dijous, 10 d’abril de 2014

25 anys apassionants

En els inicis d’un llunyà 1990, ja feia alguns mesos que en el marc de la Comissió per renovar l’Àngel que corona el campanar de l’església d’Albinyana barrinàvem quines opcions tenien per recaptar diner per poder pagar la bastida, la restauració del campanar i el nou àngel que el corona.. Era una comissió formada per una barreja de joventut i experiència, que vam acollir amb ganes la proposta del llavors mossèn del poble, Jordi Figueras i Jové, avui vicari episcopal de Tarragona i màxim responsable de la parròquia de Sant Joan tarragonina, per fer una representació d’una Passió.



Una Passió? I aquí, a Albinyana? Doncs, sí. El mateix mossèn es va posar mans a la feina i en pocs dies, ja tenia el text preparat. Molts ens vam engrescar ràpidament. Calia fer una recerca dels actors i narradors, la formació d’un cor –que encara avui persisteix-, buscar un director i fer el vestuari. I vet aquí que el bonastrenc Josep Sanromà va esdevenir el primer director, la sempre recordada Lola Amigó es va encarregar dels vestits i el Josep Maria Guitart va dirigir, com ha fet fins avui, el cor mixt que acompanya les representacions.



I tot va acabar -gràcies a la capacitat de convicció de mossèn Jordi- en un petit miracle. I el muntatge va esdevenir un èxit. Avui, “Pàgines de Passió” compta amb recursos visuals i sonors col•locats en moments simbòlics de la representació gràcies en bona part al treball de la directora escènica dels darrers anys, la tarragonina Mercè Sardà. I l’obra, de la mateixa manera que es va fer ja en la primera representació, té un narrador que fa avançar la Passió amb l’ajut de comentadors immersos entre el públic que adopten papers positius i negatius sobre el que passa a l’escena. Aquesta connexió entre públic i representació converteixen les ”Pàgines de Passió” d’Albinyana en una dimensió diferent a les passions convencionals



Aquest cap de setmana tornarem a escenificar aquesta original proposta basada en textos evangèlics sobre la Passió de Crist. En el meu cas em tornaré a rentar les mans, interpretant el paper del governador de Judea, Ponç Pilats, com ho he anat fent des de la primera representació. I d’això fa vint-i-cinc anys.



Rentar-se les mans podria significar manca de compromís. En el cas de les Pàgines de Passió, això no ha passat mai. Hi ha el compromís personal i intransferible de fer poble. De perpetuar una tradició. De sentir-se comunitat. Algú pot pensar que cada any és el mateix. S'equivoca. Cada any, és diferent. I el missatge i els valors que traspua el text són tan actuals que no envelleixen. I, el que és més destacable, no deixen indiferent ni als qui ho contemplen ni als que hi participem.