dilluns, 20 de febrer de 2012

BONICA FESTA DELS TRES TOMBS A LES PECES




Les Peces va acollir ahir una nova edició de la festa dels Tres Tombs. Aquest any era l’onzena edició d’aquesta celebració en aquest nucli de població del municipi d’Albinyana. El fet de coincidir amb la festa de Carnaval i també la reducció d’aportació municipal a la festa feia preveure que hi podria haver una baixa participació.Però no va ser així.

La bona feina del Joan Casellas, el Magí Mateu, els Jaumes, les seves mullers i les mans amigues que sempre hi són van fer que al final, al contrari del que podiem pensa inicialment, la festa va sortir rodona. Trenta-vuit carros de pagès i carruatges de passeig i una cinquantena de cavalls de sella els que van passejar pels carrers de les Peces. Anaven encapçalats per l’abanderat, el carro amb el Sant Antoni i el carro dels tortells. Una demostració de la consolidació d’aquesta festa dins el calendari dels Tres Tombs de Catalunya.

El recorregut pel cas antic del nucli va arribar fins a l’església del Sagrat Cor on, aquest any, mossèn Manuel Pascual , va fer la benedicció dels animals.

Els participants a la festa eren de diferents poblacions veïnes com la Bisbal, Llorenç, Banyeres, Santa Oliva, El Vendrell o Calafell. A part d’altres localitats més llunyanes com Sant Llorenç d’Hortons, Vilanova i la Geltrú o Ivars d’Urgell. Entre els cavalls de sella va destacar la gran participació del Centre Hípic de Bonastre

Enguany hem vist com, amb voluntat i ganes, les coses surten. Aprofito per destacar la feina feta per l’organització per adaptar-se als nous temps i donar les gràcies a tots els particIpiants i a tot el públic que ens ha acompanyat, malgrat la competència de les rues matinals del Carnaval, que han vingut gràcies a l’acollida, organtizació i caliu que troben al nostre municipi.

dimarts, 7 de febrer de 2012

EL DARRER VIATGE D'UN AMIC


Amic Pedro, quina sort haver-te conegut. Quina gran sort haver compartit amb tú tantes i tantes hores de treball en favor d’Albinyana i dels seus homes i dones. Quin gran plaer veure la teva estima per la teva família: per la teva dona, -Paqui- i per les teves filles Belén i Laura i pel teu fill, Xavi,

Ahir dilluns, una vegada més, una trucada al móbil va glaçar-me l’ànima. Havies sortit de casa per anar a treballar. El dia exacte que arribaves als cinquanta anys. Un dia rodó. Per celebrar. Però el teu destí va portar-te a un llit de la unitat coronària del gran hospital de Belvitge: Un destinació sense bitllet de retorn.

Aquest dimarts ha estat un dia llarg. Els segons han passat més lents que altres dies. El sol ens ha acompanyat, de bon matí, just quan arribava la teva darrera alenada i el teu darrer batec.

No hi ha paraules per entendre aquestes inesperades fiblades. Avui a Albinyana, el lloc que has servit de manera tant eficient com silenciosa al llarg dels darrers dotze anys i mig en el teu lloc de regidor, ha vist rodolar moltes llàgrimes i brillar molts ulls.

Era l’expressió sincera d’un sentiment. No calien paraules. Només mirades, que buscaven la complicitat en aquests durs moments. Compartir sentiments. La demostració fefaent de tanta i tanta gent que t’apreciava. Pel que feies i per tal com eres.

Avui, malgrat tot, encara et podem veure. Només cal que tanquem els ulls i et podem sentir al costat... Avui i sempre, amic!!!