmics que van acabar d'arrodonir la festa.

dilluns, 1 de març del 2010

UN PAS MÉS CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA DE VERITAT

Fa unes setmanes en aquest blog hi vaig penjar un post sobre el cas d'una alumna amb necessitats especials en relació a l'assistència al menjador escolar de l'Escola Joan Perucho.

Ahir dilluns, després de que totes les parts arribessin a un acord, l'alumna ja va fer ús del menjador escolar.
Es reparteix el cost del menjar i el monitoratge a parts iguals entre la família, l'empresa que gestiona el menjador i l'ajuntament.

El Departament d'Educació, tot i reconèixer que és un tema que a nivell departamental no tenen ben resolt, no hi aportarà, en aquest curs i per aquest concepte ni un euro.

Des de l'Ajuntament d'Albinyana s'ha sol·licitat al Síndic de Greuges que intervingui per resoldre aquesta mena de problemàtiques, que no poden quedar subjectes a la bona voluntat de les parts. Convé un protocol d'actuació que permeti saber que fer en qualsevol centre escolar català on hi hagi un cas similar i una necessària implicació de totes les parts.

De moment, l'objectiu primer, que era que l'alumna anés al menjador escolar ja s'ha acomplert. Però la lluita per demanar que el govern del país entengui- no només de paraula, sinó amb fets i recursos- que una escola inclusiva ha d'abarcar tot el temps comprès des de l'entrada al matí fins a la sortida a la tarda, no ha acabat.

quim