diumenge, 12 de juny de 2011

DISCURS D'INVESTIDURA COM ALCALDE D'ALBINYANA 11 DE JUNY 2011


DISCURS D’INVESTIDURA 11 DE JUNY DE 2011



Benvolgudes regidores i benvolguts regidors, senyor secretari de la corporació, representants d’entitats, benvolguts veïns i veïnes, senyores i senyors,
Us agraeixo la vostra presencia en aquest ple solemne, important, de constitució del nou ajuntament democràtic d’Albinyana.

Les meves primeres paraules com a alcalde són similars a les que vaig pronunciar el 1999, el 2003 o el 2007 en un acte similar al que avui fem: Moltes gràcies.

a) als que veu anar a votar el passat 22 de maig. Amb independència de que votessiu en blanc o agafessiu la papereta dels que es presentaven com a centrats en tu, sempre hi som, Il·lusió i treball o la de que demanava confiança. La ciutadania d’Albinyana va tornar a demostrar que es pren molt seriosament les eleccions municipals i va tornar a esdevenir un dels llocs de més participació de Catalunya. L’alta participació, la més alta del Baix Penedès amb el 80%, representa també una voluntat dels homes i dones que viuen al municipi.


b) Agraïment més especial encara per les 839 persones, homes i dones, que van escollir la papereta de CiU. La candidatura guanyadora d’aquestes eleccions que aplega sensibilitats territorials, socials i d’arrelament. En la meva opinió, una excel·lent llista de persones que tinc l’honor d’encapçalar i que ha rebut la confiança majoritària arreu. A totes les taules electorals de Bonaterra, les Peces o Albinyana, el conjunt de veïns i veïnes de tots els nuclis de població van avalar amb el seu vot les nostres propostes i una determinada manera d’entendre i de fer política. Aquesta xifra de 839 es la máxima confiança mai atorgada a una candidatura en qualsevol elecció feta mai en els mil anys d’història del municipi.


c) Moltes gràcies també a les nostres famílies. Per la seva paciència infinita, comprensió, i per aguantar les restriccions que genera l’acció pública. Ells no fan directament política però la pateixen en primera persona. Es moment doncs d’agrair el seu suport, estima i esperit de sacrifici. Ser alcalde o ser regidor o regidora té un cost. En hores d’absència dels que tens a prop. La nostra dedicació es 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any


d) I en un àmbit més concret vull adonar les gràcies també als regidors que m’heu fet confiança ara fa uns minuts i que m’heu escollit com alcalde. A vosaltres, Paco, Marifé, Ester, Lluís, Rosa, Pedro sincerament moltes gràcies. Hem fet amb alguns de vosaltres un llarg camí, amb d’altres ara comencem a donar els primers pasos. Se de la vostra capacitat de treball, del vostre compromís sincer, de la capacitat de fer bona feina. Sou un equip fantàstic que teniu una actitut positiva davant la vida. Se de la vostra humilitat, no sou salvadors de res, sou servidors del poble on viviu, i que gràcies al pòsit de confiança que hem rebut farem front als reptes de gran calat que haurem de superar entre tots. Fareu bona feina com van fer en els equips de govern que he encapçalat l’Eduard Isidro, l’Adela Navarro, la Maria Robles o, fins ahir mateix, la Silvia Maldonado


Hem fet un llarg camí. Visible als ulls de tothom. Amb molts encerts i també, ho reconec, amb més d’una errada. Però això és humà. No s’equivoca mai qui no fa mai res.
Algú podria pensar que després dels anys que porto al capdavant del municipi ja n’estic cansat. Res més lluny de la realitat. A cada nou compromís, repte o necessitat creix la meva il·lusió per fer-la viable. En el meu cas, avui segueixo enamorat d’Albinyana i de la seva gent. Aquest és el poble on hi trobo totes les gràcies del món, El sento al cervell, als nervis, a les genives i a la sang, hi veig la seva subtil aureòla i els seus perfums, colors i paisatges em continuen agradant.

Ara tots vosaltres, nova corporació, ja sou regidors. S’acabat el pim-pam-pum de les campanyes electorals. Ara toca imteressar-se de debó pels problemes dels nostres veïns i veïnes. No hem de cercar la picabaralla estèril, que el ciutadà no premia, sino que cal un exercici constant de diàleg, de recerca de consensos i d’acord. Entre nosaltres mateixos en aquest ple, però també amb el conjunt d’entitats culturals, educatives, de joves, agràries, de gent gran. Hem de fer possible la suma que multiplica. Heu de ser sempre observants del nostre entorn. Sempre somiadors en els projectes. Sempre ambiciosos pels nostres veins. Sempre obssessionats per tothom


Demano avui, com sempre he fet, actituds positives. Des de la posició ideologica de cadascú. Gràcies a Deu d’actituts positives n’hi ha moltes a casa nostra. Exemples personals i col·lectius. En l’organització d’un acte, en la dedicació als més necessitats, en l’atenció als nostres infants, joves, o gent gran, en el treball quotidià.


Des de la política local no podem, ni devem, ocultar, maquillar o desfigurar la realitat en benefici dels missatges. Avui la gent valora més els testimonis que els mestres i quan valora aquests últims, és perquè son testimonis. Nosaltres volem ser gent de paraula i de fets. Un Govern que s’explica, que pren decisions, i que compleix. Sense divorci entre l’explicació, els fets i el compliment dels compromisos. I adoptant les decisions que convingui en cada moment, encara que siguin impopulars i que no produeixin satisfacció intima, però que cal adoptar pensant en el bé comú.

Un ajuntament no és un ens abstracte, sense cor ni ànima. Vull que el nostre sigui un consistori que es dediqui a augmentar els serveis a les persones, que vetlli per la bona qualitat de vida, pel respecte a les tradicions, el territori i el medi ambient. Que ho faci des de la responsabilitat, des de la coherència i el compromís. Amb mà estensa i voluntat d’acord. Sense crispació ni menyspreus. Tal com ho fa el personal administratiu, la nostra brigada o el polícia local.

Aquest nous temps requereixen visió més enllà de legislatura de llarg termini. De generació. Hem fet en el passat equipaments de llarg abast com, per exemple, la nova escola, o, en el present, el nou centre de dia. Aquest dos exemples diuen molt de la nostra filosofia d’atenció a les persones. Primer la formació. Amb més cultura més llibertat. I al mateix nivell l’atenció a la gent gran, un exemple de sacrifici i generositat a les persones que ens ha permès, amb el seu treball, ser avui el que som.

Hem de creure en nosaltres mateixos. Per sobre i per sota del temes materials hi ha una idea poderosa, atractiva i compartida que ens salva de les derrotes i ens projecta cap el futur: el creure en el poble, en les nostres forces, creure en un sentiment d’estima al país i en el compromís de servei a la gent que hi viu.


Vaig acabant. Al despatx de l’actual president de la Generalitat hi ha un timó que li van regalar un modelista naval de Premià de Mar on hi ha l’inscripció:
cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra!
Així es com hem de governar els propers temps a casa nostra. Amb el cap fred per prendre decisions, el cor calent carregat de sentiments, amb el puny ferm sense tremolors de cames i amb els peus a terra, que vol dir ser conscients d’on som i del que podem fer. Hem de fer possible la fabrica dels sommins que tots volem pel lloc on vivim, be sigui el Molí del Blanquillo, Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, Les Peces o Albinyana. Un lloc ideal per les nostres entitats, associacions, famílies i pel conjunt d’homes i dones que han decidit viure en aquest racó de mòn que, segons Joan Perucho, es “un brillant en la diadema de la creació”.

Vaig acabant, amb una posia que em sembla ideal per un camí a seguir, per uns valors, per una determinada manera d’entendre el món

Si pots dur el cap ben posat sobre les espatlles
Quan altres el perden i a més te'n culpen;
Si pots confiar en tu quan tots de tu dubten,
Però tenir compte de llurs dubtes;
Si pots esperar sense que et cansi l'espera,
O suportar calúmnies sense pagar en la mateixa moneda,
O ésser odiat sens donar cabuda a l'odi,
I no per això semblar massa bo o massa savi;

Si pots somiar sense que els teus somnis et dominin;
Si pots pensar sense que els pensaments siguin la teva meta,
Si te les pots veure amb el Triomf i el Desastre
I tractar per igual aqueixos dos farsants;
Si pots tolerar que els brètols
Tergiversin la veritat que has expressat,
I la converteixin en trampa per a babaus,
O veure enrunada l'obra de la teva vida
I ajupir-te i reconstruir-la amb velles eines;

Si pots fer un lligat amb tots els teus guanys
I llençar-los al caprici de l'atzar,
I perdre'ls, i tornar a començar des de zero
Sense que surti ni una queixa dels teus llavis;
Si pots posar al servei dels teus fins
cor, entusiasme i fortalesa, fins i tot exhaurits,
I resistir encara que no et quedi res,
tret de la Voluntat, que els digui: "Endavant!";

Si pots dirigir-te a les multituds sense perdre la teva virtut,
I alternar amb reis sense perdre la senzillesa;
Si no poden ferir-te amics ni enemics;
Si tots compten amb tu, però no massa;
Si pots omplir l'implacable minut
Amb seixanta segons d'esforç agosarat,
Teva es la Terra i tot allò que hi ha,
I, més encara: seràs home, fill meu.


Rudyard Kipling

Aquí jo crec, amics i amigues, que tots els homes i dones, la nostra gent gran, els infants i els joves hi tenim un molt bon futur, Només en cal confiança. La paraula que englou un sentiment: Confiança en un futur immens.


Moltes gràcies

Quim Nin

1 comentari:

Miquel Casellas ha dit...

Molt bé. tu saps parlar altres del teu partit donen voltes i no saben ni d'on van ni d'on venen.