dimarts, 20 d’octubre del 2009

ADÉU A FRANCISCO CAMACHO: UN HOME DE PARAULA


Diumenge cap a les onze del matí rebo tres sms i un parell de trucades. En aquell just moment just participava a la missa funeral pel bisbe Joan a les Peces.

A la sortida escolto els missatges que m'anuncien la mort de Francisco Camacho.

El senyor Camacho ens deixava amb només 71 anys d'edat, després d'una malaltia que l'ha guanyat.
Era un home bo. De paraula. Amic de la família. Molt treballador. Fa molts anys va impulsar les associacions a Bonaterra. Ell va ser l'ànima de l'equip de futbol de la urbanització. I amb altres companys de la mateixa generació va fundar i va ser el president de l'Associacio de Gent Gran. Des d'aquesta responsabilitat va fer molt bona feina. Aplegant a tothom al voltant de l'entitat i creant seccions dins el marc de la mateixa que era avui perduren.

He recordat el prestigi que es va guanyar en el Consell Consultiu de la Gent Gran i de la manera en que va anar teixint complicitats amb d'altres presidents i juntes de la comarca.

La meva relació personal amb ell va passar de la coneixença a la confiança. I és per aquest motiu que, ahir, en el moment del darrer àdeu, no vaig poder deixar de lamentar que he perdut una altra persona de les que m'omplien els meus particulars paisatges de l'ànima.

quim




diumenge, 11 d’octubre del 2009

LA PROFUNDA PETJADA DEL BISBE JOAN











Als voltants de la una del migdia, una trucada al mòbil em trasbalsa el matí de segon diumenge d’octubre. És mossèn Ignasi Cabre que m’anuncia la mort fa molt poca estona del nostre estimat bisbe Joan.



Fa sis anys, l’arquebisbe i bisbe emèrit d’Urgell, Joan Martí i Alanis una vegada acabada la seva estada de 32 anys al bisbat pirinenc, va decidir venir a viure al municipi d’Albinyana. Ho va fer a la rectoria de les Peces. Hi va ajudar molt el fet de ser padrí de mossèn Jordi Figueres, aleshores rector del nostre municipi, avui al capdavant de la parròquia de Sant Joan a Tarragona.

En molt poc temps es va guanyar l’apreci i l’estima de tota la gent que hi tractava. Com havia estat una constant al llarg de la seva vida. La seva senzillesa amagava una saviesa excepcional. Els seus comentaris ponderats i les seves reflexions precises sobre els temps actuals van ser, en tot moment, un reforç per encarar els viaranys de la realitat present.

Gràcies a la seva decisió de ser un veí més, -es va empadronat a Albinyana al poc temps d’arribar – vam tenir la inmensa sort de compartir amb el bisbe Joan Martí molts moments que formen part de unes vivencies inesborrables. Com exemples tenim el viatge a Paris fet amb una colla d’amics per acompanyar-lo el dia que el president de la República li lliuravá la Legió d’Honor Francesa, els sopars a la fresca a l’hort de la rectoria de les Peces, els pregons a la Festa Major a Albinyana o el de Vila-seca de l’any 2004 o la benedicció cada any a la tradicional festa dels Tres Tombs que el portava a recordar els seus origens rurals al Milà, el seu poble nadiu.

Però d’entre tots els moments compartits no puc deixar de pensar en les converses franques i profundes. Algunes sobre Catalunya, la nostra llengua i la necessitat de conservar-la o sobre el paper dels mitjans de comunicació.

Avui plorem la seva pèrdua. Però el seu mestratge, consells i orientacions romandran per sempre entre nosaltres.

Quim Nin