diumenge, 11 de setembre de 2011

GLOSSA INSTITUCIONAL AL CEMENTIRI VELL D'ALBINYANA




11 DE SETEMBRE DE 2011
Molt bon dia, Benvinguts amics i amigues,

Us agraeixo un any més la vostra presència aquí. Al Josep Maria Guitart per la música, a la Montserrat per la lectura, a les entitats, partits, clubs i associacions, culturals i de gent gran, i avui en especial també al diputat al Parlament, Jaume Domingo i al president del Consell Comarcal i alcalde de Calafell, Joan Olivella. I a tots vosaltres per la fidelitat de participar en aquest acte de la Diada Nacional.

Fa pocs dies vaig rebre a l’Ajuntament la carta adreçada pel President de la Generalitat, Artur Mas a tots els alcaldes de Catalunya en motiu de la diada. Ens convidava a celebrar la Diada Nacional amb tota la dignitat institucional que aquesta efemèride mereix. Considero que ser aquí, al cementiri vell en aquest espai ple de sentiment, és, complir amb aquesta Dignitat que ens demanava el President del País

Albinyana és un poble amb ànima. “Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima”. Albinyana en té. Ho he repetit molts anys en aquest mateix parlament. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Tots són víctimes. I es aquest el sentit cada Onze de Setembre donem tots els que venim aquí per honorar la memòria dels que van deixar la vida defensant uns ideals. I aquest any també recordant els fets dramàtics de fa 10 anys en l’atemptat terrorista a les Torres Bessones als Estats Units.
Les commemoracions, sobretot les que tenen, com l’Onze de Setembre una arrel històrica corren el perill d’anar quedant desvirtuades pel pas del temps. Les tradicions, allò que s’ha anat perpetuant amb els anys, tenen sempre un principi –sempre hi ha una primera vegada- i acaben un dia o altre, perquè s’han transformat tant que esdevenen una altra cosa o bé perquè han perdut el sentit i decauen. Constato amb tot l’orgull que aquest senzill acte té, gràcies a la presència de tots vosaltres, cada any més sentit i embranzida.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l'any 1980 fou la que declara l'11 de setembre festa nacional de Catalunya en els següents termes:

"(...) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.
Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la
següent llei:
Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre.
.
Les esperances són lliures i cadascú té tot el dret a valorar personalment què representa aquest total recobrament nacional. I quan les nacions són vives, quan hi ha una comunitat que s’identifica ella mateixa amb una personalitat pròpia, ni millor ni pitjor que cap altra però sí específica com ho són totes, com és el cas de Catalunya, aquesta esperança s’omple de contingut cada dia.

Malahuradament cada dia hi ha nous reptes, nous combats, noves feines. Malgrat les circumstàncies sóc optimista amb el futur que ens espera. Tots coneixem situacions complicades que fan que molts dels nostres veïns visquin moments de dubte i patiment pel seu present i futur. Però malgrat la duresa dels moments actuals tenim plegats el talent i l’empenta necessària per fer amb nostre treball i esforç diari, el millor exemple de superació cara al futur.

Enguany tenim davant nostre un tema que mereixen un breu comentari. L’atac al model d’immersió lingüística que davant el qual hem de fer una defensa total d’un model educatiu que ha estat d’`èxit, fruit d’un consens generalitzat a l’entorn d’un objectiu com és el de ser un sol poble, de no separar, de no dividir.

Que ningú es pensi que estem disposats a viure de genolls, en un estat de dret. Som el que volem ser i no hem de demanar permís per fer-ho. Demanem respecte per evitar la humiliació.
Cada any, la Diada recorda la resistència i el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb l’esperança de l’endemà de la derrota Però aquest és el gran mèrit de ser avui aquí. Malgrat l’estupidesa d’alguns, que riuen al pensar que som l’únic poble del món que celebra una derrota. Ingenus. El 1714 vam perdre, Però no vam ser derrotats.

Derrotats haguéssim estat com a poble, si avui jo no parles aquesta llengua davant vostre, si no tinguéssim la senyera als balcons, si no poguéssim per exemple veure TV3 o escoltar RAC1 o llegir en la nostra llengua el Periodico, la Vanguardia o el Diari del Baix Penedès, la Fura o el 3 de 8, o si el nostre cor no bategues amb força escoltant cançons com el "Boig per Tu" o les "Paraules d’amor".

Això és el que celebrem cada Onze de Setembre arreu del país, i també aquí al cementiri vell d’Albinyana. Que no ens hem evaporat, que mantenim els somnis, l’esperança de veure Catalunya com una nació més dins el context de les nacions del món.

Surtin les dificultats que surtin, mantindrem l’esperit de l’11, el 12 i del 13 i de tots els dies que segueixen.
Recordar el missatge institucional del President Mas quan ens deia:
"Hi ha moltes variables en joc en les que la nostra capacitat d’influència és
poca, o nul·la. Tanmateix, hi ha quelcom que no depèn ni de Berlin, ni de Frankfurt, ni de París, ni de Madrid: la força de creure en nosaltres mateixos. Aquella força, basada en uns valors propis, que ha fet que al llarg de la història Catalunya es mantingués dempeus, sense doblegar l’esquena ni abaixar el cap"
No rendir-se, continuar treballant, construir en positiu un sol poble. Com ho es avui el municipi d’Albinyana. Aquesta és, amics i amigues, la nostra fortalesa.

Visca Albinyana, Visca la Diada Nacional i Visca Catalunya

Quim Nin