dissabte, 28 de novembre del 2009

30 ANYS DE FEINA BEN FETA A L'AJUNTAMENT


DISCURS QUE VAIG FER EN L'ACTE DELS 30 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
que vam fer a Albinyana el 27 de novembre 2009 amb la presència del Hble. Conseller de Governació de la Generalitat, Jordi Ausàs.


Aquest any 2009 celebrem els 30 anys d’ajuntaments democràtics. Després de quaranta anys de dictadura els ciutadans i ciutadanes del nostre país van poder elegir els seus representants locals. En aquell llunyà i a la vegada proper, 1979, tothom tenia moltes ganes, molta il·lusió, molta esperança i també un gran sentit de la responsabilitat per anar construint les nostres comunitats locals.

Il·lusió, esperança i sentit de la responsabilitat que avui encara bategen en els cors dels servidors públics de casa nostra.

Tots vosaltres els 43 homes i dones que heu format part dels diferents ajuntaments, amb independència de quina sigui la vostra afiliació política, heu treballat, i torno a dir-ho tots i totes heu treballat molt i bé per fer d’Albinyana, les Peces, Bonaterra I i II, la Papiola, El Molí del Blanquillo i les Masies del Torrent un autèntics espais de convivència. I al capdavant guiant la nau el millor que hem sapigut els nostres i vostres alcaldes, el Jaume Arans, l’Antoni Mellado i qui us parla. Els hi agraeixo la seva assistència com també la de la resta de regidors i regidores.

Deixeu-me que en aquest moment tingui un record molt especial per el Joan Casellas, el Tomàs Lahoz i el Anton Juncosa, tots tres regidors dels darrers 30 anys, que ja no són entre nosaltres, i que avui estan representats en aquest acte pels seus familiars. Per als que avui no ens poden acompanyar, el nostre homenatge i record emocionat.

Deia que Tots i totes heu ajudat a millorar el nostres nuclis de població. I ho heu fet amb un esperit de sacrifici mai prou reconegut. La responsabilitat ha estat constant: 24 hores i els 365 dies de l’any. I al vostre costat, sempre hi ha una família que pateix en silenci les hores carregades de dificultat. O que també, disfrutat amb els moments de joia per aquella cosa, promesa o il·Lusió feta realitat. Ser alcalde o regidor es posar-se al davant per la crítica.

Cap allà a la dècada dels 80 els que vau engegar havíeu de començar la casa pràcticament de zero. Ho ha explicat el primer alcalde democràtic. Els ajuntaments eren propers però sense recursos i els serveis més bàsics es trovaben en una situació de precarietat. Va caldre posar fil a l’agulla i pencar molt per anar cobrint les mancances. Des de buscar aigua, fins a fer carrers. I clavegueram, i després va venir l’epoca dels equipaments, dels camins, de recepcionar urbanitzacions, de rotondes, de ,,,, tantes i tantes coses que avui, que les tenim ni tant sols valorem. L’important era, com avui, que l’aigua surti per l’aixeta, que les escombraries es recullin correctament i que els fanals cremin cada vespre.

La gent no ho recorda, però fins l’any 1979 a la casa de la vila s’hi veia una minsa activitat administrativa. Va ser amb l’entrada de la democracia, que els pobles, també el nostre es van anar desvetllant. I van començar un camí de millora que avui encara continúa. Portem més d’onze mil dies de vida municipal democràtica.

El canvi ha estat espectacular. Una dada: L’any 1975, quan va morir el General Franco, la població del nostre poble era de 598 persones. Avui, som 2338 empadronats. Mai en els 1000 anys d’història del nostre municipi havíem arribat a aquesta xifra. Per tant, som més que mai. I els problemes també són més diferents que mai. I lligat al número també hi ha una pluralitat creixent. Hem passat de ser només catalans i castellans, amb algun anglès, francés o alemany a conviure entre nosaltres gent d’una trentena de nacionalitats d’arreu del món.

L’acte d’avui vol recordar, encara que sigui telegràficament, l’actitud positiva de tots els que hem passat per l’ajuntament responent a la confiança que han dipositat en nosaltres els nostres veïns i veïnes.

I a part de la feina que ha fet cada govern, hi ha una part de la vida municipal que funciona gràcies a la activitat dels treballadors públics. El secretari, el nostre amb una llarga vida local a les seves espatlles, el tècnic urbanístic, la coordinadora econòmica, els administratius, el vigilant, els membres de la brigada, les senyores de la neteja, les professores de la llar d’infants, són gent que construeix poble i comunitat cada dia. A ells, també un agraïment sincer en aquest reconeixement.

Tots nosaltres posseïm la llibertat -que és el poder d’escollir, de preferir una cosa a l’altre- quan som immunes a tot tipus de lligams. Recordem que un lligam és qualsevol necessitat que tregui de la persona la possibilitat de determinar-se segons la seva elecció. I aquesta és la base de la democracia.

No faria bé la feina d’electe local, sí en nom propi i de tota la gent que avui treballa en el consistori albinyanenc no demanes a l’Honorable Conseller la reivindicació història i continuada d’un millor finançament pels ajuntaments.

Sabeu, benvolgut conseller que aquesta demanda l’ha sentiu sovint, L’heu patida en la vostra estada al capdavant de l’alcaldia de la Seu d’Urgell, i sé que heu fet molts esforços des del vostre lloc de responsabilitat en el govern del país per millorar les transferències cap al mòn local. Però, portem 30 anys de tracte injust, de suportar noves competències sense els recursos econòmics i hem de reparar aquest nyap. No necessitem declaracions de comprensió i estima, sinó
els recursos necessaris per tal de no minvar els serveis que requereixen els nostres ciutadans.
La crisi no hauria de ser l’excusa per no donar als ajuntaments allò que ens mereixem. No tenim vocació ni ganes de ser el parent pobre.

Vaig acabant. I ho vull fer dient que, malgrat el que necessitem, la història d’aquests 30 anys ha estat al municipi d’Albinyana una història d’èxit. No tot han estat flors i violes, cert, però es cert que si mirem pel retrovisor que ha passat en els nostres carrers, places, o nuclis de població veurem que l’esforç fet ha valgut la pena.