dimarts, 7 de febrer de 2012

EL DARRER VIATGE D'UN AMIC


Amic Pedro, quina sort haver-te conegut. Quina gran sort haver compartit amb tú tantes i tantes hores de treball en favor d’Albinyana i dels seus homes i dones. Quin gran plaer veure la teva estima per la teva família: per la teva dona, -Paqui- i per les teves filles Belén i Laura i pel teu fill, Xavi,

Ahir dilluns, una vegada més, una trucada al móbil va glaçar-me l’ànima. Havies sortit de casa per anar a treballar. El dia exacte que arribaves als cinquanta anys. Un dia rodó. Per celebrar. Però el teu destí va portar-te a un llit de la unitat coronària del gran hospital de Belvitge: Un destinació sense bitllet de retorn.

Aquest dimarts ha estat un dia llarg. Els segons han passat més lents que altres dies. El sol ens ha acompanyat, de bon matí, just quan arribava la teva darrera alenada i el teu darrer batec.

No hi ha paraules per entendre aquestes inesperades fiblades. Avui a Albinyana, el lloc que has servit de manera tant eficient com silenciosa al llarg dels darrers dotze anys i mig en el teu lloc de regidor, ha vist rodolar moltes llàgrimes i brillar molts ulls.

Era l’expressió sincera d’un sentiment. No calien paraules. Només mirades, que buscaven la complicitat en aquests durs moments. Compartir sentiments. La demostració fefaent de tanta i tanta gent que t’apreciava. Pel que feies i per tal com eres.

Avui, malgrat tot, encara et podem veure. Només cal que tanquem els ulls i et podem sentir al costat... Avui i sempre, amic!!!

11 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Una gran perdua per un poble, per una comarca i per una gent.

ANABEL ha dit...

Aquestes morts tan inesperades i tan cruels, no haurien d'existir.
Aquesta tarda m'he quedat de pedra quan m¡ho han dit.....tan jove...els nens....la dona....tot plegat increible
Les meves condolències a la familia i amics

jordi figueras ha dit...

Una gran perdua inesperada. Et trobarem a faltar company.

LMSCX ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
LMSCX ha dit...

Pedro, eras y no porque ya no estes con nosotros un gran tipo con una gran familia... tuvimos nuestras diferncias que por fin quedaron resueltas, pero la verdad es que demostrastes er un trbajador nato en los Ampas de los cuales colaboramos como presidentes y en el pueblo... sinceramente lloramos tu perdida. Seguro que donde estes no dejaras de currar por los demás. Adios Amigo.

ana garcia ha dit...

Pedro, des de que ahir el meu fill em va explicar el que t'havia passat, no més ve a la meva ment una paraula: ES INJUST. I saps pq és injust, pq en una societat com la nostra no ens podem permetre el luxe de perdre persones com tu. Sé que des d’allà on estiguis seguiràs vetllant per la teva família, el teu poble i els teus amics. Gràcies Pedro pels moments compartits.

Oscar Ramírez ha dit...

No vaig conèixer al Pedro però sé que aquests són moments molt durs. Ànims a tots, de tot cor.

amparo ha dit...

Que injusta es la vida !!!!!!!!!!! con la cantidad de gentuza que hay en el mundo......... le toca a una PERSONA tan GRANDE, tan HUMANA, tan AMIGO de sus amigos, siempre dispuesto a colaborar en todo.
Pedro, el domingo te echaremos de menos en el cros.
Mi mas sentido pésame a la familia.
DEP

Joan ha dit...

Durant les darreres hores ens heu ensenyat el secret de la passió que el meu germà tenía per Albinyana: la seva extraordinària gent. Sens dubte és impossible no entregar-se a aquesta passió amb total plenitut i absoluta entrega com ell ho feia. Moltes gràcies a tots i a totes per les vostres paraules, pels vostres gestos i per la vostra proximitat i suport en aquests díficils moments que estem travessant. Una abraçada ben forta a tothom. Quim: tant en nom propi com en el de la meva família rep tota la nostra gratitut i el nostre afecte. Joan Melero.

Nuria Miró ha dit...

Com diu una cançó, la vida és un jardí i algunes flors són arrencades amb dolor. El Pedro era una d'aquelles flors humils i senzilles que no criden l'atenció, però que sempre són en aquell racó del jardí, que sempre saps ón trovar-les.La vida l'ha arrencat del seu jardí avans que es marcís, però ha deixat una llavor de bonhomía en tots els qui l'hem conegut.D.E.P.

associacio ha dit...

toñi lopez yo te conoci cuando ivan mis hijos al colegio.la verdad que cuando ma entere no supe racionar,lo senti mucho a parte que para mi siempre seras una persona a la que hecharemos mucho de menos pero siempre estaras con nosotros estes donde estes.