dissabte, 11 de setembre del 2010

ONZE DE SETEMBRE: UN ESGLAÓ EN LA CADENA DE LA LLIBERTAT


Avui és Onze de Setembre. Enguany al municipi hem fet dues jornades emotives de commemoració. Ahir al vespre a les Peces vam acollir la trobada comarcal itinerant amb la presència del president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, el vicepresident del Congrés de Diputats, Jordi Jané, el secretari general del Departament d'Economia, Martí Carnicer i diferents alcaldesses i alcaldes, consellers i conselleres comarcals, entre d'altres autoritats. I molt de públic. Va ser una vetllada carregada de patriotisme que va culminar amb una magnífica actuació del grup de Percussió del Conservatori de la Diputació de Tarragona.
Aquest matí hem fet la tradicional ofrena per part d'institucions i entitats a la fossa comuna del cementiri vell d'Albinyana. Us reprodueixo algunes fragments del parlament que he adreçat als assistents a aquest entranyable acte.

Som aquí, un any més, vinguts per la Davallada, que també diuen es el camí que ens porta cap al cel. Permeteu-me un record emocionat per a totes aquelles persones que cada setembre venien aquí al cementiri vell d’Albinyana a retre un senzill però molt emotiu homenatge a totes les víctimes de la guerra.
Ho repeteixo cada any perque ho sento així. Les guerres, totes les guerres són inútils. No hi ha guanyadors ni perdedors. Només víctimes.

Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té ànima. Voleu més líders que una gent, com la que hi ha aquí mateix enterrada que va donar la seva vida en la defensa d'uns ideals?

Amics i amigues, tots nosaltres amb la nostra presència matinal, aquí, cada Onze de Setembre fem un acte de dignitat. Exposem als ulls de tothom la grandesa de la bona gent que vivim a Albinyana, les Peces, Bonaterra, Molí del Blanquillo o la Papiola
Enguany el nostre poble commemora el mil·lenari del primer document escrit on hi apareix Albinyana. Això vol dir que tenim arrels ben fondes. Venim de lluny.
Els pobles que tenen arrels profundes són els que aguanten més les situacions complicades.
Són com les canyes del deserts o les plantes que creixen vora els rius. Aguanten les ventades o les crescudes d’aigua, es vinclen, s’arranen quasi fins a terra. No són rígides perquè es trencarien. La capacitat d’adaptació i la seva flexibilitat fa que, quan hagi passat la tempesta o les rierades, es tornin a redreçar i tinguin més força que abans.

Aquesta metàfora de les plantes vora els rius, ens convé aplicar-la avui al nostre poble. Tenim dificultats, d’ordre económic, de valors, d’autoestima. I com podem sortir-ne? Amb adaptació a la nova situació, plantat cara i no posant límits a la nostra legitima ambició.
...
Sabem que hem d’anar creant, de manera pacífica, sense estridències i comptant amb tothom, molta més consciència nacional, Volem una Catalunya sense límits, que pugui atendre bé a tots i cadascun dels seus ciutadans.

Som aquí perque som radicals en un compromís. Un compromís d’estimar aquesta terra, aquest poble. Un compromís no és un contracte: Aquí no hi ha el tu em donés jo et dono. Un compromís es un acte gratuït, que es compensa per la joia dels servei que fas.

Albinyana i Catalunya necessita gent capaç de picar el ferro fred. Que la tingui per prioritat, que se l’estimi. Que hi que cregui, que tingui confiança, que no dubti, que no s’arronsi, que tingui fe.

Que la Diada d’avui sigui un esglaó més en l'escala que condueix a la llibertat.