dilluns, 27 d’abril del 2009

EL SANT JORDI D'ENGUANY HA TORNAT A RECORDAR JOAN PERUCHO




Ahir a la tarda vaig participar en el lliurament de premis del concurs literari Joan Perucho. Era la 10a edició, que va guanyar en la categoria d'adults, la veïna del municipi, Núria Miró. Era la cloenda als actes de Sant Jordi d'enguany que han tingut un protagonisme especial en el record a Joan Perucho.


D'entrada, la mateixa vigilia de Sant Jordi vam presentar un llibre que recull l'amistad entre Perucho i Apel·les Fenosa. Escrit pel professor universitari Jordi Cerdà el treball repassa les sortides, les opinions i la relació entre els dos matrimonis: el de l'escriptor i el de l'escultor, el del Vendrell i Albinyana, el de la Nicole i la Maria Lluïsa amb els seus marits artistes.


A part del llibre hi ha oberta al públic una exposició d'obres de Fenosa amb llibres i escrits de Perucho a la rectoria albinyanenca. Aquesta exposició és una iniciativa de la Fundació Fenosa i ja es va poder veure el passat mes de novembre al Vendrell. Ara estarà a Albinyana fins el proper cap de setmana.


Ahir, doncs, el lliurament de premis del concurs literari - on hi van ser presents la vidua de Perucho i la seva filla Sofia- és va fer en el mateix indret de l'exposició. Un privilegi poder veure la sensibilitat de Fenosa amb els excel·lents textos de Perucho barrejats amb la il·lusió dels novells escriptors locals. La resta de guanyadors van ser Joan Guzman en categoria juvenil, Deborah Gil i Laia Casellas en categoria infantil i Ian Ternero i Maria Lorenzo en categoria aleví.


Una sincera felicitació a tots ells i un desig: que no perdin mai les ganes d'escriure.




quim

diumenge, 19 d’abril del 2009

30 anys d'arribada de la democracia a l'Ajuntament


Ara fa 30 anys, el dia 3 d'abril de l'any 1979, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques per escollir qui havia de dirigir els ajuntaments.


A Albinyana a aquelles primeres eleccions hi va haver una sola llista independent. La va encapçalar Jaume Arans, que va ser escollit alcalde. A partir de la segona legislatura ja es van presentar els partits polítics i el PSC va guanyar les eleccions. Més endavant, el 1987 Antoni Mellado amb CiU i IMA (Independents pel Municipi d'Albinyana) va estar al capdavant de l'Ajuntament. i CiU des de 1999 fins ara ha anat dirigint els destins del municipi.


Avui vull retre un petit homenatge des d'aquest blog a tots els homes i dones (en especial a l'Adela Navarro que va ser la primera dona de la història local en esdevenir regidora) que han dedicat part del seu temps a l'Ajuntament, bé sigui al govern o a l'oposició. Ho ha fent sempre amb dignitat i cercant, cadascú, des del seu punt de vista el millor pel municipi.


I en aquest record no em puc oblidar dels que ja no ens acompanyen: el Joan Casellas i el Tomàs Lahoz.

I també vull deixar constància d'un agraïment, més personal, a tots i totes les que m'han acompanyat en aquests anys a la vida local. Al Tomàs (+), a l'Adela, al Salvador Vidal , al Jordi Beti , a la Marifé, al Paco, al Pedro, al Eduard, a l'Esther, a la Silvia, a la Maria Robles, i als que han format part de totes les candidatures.

Gràcies per tot el camí fet i pel que estic segur farem.

Per demostrar l'evolució només ens hem de fixar en una dada que marca com ha canviat el municipi.

La població de l'any 1979 era de 579 habitants. Avui superem les 2.300 persones empadronades.

Més d'un 295% d'augment en aquest temps.


quim

dilluns, 13 d’abril del 2009

EL "NOSTRE" ADEU A LA SETMANA SANTA


Avui dilluns hem tancat els actes de la Setmana Santa. Ho hem fet amb el tradicional aplec a l'ermita de Sant Antoni d'Albinyana.


Una jornada que té un sentit de comunitat. A l'ermita hi puja molta gent del poble i de les Peces. I també molts vendrellencs i d'altres pobles de la comarca. Ho fan seguint una tradició, que passa de pares a fills, de devoció a un santuari que està arrelat al fons del cor dels albinyanencs.


La missa, amb el cant dels Goigs, la rifa de la mona, la ballada de la sardana i, sobretot, les converses entre veïns, amics i familiars omplen el matí de cada dilluns de Pasqua en aquest embemàtic indret.
Cada any sembla igual, i cada any es diferent. Per les absències de les persones estimades que no hi son, perquè veus que els petits es fan grans, perquè hi trobes sempre aquella persona que només la veus en aquest indret d'any a any, o per... cadascú hi té els seus instants màgics.
Aquest aplec és un aplec més. Es cert. Però per a nosaltres, és "el nostre". M'enteneu oi?
quim


dimecres, 8 d’abril del 2009

PASSIÓ,SALPÀS I APLEC DE PASQUA


Ja hem deixat enrera el dimenge de Rams. I amb ell el vintè aniversari de les representacions de "Pàgines de Passió, que per cert van tenir molt de públic en les dues sessions. Com sabeu faig el paper de Pilats des de la primera representació de l'any 1990. Es un orgull forma part de la família de la Passió.


La setmana Santa albinyanenca té altres elements molt peculirs. Per exemple, el salpàs, o la benedicció de les cases. Avui m'he trobat els dos brins de palma, senyal que mossèn Ignasi i els escolans han passat pels carrers del poble per beneir les cases. Es l'únic municipi de la comarca que manté aquesta ancestral tradició.


I encara resta com a actes religiosos centrals, la processó del Divendres Sant al vespre, la vetlla Pasqual dissabte que enguany toca al nostre poble i l'aplec de dilluns a l'ermita de Sant Antoni, on si el temps acompanya farem la missa, la menjada típica de la mona i ballarem sardanes.