EL BALANÇ DEL 2009 ÉS AGREDOLÇ

Avui és el dia de l'home dels Nassos. És la darrera jornada d'aquest 2009 que ja s'esgota.
A nivell d'Albinyana ha estat un any agredolç. Les notícies positives, que n'hi ha hagut, s'han barrejat amb les negatives -molta gent a l'atur- i les més tristes - la desaparició de persones estimades.

En el capítol de coses positives trobem l'inici de les obres dels primers habitatges de protecció oficial que es fan al municipi, i que al proper estiu estaran enllestides a punt per entrar a viure-hi, la celebració dels vint anys de representacions ininterrompudes de Pàgines de Passió, les obres públiques fetes gràcies a ajudes de fons estatals com la nova pista de Bonaterra o la millora d'enllumenat en diferents indrets, l'organització del sopar comarcal de la Lliga contra el Càncer, la consolidació de la fira d'artesania, el bon funcionament de tot el mòn escolar -CEIP i llar d'infants- la recuperació del Pa Beneït o el naixement de l'associació juvenil el Refugi que ja ha organitzat amb molt d'èxit la festa del Halloween i el primer Pessebre Vivent.

I, naturalment, un plat fort: la nova bèstia de foc local, el Nyctalus que ha fet vibrar al jovent durant tot l'estiu.

Hem tingut episodis singulars com una ventada espectacular el passat mes de gener, problemes amb la pressió de l'aigua al nucli d'Albinyana -ja en vies de sol·lució-, o sovint situacions d'incivisme.

D'altra banda aquest any ha estat dur per molts veïns i veïnes. La crisi ha apretat de valent i, personalment, no m'ha deixat indiferent. Escoltar,veure i viure de prop com gent que aprecies ho passa molt malament és una experiència dura.

I també he viscut només de molta tristesa. En motiu del darrer adéu a persones molt entranyables i amb qui hi tenia un tracte d'amistat. Com per exemple, la pèrdua del nostre bisbe Joan Martí i Alanis, de qui guardaré sempre les seves darreres paraules en la meva visita a l'Hospital del Mar quatre dies abans del seu decès. O el darrer adéu a Manel Bofarull, l'amic cordial i cronista de la realitat albinyanenca que no va poder arribar a la festa major de l'agost. O del Francisco Camacho, el primer president de l'Associació d'Avis de Bonaterra, tot un cavaller que va fer possible la unió de la gent gran amb molta traça i bon tracte. I tants altres veïns i veïnes més joves o més grans que han emprés el camí cap al cel.

Fer balanç sempré es comparar: guanys i pèrdues, debilitats i fortaleses, entrades i sortides. Com dic al títol, el 2009 ha estat agredolç.

I ara arriba el 2010, l'any del Mil·lenari del primer document que parla d'Albinyana. L'any, on els manaires de l'Estat ens diuen que sortirem del pou. L'any on espero podrem canviar amb el vot el trist govern que tenim a Catalunya. L'any on espero que la gent pugui ser una mica més feliç, que trobi o mantingui el seu treball, que conservi la salut.

I que el poble vagi avançant, com ho ha fet els darrers 30 anys. Per aixó la foto de l'any és la de l'acte d'homenatge a tots els alcaldes, regidors i regidores que durant tota la democràcia han fet molt bona feina en favor de la convivència i el progrés del nostre municipi.