dimecres, 30 de setembre de 2009

L'EDUCACIÓ SEMPRE PRIORITÀRIA

Fa uns dies que el curs escolar 2009-2010 ja ha engegat.

És un bon moment per valorar com ha anat l'arrancada. D'entrada s'han augmentat les plaçes de la llar d'infants, en un 25% i que han permés donar cabuda a més peticions.
I al CEIP, amb nova direcció que ha començat amb moltes ganes i il·lusió, les coses rutllen molt bé.

La nova escola ha permés que la qualitat de l'equipament junt amb el bon equip humà del professorat del nostre centre sigui el millor còctel per tal que els prop de 200 nens i nenes que passen per les aules tinguin les millors condicions pel seu aprenentatge.

La biblioteca de l'escola torna a funcionar i cada dia són més els usuaris que hi passen bé per accedir als punt d'Internet o per fer deures o utilitzar el servei de prèstec de llibres.

A nivell municipal hem tornat a fer possible l'ajut del 50% per a l'adquisició de llibres escolars. Es un ajut universal per a tots els empadronats.

Aquesta és la manera d'entendre l'aposta per la política social. I aixó són fets, realitats palpables que no es queden només amb desitjos.

quim

divendres, 11 de setembre de 2009

LA DIADA DEL COMPROMÍS AMB LA TERRA QUE ESTIMEM




Fragments dels discurs fet davant la fossa comuna al cementiri vell d'Albinyana en motiu de la Diada Nacional de Catalunya.


Ho he repetit molts anys perque ho sento així. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Tots són víctimes. I es aquest el sentit cada Onze de Setembre donem tots els que venim aquí, a honorar la memòria dels que van deixar la seva vida defensant uns ideals.
Ahir al vespre, l’actual president de la Generalitat en el seu discurs deia Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima”. Amics, i amigues, nosaltres aquí hi tenim els nostres líders morals, i amb aquest exposem als ulls de tothom la immesitat de l’ ànima de la bona gent que viu a Albinyana, les Peces, Bonaterra, Molí del Blanquillo o la Papiola.

Avui, Onze de Setembre, tenim molta feia a fer nacionalment parlant. Hem de saber combinar el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb la defensa del dret a decidir. Reivindiquem el compliment total i íntegre de l’Estatut. I no podem acceptem un finançament dolent per la Generalitat i els ajuntaments que no resolt el nostre dèficit fiscal.

Perquè tenim tot el dret a disposar de les eines i els recursos necessaris per deixar de ser la part d’Europa amb l’atur més elevat i amb uns índex de pobresa cada vegada més alts.

Tenim un cor que batega per la plenitut nacional del país. Ens emocionem estimant la pols dels camins. Saben que hem de continuar portant una feixuga motxilla per fer el llarg camí fins arribar a ser una nació normal al món No ens aplanarem davant un advocat de l’Estat que s’afanya a impugnar un referèndum o d’una vicepresidenta que ensenya la Constitució com si fos una destral.

Som aquí perque som radicals en un compromís. Un compromís d’estimar aquesta terra, aquest poble. Un compromís no és un contracte. Un contracte és: Tu em donés jo et dono. Un compromís es un acte gratuït, que només es compensa per la joia dels servei que fas.

Albinyana i Catalunya necessita gent capaç de picar el ferro fred. Que la tingui per prioritat, que se l’estimi. Que hi que cregui, que tingui confiança, que no dubti, que no s’arronsi, que tingui fe.
quim nin

dilluns, 7 de setembre de 2009

A FAVOR DEL REFERENDUM D'ARENYS


Aquest proper diumenge hi ha un referendum a Arenys de Munt, convocat per una entitat, i que té el suport de l'ajuntament, sobre la independència de Catalunya.

Jo sóc partidari del dret a decidir. De sempre. Sempre he pensat que tots els pobles tenen tot el dret a decidir lliurament el seu futur. Per aixó dono suport a la convocatòria d'Arenys. Perquè sóc partidari que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva.

I Considero el dret a decidir com un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions. Per aixó em costa d'entendre els que només posen bastons a les rodes per impedir les consultes.