dijous, 21 de gener del 2010

DISCRIMINACIÓ O GANES DE LIAR-LA?

Avui en algun mitjà de comunicació es comenta una suposada discriminació per part de l'ajuntament d'Albinyana a una alumna amb necessitats especials per assistir al menjador escolar del CEIP Joan Perucho.

Òbviament conec el cas. I entenc que, amb voluntat d'entesa, té una ràpida solució. Només cal més diàleg, tornar a compartir el problema i trobar la resposta adient. Res més.

Ara bé, coneguem els antecedents d'aquesta situació:

a) La Generalitat, per afavorir una escola inclusiva, es fa càrrec d'una vetlladora durant l'horari lectiu, que atén a aquesta alumna. No ho fa en l'horari de menjador, diuen per no ser obligatori.

b) En el darrer curs, quan el nombre d'usuaris al menjador escolar era més elevat, l'empresa assumia conjuntament amb el consistori el cost de la persona encarregada de la vigilància.

c)En l'inici d'aquest curs, atenent a la baixada dels assistents al menjador l'empresa planteja el pagament d'aquesta vetlladora, que es xifra en un import mensual de 285 euros.

d) Per tal d'implicar al Departament d'Educació es signa el 18 de setembre una carta per part de la Regidora d'Ensenyament, la directora del centre i la mare de l'alumna on es demana al govern català que assumeixi aquesta situació.

e) No es rep resposta satisfactòria. Davant d'aixó, es proposa:
a) gratuïtat del cost del menjar (a càrrec de l'empresa)
b) copagament de la vetlladora entre pares i ajuntament, via ajuts de menjador.

Crec que es pot trobar, si hi ha ganes, el camí per acabar amb aquest problema puntual. I no convertir aixó en un casus belli. Només cal voluntat.

(Afegeixo aquesta part final del post, avui dissabte. I puc dir que després de la tempesta sempre surt el sol. Després d'aclarir els malentesos hem de trobar la resposta positiva que requereix el cas. El diàleg ha arribat. Benvingut. I, les coses s'encarrilen, em sembla, bé)

3 comentaris:

Sònia Arans ha dit...

Bon dia Quim

Per part de la familia sempre hi ha hagut voluntat, potser que en parlem directament tú i jo i potser ho podem solucionar

Nuria Miró ha dit...

el que sembla caure pel seu propi pes, és que un alumne dicapacitat escolaritzat en un centre públic, ha de poder gaudir de tos els serveis que ofereix aquest centre, siguin o no seveis obligatoris,igual que pot fer la resta de l'alumnat.

quim ha dit...

Núria, estic plenament d'acord. Tot el temps de l'escolarització ha de ser apte per a qualsevol alumne, amb independència de servei obligatori o no. Ara bé, si hi ha costos addicionals, cal fixar bé com es fa el repartiment. I crec, que amb bona voluntat sempre arriba l'acord.