La pujada a l'ermita de Sant Antoni, cada dilluns de Pasqua, tanca la Setmana Santa albinyanenca.
Enguany molta gent ha pujar pel camí vell. Esta net i fa goig anar enfilant poc a poc el viarany fins arribar a l'ermita. Jo, enguany he fet el recorregut amb el meu fill Aleix.
A dalt hem pogut comprovar les noves obres de l'espai del cor. Han fet molt bona feina els voluntaris que durant diversos caps de setmana han arranjat aquest espai. I hem assistit a la missa i a la veneració del Sant, a la cantada dels goigs, a la rifa de la mona, a la ballada de sardanes...
És un dia carregat de tradició.De retrobada veïnal. De sentiment cap un espai que portem molt endins. I és que l'atalia de Sant Antoni, des d'on es veu el mar, tot el Penedès i, en dies clars, els cims de Montserrat, ha marcat moltes generacions de albinyanencs. I, ben segur, ho seguirà fent en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada