dissabte, 31 de desembre de 2011

ADÉU A L' ONZE. HOLA AL DOTZE.


Quan el rellotge enfila les darreres hores del 2011, valoro de manera sintètica el que ha estat aquest any que ens deixa.

Ha tingut moments de felicitat i de tristor, d'aventura i de placidesa, de neguits i de relax, de debats intensos i de retallades.

A nivell personal, a la nit de la cavalcada de Reis amb la trucada del President Artur Mas en la que m'anunciava la seva confiança per fer de Delegat del Govern a Tarragona, em va marcar com seria el meu 2011: un any viscut intensament. I el passat 22 de maig, l'equip que encapçalava va renovar la confiança per tornar a dirigir Albinyana, Amb l'aval més alt rebut mai per cap formació política. Un resultat clar de 7 regidors convergents a 4 del grup d'oposició dibuixa clarament el que va escollir el poble. 839 vots per CiU davant 436 pel PSC, 86 per ERC i 30 pel PP. Confiança que es mantenir el mes de novembre amb una nova victòria a les eleccions a les Corts espanyoles.


A nivell de poble han estat molts els fets que han passat al llarg dels darrers dotze mesos. La nota més destacada, i que lamento, és la xacra de l'atur que colpeja moltes famílies. La crisi fa mal i la veus a tocar de casa. Són temps complicats i Albinyana no n'ha quedat al marge. Des de l'ajuntament s'han organitzat cursos de formació i s'han fet alguna contractació dins plans d'ocupació. Caldrà intensificar aquesta acció.

A nivell local, ha destacat l'activitat ben feta de l'associació de joves "El Refugi", que ha organitzat moltes activitats amb gran èxit de públic. Gràcies a altres entitats, hem gaudit de la fira d'artesania que es fa el darrer diumenge de novembre al casc antic albinyanenc, s`han tornat a escenificar les Pâgines de Passió i el Ball de Sant Bartomeu o bé la tradicional celebració de la Diada Nacional al cementiri vell d'Albinyana o la festa dels Tres Tombs.

A nivell sanitari, a les Peces ja es fan extraccions de sang, s'ha fet el projecte del nou consultori mèdic a Albinyana i també s'han iniciat les obres d'un nou centre de dia a la nova rambla de Les Peces. Ha començat a construir-se el nou local polivalent al costat de l'escola vella i les obres de la carretera del Vendrell a Valls ja guaiten cap al nostre municipi.

Són espurnes d'un any que acabem. Que ha passat, que ens ha ensenyat situacions dures amb rostre humà. Que ens ha demostrat que viure en comunitat també implica ser solidari.
Que el 2012 ens arribi carregat de bons moments i que les estones dolentes siguin efímeres. Es el meu desig sincer per a vosaltres i les vostres famílies.

dimarts, 20 de desembre de 2011

LA MARATÓ DIU MOLT DE NOSALTRES




Més de 7 milions i mig va recaptar la Marató de TV3 aquest passat diumenge en la seva vintena edició. Enguany anava destinada a la regeneració i transplantament d'òrgans i teixits.

Al nostre poble, com va sent tradicional els darrers anys, es va organitzar un sopar solidari a la Societat d'Albinyana. Es va fer dissabte al vespre i va acabar amb un bingo popular on els premis eran regals facilitats per la Cooperativa Agrària i també per l'ajuntament local.

El mateix diumenge vaig tenir oportunitat de fer de voluntari a la seu telefònica del Port de Tarragona. Una experiència molt bonica. Escoltar gent de tot tipus i condició, de tot el país que volia fer el seu donatiu. Vaig parlar amb persones que es troben a l'atur, amb una nena petita de 9 anys, amb una senyora que va trucar a les 12 en punt de la nit i que es pensava que no arribaria a temps i tindria un gran disgust, amb joves i grans... Vaig sentir bategar un pais solidari, que sap malgrat les dificultats presents, tenir una sensibilitat col·lectiva i donar una resposta adequada envers unes malalties que afecten milers de persones. La Marató impulsa la recerca biomèdica gràcies als fons recaptats.

Al meu facebook hi vaig escriure que vivim en un país que n'hem d'estar orgullosos. I, cada any, en arribar la Marató tenim la prova fefaent d'aquest orgull.

dimarts, 6 de desembre de 2011

BONES FESTES


A l'entrada dels nuclis de població del nostre municipi ja està encés l'enllumenat de Nadal. Enguany, com en d'altres anys, hi ha un únic missatge: Bones Festes.

En el Nadal passat, un bon amic hem comentà que no li agrada aquesta felicitació. Per inconcreta. I per no esmentar el desig concret d'un Bon Nadal. Hi estic força d'acord. Però, enguany, davant la situació econòmica que travessem, des de la casa de la vila s'han aprofitat les que ja teníen. Per tant, haurè de tornar a acceptar la seva crítica i visió encertada.

Encara que el desig de Bon Nadal i millor any 2012, arribarà a totes les llars del municipi en la felicitació i el calendari tradicional.

A moltes cases, enguany les festes s'acosten amb un regust trist i un color fosc. Falta alegria. Molta gent pateix la cruesa de la situació econòmica.

Però val la pena fer l'esforç d'obviar la dura realitat. I compartir la joia nadalenca amb la família, els amics, els veïns.

A nivell municipal hi haurà actes, com sempre, oberts a la participació popular, organitzats per entitats i per l'ajuntament. Fem, amb la nostra presència i el nostre somriure, una eina per l'esperança.

Amb tot l'afecte personal, Bones Festes.

dilluns, 28 de novembre de 2011

ALBINYANA VIU UNA FIRA MOLT CONCORREGUDA


Diumenge passat, els carrers del nostre poble es van tornar a omplir de vida. Es va fer la 5ena edició de la Fira d'Artesania, organitzada de manera perfecta per la Societat Recreativa d'Albinyana.
La fira ha esdevingut ja una tradició. Amb la coincidència amb la trobada de plaques de cava, la proposta local combina la recuperació d'antics oficis, amb parades de tot tipus, tallers i la descoberta de tot tipus d'emocions i sensacions.
Des de veure com es treballava la palma per fer escombres, fer sabó amb les velles calderes, veure treballar la lana per fer un matalàs o fer puntes de coixí.
Tot plegat i en un marc incomparable com són la Plaça Major, el carrer Bonastre i la Plaça de Sant Antoni.
La fira incorpora també la seva part gastronòmica. Amb esmorzar, dinar i fins i tot una parada de xurros que van endolçar la festa durant tot el día.

Vaig comprovar com la gent unida és capaç de fer grans coses. I la fira és un exemple. Moltes felicitats a tots els que ho han fet possible!!!

dimecres, 23 de novembre de 2011

ALBINYANA: EN UN ANY, TRIPLET CONVERGENT



Diumenge passat vam tornar a votar. En aquest cas a les Corts Generals. Eren unes eleccions complicades per CiU. Sempre ho han estat. I a Albiyana tot i la victòria clara de fa un any a les del Parlament de Catalunya i la repassada espectacular de les municipals del mes de maig, s'esperava amb incertesa aquesta convocatòria.

I és que feia molts anys que no es guanyaven les eleccions espanyoles. La Història és molt clara. El PSC ha guanyat les eleccions del 1977, 1979, 1982, 1996, i les dues darreres del 2004 i 2008. CiU també havia guanyat les del 1986, 1989, 1993 i les del 2000. Feia doncs 11 anys que no es guanyaven una eleccions al Congrés dels Diputats.

I ves per on que diumenge, gràcies a 396 vots, es van tornar a guanyar. Amb un resultat que és el millor en quan a vots absoluts obtingut mai per CiU en unes eleccions espanyoles al municipi d'Albinyana. Vam obtenir un 32 % dels vots, un percentatge per damunt del que va rebre Convergènia a nivell de Catalunya.

Em sento especialment orgullós del meu poble. A tots i a totes moltes gràcies per la confiança. A nivell personal, a l'equip local i també al President Mas, a Duran LLeida i a nivell del territori al bon amic, Jordi Jané. Gràcies al Jordi ara podem veure com es construeix una sala polivalent al pati de l'antiga escola d'Albinyana. Va ser ell qui va introduir l'esmena als pressupostos d'eguany de l'Estat per rebre l'ajut econòmic per fer aquest equipament.

En aquestes eleccions, tal i com vaig poder fer en les de Catalunya, he estat el cap de campanya a nivell provincial. I la veritat és que en ambues convocatòries aquesta feina ha esdevingut una experiència espectacular. Tothom motivat i movilitzat. Amb un resultat al final calcat: clara victòria davant del PSC i amb més de 100 mil vots en cada elecció. Poder viure des de dins una campanya, dirigir-la i estar al costat de persones tant íntegres i políticament preparadíssimes com el Josep Poblet o el Jordi Jané ha estat, a nivell personal, més un premi que una feixuga càrrega.

Ara a pencar. Fent propostes i intentar fer entendre al PP la necessitat de tenir consideració cap a aquestes terres catalanes.

Portem tres eleccions en un any. Amb tres victòries convergents consecutives. Ara toca descansar, pel que fa a votacions, però no abaixar la guardia en la defensa del poble i de la nostra identitat.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

AJUSTANT ELS NÚMEROS


Octubre s'aprofita per plantejar els impostos i taxes que es pagaran l'any vinent.
L'equip de govern que presideixo, dins la política d'austeritat dels temps presents, hem previst un increment en l'IBI de naturalesa urbana i en la taxa per a la recollida d'escombraries.

No s'apujaran la resta d'impostos ni preus públics: seguiran igual el preu del bitllet d'autobus, piscina, llar d'infants, impost de construccions, iae o plusvàlues entre d'altres.

Pel que fa a l'IBI l'augment del tipus serà d'un 4,5%, passant del 0,66 al 0,69, Feia tres any que no es tocava aquest impost i l'augment en aquest període triannual de l'IPC ha estat de més del 6%. Ara no ens toca més remei que posar aquest nou tipus, ja que hem de considerar la reducció d'aportacions que tenim tots els ajuntamenta perquè l'Estat ens transfereix menys diners i en canvi ens demana que n'hi tornem i al damunt augmenta l'IVA un parell de punts per acabar d'arrodonir-ho.

Pel que fa a les escombraries, ara el rebut semestral serà de 80 euros, en lloc dels 60 euros que es pagaven cada sis mesos des de l'any 2008.
El cost actual de la recollida selectiva de la matèria orgànica i la fracció de rebuig, més la recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos ens ha portat a un dèficit els dos darrers anys de més de 60 mil euros cada any. Per tant, davant aquesta situació insostenible en el temps, no hi ha més alternativa que anivellar l'ingrés amb la despesa efectiva.

El proper any 2012 serà molt complicat. No es preveuen gaires alegries en els números i ens convindrà, encara més, prioritzar en allò més necessari.

dilluns, 26 de setembre de 2011

ELS AJUNTAMENTS: LA VENTAFOCS DEL FINANÇAMENT



Representant al nostre municipi vaig participar el passat dissabte a l'Assemblea de la FEMP (Federació Espanyola de Municipis i Provincies) que es va fer al recinte firal d'IFEMA a Madrid.

Aquesta assemblea va tornar a constatar un fet que sabem de molt aprop els alcaldes. Que avui els ajuntaments prestem molts serveis impropis - un 26% del pressupost municipal- sense el finançament que ens mereixem.

Vaig poder seguir en directe el debat sobre el futur de les Diputacions. Hem va quedar clar, que repensant les seves funcions presents, ara per ara queda lluny la seva desaparició.

Amb l'atenció que requeria vam escoltar el discurs del nou president dels alcaldes de tot l'estat, el Sr. Juan Ignacio Zoido, alcade de Sevilla. Va expressar veritats que tots els presents compartim:

Mis principales retos: la Ley de Gobierno Local, la definición de competencias municipales y la mejora ineludible de la tesorería de los ayuntamientos. Tenemos que dar pasos para garantizar una financiación local justa. La que necesitamos los ayuntamientos y el Gobierno debería ofrecernos.

Los ayuntamientos tenemos un déficit arrastrado de 30 años. Tantos como años de gobiernos democráticos. Los graves problemas estructurales de las Corporaciones Locales, no sólo no se han resuelto sino que se han agravado aún más.
Los datos hablan por sí solos.

El porcentaje de participación en el Gasto Público ha pasado del 11% en 1979, a un 13,4% a día de hoy. Un ínfimo porcentaje de crecimiento

Tenemos que conseguir el aplazamiento a diez años de la devolución de las liquidaciones negativas de los años 2008 y 2009.

Tenemos que llegar a tener una aplicación, de forma real y efectiva, la línea de crédito ICO-Morosidad para que los Ayuntamientos paguen las facturas pendientes con PYMES y autónomos.

Y espero que entre todos hagamos posible que los Ayuntamientos estén autorizados a refinanciar los vencimientos de deuda del ejercicio.
.


Bones intencions. Ara cal remar per arribar a bon port.

dilluns, 12 de setembre de 2011

CURSA SANT BARTOMEU



Cada any en motiu de la festa major d'Albinyana es fa una cursa. Fins la present edició sempre es feia el dilluns i enguany es va traslladar al dissabte.

Va ser un encert. Ja que van ser moltes més les persones que van pendre part en les diferents categories.

Els guanyadors van ser:
menors de 8 anys
1r Ariadna Juncosa
2a Martina Casellas
3a Anna Pereira

1r Jan Font
2n Guillem Font
3r Josep Calvet

De 8 a 11 anys
1r Jaume Rubio
1a Paula Font
2a Marta Vidal
3a Ariadna Juncosa

de 12 a 15 anys
1r Robert Vidal
1a Montserrat Cañellas
2a Anna Colomer

Categoria Adults
1r Manuel Torres 6 minuts 30 segons
2n Daniel Garcia 6 minuts 40 segons
3r Angel Juárez 6 minuts 50 segons
4t Simon Barrado
5è Jordi COlomer
6è José Redondo
7è David Valls
8è José Maria Moreno
9è Angel Peñalver
10é Vicente Palomares
11è Joan Ribó
12è Josep Canudas
13è Carles Font
14è Adrià García Casellas
15è Josep Maria Carrascosa

El circuit és fa al voltant de la nova escola Joan Perucho i la cursa d'adults té dos quilòmetres repartits entre asfalt i terra.

Classificació adults - Dones
1a Alba Alemany 8 minuts
2a Maria del Mar Juarez 8 minuts 30
3 Silvia Gironés
4a Montse Nin
5a Paula Barrado
6a Judit Aluja
7a Teresa Bover

diumenge, 11 de setembre de 2011

GLOSSA INSTITUCIONAL AL CEMENTIRI VELL D'ALBINYANA




11 DE SETEMBRE DE 2011
Molt bon dia, Benvinguts amics i amigues,

Us agraeixo un any més la vostra presència aquí. Al Josep Maria Guitart per la música, a la Montserrat per la lectura, a les entitats, partits, clubs i associacions, culturals i de gent gran, i avui en especial també al diputat al Parlament, Jaume Domingo i al president del Consell Comarcal i alcalde de Calafell, Joan Olivella. I a tots vosaltres per la fidelitat de participar en aquest acte de la Diada Nacional.

Fa pocs dies vaig rebre a l’Ajuntament la carta adreçada pel President de la Generalitat, Artur Mas a tots els alcaldes de Catalunya en motiu de la diada. Ens convidava a celebrar la Diada Nacional amb tota la dignitat institucional que aquesta efemèride mereix. Considero que ser aquí, al cementiri vell en aquest espai ple de sentiment, és, complir amb aquesta Dignitat que ens demanava el President del País

Albinyana és un poble amb ànima. “Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima”. Albinyana en té. Ho he repetit molts anys en aquest mateix parlament. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Tots són víctimes. I es aquest el sentit cada Onze de Setembre donem tots els que venim aquí per honorar la memòria dels que van deixar la vida defensant uns ideals. I aquest any també recordant els fets dramàtics de fa 10 anys en l’atemptat terrorista a les Torres Bessones als Estats Units.
Les commemoracions, sobretot les que tenen, com l’Onze de Setembre una arrel històrica corren el perill d’anar quedant desvirtuades pel pas del temps. Les tradicions, allò que s’ha anat perpetuant amb els anys, tenen sempre un principi –sempre hi ha una primera vegada- i acaben un dia o altre, perquè s’han transformat tant que esdevenen una altra cosa o bé perquè han perdut el sentit i decauen. Constato amb tot l’orgull que aquest senzill acte té, gràcies a la presència de tots vosaltres, cada any més sentit i embranzida.

La primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya en constituir-se l'any 1980 fou la que declara l'11 de setembre festa nacional de Catalunya en els següents termes:

"(...) El poble català en el temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'onze de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'onze de setembre de 1714, i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament nacional.
Per això el Poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la
següent llei:
Article primer. Es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre.
.
Les esperances són lliures i cadascú té tot el dret a valorar personalment què representa aquest total recobrament nacional. I quan les nacions són vives, quan hi ha una comunitat que s’identifica ella mateixa amb una personalitat pròpia, ni millor ni pitjor que cap altra però sí específica com ho són totes, com és el cas de Catalunya, aquesta esperança s’omple de contingut cada dia.

Malahuradament cada dia hi ha nous reptes, nous combats, noves feines. Malgrat les circumstàncies sóc optimista amb el futur que ens espera. Tots coneixem situacions complicades que fan que molts dels nostres veïns visquin moments de dubte i patiment pel seu present i futur. Però malgrat la duresa dels moments actuals tenim plegats el talent i l’empenta necessària per fer amb nostre treball i esforç diari, el millor exemple de superació cara al futur.

Enguany tenim davant nostre un tema que mereixen un breu comentari. L’atac al model d’immersió lingüística que davant el qual hem de fer una defensa total d’un model educatiu que ha estat d’`èxit, fruit d’un consens generalitzat a l’entorn d’un objectiu com és el de ser un sol poble, de no separar, de no dividir.

Que ningú es pensi que estem disposats a viure de genolls, en un estat de dret. Som el que volem ser i no hem de demanar permís per fer-ho. Demanem respecte per evitar la humiliació.
Cada any, la Diada recorda la resistència i el record a Rafel de Casanova, el general Moragues o Antoni de Villaroel amb l’esperança de l’endemà de la derrota Però aquest és el gran mèrit de ser avui aquí. Malgrat l’estupidesa d’alguns, que riuen al pensar que som l’únic poble del món que celebra una derrota. Ingenus. El 1714 vam perdre, Però no vam ser derrotats.

Derrotats haguéssim estat com a poble, si avui jo no parles aquesta llengua davant vostre, si no tinguéssim la senyera als balcons, si no poguéssim per exemple veure TV3 o escoltar RAC1 o llegir en la nostra llengua el Periodico, la Vanguardia o el Diari del Baix Penedès, la Fura o el 3 de 8, o si el nostre cor no bategues amb força escoltant cançons com el "Boig per Tu" o les "Paraules d’amor".

Això és el que celebrem cada Onze de Setembre arreu del país, i també aquí al cementiri vell d’Albinyana. Que no ens hem evaporat, que mantenim els somnis, l’esperança de veure Catalunya com una nació més dins el context de les nacions del món.

Surtin les dificultats que surtin, mantindrem l’esperit de l’11, el 12 i del 13 i de tots els dies que segueixen.
Recordar el missatge institucional del President Mas quan ens deia:
"Hi ha moltes variables en joc en les que la nostra capacitat d’influència és
poca, o nul·la. Tanmateix, hi ha quelcom que no depèn ni de Berlin, ni de Frankfurt, ni de París, ni de Madrid: la força de creure en nosaltres mateixos. Aquella força, basada en uns valors propis, que ha fet que al llarg de la història Catalunya es mantingués dempeus, sense doblegar l’esquena ni abaixar el cap"
No rendir-se, continuar treballant, construir en positiu un sol poble. Com ho es avui el municipi d’Albinyana. Aquesta és, amics i amigues, la nostra fortalesa.

Visca Albinyana, Visca la Diada Nacional i Visca Catalunya

Quim Nin

dilluns, 15 d’agost de 2011

LA FESTA EMOCIONA

Escric aquestes ratlles una cop ja hem deixat enrrera les festes majors de les dues Bonaterres i la Papiola Queden pel proper cap de setmana els actes d'Albinyana i just en acabar arribaran els de les Peces per posar la cloenda a les festes d'enguany.

Cada festa té els seus trets característics. Us explico algunes espurnes que m'han fet emocionar aquests darrers dies. Primer La bona predisposició de molta gent; la gent que porta les barres, els cuiners del "cochinillo" a Bonaterra II, els que organtizen i patrocinen els campionats bé sigui de dòmino o petanca, o els que no paren d'organitzar actes a Bonaterra I. També hi ha accions puntuals que emocionen com el lliurament de la medalla anual que es dona al Sr. Felipe a la Papiola, les matinades epectaculars a Bonaterra I, els somriures dels més petits als inflables, escoltar la música sota la llum de la lluna, la taula compartida, el silenci quan es canten els números del bingo, la xerinola de la festa de l'escuma...

Així es com visc l'estiu. Camuflat entre els veïns. Disfrutant de les festes. I la veritat és que només, amb això, ja sóc molt feliç.

dissabte, 6 d’agost de 2011

LA FESTA MAJOR: UN MOTIU PER L'AUTOESTIMA




Albinyana és més que una referència en un atles o un punt en un mapa. El nostre municipi no és una cosa immaterial o abstracta.

Tots formem part de la mateixa identitat. Som una ànima compartida pel conjunt d'homes i dones que vivim en cada carrer, plaça o masia. Un poble és complicitat entre les persones, des de la diversitat, la pluralitat i el respecte a tots i totes.
I un motiu per la trobada, per fer comunitat, cada any és la Festa Major. Ella ens porta, un motiu per l'autoestima, un orgull legítim de ser veïns i Veïnes d'un territori concret.

La festa d'anguany no s'escapa d'un escenari econòmic de dificultats. Cal transmetre un missatge de confiança. En nosaltres mateixos i en tot allò que podem ser capaços de fer.

Hem de tenir ambició contra la resignació o conformitat.

Darrera el programa de festes d'Albinyana, on també hi ha cullerades d'austeritat, hi ha moltes hores de feina anònima, moltes mans treballant.

Toca aparcar les tribulacions i els mals de cap, i gaudir de la festa. Aquest primer cap de setmana d'agost a Bonaterra II, el proper a La Papiola i Bonaterra I, a partir del 19 d'agost festa grossa a Albinyana i el darrer cap de setmana rematada final a les Peces, on cada any hi ha més i més gent que hi participa.

diumenge, 3 de juliol de 2011

FESTIU ESTIU


Ahir al vespre vaig estar a la festa del Sagrat Cor a les Peces. Es una festa que marca l'inici del calendari festiu local. Ara ja tenim a la vista, el Pa Beneït d'Albinyana d'aquí dues setmanes, per la Mare de Déu del Carme, i després els sopars de la parròquia, i cap a l'agost on, cada cap de setmana, hi haurà activitat festiva a alguns dels nuclis de població del municipi.

Fa uns dies vam comentar la necessitat de mantenir les festes majors de cada indret o bé buscar una única festa, aglutinadora de tots. Raons per mantenir o concentrar n'hi ha a dojo. Al final va prevaldre la de deixar a cada racó que faci, d'acord amb els criteris d'austeritat que toca, la seva festa.

Així tindrem a Bonaterra II, el primer cap de setmana d'agost, amb l'organització a càrrec d'una comissió de festes que any darrera any s'esforça per fer unes activitats ben lluïdes, i després arribaran les de Bonaterra I i la Papiola. Al voltant del 20 d'agost la d'Albinyana que tornarà a incoporar el Ball de Sant Bartomeu el mateix dia del patró -24 d'agost- i s'acabarà amb la de les Peces, que els últims anys ha estat la més concorreguda.

Hi haurà novetats en la programació festiva. Més actes participatius i menys despeses. La festa és retrobament i sortir als carrers i a les places. I de debó que ho necessitem.

dilluns, 27 de juny de 2011

CARTIPÀS MUNICIPAL


Aquest proper dijous a les nou del vespre hi ha convocat el ple d'organització municipal per aquest nou mandat. En aquesta sessió es crearà la junta de govern local, que ara farà les reunions ordinàries quinzenalment, i també es donarà compte de quines àrees gestionarà cada membre de l'equip de goven.

La proposta de distribució prevista és la següent:

El Paco Cohard Ordoñez, que serà primer tinent d'alcalde, membre de la Junta de Govern i tresorer, gestionarà els assumptes relacionats amb les següents matèries: Obres Públiques, Serveis Municipals, Via Pública i Hisenda.

La Marifé Merchán Bordallo, segona tinent d'alcalde i membre de la Junta de Govern tíndrà atribucions per la gestió de Governació, Formació Ocupacional, Serveis Socials, Gent Gran i Salut

L'Ester Hernández Tomás, que també serà tinent d'alcalde i membre de la Junta de Govern esdevindrà la regidora responsable d' Ensenyament, Joventut i Noves Tecnologies

El Lluís Esteban Castanera portarà les àrees de Recursos Humans, Empresa, Medi Ambient i Esports.

La Rosa Ribas Riambau serà l'encarregada de portar l'àmbit de Cultura, Igualtat i Agricultura.

I finalment, el Pedro Melero Esteve tindrà una delegació genèrica per la gestió dels assumptes relacionats amb la Sostenibilitat, la Mobilitat, el Turisme i la Promoció Municipal.

I les regidores Marifé Merchán, Ester Hernández i la Rosa Ribas s'encarregaran conjuntament de la Participació Ciutadana, de la Relació amb les Entitats i de les Festes, mentre que Urbanisme quedarà, com en els darrers anys, sota la tutela del propi alcalde.

ASSIGNACIONS ECONÒMIQUES

El ple també aprovarà les assignacions econòmiques per assistències a ple i junta de govern que quedaran igual que en la passada legislatura. La indemnització per assistència al ple es manté en els 96 euros i en 192 euros per assistència a la Junta de Govern que en aquest mandat, es proposa, tingui una peridocitat quinzenal.

Els tres regidors que no formen part de la Junta de Goven tindran una dedicació parcial d'un terç de jornada amb una retribució proporcional a la que rep un administratiu, això equival a un import que no arriba als cinc cents euros bruts al mes.
S'abaixen, d'altra banda, en més d'un 17% les assistències a la comissió de comptes, de 60 euros a 50, i també es redueix en un 25% l'import per a grups municipals.

Aquestes xifres, segurament, seran, com ha estat en els darrers dotze anys, de les més baixes entre els ajuntaments de tipologia similar al d'Albinyana.

diumenge, 12 de juny de 2011

DISCURS D'INVESTIDURA COM ALCALDE D'ALBINYANA 11 DE JUNY 2011


DISCURS D’INVESTIDURA 11 DE JUNY DE 2011



Benvolgudes regidores i benvolguts regidors, senyor secretari de la corporació, representants d’entitats, benvolguts veïns i veïnes, senyores i senyors,
Us agraeixo la vostra presencia en aquest ple solemne, important, de constitució del nou ajuntament democràtic d’Albinyana.

Les meves primeres paraules com a alcalde són similars a les que vaig pronunciar el 1999, el 2003 o el 2007 en un acte similar al que avui fem: Moltes gràcies.

a) als que veu anar a votar el passat 22 de maig. Amb independència de que votessiu en blanc o agafessiu la papereta dels que es presentaven com a centrats en tu, sempre hi som, Il·lusió i treball o la de que demanava confiança. La ciutadania d’Albinyana va tornar a demostrar que es pren molt seriosament les eleccions municipals i va tornar a esdevenir un dels llocs de més participació de Catalunya. L’alta participació, la més alta del Baix Penedès amb el 80%, representa també una voluntat dels homes i dones que viuen al municipi.


b) Agraïment més especial encara per les 839 persones, homes i dones, que van escollir la papereta de CiU. La candidatura guanyadora d’aquestes eleccions que aplega sensibilitats territorials, socials i d’arrelament. En la meva opinió, una excel·lent llista de persones que tinc l’honor d’encapçalar i que ha rebut la confiança majoritària arreu. A totes les taules electorals de Bonaterra, les Peces o Albinyana, el conjunt de veïns i veïnes de tots els nuclis de població van avalar amb el seu vot les nostres propostes i una determinada manera d’entendre i de fer política. Aquesta xifra de 839 es la máxima confiança mai atorgada a una candidatura en qualsevol elecció feta mai en els mil anys d’història del municipi.


c) Moltes gràcies també a les nostres famílies. Per la seva paciència infinita, comprensió, i per aguantar les restriccions que genera l’acció pública. Ells no fan directament política però la pateixen en primera persona. Es moment doncs d’agrair el seu suport, estima i esperit de sacrifici. Ser alcalde o ser regidor o regidora té un cost. En hores d’absència dels que tens a prop. La nostra dedicació es 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any


d) I en un àmbit més concret vull adonar les gràcies també als regidors que m’heu fet confiança ara fa uns minuts i que m’heu escollit com alcalde. A vosaltres, Paco, Marifé, Ester, Lluís, Rosa, Pedro sincerament moltes gràcies. Hem fet amb alguns de vosaltres un llarg camí, amb d’altres ara comencem a donar els primers pasos. Se de la vostra capacitat de treball, del vostre compromís sincer, de la capacitat de fer bona feina. Sou un equip fantàstic que teniu una actitut positiva davant la vida. Se de la vostra humilitat, no sou salvadors de res, sou servidors del poble on viviu, i que gràcies al pòsit de confiança que hem rebut farem front als reptes de gran calat que haurem de superar entre tots. Fareu bona feina com van fer en els equips de govern que he encapçalat l’Eduard Isidro, l’Adela Navarro, la Maria Robles o, fins ahir mateix, la Silvia Maldonado


Hem fet un llarg camí. Visible als ulls de tothom. Amb molts encerts i també, ho reconec, amb més d’una errada. Però això és humà. No s’equivoca mai qui no fa mai res.
Algú podria pensar que després dels anys que porto al capdavant del municipi ja n’estic cansat. Res més lluny de la realitat. A cada nou compromís, repte o necessitat creix la meva il·lusió per fer-la viable. En el meu cas, avui segueixo enamorat d’Albinyana i de la seva gent. Aquest és el poble on hi trobo totes les gràcies del món, El sento al cervell, als nervis, a les genives i a la sang, hi veig la seva subtil aureòla i els seus perfums, colors i paisatges em continuen agradant.

Ara tots vosaltres, nova corporació, ja sou regidors. S’acabat el pim-pam-pum de les campanyes electorals. Ara toca imteressar-se de debó pels problemes dels nostres veïns i veïnes. No hem de cercar la picabaralla estèril, que el ciutadà no premia, sino que cal un exercici constant de diàleg, de recerca de consensos i d’acord. Entre nosaltres mateixos en aquest ple, però també amb el conjunt d’entitats culturals, educatives, de joves, agràries, de gent gran. Hem de fer possible la suma que multiplica. Heu de ser sempre observants del nostre entorn. Sempre somiadors en els projectes. Sempre ambiciosos pels nostres veins. Sempre obssessionats per tothom


Demano avui, com sempre he fet, actituds positives. Des de la posició ideologica de cadascú. Gràcies a Deu d’actituts positives n’hi ha moltes a casa nostra. Exemples personals i col·lectius. En l’organització d’un acte, en la dedicació als més necessitats, en l’atenció als nostres infants, joves, o gent gran, en el treball quotidià.


Des de la política local no podem, ni devem, ocultar, maquillar o desfigurar la realitat en benefici dels missatges. Avui la gent valora més els testimonis que els mestres i quan valora aquests últims, és perquè son testimonis. Nosaltres volem ser gent de paraula i de fets. Un Govern que s’explica, que pren decisions, i que compleix. Sense divorci entre l’explicació, els fets i el compliment dels compromisos. I adoptant les decisions que convingui en cada moment, encara que siguin impopulars i que no produeixin satisfacció intima, però que cal adoptar pensant en el bé comú.

Un ajuntament no és un ens abstracte, sense cor ni ànima. Vull que el nostre sigui un consistori que es dediqui a augmentar els serveis a les persones, que vetlli per la bona qualitat de vida, pel respecte a les tradicions, el territori i el medi ambient. Que ho faci des de la responsabilitat, des de la coherència i el compromís. Amb mà estensa i voluntat d’acord. Sense crispació ni menyspreus. Tal com ho fa el personal administratiu, la nostra brigada o el polícia local.

Aquest nous temps requereixen visió més enllà de legislatura de llarg termini. De generació. Hem fet en el passat equipaments de llarg abast com, per exemple, la nova escola, o, en el present, el nou centre de dia. Aquest dos exemples diuen molt de la nostra filosofia d’atenció a les persones. Primer la formació. Amb més cultura més llibertat. I al mateix nivell l’atenció a la gent gran, un exemple de sacrifici i generositat a les persones que ens ha permès, amb el seu treball, ser avui el que som.

Hem de creure en nosaltres mateixos. Per sobre i per sota del temes materials hi ha una idea poderosa, atractiva i compartida que ens salva de les derrotes i ens projecta cap el futur: el creure en el poble, en les nostres forces, creure en un sentiment d’estima al país i en el compromís de servei a la gent que hi viu.


Vaig acabant. Al despatx de l’actual president de la Generalitat hi ha un timó que li van regalar un modelista naval de Premià de Mar on hi ha l’inscripció:
cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra!
Així es com hem de governar els propers temps a casa nostra. Amb el cap fred per prendre decisions, el cor calent carregat de sentiments, amb el puny ferm sense tremolors de cames i amb els peus a terra, que vol dir ser conscients d’on som i del que podem fer. Hem de fer possible la fabrica dels sommins que tots volem pel lloc on vivim, be sigui el Molí del Blanquillo, Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, Les Peces o Albinyana. Un lloc ideal per les nostres entitats, associacions, famílies i pel conjunt d’homes i dones que han decidit viure en aquest racó de mòn que, segons Joan Perucho, es “un brillant en la diadema de la creació”.

Vaig acabant, amb una posia que em sembla ideal per un camí a seguir, per uns valors, per una determinada manera d’entendre el món

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.


Rudyard Kipling

Aquí jo crec, amics i amigues, que tots els homes i dones, la nostra gent gran, els infants i els joves hi tenim un molt bon futur, Només en cal confiança. La paraula que englou un sentiment: Confiança en un futur immens.


Moltes gràcies

Quim Nin

diumenge, 5 de juny de 2011

CONFIANÇA


Confiança. Amb aquesta proposta la candidatura de CiU a Albinyana ens vam presentar a les passades eleccions municipals. Ara fa quinze dies a aquestes hores ja teniem els resultats. A Albinyana, vam guanyar a totes les taules de manera indiscutible. A la d'Albinyana, a la de les Peces on els vots a la nostra candidatura vam permetre fer el resultat més gran de la història de la democràcia en aquest nucli històric, i victòria també molt clara a les dues taules de Bonaterra. Els resultats van ser de 839 vots per CiU, 436 pel PSC, 86 per ERCi 30 pel PP.

La campanya ha estat una colecció de vivències, algunes que no oblidarem. Hem fet pinya, bem disfrutat, hem fet xarxa, hem trobat complicitats, hem pencat molt i no ens hem deixat abatre per comentaris negatius. Nosaltres, com sempre, hem apostat per fer les coses en positiu.

Han passat uns dies i hem tingut temps d'analitzar el resultat. Mai en la història d'Albinya hi ha hagut quatre majories absolutes consecutives. Amb el pas dels anys, constatem que en cada elecció hi ha més persones que ens atorguen el seu suport. Així quan vam fer la primera majoria absoluta, l'any 1999 ens vam votar 562 persones, quatre anys més tard el 2003 ja van ser 713. L'any 2007 ens van votar 788 persones i ara han estat 839 els homes i dones que han escollit la nostra papereta, amb prop del 60% dels vots.

Aquest capital de confiança ens obliga a un esforç superior. Des de la humilitat, des de la honestetat, des de la bona feina, des de la fe en les nostres possibilitats, des del compromís amb el nostre municipi.

Aquest proper dissabte hi haurà la constitució del nou consistori. I al vespre, com es tradicional, farem un sopar de celebració. En aquesta ocasió al restaurant Xaloquell de Sant Salvador. Allà farem una trobada des de l'amistat, la complicitat i la satisfacció d'haver fet una bona feina. Si voleu acompanyar-vos podeu trucar a la Marifé Merchán o a la Rosa Ribas, o a qualsevol dels regidors per apuntar-vos. El preu del sopar i ball és de 22 euros.

Mes enllà de la festa, dels resultats, de les bones estones viscudes, a nivell personal només tinc dues paraules dirigides a totes les persones que he sentit tan a prop en aquests anys: Moltes gràcies per les vostres amables felicitacions, mostres d'afecte i proximitat.

dissabte, 21 de maig de 2011

SÓC EL QUIM


Avui sóc candidat a alcalde d’Albinyana.

Però, ser alcalde ha esta, és i espero serà només una etapa de la meva vida. El que he estat, sóc i sempres serè és el Quim

I qui sóc i com sóc?

Doncs sóc d’Albinyana. Tota la vida l’he passada entre Cal Guixó i Cal Martí. Els meus pares, al cel siguin, el Josep i l’Assumpció hem van ensenyar els valors que m’han acompanyat en tot moment: l’esforç, la constancia, el treball, la paciència.

Vaig néixer al mig de l’agost de 1964. 14 mesos més tard que el Joan, el meu germà.

De petit vaig anar a l’escola pública del poble. Amb els anys, el meu fill, l’Aleix, ha estat educat en les mateixes aules del centre escolar.

Desprès de la primària o de l’ EGB que era com llavors s’anomenava, vaig anar a estudiar formació profesional al Vendrell. A la branca d’administratiu. Desprès de cinc anys i amb el títol a la butxaca vaig tenir l’oportunitat de tenir el meu primer contracte laboral. Va ser a la fàbrica de flors seques i artificals “Spanish Decorative Flowers” a les Peces. Allà hi vaig treballar fins que hem va tocar anar a la mili. Sí, sóc dels que encara va “jurar bandera”. Em vaig passar divuit messos a Araca, Vitoria.

En tornar vaig començar les meves aventures períodistiques.D’aquella època conservo el record de ser durant vuit anys cap d’informatius a Ràdio EL Vendrell, membre del consell de redacció de “La Fura”, corresponsal de Ràdio Nacional, el Periódico, el Diari de Tarragona i també membre del primer consell editorial del Punt a les comarques de Tarragona.

El 1992, any olímpic, mossèn Jordi Figueras ens va casar a la Cristina i a mi. I al cap de quatre anys, va nèixer l’Aleix. També a principis del noranta vaig entrar a treballar a la Generalitat com a responsable de l’oficina de Serveis a la Joventut. D’allí vaig passar a treballar com a tècnic de consum i d’ensenyament al Consell Comarcal del Baix Penedès. Vaig aprofitar per tornar a estudiar. I va ser una etapa profitosa: Del pas per la URV tinc la Diplomatura en Relacions Laborals, a l’Universitat Politècnica el títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos i a ESADE i a la Pompeu Fabra un Diploma en Política i Govern.

Els darrers anys els dedico plenament a la vida pública. Primer a la Diputació de Tarragona on he estat diputat de cultura, responsable del Servei d’Assistència Municipal i vicepresident, i des del passat gener, per la confiança rebuda del President de la Generalitat, hem podeu trobar a la Delegació del Govern de la Generalitat. També sóc el president de Convergència al Camp de Tarragona.

Tinc confiança en els homes i les dones del meu municipi. L'he tinguda sempre, perquè sempre els he sentit molt a prop.

divendres, 20 de maig de 2011

GENT DE FIAR: FRANCISCO (PACO) COHARD ORDOÑEZ


Tanca les presentacions de la llista que encapçalo amb el Francisco Cohard Ordóñez, popularment conegut com el Paco.

Va néixer a Jaén. Viu a les Peces, on es va comprar una casa l’any 1976. Té 66 anys. Està casat, es pare de tres fills i avi d’un nét i quatre nétes. Va treballar durant 38 anys en una empresa de coberteria.

La primera imatge del Paco que recordo era de veure'l amb els amics al Bar Santa Anna de les Peces, (el bar de l'Adela) fa molts i molts anys. Eren èpoques on encara no vivia de manera permanent a les Peces. Llavors, jo era jovenet i el Paco, com realment he pogut constatar després, em semblava una persona educada, amable i seriosa. Escoltava les seves converses i em causava admiració la seva sensatesa.

El Paco i l'Adela han estat veïns des del primer dia. I l'Adela va ser tinent d'alcalde en la meva primera legislatura com alcalde. Quan va plegar de regidora, per ocupar el seu lloc, em va proposar entra en contacte amb el seu veí. Li estaré sempre agraït per aquesta recomanació.

Del Paco no puc més que parlar-ne bé. Atent a les demandes dels veïns, proper, resolutiu, centrat. Tot un luxe tenir-lo com a company d'equip.

La seva prioritat és la família, que a vegades abandona una miqueta, per la seva voluntat de servir. Orgullós dels seus fills, de la seva jove i dels seus néts. Es nota, quan parla d'ells, que se'ls estima amb bogeria.

El Paco és l'experiència. Ha estat els darrers vuit anys primer tinent d'alcalde. Una garantia tenir-lo al costat. Un home que toca de peus a terra i que és fiable al cent per cent.

Francisco Cohard, l'home que dona i genera confiança.

dijous, 19 de maig de 2011

GENT DE FIAR: MARIFÉ MERCHÁN BORDALLO


Al número tres de la llista hi ha la Marifé Merchán. Una crack. Brillant, treballadora i, sobretot, molt sincera.

Nascuda a Villagarcía de la Torre (Badajoz). Té 43 anys i fa 19 que viu al Moli del Blanquillo. Però es coneguda arreu perquè es una pencaire. Des de tallar el "cochinillo" de la festa major de Bonaterra fins a preparar les donacions de sang. O organitzant les festes majors o tirant endavant la socialització dels llibres a l'escola. El que toqui. Treballar no l'espanta gens.

La Marifé ha estat imprescindible en l'equip dels darrers anys. La seva predisposició innata a ser útil ens ha permés impulsar moltes iniciatives. Ha tingut un magnífic tracte amb les entitats culturals i de gent gran. I va ser decisiva en l'adquisició dels terrenys on avui hi ha l'Escola Joan Perucho.

Laboralment treballa com a tècnica responsable del programa de difusió cultural de la Diputació de Tarragona. Participa activament en diverses entitats d’àmbit cultural i social. Es consellera al Consell Comarcal del Baix Penedès.

De la Marifé sempre m'hen he refiat. No enganya ni falla mai. En tot moment a punt. I això, en els temps que vivim, es una garantia. El seu valor és la coherència. Li agrada treballar en equip i en xarxa. Aprofito per donar-li unes sinceres moltes gràcies per la feinada feta i per la que, espero, farà. La Marifé és una dona fiable.

dimecres, 18 de maig de 2011

GENT DE FIAR: ESTER HERNÁNDEZ TOMÀS


Torn avui per l'Ester Hernández. L'Ester de Bonaterra I. Ella és la única persona de aquesta part del municipi, Bonaterra I, que hi ha a les candidatures que es presenten a les eleccions municipals. Només Convergencia ha pensat en aquest nucli.

Nascuda a l'Arboç l'any 1973 està casada amb el Tino -una excel·lent persona- i té una filla fantàstica, la Noelia.

Ha estat regidora aquests darrers quatre anys. I he pogut comprovar la seva empatia en tot tipus de situacions. Pateix per resoldre els temes que se li encarreguen. I sempre té un si per resposta a tot el que se li proposa. Ha fet molt bona feina i espero que podrà seguir demostrant la seva vàlua.

Treballa com a comercial d´una empresa d´Assegurances. Abans treballava en una multinacional al departament de vendes com Tècnic Comptable. Pertany a la Junta de Compensació de Bonaterra I i col.labora amb la Comissió de Festes de la Urbanització de Bonaterra-I des de fa molts anys.

Simpàtica amb tothom. S'arremenga quan convé i no li cauen els anells per fer qualsevol tipus de tasca necessària en l'organització de qualsevol activitat.

Fa pocs dies, quan la vaig acompanyar a veure al conseller Lluís Recorder per demanar la solució per treure el perill de l'entrada de Bonaterra vaig adonar-me, una vegada més, de la seva capacitat de convicció.
L'Ester és una dona que no falla.

dimarts, 17 de maig de 2011

GENT DE FIAR: LLUIS ESTEBAN CASTANERA


"Estic casat amb la Sílvia i sóc el pare de la Mar i el Jordi" Aquesta és la presentació que sempre fa el LLuís Esteban.

El Lluís viu a Bonaterra II des de fa dotze anys. Ara ho fa al principi del carrer Moncayo i fa uns anys al carrer del Puig Major. Té 47 anys i va nèixer a la Colònia Güell. És el cinquè de vuit germans. Els vaig casat fa molts anys. El seu casori es va fer als jardins del Museu Dñeu

Es un esportista nat. Pràctica muntanyisme, fitness, ciclime i snowboard.
Té estudis en Turisme i Socilogia. Laboralment, es Delegat d'una Mútua d' Assegurances. Té vint anys en el sectr assegurador. També ha fet feines de gestor i formador d'equips comercials.

Aquesta és la segona vegada que forma part d'una llista electoral. Ho fa carregat d'il·lusió. Té al davant la possibilitat de treballar per l'entorn on viu. I s'esforça per aconseguir-ho. A les sortides per penjar cartells ha estat un dels més actius. Enfilat al capdamunt d'escala o furgoneta sempre disposat.

Quan, fa uns anys, vaig conèixer al Lluís en va cridar l'atenció que era una persona d'idees clares. Que coneix molt bé que és prioritari. No fa volar coloms. I té conviccions fondes.

Quan se li va proposar fer un salt endavant en política local i anar en llocs destacats per poder servir, si rebem la confiança necessària, des d'una regidoria a tot el municipi no ho va dubtar. Volia ser útil al projecte en qualsevol lloc. I a fe de Déu que s'ho ha pres amb moltes ganes.

El Lluís és un persona educada, preparada i amb esperança davant aquest nou repte vital. Un exemple de candidat ben fiable.

dilluns, 16 de maig de 2011

GENT DE FIAR: ROSA RIBAS RIAMBAU


La Rosa Ribas, la petita de les tres germanes de Cal Janet, sempre ha estat una dona activa al servei d'Albinyana.
Casada amb el Ventura i mare de dues filles, l'Elisenda -que aviat la farà àvia- i la Montserrat, sempre ha viscut al carrer de les Quintanes.

La Rosa és una dona de conviccions. Fa quatre anys ja li vam proposar d'incorporar-se al projecte que defensem al municipi. Llavors no va ser possible. Ara la seva entrada a la candidatura ens ha de permetre, si rebem la confiança dels electors, tenir a disposició una persona amb una capacitat de treball espectacular. Sé que farà molt bona feina, i que la seva petjada serà profunda.

Tinc records de la Rosa de quan anavem a classe d'EGB, ella amb la senyoreta i jo amb el Sr. Pascual. Eren èpoques en que els diumenges a la tarda ens els passavem al cinema de la Societat on feien sessió doble.

Ha plogut molt des de llavors. Però la Rosa sempre ha estat a nivel de poble a disposició de tot el que se li ha demanat. Avui es membre del Consell Parroquial d’Albinyana i del Consell Arxiprestal del Baix Penedès. Va ser la primera dona presidenta de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca. Canta al cor de la Passió des de fa 22 anys. Es fàcil veure-la amb la caixa dels calers a cada sopar comunitari que es fa al poble.

D'ella sempre m'ha cridat l'atenció el seu caràcter. Obert i franc. També es patidora (sobretot si juga el Barça). La Rosa es una dona enraonadora. Les seves opinions són fonamentades. Mai parla a la babalà.

Ara, esperem pugui ser una excel·lent regidora. La Rosa és una dona que inspira confiança.

diumenge, 15 de maig de 2011

GENT DE FIAR: PEDRO MELERO ESTEVE


El Pedro Melero és el candidat d'avui. Casat amb la Paqui i pare de la Belen, la Laura i el Xavi. Viu a la Carretera Vendrell-Valls a la Papiola des de fa 22 anys.

Quan el vaig conèixer ja vaig notar que teníem química. Hem fet camí durant molt de temps i mai ha fallat. Arreu ha deixat un molt bon gust de boca en tots els àmbits on ha intervingut. Amb la gestió del transport, en l'àmbit esportiu o bé coordinant els carnets d'entrada a Aqualeón cada temporada o introduint la informàtica a les llars d'avis locals.

Però més enllà de la seva feina de regidor - dotze anys l'avalen- ha deixat l'empremta de rigor i seriositat a la Junta directiva del Consell Esportiu del Baix Penedès on n'es el tresorer o bé al Consell Escolar del Col·legi Sagrat Cor, on també va ser durant uns anys el president de l'Ampa.

Té estudis de FP2 i d’enginyeria Electrònica. És Operador Comercial Especialitzat d’AVE/Llarga Distància a la RENFE. També és radioafeccionat amb llicència A.

El Pedro té un agut sentit de l'humor. Sempre es positiu. Quan el coneixes t'adones que és un home de profundes conviccions. Per ell, hi ho dic amb ple coneixament, la seva prioritat és la família. Vaig participar de la festa de les noces d'or dels seus pares i allà hi va posar tot el sentiment per tal que fos inoblidable.

Colze a colze, hem passat mil i una aventures. Amb el Pedro he trobat un amic dels de veritat. És un home de fiar

dissabte, 14 de maig de 2011

GENT DE FIAR: PILI ANTON


La primera cosa que va dir la Pili Antón quan li van proposar entrar a la candidatura va ser: jo no sóc de Convergència. Li van contestar que no era condició tenir cap tipus de militància per poder formar de l'equip i per compartir el projecte de municipi que volem.

Ella fa sis anys que viu al carrer Teide de Bonaterra II. Mare de dos nens petits, es fàcil trobar-la al parc. Allà ha fet amistat amb moltes altres mares joves. Aquesta d'ara és la primera campanya que viu des de dins. Transmet que s'ho passa molt bé: ja sigui enganxants cartells o vivint, amb un "rebujito" a la mà, la romeria de Tomoví.

Fa temps, em va sobtar el seu nom al facebook: "Pili-antón de Albinyana" Vaig trobar que seria una persona amb ganes d'arrelar-se al municipi. Això de posar el nom del poble en el perfil en aquesta xarxa social no és cosa habitual.

Té la carrera d'enginyeria agrícola especialitat indústries agroalimentàries (URV) i llicenciatura en ciència i tecnologia dels aliments (UAB). Ara treballa de professora de secundària a un institut del Vendrell.

A les reunions de preparació del programa ens ha demostrat els seus coneixements en temes de formació i atur. Ella domina aquest àmbit. I segurament, ens ajudarà molt en el futur.

Al seu temps lliure li agrada passejar per albinyana. Reconeix, sense subterfugis, que està enamorada del municipi.

La Pili és una dona que transmet confiança.

GENT DE FIAR: RAMON CAPDEVILA CARNÉ


El Ramon Capdevila Carné és la primera vegada que participa d'una llista electoral.

Va nèixer a Barcelona l’any 1974. Viu a les Peces des de fa nou anys. Casat amb la Carol i pare d’una filla guapissima.

El Ramon es persona supersociable. Molt amics dels seus amics. Amb ell, les coses semblen sempre fàcils. Optimista de mena. Col·laborador sempre que se li demana. Ara mateix, dins l'Associació Juvenil "El Refugi". Que cal fer una coreografia per un ball, allà hi ha el Ramon, que cal muntar la festa del Halloween allà també hi es, o organitzant una festa flamenca. El que convingui

Es caçador, soci de la Societat local. En les ocasions que he comentat amb ell de temes de feina i de la situació actual veus que és una persona que toca de peus a terra. Des de fa deu anys treballa com encarregat a una empresa d'excavacions a Calafell. El propietari de l'empresa, va venir dissabte passat a la presentació de la llista. En acabar se'm va acostar i hem va dir "L'heu encertat amb el Ramon" Li vaig contestar amb un somriure de complicitat,

El Ramon forma part de l'equip de gent de confiança.

GENT DE FIAR: JORDI FIGUERAS CASELLAS


El Jordi fa campanya ben acompanyat: passeja, cotxet amunt i avall, a la Mireia, la seva filla nascuda el passat novembre.

Viu a Albinyana amb la Iolanda. El Jordi és un entusiasta del poble. Viu al bell mig del carrer de les Quintanes en ple nucli històric.

De formació es tècnic superior en instal·lacions electrotècniques. Treballa a l’empresa Saint Gobain Glass, popularment coneguda com “La Cristalera”.

També es habitual veure’l dalt del tractor per alguna de les moltes vinyes que conreuem amb el mestratge del seu pare, l’Antón. Aquesta vinculació amb el món pagès l’ha fet en els darrers temps president de la Cooperativa Agrària local

Al Jordi li agrada col·laborar en qualsevol iniciativa del poble. Així es fàcil trobar-lo tocant a les matinades de festa major amb el grup de grallers local, de la que n’es un dels fundadors.

Li agrada fer esport. Practica, quan pot, escapades arreu del país amb BTT.

El Jordi de Cal Marino és un jove compromés amb Albinyana i amb el seu passat, present i futur. Es un candidat fiable

dimecres, 11 de maig de 2011

GENT DE FIAR: SILVIA MALDONADO MARIMÓN


Torn per la Sílvia Maldonado Marimón. Viu al carrer Teide de Bonaterra II.
Nascuda a Barcelona l’any 1969. Esta casada. Mare de un fill i dues filles bessones. Estima amb bogeria la seva família. N'he estat testimoni directe els darrers quatre anys quan hem compartit equip de govern municipal.

La principal virtud de la Sílvia és la sinceritat. Sempre va de cara. Amb la veritat per davant. També es una dona molt treballadora. No li cau cap anell per fer la feina que convingui. Ella ha treballat en empreses d’art gràfiques, de neteja, un parc aquàtic i en una benzinera. Actualment es monitora de menjador escolar. I fa pocs dies ha fet el curs de monitora d'autobus.

A nivell local, ella s'ha encarregat de l'àrea de salut en la darrera legislatura. Porten el seu segell els tràmits per la construcció d'un nou consultori a Albinyana (els terrenys ja han estat cedits a la Generalitat) i ha estat una de les impulsores del nou centre de dia de les Peces amb un consultori mèdic annex. Sempre disposada a millorar un dels àmbits més importants al nostre poble: la sanitat

Amb l'Emi, que tenim pendent una anada conjunta al Nou Camp, fan una parella exemplar. Em sento feliç de compartir la seva amistat. Sobretot, perquè son molt bona gent.

La Sílvia és una dona de fiar.

dimarts, 10 de maig de 2011

GENT DE FIAR: JUAN MELLADO REQUENA


Juan Mellado Requena és el candidat d'avui. Viu al Moli del Blanquillo. Està casat i es pare d'un fill i una filla
Abans de decidir venir a viure definitivament al municipi ja tenia un habitatge de segona residència i estiueig a la Papiola. Allí el vaig conèixer. Era un dels organitzadors de la festa major i, llavors com ara, sempre estava disposat a col·laborar.
El Juan treballa a la SEAT, des de l'any 1973. Ho ha fet als departaments de manteniment. fabricació i anàlisi de treball. Ara es cap del Departament de Logística a la Zona Franca. Té títol de maestria industrial en la branca d’Electrònica
Fa molt d'esport. Es fàcil veure'l fent atletisme prop de casa seva.També li agrada el ciclisme i el futbol Ell ens ha cronometrat durant unes quantes edicions les curses populars de la festa major albinyanenca.

Les seves mans estan sempre a punt per a fer massatges. Ha fet estudis de quiromasatjista, reiki, reflexologia i medicina de l'esport. Practica i imparteix classes de Chikung.

El Juan es feliç llegint, cuidant el seu jardí i amb els seus animals. Disfruta amb la natura i els espais oberts. Li agrada mantenir una conversa llarga i distesa. En les reunions de preparació del programa electoral ell ha fet bona part de les aportacions en temes de medi ambient i sostenibilitat.
El Juan és fiable.

dilluns, 9 de maig de 2011

GENT DE FIAR: TONI LÓPEZ JIMÉNEZ


Un dels joves de l'equip és el Toni López. Fa 8 anys que viu a la Papiola, i cap a finals d'any viurà a Albinyana en un dels habitatges de la primera promoció de protecció pública que s'han construit al municipi.

Tot i nèixer a Barcelona ha crescut entre els carrers de la Papiola. Té estudis d'Administratiu i Batxiller en Ciències Socials. Treballa des de fa vuit anys a l'empresa Aigües de Tomoví.

Jove inquiet, de fiar. Els seus companys de futbol -juga a la Joventut Esportiva de Sant Jaume- sap que és un home d'equip, que sempre lluita i que no li agrada perdre.

Organitza amb el seu amic, el Pep Planas i molts altres companys, la festa major de la Papiola. Entre les persones que sempre hi ha el seu costat hi trobem la Lidia, la seva parella. Són encantadors.

Políticament el Toni ja va venir a la candidatura del 2007. Diu que el va convençer l'slogan "aquí tenim futur". Ara encara està més convençut del projecte i creu molt encertat l'slogan senzill i clar d'aquest 2011: "confiança".

El Toni és un reflex de la seva família. Gent honesta, treballadora, i amb ganes de progressar. La recepta perfecta per poder guanyar el futur. Ell és un altre candidat fiable.

diumenge, 8 de maig de 2011

GENT DE FIAR: EDUARDO ISIDRO SAN MARTIN


El candidat que us presento avui és una persona seriosa, amb molta credibilitat. L'Eduard Isidro té 56 anys, està casat amb la Charo i es pare de dues filles. Viu a Bonaterra II des de fa 19 anys.
Té l'aparença d'un home distant. Però res més lluny de la realitat. Es familiar, de tracte afable i amb un bon sentit de l'humor.
Amb ell vaig compartir dues legislatures. Era l'encarregat dels números, de la hisenda local. Hi va dedicar molt de temps a endreçar la situació heretada i va posar en pàctica la seva experiència de més de 28 anys de treball en una empresa del sector financer.
L'Eduard sempre està a punt per col·laborar. És un exemple de compromís. Tant és que estigui al davant de la llista, al mig o al darrera. Hi pots confiar. Sempre té a punt el consell i la visió encertada per cada situació.
Domina l'informàtica i l'apassiona el món dels trens.
Amb ell hem viscut experiències personals que difícilmen oblidarem. Per exemple, quan vam anar tots dos fins a Ortuella(País Basc) en un funeral d'un infant que va morir al parc aquàtic del nostre municipi.

Té estudis de Dret a la Universitat de Barcelona.És Soci de Creu Roja i col·laborador en campanyes d’ajuda humanitària. Va fundar i és soci d'una empresa de logística. El seu nom és DECERO. De l'Eduard m'hen he refiat sempre. I estic convençut que aquesta confiança la mantindrem durant molts i molts anys.

dissabte, 7 de maig de 2011

GENT DE FIAR: MARISA FIGUEROA GARCÍA


Torn per la Marisa Figueroa García. Viu a Bonaterra II des de fa 16 amys. Té 29 anys. La conec des de fa molt de temps.

Amb la seva mare, la Maria, i el seu pare, el Manolo, he anat fet amistat al llarg dels anys. Els vaig conèixer quan la Maria era presidenta de l'Associació de Veïns de Bonaterra. Una dona lluitadora sense a favor dels més febles. I sempre disposada a treballar per millorar Bonaterra.

La Marisa té moltes qualitats dels seus pares. Ara viu a Bonaterra amb el Pakito. Un enamorat del Real Betis. Ah, i m'han dit que aviat la parella vindrà a viure a les Peces.

La Marisa és una jove inquieta i desperta. Sempre disposada a apendre. Ara mateix estudia a les tardes-nits i treballa de dia fent tasques de suport administratiu en un cos de policia. Ella ha vist en directe l'evolució del municipi que hem protagonitzat plegats els darrers anys. I vol ajudar amb tota la seva força a que segueixi aquest camí de progrés.

divendres, 6 de maig de 2011

GENT DE FIAR: ESTHER HIDALGO CALVET


Avui us presento a Esther Hidalgo Calvet. Fa més de 30 anys que viu a les Peces, al carrer Joan Maragall. Recordo la seva activitat durant molts anys en el supermercat de la planta baixa on té avui la residència habitual on hi va pencar moltes i moltes hores.

L'Esther viu amb la seva mare, la Roser, i amb la seva parella, el Pere, i amb dos fills: el Francesc i la Maria. El Francesc és col·lega del meu fill Aleix des de fa molts anys.

Ara l'Esther esta a l'atur. Durant molts anys va treballar al Polígon del costat d'Idiada en una empresa de logística. Ella té esperit crític. Es inconformista i no li fa por arremangar-se i posar-se a treballar. A l'empresa va ser delegada sindical.
Avui també té responsabilitats de gestió com a membre de l’AMPA de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès. Com que disposa de temps ho aprofita per estudiar cursos per atendre persones grans discapacitades i dependents. "Aquest és un món que el trobo adaptable a les meves capacitats. M'agradaria que en els propers temps pugui entrar a treballar amb aquestes persones".

Té capacitat de decisió. I li agrada ballar. Si hi ha música ella arrenca els moviments. Per cert, la seva filla Maria ha sortit igual d'activa.
Amb l'Esther hem compartit dues vegades llista electoral. I sempre m'ha agradat la seva manera d'explicar a la gent la nostra proposta: directa i sense embuts.

GENT DE FIAR: FERRAN GONZÁLEZ MORGADES


El Ferran viu a les Peces. Des de fa sis anys, amb la seva muller, la Montse, i el seu fill. Viu prop dels seus sogres, que el consideren com un fill. Una tarda-vespre del desembre passat vaig tenir ocasió d'anar a casa del Josep Solé, pare de la seva esposa. Feia poc que havia estat ingressat a l'hospital. De la conversa que vam tenir comentant la seva evolució hem va quedar gravat el comentari fet en relació al Ferran. "Me l'estimo com si fos fill meu" Ho va dir amb tanta i tanta passió que vaig notar que tot era sinceritat.

I és que el Ferran té el cor a la mà. Es tècnic de serralleria en una fusteria a Valls. El primer contacte amb ell el vaig tenir quan era vicepresident de l'AMPA de l'Escola Joan Perucho. A les reunions de la candidatura han estat importants les seves aportacions per buscar un millor futur pels nostres infants i joves.
Té moltes ganes de treballar per la cultura i per l'esport. On per cert, ara és secretari del Club Poliesportiu Les Peces.

Quan vam tenir una conversa franca i distesa sobre la seva presència a la llista va fer una petició clara: fer passos elevats per reduir la circulació a la zona on viu. Ell ja sap que en el projecte de la segona fase dper col·locar nous passos hi seràn aquests que, carregat de raó, reivindica.

El Ferran sempre està a punt. Per col·laborar, per implicar-se.

dimecres, 4 de maig de 2011

GENT DE FIAR: ÀNGELS CAÑELLAS VIDAL


L’Àngels viu a les Masies del Torrent. Amb el Jaume Palau, amb qui he compartir històries de tota mena.
Gràcies a ella, la candidatura d’enguany de CiU compleix una premisa que mai en la vida democràtica local s’havia donat: una llista on hi ha ha representació de tots els nuclis i urbanitzacions.

A l’Àngels la vaig conèixer al Vendrell fa molts anys. Ella ja va venir a una desfilada de modes a principis del noranta a Albinyana a fer la feina de maquilladora.

Sempre disposad a col·laborar en tot el que se li proposa. Ho saben els grups de teatre del Centre i la Cumprativa de Llorenç. Li agrada la fotografia i ha guanyat alguns premis.

Fa un parell de dies, en una reunió de campanya, vaig descobrir que escriu poesia i narrativa. Alguna de les seves creacions es poden llegir, amb pseudònim, a la següent adreça; www.relatsencatala. Té altres passions: llegir (diu que és el seu vici), li agrada la psicologia i tot allò que faci referència al creixement personal, la vida rural, mirar el mar i, sobretot, els animals. Ella m'explica que “els animals son grans mestres ja que et transmeten la senzillesa, que la vida és equilibrada i tranquil-la i que val la pena contemplar-la des d’aquest punt de vista”

dimarts, 3 de maig de 2011

GENT DE FIAR: MIREIA SANTACREU PASTOR


A la Papiola hi ha molt bona gent. Alguns hi viuen des de fa molts i molts anys, d'altres fa poc temps que hi resideixen. Una dona jove, la Mireia Santacreu, mare d'un fill entra a formar part de la candidatura per primera vegada. La Mireia es Infermera especialista en Infermeria de Salut Mental. Treballa com a DUI al Sociosanitari de Salou. També ha treballat a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital del Vendrell.Ha fet docència durant 4 anys i ha participat en congressos de Salut Mental arreu de l’estat espanyol.

Abans de conèixer la Mireia vaig conèixer el seu pare. L`Àngel Santacreu, una de les persones més cultes que tenim al municipi. D'ell vaig apendre que volia dir ser "etalonador". Segons vaig entendré de les seves explicacions, un etalonador seria un tècnic de laboratori que domina el color, el contrast i la brillantor en temes de cinema. Vaja, que fa de nit una seqüència gravada de dia.

La Mireia va demanar més implicació amb el municipi. Té moltes ganes de treballar a favor de la gent que hi vivim. I la seva presència en el nostre equip constata aquesta voluntat de servei.

dilluns, 2 de maig de 2011

GENT DE FIAR: PEP PLANAS ROBLES


El Pep és un jove exemplar. El gendre que tota mare voldria per la seva filla. Tot ell és compromís i rigor. Fa molts anys que el cónec. De quan era petit i jugava de porter o organitzava festes de barri. Amb La Maria, la seva mare, vaig compartir aqui a Albinyana equip de govern fa uns anys i vaig aprofundir molt el meu coneixement sobre la diabetes que el Pep té.

El Pep viu amb la Sandra. I plegats tenen avui un gran motiu de felicitat. Es diu Gerard i ja està en camí.

Ara treballa al Consell Esportiu del Baix Penedès com a coordinador d’activitats. Es tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives. Entrenador de futbol. Organitzador d’activitats a la festa major de la Papiola. També es membre dels Castellers Nens del Vendrell.

Fa uns anys va anar a les llistes de CiU en unes eleccions al Parlament de Catalunya representant als joves de la comarca. Recordo el sopar on el vam presentar. Era al mes d'agost al Poliesportiu de les Peces. Va fer un petit discurs que demostrava la seva estima per aquesta terra.
El Pep és un jove de fiar

diumenge, 1 de maig de 2011

GENT DE FIAR: JOSEP PALAU VILA



A partir d'avui i fins el dia final de campanya de les municipals us aniré explicant qui m'acompanya en aquest projecte. Els homes i les dones que formem la candidatura de Convergència i Unió al municipi d'Albinyana que tinc l'honor d'encapçalar. Us els presentarè per ordre invers a la llista.

Avui li toca al torn al Josep Palau, el cuiner. Viu amb l'Esther a la Canal la part més alta del nucli d'Albinyana. Es pare de tres filles i avi de dos néts i una neta Es cuiner de professió. Ha treballat a diferents establiments de prestigi en el món de la restauració. Al poble sabem que un bon àpat de porc senglar o el dinar de Carnaval porten el seu segell.
El Josep és de tracte afable. També fa de pagès. I és un bon esporgador d'oliveres.
Molta gent desconeix d'ell que li agrada la pesca esportiva.

Ell tanca la llista. Com ja va fer fa quatre anys. I ho fa amb la mateixa il·lusió que anés al capdavant. El Josep és de fiar.

dimarts, 26 d’abril de 2011

JOSEP MANEL LALIGA GUANYÀ EL CONCURS LITERARI JOAN PERUCHO



JOSEP MANEL LALIGA GUANYA EL CONCURS LITERARI JOAN PERUCHO

El veí de Santa Oliva, Josep Manel Laliga ha estat el guanyador de la 12a edició del Concurs literari Joan Perucho, organitzat per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Albinyana.

El treball de Laliga va ser escollit per un jurat qualificador que presideix Sofia Perucho, filla de Joan Perucho i està format per representants de les entitats culturals del municipi. El portaveu del jurat es Miquel Casellas que en l’acte de lliurament de premis va destacar la qualitat de tots els treballs presentats.

La resta de premiats en la present edició han estat Joan Guzmán, en la categoria juvenil; un treball col·lectiu dels alumnes de 6è de l’escola Joan Perucho i Laura Gil Bartra, en infantil, i la Maria Sancha Grífols i el 4t de l’Escola Joan Perucho en la categoría aleví. La festa de lliurament es va fer el passat diumenge a la tarda a la Societat d’Albinyana.

L’alcalde albinyanenc, Quim Nin, va explicar que el concurs “pretén, d’una banda, retre homenatge al millor ambaixador que ha tingut mai Albinyana i apostar per fomentar la cultura mitjançant el món màgic de les lletres. Aquest concurs literari va néixer, també, com una forma de treballar a favor de la nostra llengua”.

diumenge, 24 d’abril de 2011

12 ANYS DE CONCURS LITERARI PER RECORDAR A PERUCHO


Joan Perucho (Barcelona, 1920 – 2003). Poeta, novel·lista, crític d'art i articulista. Publicà poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica d'art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, móns misteriosos i plena de referències adreçades a un públic culte..

Des de fa dotze anys recordem a aquest magnífic escriptor que va convertir la seva casa de Cal Groc al carrer Major d'Albinyana en la seva residència d'estiueig i de molts caps de setmana.

Perucho ens va deixar l'octubre del 2003. Però, per nosaltres no ha marxat del tot. La lectura dels seus escrits, encara avui ens porta imatges del nostre poble. Una de les primeres iniciatives per mantenir aquest vincle entre Perucho i el municipi, a part de batejar l'Escola Pública amb el seu nom, va ser la convocatòria d'un concurs literari, que any darrera any, convoca l'àrea de cultura de l'Ajuntament.

Un concurs literari,que sense fer molt de soroll, ha esdevingut un clàssic a l'entorn de la Diada de Sant Jordi. I és que Perucho va ser el millor ambaixador que hem tingut. La seva obra ha estat traduïa a molts idiomes. I un dels seus llibres de poesia més important el va anomenar "Quadern d'Albinyana".

En aquest llibre hi surt aquest poema:

NENS AL CARRER D'ALBINYANA

Infantesa: rotllana i vol d'ocell.
Un crit o un rull t'amenaçava ara
tant com el puny o el llavi. Vas saber
que les coses naixien cada dia,
que aquestes mans esquerden la rialla,
que basta un mur per ésser aquest estel.

Des de fa una dotzena d'anys, el Sant Jordi local té un color especial. El color que enlluerna les bones lletres i que crea una atmosfera inconfusible.

divendres, 22 d’abril de 2011

BON SANT JORDI


Avui es Sant Jordi. Dia de colors. De roig encès de les roses i de tapes acolorides de llibres. Dia de brogit, de petons, de delicadesa.

Sant Jordi és un dia especial. Enguany encaixonat entre el Divendres Sant i la Pasqua. Però es igual. L'hem de viure, sentir, compartir-lo.

La llegenda de Sant Jordi ens empeny a seguir estimant el nostre poble i en definitiva el país. Estimar la gent, a seguir lluitant amb la força de la tendresa per la feina ben feta i amb la fermesa del cavaller.

No podem abaixar el compromís. Al contrari. Es dia d'afirmació. De sentir el que som i com som. I en el fons, de transmetre tot el reguitzell de valors positius que ens han de fer guanyar el futur.

Avui, Sant Jordi. Somriues i abraçades. Bon Sant Jordi!!!

dimarts, 19 d’abril de 2011

LA PROPOSTA QUE ENCAPÇALO


Aquesta es la candidatura de CiU a les eleccions del proper mes de maig.
Gent honesta, treballadora, amb conviccions, amb moltes ganes de fer un bon servei al municipi, amb experiència, carregats d'il·lusió.
Es un honor poder encapçalar aquest equip. D'entrada, els hi dono a tots i a totes el més sincer agraïment per la seva implicació, i sobretot, per l'empenta, dedicació i ganes que hi han posat des del primer moment.

1 Quim Nin Borreda
2 Paco Cohard Ordoñez
3 Marife Merchán Bordallo
4 Esther Hernández Tomas
5 Lluis Esteban Castanera
6 Rosa Ribas Riembau
7 Pedro Melero Esteve
8 Pii Anton Senau
9 Ramon Capdevila Carné
10 Jordi Figueras Casellas
11 Silvia Maldonado Marimón
S1 Juan Mellado Requena
S2 Toni Lopez Jiménez
S3 Eduardo Isidro San Martin
S4 Marisa Figueroa García
S5 Esther Hidalgo Calvet
S6 Ferran Gonzalez Morgades
S7 Angels Cañellas Vidal
S8 Mireia Santracreu Pastor
S9 Pep Planas Robles
S10 Josep Palau Vila

Crec fermament en les nostres possibilitats de rebre la confiança majoritària de la ciutadania local. Aviat farem la presentació pública de la llista i donarem a conèixer les propostes pel proper període.

En aquest mateix blog us les aniré exposant.

diumenge, 17 d’abril de 2011

CAMÍ DEL 22 DE MAIG



D'aquí poca estona es tancarà el termini per la presentació de candidatures cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig.
A Albinyana hi haurà, si no hi ha novetats de darrera hora, quatre candidatures. Una, la de CiU, tinc l'honor de tornar-la a encapçalar.
A la llista hi ha renovació i continuïtat. Gent jove, amb il·lusió i moltes ganes de treballar i també veterania i experiència. I sobretot compromís.
I gent representativa de tot arreu. Homes i dones que fa molts anys viuen al municipi, alguns hi hem nascut o bé d'altres que fa molt poc temps que hi resideixen.

Fa dies que anem preparant el programa electoral. Per cert, participatiu, ja que hem obtingut moltes iniciatives mitjançant aportacions rebudes a idees@quimnin.cat

Junts volem fer el camí per renovar la confiança dels nostres veïns i veïnes.
Comença una història intensa que us anirè relatant per aquest camí. Demà us donaré a conèixer la llista que en els seus primers llocs ja us avanço que hi van el Paco Cohard de número 2, la Marifé Merchán de 3 i l'Esther Hernández de 4.

dilluns, 11 d’abril de 2011

MILLORANT LA SANITAT


Dijous passat al consultori mèdic de les Peces es van fer, per primera vegada, les primeres extraccions de sang.

Aquest nou servei d'anàlitíques a les Peces es la darrera millora en l'àmbit sanitari que hem fet al nostre municipi.

Dels equips de govern que he encapçalat, la regidoria de Sanitat sempre ha estat una de les prioritàries. Des de l'Adela Navarro, fins avui amb la Sílvia Maldonado, hi hem dedicat moltes hores a fer avançar aquesta àrea. I no hem parat d'actuar-hi en els darrers anys. Així tenim en construcció a la nova Rambla del Penedès -també a les Peces- d'un nou consultori mèdic. O la cessió dels terrenys necessaris per fer també un nou consultori a Albinyana, just en el terreny de darrera de l'actual.

O bé el servei de taxi per fer les anàlitiques de sang que fa que molts veïns amb problemes de mobibilitat puguin venir i tornar a casa en acabar l'analìtica, o el servei de podologia, o les visites del pediatre...

I reformes com la de mobiliari dels darrers mesos del consultori local d'Albinyana, o la incorporació de l'aire condicionat, o l'adquisició d'aparells com per exemple un electrocardiograma.

Sabem que convé i no escatim esforços en fer-ho viable.

I és que un poble avança també en qualitat si la seva sanitat funciona. I en el nostre cas, més enllà de l'acció municipal, tenim una plantilla de professionals excel·lent: la doctora Benita Peray, la infermera Anna Maria Marin i l'administrativa, la Lucia Montoro.

Elles són el veritable motor i el combustible necessari. Que per molts anys poguem compartir aquest nivell de bones prestacions i qualitat humana de l'equip sanitari del nostre municipi.

dissabte, 2 d’abril de 2011

TORNEN "PÀGINES DE PASSIÓ"



"De les arrels colgades sota terra, en surten els espàrrecs i quan s’han tallat o cremat les esparregueres, en neixen una gran brotada. Les Pàgines de Passió d’Albinyana són un cant a la VIDA.Les arrels són mil·lenàries, han sofert destrosses, cremades, sequeres i podades, però la fe del poble ha perdurat i ha rebrotat amb nou vigor." Aquest fragment és de la presentació que va fer el nostre arxiprest Mn. Josep Maria Barenys del programa del vintè aniversari de les representacions.

Ara fa unes setmanes hem començat a assajar les representacions d'enguany. Una vegada més es faràn el dissabte a les 10 de la nit de la vigilia del diumenge de Rams i el mateix diumnge de Rams a les vuit de la tarda. Una representació de poc més d'una hora de durada que combina la música, la paraula i la reflexió.

Tornaré a fer de Pilats, el mateix paper que faig des del primer dia, En aquell ja llunyà 1990, quan per recaptar diners per la substitució de l'àngel que presideix el campanar de la nostra església, el nostre estimat mossèn Jordi Figueras va escriure un text que ha esdevingut un clàssic.

Amb la Passió hi he vist sempre una bona manera de fer poble. De demostrar-nos que som capaços de fer dignament allò que ens proposem. Que sigui per molts anys que es mantingui amb tot el vigor actual.

dimarts, 29 de març de 2011

ADÉU GINÉS -Duhti"



A vegades una trucada de telèfon et gela el cor.
Avui ha estat un dia trist. M'ha trucat el president de l'Associació d'Avis de Bonaterra, el Felipe López, per comunicar-me que s'havia mort d'un atac de cor, el Ginés.

El Ginés Rodríguez Vicente era un veí de Bonaterra. Molts el coneixien com "el poeta". I es que el Ginés també conegut per "Duhti" va deixar escrit com era en el seu darrer llibre "Desenlaces y Tragedias- La pareja y los hijos son la vida no permitas que te la quiten".

¿Quiés es DUHTI?, nos podemos preguntar. DUHTI es un hombre que sueña com el Desarme, la Unión de los Hombres, con la Tierra i la Industria. Con tales pretensiones, es un poeta atrevido. Sin titulos universitarios...La calle le ha enseñado las asignaturas que marcan los sentimientos del ser humano, com son el respeto, la libertad, la necesidad de supervivencia y la respuesta de los legisladores.

Aquest llibre que parla de la vida en parella, les separacions, els fills.. s'havia presentat, amb molt d'èxit, fa molts pocs dies a Vilafranca del Penedès, I a mi em tocava fer la presentació al meu poble el proper mes de maig a Bonaterra, en motiu de l'aniversari de la Llar d'Avis. Ja porto llegit més de la meitat del volum i la notícia d'avui m'ha trasbalsat. Aquest vespre he aprofitat, en homenatge seu, per llegir unes quantes pàgines més.

Sempre recordaré la il·lusió que traspuava el passat 20 de gener a la festa dels Tres Tombs quan em va regalar i dedicar un exemplar.

Reposa en pau, Ginés. Avui hem perdut un bon home i, a la vegada, un home bo.