dimecres, 24 de juny de 2009

ADEU-SIAU AL CURS ESCOLAR


Dimarts vaig ser al CEIP local. Durant el matí es va fer la tradicional festa de fi de curs.

Es un dia especial, sobretot pels nois i noies de 6è que viuen les darreres hores a l'escola. Vaig veure alguna llàgrima d'emoció. Perquè marxen a l'ESO, que vol dir que es van fent grans "i els surten grans" com va dir el professor i animador de la jornada, en Roger.

A la festa tots els cursos van actuar davant dels pares i mares, els avis i les àvies, els amics i companys i tot el professorat. Des de P-3 fins a 6è, tots van rebre uns forts i sorollosos aplaudiments al final de cada actuació en prova de felicitació pel bon fer de tots.

S'acaba el curs. I es tanca també un cicle en la vida escolar local. El curs vinent hi haurà nou equip directiu al CEIP Joan Perucho. L'actual directora, la Belen Mesa, ens deixa. Ella ha dirigit el centre en el moment difícil de la transició. De quan va ser necessari posar classes en barracots a les Peces i al patí de l'antic col·legi fins arribar a disposar de les noves dependències actuals.

Vaig aprofitar ahir mateix per agrair-li la feina feta. El rigor ha marcat la seva forma de dirigir. I considero que ha marcat un camí de seriositat que li convenia al nostre col·legi després d'altres etapes passades. Li vaig desitja molta sort en l'avenir.

Però la vida segueix. L'àdeu al curs té un regust agredolç. Vol dir que som tots i totes un any més grans. Vol dir que arriben les vacances. Vol dir que la roda del temps no s'atura. Vol dir també que al setembre arribaran nous alumnes al centre. Vol dir que els pares tenen més temps els seus fills, i aixó que hauria de ser motiu de satisfacció massa vegades es objecte de molts mals de cap.

Però aixó son fiques d'un altre paner.


quim

1 comentari:

Nuria Miró ha dit...

Qui tenim criatures apropant-se a sisè, sentim en aquest dia un nus a la gola difícil d'empassar. S'ajunten sentiments molt diferents: alegría, tristor, incertesa. Quan a la Belén, la seva tasca a l'escola ha estat encomiable, és una persona treballadora, metòdica, informada; però cal trencar una llança en pro del seu equip directiu: la Irina i la Marta, dos puntals que a tothora han estat al peu del canó, a les dures i a les madures. Un equip difícil de superar.