dijous, 18 de març del 2010

LES COSES CLARES?

Sota la porta he trobat un informatiu del grup de l'oposició de l'Ajuntament d'Albinyana.
No entro mai a valorar opinions.
El que no puc tolerar són els enganys. Les mentides. I com que el títol diu les coses clares, doncs he pensat que millor aclarir-ne alguna.

CEMENTIRI:
El paper escampatdiu textualment: "Quasi no queden nínxols per compar, i trigarem bastant més per a què se'n construeixin de nous, ja que encara no s'ha realitzat la compra de terrenys per ampliar-lo"
La realitat és:
El dia 17 de desembre de 2009, la Junta de Govern de l'Ajuntament d'Albinyana va aprovar la certificació de la compra d'una finca d 2.108,38 m2 de superfície, situada al costat de l'actual cementiri municipal del nucli d'Albinyana destinada a ampliació de l'esmentat cementiri.
El preu que es va abonar per la compra va ser de 25.825 euros
.

El més greu és que el grup que escampa mentides tenia l'acta d'aquest acord. Per què no diuen la veritat? Potser no saben que s'agafa més aviat a un mentider que a un coix.

FOMENT DE L'OCUPACIÓ

Diu el paper: L'equip de govern (CiU) no ha dut a terme cap acció per fomentar l'ocupació al municipi.

La realitat: D'on són les empreses que han realitzat les millores al parc de la Plaça Sant Antoni, les escales del Parc de Bonaterra, el mur de contenció a la Canal, la millora del camí del Camp d'Aviació, l'enderroc del dìpòsit de Bonaterra I, o com és que l'Ajuntament obliga a les empreses que fan obra pública al municipi que contractin a treballadors en atur, com passa en la renovació de la xarxa d'aigua al nucli d'Albinyana o en la futura construcció del centre de dia a les Peces, obres totes elles que no són del Pla Zapatero?

Tant costa reconèixer la realitat?

Que els socialistes vulguin carregar el problema de l'atur a l'actuació de l'Ajuntament és surrealista. Quan ha estat la incompetència d'un govern socialista a Espanya i a Catalunya el que ha aconseguit tenir el rècord d'aturats de tota la història de la democràcia espanyola.

Les coses clares. Sí, sempre. Però sense enganyar.