dijous, 11 de setembre de 2014

ASPIREM, COM TOTHOM, A UN FUTUR MILLOR

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA   
ONZE DE SETEMBRE DE 2014 
Acte al cementiri velll d'Albinyana, davant la Fosa Comuna de les víctimes de la guerra



Benvolgut President del Consell Comarcal, coordinador territorial de Joventut, autoritats, regidors d’Albinyana i d’altres municipis, representants d’entitats i associacions, benvolgudes amigues i benvolguts amics.

Permeteu-me que engegui aquestes paraules amb l’agraïment sincer per la vostra presència en aquest magnífic indret : el cementiri vell d’Albinyana. És un acte senzill, emotiu però carregat de sentiment. Aquí, cada matí de l’Onze de Setembre honorem les víctimes de la guerra. La gent que va deixar la vida en la defensa dels ideals. Són els nostres líders anònims.

Celebrem enguany una Diada Nacional de Catalunya especial i diferent.

Avui fa 300 anys que va caure Barcelona davant les tropes borbòniques, després d’un cruel setge que va venir seguit d’una dura repressió. Però, qui va resistir fa tres segles a la capital del país? Doncs, les classes populars que van forçar als dirigents a organitzar la resistència.

I que passa al cap de 3 segles? Doncs, el mateix. Avui l’impuls del sobiranisme, que beu del mateix fil de la història –la voluntat de ser- sorgeix de la base. O no és base Òmnium o l’ANC? Som la gent normal, que vol viure en un país normal, i que tenim clar que hem de poder decidir que volem ser, on volem anar i com ho hem de fer.

Aquest Onze de Setembre de 2014 admet poques divisions, almenys entre els que compartim l’objectiu del dret a decidir. Hi ha poca distància –per no dir cap- entre la unitat i nosaltres mateixos. Aquest Onze de Setembre pot ser el primer d’una nova etapa, una etapa plena d’incògnites i de reptes i, per tant, d’esperances i oportunitats. I a la vegada, pot ser el darrer Onze de Setembre que tanca una etapa de llums i ombres, amb encerts i errades, però que ja és una etapa superada.


Avui i els mesos que vénen, la Història ens convoca amb la solemnitat d’aquell 1714. I la resposta de cadascun de nosaltres determinarà profundament el futur dels que vindran. També des del municipi d’Albinyana ens comprometem a respondre dempeus, amb l’ànim serè i l’esperit fort.

Sempre hem encarat l’Onze de Setembre, no com un plany pel passat perdut, sinó com un esperó per al futur, per guanyar aquest futur. No com una evocació del que érem, sinó com una constatació que, malgrat  Decrets de Nova Planta,  persecucions per terra, mar i aire, o atacs diversos en forma de Lleis, prohibicions o censures hi som i amb la ferma voluntat de continuar sent-hi.

Hi som com a col·lectivitat que es reconeix a si mateixa, amb una continuïtat de llengua i de cultura vinculada a un espai concret del món, i a la vegada amb la plena disposició d’anar enriquint aquesta comunitat amb aportacions d’arreu del món, com s’ha fet sempre, abans i després del 1714.

Hi som, tal com deia Jaume Vicenç Vives, en la Notícia de Catalunya “ Catalunya viu perquè ha de fer quelcom a la història. Això és llei divina i natural, que no admet monstruositats biològiques. O surem o ens enfonsem.... La vida dels catalans és un acte d’afirmació continuada: és el sí, no el si. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser. Aquesta voluntat és indefugible, indeformable”

Hi som, encara que algú que, per cinisme, menyspreu o per ignorància es vol riure pel fet de celebrar cada Onze de Setembre una derrota. Ingenus. Fa 300 anys, és ben cert que Catalunya va perdre, Però no va ser derrotada.

Algú pot pensar que Catalunya està derrotada  si avui jo, amb normalitat, puc parlar amb aquesta llengua davant vostre, si tenim avui milers d’ estelades i  senyeres als balcons, si disposem de mitjans de comunicació en català, si la immersió funciona a les escoles,  o el català no fos la 9a llengua més parlada a Europa, ensenyada a més de 160 universitats arreu del món, o la 8a en penetració a Internet. O que no hi hagués funcionant les nostres institucions d’autogovern, com la Generalitat, els Consells Comarcals o els ajuntaments, o que el sentiment nacional s’hagués esllanguit tant que no es pogués reconèixer.

Hi som i existim. I ens reafirmem en la direcció correcta. Com deia ahir el President Artur Mas en el seu discurs institucional “No ens mou l’afany de ser millors que els altres sinó de ser millors nosaltres mateixos. Aspirem, com tothom, a un futur millor.”

Es temps de ser autènticament demòcrates, que vol dir acceptar la pluralitat en les opinions i en els pronunciaments. És temps de no acceptar segons quines menes de seduccions o pastanagues. De no doblegar l’esquena,

És temps de no rendir-se, de tenir esperança, De no resignar-nos. I a la vegada per seguint treballant per construir també des de casa, des d’Albinyana, les Peces, Bonaterra, la Papiola o el Molí del Blanquillo, un sol poble, amb cohesió, sense enfrontaments. Hem de ser radicals en el compromís d’estimar aquesta terra.


Avui molta gent sortirà al carrer pacíficament. Amb el mateix propòsit –ser responsables del futur- Gent de tota mena, de tota edat, de tota condició, de orígens diferents i de llengües diverses. Gent normal, com la que aquest matí ens hem aplegat en aquest indret.

“Catalunya no és la dèria d’uns pocs sinó la voluntat de molts” Avui el país té l’ànim encès. No hi ha ganes de plegar veles ni cuitar a fondejar en algun recer tranquil. Al contrari, és moment de fer la travessia i arribar a l’Ítaca que tantes generacions hi han somiat. Sense deixar ningú al marge. Sense renuncies al que cadascú pensa. Amb cohesió social i respecte a tot tipus d’opinió.

No volem viurem de genolls ni demanar permís per ser el som. Demanem respecte, demanem poder decidir. Aquesta és la nostra fortalesa; proclamar la fermesa de les nostres conviccions, del nostre compromís i de la nostra estima pel nostre país, per Catalunya.

Visca Albinyana, i Visca Catalunya!!!


Onze de Setembre de 2014 

divendres, 23 de maig de 2014

Som Europa



Diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. He tingut el plaer d'acompanyar a l'amic Jordi Agràs i a la jove Estefania Serrano al llarg de la campanya. Ells són  els candidats de la demarcació de Tarragona a aquestes eleccions. 
Acompanyen aRamon Tremosa, el cap de llista de CiU  un diputat que al llarg  5 anys ha treballat de valent al Parlament, fins el punt que ha presentat ell sol més iniciatives que tots els diputats del PP junts o que tots els del PSOE.
El meu vot es fàcil d'endevinar cap on anirà. Aquí hi ha unes quantes raons del perquè. 
10 RAONS A FAVOR DE GUANYAR-NOS EUROPA

1)   LA CONSTRUCCIÓ DEL CORREDOR MEDITERRANI.  L’execució del Corredor del Mediterrani que ha de fer del Port de Tarragona una porta d’entrada de mercaderies d’ Àsia i d’Orient que ha de fer viable la consolidació de la ZAL (zona d’activitat logística) ubicada al terme municipal de Vila-seca.
2)   UN PREU DE L’ENERGIA COMPETITIU. Un model energètic fonamentat en l’estalvi i  l’eficiència, amb menys emissions de CO2 i impuls a les energies renovables. I amb un preu competitiu per a l’activitat productiva i per als consumidors.
3)   UNA GESTIÓ TERRITORIAL  DE L’AEROPORT. Canviarem l’actual model de gestió d’ AENA de gestió centralitzada dels aeroports per avançar cap a un model on la gestió tingui un fort component local.

4)   VALIDAR  EL SISTEMA D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. Impulsarem el reconeixement del català com a llengua oficial a la UE i el seu ús normal al Parlament Europeu, així com la validesa del model d’immersió lingüística a les escoles catalanes.
5)   CONSOLIDAR EL MODEL TURÍSTIC. Potenciarem el nostre model turístic amb millors nivells d’infraestructures, serveis i seguretat que constituiran per a la Costa Daurada un avantatge competitiu diferencial amb la instal·lació de noves activitats turístiques.
6)   ORDENAR L’ACTIVITAT PESQUERA. Les institucions europees han donat molta importància a la pesca atlàntica en detriment de la que es fa al Mediterrani. Promourem la modificació d’aquesta orientació.
7)   UNA GESTIÓ CATALANA DELS AJUTS EUROPEUS. Per poder lluitar eficientment contra l’atur, especialment el juvenil, la pobresa i l’exclusió, treballarem per tal que la Generalitat sigui reconeguda com a única autoritat de gestió de tots els fons europeus que es destinin a Catalunya.
8)   UN MODEL CATALÀ DE  RECERCA. Cercarem el suport econòmic al model català de recerca basat en el talent, els centres d'excel·lència i les universitats de qualitat com la URV.
9)   EL FOMENT DE LA CULTURA CATALANA. Amb la implantació d’un IVA superreduït per a tots els productes culturals.
10) FEM VIABLE EL DRET A DECIDIR.  Defensarem una Europa dels ciutadans, fidel i compromesa amb les seves arrels democràtiques i que escoltarà el clam cívic i legítim dels qui volem votar com fa Escòcia.

dijous, 10 d’abril de 2014

25 anys apassionants

En els inicis d’un llunyà 1990, ja feia alguns mesos que en el marc de la Comissió per renovar l’Àngel que corona el campanar de l’església d’Albinyana barrinàvem quines opcions tenien per recaptar diner per poder pagar la bastida, la restauració del campanar i el nou àngel que el corona.. Era una comissió formada per una barreja de joventut i experiència, que vam acollir amb ganes la proposta del llavors mossèn del poble, Jordi Figueras i Jové, avui vicari episcopal de Tarragona i màxim responsable de la parròquia de Sant Joan tarragonina, per fer una representació d’una Passió.



Una Passió? I aquí, a Albinyana? Doncs, sí. El mateix mossèn es va posar mans a la feina i en pocs dies, ja tenia el text preparat. Molts ens vam engrescar ràpidament. Calia fer una recerca dels actors i narradors, la formació d’un cor –que encara avui persisteix-, buscar un director i fer el vestuari. I vet aquí que el bonastrenc Josep Sanromà va esdevenir el primer director, la sempre recordada Lola Amigó es va encarregar dels vestits i el Josep Maria Guitart va dirigir, com ha fet fins avui, el cor mixt que acompanya les representacions.



I tot va acabar -gràcies a la capacitat de convicció de mossèn Jordi- en un petit miracle. I el muntatge va esdevenir un èxit. Avui, “Pàgines de Passió” compta amb recursos visuals i sonors col•locats en moments simbòlics de la representació gràcies en bona part al treball de la directora escènica dels darrers anys, la tarragonina Mercè Sardà. I l’obra, de la mateixa manera que es va fer ja en la primera representació, té un narrador que fa avançar la Passió amb l’ajut de comentadors immersos entre el públic que adopten papers positius i negatius sobre el que passa a l’escena. Aquesta connexió entre públic i representació converteixen les ”Pàgines de Passió” d’Albinyana en una dimensió diferent a les passions convencionals



Aquest cap de setmana tornarem a escenificar aquesta original proposta basada en textos evangèlics sobre la Passió de Crist. En el meu cas em tornaré a rentar les mans, interpretant el paper del governador de Judea, Ponç Pilats, com ho he anat fent des de la primera representació. I d’això fa vint-i-cinc anys.



Rentar-se les mans podria significar manca de compromís. En el cas de les Pàgines de Passió, això no ha passat mai. Hi ha el compromís personal i intransferible de fer poble. De perpetuar una tradició. De sentir-se comunitat. Algú pot pensar que cada any és el mateix. S'equivoca. Cada any, és diferent. I el missatge i els valors que traspua el text són tan actuals que no envelleixen. I, el que és més destacable, no deixen indiferent ni als qui ho contemplen ni als que hi participem.



dimecres, 29 de gener de 2014

MÉS I MILLOR CONNECTATS

Aquest dimecres s'ha obert al trànsit l’últim tram del condicionament de la C-51, la carretera que enllaça Albinyana i Valls i que suposa una millora en les comunicacions entre les comarques del Baix Penedès i l’Alt Camp. En concret, el tram que ha entrat en servei és el comprès entre la Bisbal i Rodonyà, de 7 quilòmetres de longitud. Els poc més de 2 quilòmetres que connecten la Bisbal i  la rotonda de l'accés a Albinyana, i que per tant complementen aquest tram final de l’obra, ja van entrar en funcionament el passat mes de desembre.

Una carretera pensada en època de bonança econòmica,  adjudicada l'any 2008, i que ha entrat en funcionament al cap de sis anys. Les obres, que van començar el 2010, s’han allargat quatre anys per la delicada situació financera de la Generalitat. La tardor del 2011 va entrar en funcionament el 50% de l’actuació, els 10 quilòmetres entre Valls i Rodonyà. Un tram que va incloure les variants de Rodonyà i d’Alió per evitar el trànsit de pas per l’interior d’aquestes poblacions.
Un cop finalitzat aquesta primera fase, la Generalitat va decidir aturar els treballs al·legant que es volia ajustar el ritme de construcció amb el finançament, una paralització que ha endarrerit la finalització de l’obra, la qual ha comptat amb un pressupost global de 54 milions d’euros.

Aquesta via de comunicació apropa dues comarques i les seves capitals, El Vendrell i Valls. En el cas del nostre terme municipal, l'actuació a la C-51 ha anat acompanyada de millores com la resolució de  la sortida i entrada per Bonaterra I, el condicionament de l'accés a les Masies del Torent, un millorat accés amb bones condicions al cementiri de Les Peces.





És una carretera que ens ofereix  una voluntat d'obertura. Que des del respecte a cada poble ens obre les portes a què es generi moviment econòmic i que s'aprofitin les sinergies que es generaran amb aquesta millora de la mobilitat.

La carretera,  he explicat en les quatre paraules que he dit en la posada en funcionament, que ha estat presidida pel conseller de Territori, Santi Vila, és un exemple d'equilibri territorial. "Ara toca llegir bé la realitat i fer d'aquesta via, no un lloc de pas sinó d'oportunitats."

Espero que en el temps més breu possible, es pagui fins al darrer cèntim d'euro als pagesos que han perdut les terres per l'expropiació dels terrenys que han fet possible la millora. I que no es trigui gaire a resoldre el tram de Vilardida que encara resta pendent d'actuació.

Ho necessitem. Per estar més i millor connectats.