dilluns, 26 de setembre del 2011

ELS AJUNTAMENTS: LA VENTAFOCS DEL FINANÇAMENT



Representant al nostre municipi vaig participar el passat dissabte a l'Assemblea de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Provincies) que es va fer al recinte firal d'IFEMA a Madrid.

Aquesta assemblea va tornar a constatar un fet que sabem de molt aprop els alcaldes. Que avui els ajuntaments prestem molts serveis impropis - un 26% del pressupost municipal- sense el finançament que ens mereixem.

Vaig poder seguir en directe el debat sobre el futur de les Diputacions. Hem va quedar clar, que repensant les seves funcions presents, ara per ara queda lluny la seva desaparició.

Amb l'atenció que requeria vam escoltar el discurs del nou president dels alcaldes de tot l'estat, el Sr. Juan Ignacio Zoido, alcade de Sevilla. Va expressar veritats que tots els presents compartim:

Mis principales retos: la Ley de Gobierno Local, la definición de competencias municipales y la mejora ineludible de la tesorería de los ayuntamientos. Tenemos que dar pasos para garantizar una financiación local justa. La que necesitamos los ayuntamientos y el Gobierno debería ofrecernos.

Los ayuntamientos tenemos un déficit arrastrado de 30 años. Tantos como años de gobiernos democráticos. Los graves problemas estructurales de las Corporaciones Locales, no sólo no se han resuelto sino que se han agravado aún más.
Los datos hablan por sí solos.

El porcentaje de participación en el Gasto Público ha pasado del 11% en 1979, a un 13,4% a día de hoy. Un ínfimo porcentaje de crecimiento

Tenemos que conseguir el aplazamiento a diez años de la devolución de las liquidaciones negativas de los años 2008 y 2009.

Tenemos que llegar a tener una aplicación, de forma real y efectiva, la línea de crédito ICO-Morosidad para que los Ayuntamientos paguen las facturas pendientes con PYMES y autónomos.

Y espero que entre todos hagamos posible que los Ayuntamientos estén autorizados a refinanciar los vencimientos de deuda del ejercicio.
.


Bones intencions. Ara cal remar per arribar a bon port.

dilluns, 12 de setembre del 2011

CURSA SANT BARTOMEU



Cada any en motiu de la festa major d'Albinyana es fa una cursa. Fins la present edició sempre es feia el dilluns i enguany es va traslladar al dissabte.

Va ser un encert. Ja que van ser moltes més les persones que van pendre part en les diferents categories.

Els guanyadors van ser:
menors de 8 anys
1r Ariadna Juncosa
2a Martina Casellas
3a Anna Pereira

1r Jan Font
2n Guillem Font
3r Josep Calvet

De 8 a 11 anys
1r Jaume Rubio
1a Paula Font
2a Marta Vidal
3a Ariadna Juncosa

de 12 a 15 anys
1r Robert Vidal
1a Montserrat Cañellas
2a Anna Colomer

Categoria Adults
1r Manuel Torres 6 minuts 30 segons
2n Daniel Garcia 6 minuts 40 segons
3r Angel Juárez 6 minuts 50 segons
4t Simon Barrado
5è Jordi COlomer
6è José Redondo
7è David Valls
8è José Maria Moreno
9è Angel Peñalver
10é Vicente Palomares
11è Joan Ribó
12è Josep Canudas
13è Carles Font
14è Adrià García Casellas
15è Josep Maria Carrascosa

El circuit és fa al voltant de la nova escola Joan Perucho i la cursa d'adults té dos quilòmetres repartits entre asfalt i terra.

Classificació adults - Dones
1a Alba Alemany 8 minuts
2a Maria del Mar Juarez 8 minuts 30
3 Silvia Gironés
4a Montse Nin
5a Paula Barrado
6a Judit Aluja
7a Teresa Bover

diumenge, 11 de setembre del 2011

GLOSSA INSTITUCIONAL AL CEMENTIRI VELL D'ALBINYANA




11 DE SETEMBRE DE 2011
Molt bon dia, Benvinguts amics i amigues,

Us agraeixo un any més la vostra presència aquí. Al Josep Maria Guitart per la música, a la Montserrat per la lectura, a les entitats, partits, clubs i associacions, culturals i de gent gran, i avui en especial també al diputat al Parlament, Jaume Domingo i al president del Consell Comarcal i alcalde de Calafell, Joan Olivella. I a tots vosaltres per la fidelitat de participar en aquest acte de la Diada Nacional.

Fa pocs dies vaig rebre a l’Ajuntament la carta adreçada pel President de la Generalitat, Artur Mas a tots els alcaldes de Catalunya en motiu de la diada. Ens convidava a celebrar la Diada Nacional amb tota la dignitat institucional que aquesta efemèride mereix. Considero que ser aquí, al cementiri vell en aquest espai ple de sentiment, és, complir amb aquesta Dignitat que ens demanava el President del País

Albinyana és un poble amb ànima. “Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima”. Albinyana en té. Ho he repetit molts anys en aquest mateix parlament. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Tots són víctimes. I es aquest el sentit cada Onze de Setembre donem tots els que venim aquí per honorar la memòria dels que van deixar la vida defensant uns ideals. I aquest any també recordant els fets dramàtics de fa 10 anys en l’atemptat terrorista a les Torres Bessones als Estats Units.
Les commemoracions, sobretot les que tenen, com l’Onze de Setembre una arrel històrica corren el perill d’anar quedant desvirtuades pel pas del temps. Les tradicions, allò que s’ha anat perpetuant amb els anys, tenen sempre un principi –sempre hi ha una primera vegada- i acaben un dia o altre, perquè s’han transformat tant que esdevenen una altra cosa o bé perquè han perdut el sentit i decauen. Constato amb tot l’orgull que aquest senzill acte té, gràcies a la presència de tots vosaltres, cada any més sentit i embranzida.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l'any 1980 fou la que declara l'11 de setembre festa nacional de Catalunya en els següents termes:

"(...) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.
Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la
següent llei:
Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre.
.
Les esperances són lliures i cadascú té tot el dret a valorar personalment què representa aquest total recobrament nacional. I quan les nacions són vives, quan hi ha una comunitat que s’identifica ella mateixa amb una personalitat pròpia, ni millor ni pitjor que cap altra però sí específica com ho són totes, com és el cas de Catalunya, aquesta esperança s’omple de contingut cada dia.

Malahuradament cada dia hi ha nous reptes, nous combats, noves feines. Malgrat les circumstàncies sóc optimista amb el futur que ens espera. Tots coneixem situacions complicades que fan que molts dels nostres veïns visquin moments de dubte i patiment pel seu present i futur. Però malgrat la duresa dels moments actuals tenim plegats el talent i l’empenta necessària per fer amb nostre treball i esforç diari, el millor exemple de superació cara al futur.

Enguany tenim davant nostre un tema que mereixen un breu comentari. L’atac al model d’immersió lingüística que davant el qual hem de fer una defensa total d’un model educatiu que ha estat d’`èxit, fruit d’un consens generalitzat a l’entorn d’un objectiu com és el de ser un sol poble, de no separar, de no dividir.

Que ningú es pensi que estem disposats a viure de genolls, en un estat de dret. Som el que volem ser i no hem de demanar permís per fer-ho. Demanem respecte per evitar la humiliació.
Cada any, la Diada recorda la resistència i el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb l’esperança de l’endemà de la derrota Però aquest és el gran mèrit de ser avui aquí. Malgrat l’estupidesa d’alguns, que riuen al pensar que som l’únic poble del món que celebra una derrota. Ingenus. El 1714 vam perdre, Però no vam ser derrotats.

Derrotats haguéssim estat com a poble, si avui jo no parles aquesta llengua davant vostre, si no tinguéssim la senyera als balcons, si no poguéssim per exemple veure TV3 o escoltar RAC1 o llegir en la nostra llengua el Periodico, la Vanguardia o el Diari del Baix Penedès, la Fura o el 3 de 8, o si el nostre cor no bategues amb força escoltant cançons com el "Boig per Tu" o les "Paraules d’amor".

Això és el que celebrem cada Onze de Setembre arreu del país, i també aquí al cementiri vell d’Albinyana. Que no ens hem evaporat, que mantenim els somnis, l’esperança de veure Catalunya com una nació més dins el context de les nacions del món.

Surtin les dificultats que surtin, mantindrem l’esperit de l’11, el 12 i del 13 i de tots els dies que segueixen.
Recordar el missatge institucional del President Mas quan ens deia:
"Hi ha moltes variables en joc en les que la nostra capacitat d’influència és
poca, o nul·la. Tanmateix, hi ha quelcom que no depèn ni de Berlin, ni de Frankfurt, ni de París, ni de Madrid: la força de creure en nosaltres mateixos. Aquella força, basada en uns valors propis, que ha fet que al llarg de la història Catalunya es mantingués dempeus, sense doblegar l’esquena ni abaixar el cap"
No rendir-se, continuar treballant, construir en positiu un sol poble. Com ho es avui el municipi d’Albinyana. Aquesta és, amics i amigues, la nostra fortalesa.

Visca Albinyana, Visca la Diada Nacional i Visca Catalunya

Quim Nin