SÓC EL QUIM

Avui sóc candidat a alcalde d’Albinyana.

Però, ser alcalde ha esta, és i espero serà només una etapa de la meva vida. El que he estat, sóc i sempres serè és el Quim

I qui sóc i com sóc?

Doncs sóc d’Albinyana. Tota la vida l’he passada entre Cal Guixó i Cal Martí. Els meus pares, al cel siguin, el Josep i l’Assumpció hem van ensenyar els valors que m’han acompanyat en tot moment: l’esforç, la constancia, el treball, la paciència.

Vaig néixer al mig de l’agost de 1964. 14 mesos més tard que el Joan, el meu germà.

De petit vaig anar a l’escola pública del poble. Amb els anys, el meu fill, l’Aleix, ha estat educat en les mateixes aules del centre escolar.

Desprès de la primària o de l’ EGB que era com llavors s’anomenava, vaig anar a estudiar formació profesional al Vendrell. A la branca d’administratiu. Desprès de cinc anys i amb el títol a la butxaca vaig tenir l’oportunitat de tenir el meu primer contracte laboral. Va ser a la fàbrica de flors seques i artificals “Spanish Decorative Flowers” a les Peces. Allà hi vaig treballar fins que hem va tocar anar a la mili. Sí, sóc dels que encara va “jurar bandera”. Em vaig passar divuit messos a Araca, Vitoria.

En tornar vaig començar les meves aventures períodistiques.D’aquella època conservo el record de ser durant vuit anys cap d’informatius a Ràdio EL Vendrell, membre del consell de redacció de “La Fura”, corresponsal de Ràdio Nacional, el Periódico, el Diari de Tarragona i també membre del primer consell editorial del Punt a les comarques de Tarragona.

El 1992, any olímpic, mossèn Jordi Figueras ens va casar a la Cristina i a mi. I al cap de quatre anys, va nèixer l’Aleix. També a principis del noranta vaig entrar a treballar a la Generalitat com a responsable de l’oficina de Serveis a la Joventut. D’allí vaig passar a treballar com a tècnic de consum i d’ensenyament al Consell Comarcal del Baix Penedès. Vaig aprofitar per tornar a estudiar. I va ser una etapa profitosa: Del pas per la URV tinc la Diplomatura en Relacions Laborals, a l’Universitat Politècnica el títol de Tècnic Superior en Prevenció de Riscos i a ESADE i a la Pompeu Fabra un Diploma en Política i Govern.

Els darrers anys els dedico plenament a la vida pública. Primer a la Diputació de Tarragona on he estat diputat de cultura, responsable del Servei d’Assistència Municipal i vicepresident, i des del passat gener, per la confiança rebuda del President de la Generalitat, hem podeu trobar a la Delegació del Govern de la Generalitat. També sóc el president de Convergència al Camp de Tarragona.

Tinc confiança en els homes i les dones del meu municipi. L'he tinguda sempre, perquè sempre els he sentit molt a prop.

GENT DE FIAR: FRANCISCO (PACO) COHARD ORDOÑEZ

Tanca les presentacions de la llista que encapçalo amb el Francisco Cohard Ordóñez, popularment conegut com el Paco.

Va néixer a Jaén. Viu a les Peces, on es va comprar una casa l’any 1976. Té 66 anys. Està casat, es pare de tres fills i avi d’un nét i quatre nétes. Va treballar durant 38 anys en una empresa de coberteria.

La primera imatge del Paco que recordo era de veure'l amb els amics al Bar Santa Anna de les Peces, (el bar de l'Adela) fa molts i molts anys. Eren èpoques on encara no vivia de manera permanent a les Peces. Llavors, jo era jovenet i el Paco, com realment he pogut constatar després, em semblava una persona educada, amable i seriosa. Escoltava les seves converses i em causava admiració la seva sensatesa.

El Paco i l'Adela han estat veïns des del primer dia. I l'Adela va ser tinent d'alcalde en la meva primera legislatura com alcalde. Quan va plegar de regidora, per ocupar el seu lloc, em va proposar entra en contacte amb el seu veí. Li estaré sempre agraït per aquesta recomanació.

Del Paco no puc més que parlar-ne bé. Atent a les demandes dels veïns, proper, resolutiu, centrat. Tot un luxe tenir-lo com a company d'equip.

La seva prioritat és la família, que a vegades abandona una miqueta, per la seva voluntat de servir. Orgullós dels seus fills, de la seva jove i dels seus néts. Es nota, quan parla d'ells, que se'ls estima amb bogeria.

El Paco és l'experiència. Ha estat els darrers vuit anys primer tinent d'alcalde. Una garantia tenir-lo al costat. Un home que toca de peus a terra i que és fiable al cent per cent.

Francisco Cohard, l'home que dona i genera confiança.

GENT DE FIAR: MARIFÉ MERCHÁN BORDALLO

Al número tres de la llista hi ha la Marifé Merchán. Una crack. Brillant, treballadora i, sobretot, molt sincera.

Nascuda a Villagarcía de la Torre (Badajoz). Té 43 anys i fa 19 que viu al Moli del Blanquillo. Però es coneguda arreu perquè es una pencaire. Des de tallar el "cochinillo" de la festa major de Bonaterra fins a preparar les donacions de sang. O organitzant les festes majors o tirant endavant la socialització dels llibres a l'escola. El que toqui. Treballar no l'espanta gens.

La Marifé ha estat imprescindible en l'equip dels darrers anys. La seva predisposició innata a ser útil ens ha permés impulsar moltes iniciatives. Ha tingut un magnífic tracte amb les entitats culturals i de gent gran. I va ser decisiva en l'adquisició dels terrenys on avui hi ha l'Escola Joan Perucho.

Laboralment treballa com a tècnica responsable del programa de difusió cultural de la Diputació de Tarragona. Participa activament en diverses entitats d’àmbit cultural i social. Es consellera al Consell Comarcal del Baix Penedès.

De la Marifé sempre m'hen he refiat. No enganya ni falla mai. En tot moment a punt. I això, en els temps que vivim, es una garantia. El seu valor és la coherència. Li agrada treballar en equip i en xarxa. Aprofito per donar-li unes sinceres moltes gràcies per la feinada feta i per la que, espero, farà. La Marifé és una dona fiable.

GENT DE FIAR: ESTER HERNÁNDEZ TOMÀS

Torn avui per l'Ester Hernández. L'Ester de Bonaterra I. Ella és la única persona de aquesta part del municipi, Bonaterra I, que hi ha a les candidatures que es presenten a les eleccions municipals. Només Convergencia ha pensat en aquest nucli.

Nascuda a l'Arboç l'any 1973 està casada amb el Tino -una excel·lent persona- i té una filla fantàstica, la Noelia.

Ha estat regidora aquests darrers quatre anys. I he pogut comprovar la seva empatia en tot tipus de situacions. Pateix per resoldre els temes que se li encarreguen. I sempre té un si per resposta a tot el que se li proposa. Ha fet molt bona feina i espero que podrà seguir demostrant la seva vàlua.

Treballa com a comercial d´una empresa d´Assegurances. Abans treballava en una multinacional al departament de vendes com Tècnic Comptable. Pertany a la Junta de Compensació de Bonaterra I i col.labora amb la Comissió de Festes de la Urbanització de Bonaterra-I des de fa molts anys.

Simpàtica amb tothom. S'arremenga quan convé i no li cauen els anells per fer qualsevol tipus de tasca necessària en l'organització de qualsevol activitat.

Fa pocs dies, quan la vaig acompanyar a veure al conseller Lluís Recorder per demanar la solució per treure el perill de l'entrada de Bonaterra vaig adonar-me, una vegada més, de la seva capacitat de convicció.
L'Ester és una dona que no falla.

GENT DE FIAR: LLUIS ESTEBAN CASTANERA

"Estic casat amb la Sílvia i sóc el pare de la Mar i el Jordi" Aquesta és la presentació que sempre fa el LLuís Esteban.

El Lluís viu a Bonaterra II des de fa dotze anys. Ara ho fa al principi del carrer Moncayo i fa uns anys al carrer del Puig Major. Té 47 anys i va nèixer a la Colònia Güell. És el cinquè de vuit germans. Els vaig casat fa molts anys. El seu casori es va fer als jardins del Museu Dñeu

Es un esportista nat. Pràctica muntanyisme, fitness, ciclime i snowboard.
Té estudis en Turisme i Socilogia. Laboralment, es Delegat d'una Mútua d' Assegurances. Té vint anys en el sectr assegurador. També ha fet feines de gestor i formador d'equips comercials.

Aquesta és la segona vegada que forma part d'una llista electoral. Ho fa carregat d'il·lusió. Té al davant la possibilitat de treballar per l'entorn on viu. I s'esforça per aconseguir-ho. A les sortides per penjar cartells ha estat un dels més actius. Enfilat al capdamunt d'escala o furgoneta sempre disposat.

Quan, fa uns anys, vaig conèixer al Lluís en va cridar l'atenció que era una persona d'idees clares. Que coneix molt bé que és prioritari. No fa volar coloms. I té conviccions fondes.

Quan se li va proposar fer un salt endavant en política local i anar en llocs destacats per poder servir, si rebem la confiança necessària, des d'una regidoria a tot el municipi no ho va dubtar. Volia ser útil al projecte en qualsevol lloc. I a fe de Déu que s'ho ha pres amb moltes ganes.

El Lluís és un persona educada, preparada i amb esperança davant aquest nou repte vital. Un exemple de candidat ben fiable.

GENT DE FIAR: ROSA RIBAS RIAMBAU

La Rosa Ribas, la petita de les tres germanes de Cal Janet, sempre ha estat una dona activa al servei d'Albinyana.
Casada amb el Ventura i mare de dues filles, l'Elisenda -que aviat la farà àvia- i la Montserrat, sempre ha viscut al carrer de les Quintanes.

La Rosa és una dona de conviccions. Fa quatre anys ja li vam proposar d'incorporar-se al projecte que defensem al municipi. Llavors no va ser possible. Ara la seva entrada a la candidatura ens ha de permetre, si rebem la confiança dels electors, tenir a disposició una persona amb una capacitat de treball espectacular. Sé que farà molt bona feina, i que la seva petjada serà profunda.

Tinc records de la Rosa de quan anavem a classe d'EGB, ella amb la senyoreta i jo amb el Sr. Pascual. Eren èpoques en que els diumenges a la tarda ens els passavem al cinema de la Societat on feien sessió doble.

Ha plogut molt des de llavors. Però la Rosa sempre ha estat a nivel de poble a disposició de tot el que se li ha demanat. Avui es membre del Consell Parroquial d’Albinyana i del Consell Arxiprestal del Baix Penedès. Va ser la primera dona presidenta de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca. Canta al cor de la Passió des de fa 22 anys. Es fàcil veure-la amb la caixa dels calers a cada sopar comunitari que es fa al poble.

D'ella sempre m'ha cridat l'atenció el seu caràcter. Obert i franc. També es patidora (sobretot si juga el Barça). La Rosa es una dona enraonadora. Les seves opinions són fonamentades. Mai parla a la babalà.

Ara, esperem pugui ser una excel·lent regidora. La Rosa és una dona que inspira confiança.

GENT DE FIAR: PEDRO MELERO ESTEVE

El Pedro Melero és el candidat d'avui. Casat amb la Paqui i pare de la Belen, la Laura i el Xavi. Viu a la Carretera Vendrell-Valls a la Papiola des de fa 22 anys.

Quan el vaig conèixer ja vaig notar que teníem química. Hem fet camí durant molt de temps i mai ha fallat. Arreu ha deixat un molt bon gust de boca en tots els àmbits on ha intervingut. Amb la gestió del transport, en l'àmbit esportiu o bé coordinant els carnets d'entrada a Aqualeón cada temporada o introduint la informàtica a les llars d'avis locals.

Però més enllà de la seva feina de regidor - dotze anys l'avalen- ha deixat l'empremta de rigor i seriositat a la Junta directiva del Consell Esportiu del Baix Penedès on n'es el tresorer o bé al Consell Escolar del Col·legi Sagrat Cor, on també va ser durant uns anys el president de l'Ampa.

Té estudis de FP2 i d’enginyeria Electrònica. És Operador Comercial Especialitzat d’AVE/Llarga Distància a la RENFE. També és radioafeccionat amb llicència A.

El Pedro té un agut sentit de l'humor. Sempre es positiu. Quan el coneixes t'adones que és un home de profundes conviccions. Per ell, hi ho dic amb ple coneixament, la seva prioritat és la família. Vaig participar de la festa de les noces d'or dels seus pares i allà hi va posar tot el sentiment per tal que fos inoblidable.

Colze a colze, hem passat mil i una aventures. Amb el Pedro he trobat un amic dels de veritat. És un home de fiar

GENT DE FIAR: PILI ANTON

La primera cosa que va dir la Pili Antón quan li van proposar entrar a la candidatura va ser: jo no sóc de Convergència. Li van contestar que no era condició tenir cap tipus de militància per poder formar de l'equip i per compartir el projecte de municipi que volem.

Ella fa sis anys que viu al carrer Teide de Bonaterra II. Mare de dos nens petits, es fàcil trobar-la al parc. Allà ha fet amistat amb moltes altres mares joves. Aquesta d'ara és la primera campanya que viu des de dins. Transmet que s'ho passa molt bé: ja sigui enganxants cartells o vivint, amb un "rebujito" a la mà, la romeria de Tomoví.

Fa temps, em va sobtar el seu nom al facebook: "Pili-antón de Albinyana" Vaig trobar que seria una persona amb ganes d'arrelar-se al municipi. Això de posar el nom del poble en el perfil en aquesta xarxa social no és cosa habitual.

Té la carrera d'enginyeria agrícola especialitat indústries agroalimentàries (URV) i llicenciatura en ciència i tecnologia dels aliments (UAB). Ara treballa de professora de secundària a un institut del Vendrell.

A les reunions de preparació del programa ens ha demostrat els seus coneixements en temes de formació i atur. Ella domina aquest àmbit. I segurament, ens ajudarà molt en el futur.

Al seu temps lliure li agrada passejar per albinyana. Reconeix, sense subterfugis, que està enamorada del municipi.

La Pili és una dona que transmet confiança.

GENT DE FIAR: RAMON CAPDEVILA CARNÉ

El Ramon Capdevila Carné és la primera vegada que participa d'una llista electoral.

Va nèixer a Barcelona l’any 1974. Viu a les Peces des de fa nou anys. Casat amb la Carol i pare d’una filla guapissima.

El Ramon es persona supersociable. Molt amics dels seus amics. Amb ell, les coses semblen sempre fàcils. Optimista de mena. Col·laborador sempre que se li demana. Ara mateix, dins l'Associació Juvenil "El Refugi". Que cal fer una coreografia per un ball, allà hi ha el Ramon, que cal muntar la festa del Halloween allà també hi es, o organitzant una festa flamenca. El que convingui

Es caçador, soci de la Societat local. En les ocasions que he comentat amb ell de temes de feina i de la situació actual veus que és una persona que toca de peus a terra. Des de fa deu anys treballa com encarregat a una empresa d'excavacions a Calafell. El propietari de l'empresa, va venir dissabte passat a la presentació de la llista. En acabar se'm va acostar i hem va dir "L'heu encertat amb el Ramon" Li vaig contestar amb un somriure de complicitat,

El Ramon forma part de l'equip de gent de confiança.

GENT DE FIAR: JORDI FIGUERAS CASELLAS

El Jordi fa campanya ben acompanyat: passeja, cotxet amunt i avall, a la Mireia, la seva filla nascuda el passat novembre.

Viu a Albinyana amb la Iolanda. El Jordi és un entusiasta del poble. Viu al bell mig del carrer de les Quintanes en ple nucli històric.

De formació es tècnic superior en instal·lacions electrotècniques. Treballa a l’empresa Saint Gobain Glass, popularment coneguda com “La Cristalera”.

També es habitual veure’l dalt del tractor per alguna de les moltes vinyes que conreuem amb el mestratge del seu pare, l’Antón. Aquesta vinculació amb el món pagès l’ha fet en els darrers temps president de la Cooperativa Agrària local

Al Jordi li agrada col·laborar en qualsevol iniciativa del poble. Així es fàcil trobar-lo tocant a les matinades de festa major amb el grup de grallers local, de la que n’es un dels fundadors.

Li agrada fer esport. Practica, quan pot, escapades arreu del país amb BTT.

El Jordi de Cal Marino és un jove compromés amb Albinyana i amb el seu passat, present i futur. Es un candidat fiable

GENT DE FIAR: SILVIA MALDONADO MARIMÓN

Torn per la Sílvia Maldonado Marimón. Viu al carrer Teide de Bonaterra II.
Nascuda a Barcelona l’any 1969. Esta casada. Mare de un fill i dues filles bessones. Estima amb bogeria la seva família. N'he estat testimoni directe els darrers quatre anys quan hem compartit equip de govern municipal.

La principal virtud de la Sílvia és la sinceritat. Sempre va de cara. Amb la veritat per davant. També es una dona molt treballadora. No li cau cap anell per fer la feina que convingui. Ella ha treballat en empreses d’art gràfiques, de neteja, un parc aquàtic i en una benzinera. Actualment es monitora de menjador escolar. I fa pocs dies ha fet el curs de monitora d'autobus.

A nivell local, ella s'ha encarregat de l'àrea de salut en la darrera legislatura. Porten el seu segell els tràmits per la construcció d'un nou consultori a Albinyana (els terrenys ja han estat cedits a la Generalitat) i ha estat una de les impulsores del nou centre de dia de les Peces amb un consultori mèdic annex. Sempre disposada a millorar un dels àmbits més importants al nostre poble: la sanitat

Amb l'Emi, que tenim pendent una anada conjunta al Nou Camp, fan una parella exemplar. Em sento feliç de compartir la seva amistat. Sobretot, perquè son molt bona gent.

La Sílvia és una dona de fiar.

GENT DE FIAR: JUAN MELLADO REQUENA

Juan Mellado Requena és el candidat d'avui. Viu al Moli del Blanquillo. Està casat i es pare d'un fill i una filla
Abans de decidir venir a viure definitivament al municipi ja tenia un habitatge de segona residència i estiueig a la Papiola. Allí el vaig conèixer. Era un dels organitzadors de la festa major i, llavors com ara, sempre estava disposat a col·laborar.
El Juan treballa a la SEAT, des de l'any 1973. Ho ha fet als departaments de manteniment. fabricació i anàlisi de treball. Ara es cap del Departament de Logística a la Zona Franca. Té títol de maestria industrial en la branca d’Electrònica
Fa molt d'esport. Es fàcil veure'l fent atletisme prop de casa seva.També li agrada el ciclisme i el futbol Ell ens ha cronometrat durant unes quantes edicions les curses populars de la festa major albinyanenca.

Les seves mans estan sempre a punt per a fer massatges. Ha fet estudis de quiromasatjista, reiki, reflexologia i medicina de l'esport. Practica i imparteix classes de Chikung.

El Juan es feliç llegint, cuidant el seu jardí i amb els seus animals. Disfruta amb la natura i els espais oberts. Li agrada mantenir una conversa llarga i distesa. En les reunions de preparació del programa electoral ell ha fet bona part de les aportacions en temes de medi ambient i sostenibilitat.
El Juan és fiable.

GENT DE FIAR: TONI LÓPEZ JIMÉNEZ

Un dels joves de l'equip és el Toni López. Fa 8 anys que viu a la Papiola, i cap a finals d'any viurà a Albinyana en un dels habitatges de la primera promoció de protecció pública que s'han construit al municipi.

Tot i nèixer a Barcelona ha crescut entre els carrers de la Papiola. Té estudis d'Administratiu i Batxiller en Ciències Socials. Treballa des de fa vuit anys a l'empresa Aigües de Tomoví.

Jove inquiet, de fiar. Els seus companys de futbol -juga a la Joventut Esportiva de Sant Jaume- sap que és un home d'equip, que sempre lluita i que no li agrada perdre.

Organitza amb el seu amic, el Pep Planas i molts altres companys, la festa major de la Papiola. Entre les persones que sempre hi ha el seu costat hi trobem la Lidia, la seva parella. Són encantadors.

Políticament el Toni ja va venir a la candidatura del 2007. Diu que el va convençer l'slogan "aquí tenim futur". Ara encara està més convençut del projecte i creu molt encertat l'slogan senzill i clar d'aquest 2011: "confiança".

El Toni és un reflex de la seva família. Gent honesta, treballadora, i amb ganes de progressar. La recepta perfecta per poder guanyar el futur. Ell és un altre candidat fiable.

GENT DE FIAR: EDUARDO ISIDRO SAN MARTIN

El candidat que us presento avui és una persona seriosa, amb molta credibilitat. L'Eduard Isidro té 56 anys, està casat amb la Charo i es pare de dues filles. Viu a Bonaterra II des de fa 19 anys.
Té l'aparença d'un home distant. Però res més lluny de la realitat. Es familiar, de tracte afable i amb un bon sentit de l'humor.
Amb ell vaig compartir dues legislatures. Era l'encarregat dels números, de la hisenda local. Hi va dedicar molt de temps a endreçar la situació heretada i va posar en pàctica la seva experiència de més de 28 anys de treball en una empresa del sector financer.
L'Eduard sempre està a punt per col·laborar. És un exemple de compromís. Tant és que estigui al davant de la llista, al mig o al darrera. Hi pots confiar. Sempre té a punt el consell i la visió encertada per cada situació.
Domina l'informàtica i l'apassiona el món dels trens.
Amb ell hem viscut experiències personals que difícilmen oblidarem. Per exemple, quan vam anar tots dos fins a Ortuella(País Basc) en un funeral d'un infant que va morir al parc aquàtic del nostre municipi.

Té estudis de Dret a la Universitat de Barcelona.És Soci de Creu Roja i col·laborador en campanyes d’ajuda humanitària. Va fundar i és soci d'una empresa de logística. El seu nom és DECERO. De l'Eduard m'hen he refiat sempre. I estic convençut que aquesta confiança la mantindrem durant molts i molts anys.

GENT DE FIAR: MARISA FIGUEROA GARCÍA

Torn per la Marisa Figueroa García. Viu a Bonaterra II des de fa 16 amys. Té 29 anys. La conec des de fa molt de temps.

Amb la seva mare, la Maria, i el seu pare, el Manolo, he anat fet amistat al llarg dels anys. Els vaig conèixer quan la Maria era presidenta de l'Associació de Veïns de Bonaterra. Una dona lluitadora sense a favor dels més febles. I sempre disposada a treballar per millorar Bonaterra.

La Marisa té moltes qualitats dels seus pares. Ara viu a Bonaterra amb el Pakito. Un enamorat del Real Betis. Ah, i m'han dit que aviat la parella vindrà a viure a les Peces.

La Marisa és una jove inquieta i desperta. Sempre disposada a apendre. Ara mateix estudia a les tardes-nits i treballa de dia fent tasques de suport administratiu en un cos de policia. Ella ha vist en directe l'evolució del municipi que hem protagonitzat plegats els darrers anys. I vol ajudar amb tota la seva força a que segueixi aquest camí de progrés.

GENT DE FIAR: ESTHER HIDALGO CALVET

Avui us presento a Esther Hidalgo Calvet. Fa més de 30 anys que viu a les Peces, al carrer Joan Maragall. Recordo la seva activitat durant molts anys en el supermercat de la planta baixa on té avui la residència habitual on hi va pencar moltes i moltes hores.

L'Esther viu amb la seva mare, la Roser, i amb la seva parella, el Pere, i amb dos fills: el Francesc i la Maria. El Francesc és col·lega del meu fill Aleix des de fa molts anys.

Ara l'Esther esta a l'atur. Durant molts anys va treballar al Polígon del costat d'Idiada en una empresa de logística. Ella té esperit crític. Es inconformista i no li fa por arremangar-se i posar-se a treballar. A l'empresa va ser delegada sindical.
Avui també té responsabilitats de gestió com a membre de l’AMPA de l’Institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès. Com que disposa de temps ho aprofita per estudiar cursos per atendre persones grans discapacitades i dependents. "Aquest és un món que el trobo adaptable a les meves capacitats. M'agradaria que en els propers temps pugui entrar a treballar amb aquestes persones".

Té capacitat de decisió. I li agrada ballar. Si hi ha música ella arrenca els moviments. Per cert, la seva filla Maria ha sortit igual d'activa.
Amb l'Esther hem compartit dues vegades llista electoral. I sempre m'ha agradat la seva manera d'explicar a la gent la nostra proposta: directa i sense embuts.

GENT DE FIAR: FERRAN GONZÁLEZ MORGADES

El Ferran viu a les Peces. Des de fa sis anys, amb la seva muller, la Montse, i el seu fill. Viu prop dels seus sogres, que el consideren com un fill. Una tarda-vespre del desembre passat vaig tenir ocasió d'anar a casa del Josep Solé, pare de la seva esposa. Feia poc que havia estat ingressat a l'hospital. De la conversa que vam tenir comentant la seva evolució hem va quedar gravat el comentari fet en relació al Ferran. "Me l'estimo com si fos fill meu" Ho va dir amb tanta i tanta passió que vaig notar que tot era sinceritat.

I és que el Ferran té el cor a la mà. Es tècnic de serralleria en una fusteria a Valls. El primer contacte amb ell el vaig tenir quan era vicepresident de l'AMPA de l'Escola Joan Perucho. A les reunions de la candidatura han estat importants les seves aportacions per buscar un millor futur pels nostres infants i joves.
Té moltes ganes de treballar per la cultura i per l'esport. On per cert, ara és secretari del Club Poliesportiu Les Peces.

Quan vam tenir una conversa franca i distesa sobre la seva presència a la llista va fer una petició clara: fer passos elevats per reduir la circulació a la zona on viu. Ell ja sap que en el projecte de la segona fase dper col·locar nous passos hi seràn aquests que, carregat de raó, reivindica.

El Ferran sempre està a punt. Per col·laborar, per implicar-se.

GENT DE FIAR: ÀNGELS CAÑELLAS VIDAL

L’Àngels viu a les Masies del Torrent. Amb el Jaume Palau, amb qui he compartir històries de tota mena.
Gràcies a ella, la candidatura d’enguany de CiU compleix una premisa que mai en la vida democràtica local s’havia donat: una llista on hi ha ha representació de tots els nuclis i urbanitzacions.

A l’Àngels la vaig conèixer al Vendrell fa molts anys. Ella ja va venir a una desfilada de modes a principis del noranta a Albinyana a fer la feina de maquilladora.

Sempre disposad a col·laborar en tot el que se li proposa. Ho saben els grups de teatre del Centre i la Cumprativa de Llorenç. Li agrada la fotografia i ha guanyat alguns premis.

Fa un parell de dies, en una reunió de campanya, vaig descobrir que escriu poesia i narrativa. Alguna de les seves creacions es poden llegir, amb pseudònim, a la següent adreça; www.relatsencatala. Té altres passions: llegir (diu que és el seu vici), li agrada la psicologia i tot allò que faci referència al creixement personal, la vida rural, mirar el mar i, sobretot, els animals. Ella m'explica que “els animals son grans mestres ja que et transmeten la senzillesa, que la vida és equilibrada i tranquil-la i que val la pena contemplar-la des d’aquest punt de vista”

GENT DE FIAR: MIREIA SANTACREU PASTOR

A la Papiola hi ha molt bona gent. Alguns hi viuen des de fa molts i molts anys, d'altres fa poc temps que hi resideixen. Una dona jove, la Mireia Santacreu, mare d'un fill entra a formar part de la candidatura per primera vegada. La Mireia es Infermera especialista en Infermeria de Salut Mental. Treballa com a DUI al Sociosanitari de Salou. També ha treballat a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital del Vendrell.Ha fet docència durant 4 anys i ha participat en congressos de Salut Mental arreu de l’estat espanyol.

Abans de conèixer la Mireia vaig conèixer el seu pare. L`Àngel Santacreu, una de les persones més cultes que tenim al municipi. D'ell vaig apendre que volia dir ser "etalonador". Segons vaig entendré de les seves explicacions, un etalonador seria un tècnic de laboratori que domina el color, el contrast i la brillantor en temes de cinema. Vaja, que fa de nit una seqüència gravada de dia.

La Mireia va demanar més implicació amb el municipi. Té moltes ganes de treballar a favor de la gent que hi vivim. I la seva presència en el nostre equip constata aquesta voluntat de servei.

GENT DE FIAR: PEP PLANAS ROBLES

El Pep és un jove exemplar. El gendre que tota mare voldria per la seva filla. Tot ell és compromís i rigor. Fa molts anys que el cónec. De quan era petit i jugava de porter o organitzava festes de barri. Amb La Maria, la seva mare, vaig compartir aqui a Albinyana equip de govern fa uns anys i vaig aprofundir molt el meu coneixement sobre la diabetes que el Pep té.

El Pep viu amb la Sandra. I plegats tenen avui un gran motiu de felicitat. Es diu Gerard i ja està en camí.

Ara treballa al Consell Esportiu del Baix Penedès com a coordinador d’activitats. Es tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives. Entrenador de futbol. Organitzador d’activitats a la festa major de la Papiola. També es membre dels Castellers Nens del Vendrell.

Fa uns anys va anar a les llistes de CiU en unes eleccions al Parlament de Catalunya representant als joves de la comarca. Recordo el sopar on el vam presentar. Era al mes d'agost al Poliesportiu de les Peces. Va fer un petit discurs que demostrava la seva estima per aquesta terra.
El Pep és un jove de fiar

GENT DE FIAR: JOSEP PALAU VILA

A partir d'avui i fins el dia final de campanya de les municipals us aniré explicant qui m'acompanya en aquest projecte. Els homes i les dones que formem la candidatura de Convergència i Unió al municipi d'Albinyana que tinc l'honor d'encapçalar. Us els presentarè per ordre invers a la llista.

Avui li toca al torn al Josep Palau, el cuiner. Viu amb l'Esther a la Canal la part més alta del nucli d'Albinyana. Es pare de tres filles i avi de dos néts i una neta Es cuiner de professió. Ha treballat a diferents establiments de prestigi en el món de la restauració. Al poble sabem que un bon àpat de porc senglar o el dinar de Carnaval porten el seu segell.
El Josep és de tracte afable. També fa de pagès. I és un bon esporgador d'oliveres.
Molta gent desconeix d'ell que li agrada la pesca esportiva.

Ell tanca la llista. Com ja va fer fa quatre anys. I ho fa amb la mateixa il·lusió que anés al capdavant. El Josep és de fiar.